Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Pujant a Coll de Pal (serra Cavallera, Ripollès)

10 de novembre de 2021

El Camí dels Nyerros   (Cent desè aniversari)
 

8a etapa:     Collada de Bracons - Sant Joan de les Abadesses      (23,960 km)


 
Diumenge, 27 de març
 
Itinerari:
Collada de Bracons, collada de Sant Bartomeu, fon Tornadissa, mas de Sant Bartomeu, coll de Rabassola, Rasos de Puig de Bofí, coll de Ciuret, coll dels Cans, collada de Collfred, ermita de Santa Magdalena de Cambrils, Pla i mas de Puigvassall, càmping Mas la Bauma, Vallfogona de Ripollès, can Costa, fonts de l'Orri, coll de les Fonts de l'Orri, can Jombi, collet del Vent, mas Les Llances i Sant Joan de les Abadesses.
 
Descripció:
Aquesta vuitena etapa transcorre entre les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Tot seguint les petjades d'en Serrallonga, des de la collada de Bracons iniciem el camí cap a Sant Bartomeu de Covildases i el veïnat de Ciuret, i ens endinsem als exuberants boscos i fagedes de les serres de Curull i de Santa Magdalena, per davallar després a Vallfogona de Ripollès. Per terres del bisbat arribarem finalment a la seu de Sant Joan de les Abadesses. A partir d'aquí comença ja el tram pirinenc que farem a les properes etapes.

Font Tornadissa

Sortim des de la coneguda collada de Bracons (1.132 m), per on passa el túnel que uneix les comarques d’Osona i la Garrotxa i que no hi ha dubte que malmet en part aquesta zona encara força verge del nostre territori. Aquí, trobem l’estreta carretera comarcal que puja de Sant Pere de Torelló per la nostra esquerra i davalla cap a Joanetes i la vall d’en Bas a la dreta. Anirem seguint la variant GR 151.1, camins del Bisbe i Abat Oliba, fins al mas de Sant Bartomeu. Creuem la carretera i superem un marge rocallós, damunt el qual trobem uns rètols indicadors del Consell Comarcal, punt on arrenca un fressat camí que va ascendint agradablement pel bell mig d’unes boniques fagedes amb tot el seu traçat cobert per la fullaraca; és una de les rutes més emprades per ascendir al Puigsacalm. Aviat arribem a la Collada de Sant Bartomeu (1.252 m), des d'on prenem el camí que marxa a la nostra dreta en direcció a la font Tornadissa. Sempre sota les magnífiques fagedes que conformen els boscos de tot aquest sector, arribem a la Font Tornadissa (1.297 m), que resta situada en un indret de gran bellesa, on l’aigua fresca hi brolla tot l’any.
Continuem en sentit descendent per la pista de Sant Bartomeu de Covildases, i aviat podem veure sota nostre l’ermita de Sant Bartomeu, suspesa sobre una catifa verda i el mas de Sant Bartomeu de Covildases a la dreta d’aquesta (1.170 m). Passat el mas de Sant Bartomeu abandonem el GR 151.1, que se'n va a l'esquerra. A partir d'aquest punt, l'itinerari comença a remuntar en sentit nord, mentre anem flanquejant prats per tal d’anar a cercar les cingleres del Puig Cubell. Seguim la pista principal que enceta una suau ascensió tot passant per damunt els masos de Can Mic i La Canal que podrem albirar sota nostre a l’esquerra, i arribem al Coll de Rabassola (1.284 m). Un xic més avall, ja podem albirar les quatre cases que formen el nucli de Ciuret. Passem per una petita fageda i creuem els anomenats

Ermita Sant Bartomeu de Covildases

Rasos de Puig de Bofí. En aquest punt, seguim remuntant a la dreta un fressat camí, marcat amb pintura verda i blanca, que ens mena al Coll de Ciuret (1.291 m), cruïlla de camins. Deixem la pista principal i encetem un camí a l'esquerra, seguint les marques de pintura verda i blanca, que de forma atrevida remunta fortament pel bosc en sentit nord fins arribar al Coll dels Cans (1.384 m), des d'on podem gaudir d'unes espectaculars panoràmiques del Pirineu, amb el Comanegra i el Bassegoda en primer terme. Des d'aquest coll, encetem una davallada per uns extensos prats fins arribar a la pista de Ciuret, just a la Collada de Collfred (1.324 m).
Ara, descendim per la pista asfaltada que baixa cap al petit veïnat de Collfred, i seguirem durant un breu tram la pista forestal que puja cap el collet de Santa Magdalena, indicada amb els característics pals senyalitzadors de la ruta del Meridià Verd. A mesura que anem guanyant alçada, vers llevant disposem d’una bona panoràmica sobre les terres de la Garrotxa, al fons de la profunda vall que forma el torrent de Santa Magdalena. De seguida, deixem la pista principal que segueix vers el proper collet de Santa Magdalena i seguim una pista secundària per sota una fageda, fins assolir la carena de Santa Magdalena (1.485 m). En aquest punt, trobem senyalitzacions i rètols del PRC-59. Seguim la carena que ens portarà a la modesta ermita de Santa Magdalena de Cambrils, enclavada en un bell paratge. Vers ponent, els senyals de pintura groga i blanca marxen cap el castell de Milany. Així doncs, seguim la carena vers llevant on anem trobant les senyalitzacions del PRC-59 i tot recorrent els encisadors boscos que vesteixen la carena, assolim el cim d’aquesta, engalanat amb l’antiga ermita de Santa Magdalena (1.547 m), que hom creu fou construïda al segle XIII, punt més alt de l'excursió. Des d'aquest punt, gaudirem de l’excepcional vista que ens ofereix aquest cim. Vers el nord, tota la serralada oriental pirinenca s’estén davant nostre, de llevant a ponent, destacant poderosament a l’extrem llevantí el massís del Canigó, mentre que al sud, el Puigsacalm, el Collsacabra i el Montseny s’alcen per damunt la plana de Vic. Tot el nostre recorregut s’estén a una vessant i l’altra d’aquest excel·lent mirador. Després de donar una ullada a l’ermita, marxem en direcció nord-oest seguint els senyals del PRC-59.2 que baixa cap a Vallfogona de Ripollès, ben visible des d’aquí. El camí descendeix sobtadament amb fortíssim pendent, perfectament senyalitzat i sense pèrdua possible, tot passant per l’interior d’una bellíssima fageda que ens ofereix encisadores raconades.

Mas de les Llances (S. Joan de les Abadesses)

Després d'una forta davallada, arribem als Rasos de la Baga (1.280 m) i a Can Puigvassall (1.251 m), tot gaudint d’una bona visió de la Tossa d’Alp i la Serra del Cadí que destaquen al fons. El camí enceta un acusat descens tot seguint una carena que baixa a trobar el fons de la vall per trams esglaonats de roca coberta per la pinassa. Ja gairebé al capdavall del torrent, trobem un cercat metàl·lic on a l’altre costat d’aquest, podem veure les zones numerades d’acampada del mas-càmping de la Bauma (1.005 m). Seguim baixant i arribem finalment a Vallfogona de Ripollès (941 m). Travessem el poble, passant per davant l'Ajuntament, fins arribar a la carretera de Ripoll, on trobem les marques del GR 3. Seguim aquest camí perfectament senyalitzat que va marxant vers ponent. El camí, aviat comença a remuntar mentre anem gaudint d’una bona visió de tota la vall de Vallfogona amb la Serra d’Ensija ben visible al fons. El pendent s’accentua i el camí ascendeix fent ziga-zagues tot guanyant força desnivell fins assolir el Coll de les Fonts de l’Orri (1.114 m), on tornem a trobat el GR 151.1. Des d'aquest coll ja podem albirar a l’altre vessant i al fons de la vall, la població de Sant Joan de les Abadesses. 
Ara, marxarem vers el nord seguint el traçat del GR 3 i del 151.1, en un perllongat descens, acompanyats en tot moment per l’esplèndida visió sobre la Serra Cavallera, la Serra de Sant Amand i el cim del Taga que sobresurt per darrera d’aquestes, dominant les valls del Ter i del Freser. Després de passar per Can Jombi arribem al Collet del Vent (877 m) i al mas de les Llances. En aquest punt davallem cap a la dreta a buscar la riera d'Arçamala, la qual seguirem per entrar finalment a Sant Joan de les Abadesses. Passem per la plaça de l’Abadessa Emma i prenem el carrer de Sant Miquel fins gairebé al seu capdavall, a tocar amb la plaça Major de la vila. Girem a la dreta i seguim el carrer de l’Abad Iselguer, fins sortir al passeig del Comte Guifré. Baixem a l’esquerra i anem a trobar la carretera de Ripoll que passa pel bell mig de la població (772 m). Final de la vuitena etapa del Camí dels Nyerros.


INFORMACIÓ DESTACADA         

Dificultat:  **  (23,960 kms)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 954 m) (- 1.318 m)

Organitza: Vocalia de Senders