Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Assolint la Portella Blanca d'Andorra (2.515 m), punt més alt del Camí dels Bons Homes.

1 de setembre de 2019


7a etapa:        Porta - Mérens-les-Vals        (20,890 km)

 
Diumenge, 20 d'octubre

 
Itinerari:
Porta, riu Querol, Pla Bau, Estació d'esquí Porté-Puymorens, rec de l'Estanyol, rec de Pimorent, ctra. N-320, la Cabana Franca, Coll de Pimorent, rec d'en Garcia, rec de l'Eixerca, font de l'Eixerca, borda de pedra, ctra. N-22, l'Ospitalet, riu Arièja, camp de futbol l'Ospitalet, Bordes de Saillens, via del tren (l'SCNF), casa nova, via del tren (l'SCNF), casa de colònies, Bordes d'en Haut, Bordes d'en Bas, càmping de Mérens i Mérens-les-Vals.

Descripció:
Som al poblet de Porta (1.511 m). Des de la població, hem de creuar la ctra. N-20 i passar sota el túnel de la via del tren. El travesem i a l'altra banda seguim a la dreta una pista asfaltada. A l'esquerra tenim el riu Querol. Seguim la pista, anomenada Camí de Campcardós, en direcció nord. Travessem el riu
L'Ospitalet (L'Hospitalet près-l'Andorre)
Querol per un pont, i la ruta continua per l'altre costat del riu. Ens surt un camí per l'esquerra, però seguim amunt per la dreta. Creuem el rec de les Ombres i arribem a l'Estació d'esquí de Porté-Puymorens (1.677 m). Passem sota un telearrossegador de les pistes d'esquí i deixem a l'esquerra l'itinerari original del GR 107 per seguir recte amunt. Creuem els torrents de l'Estanyol i de Pimorent, i arribem a la ctra. N-320 (1.780 m). La creuem i seguim en suau ascens, creuant-la dues vegades més fins que assolim el Coll Pimorent (Col de Puymorens) (1.915 m), amb molt bones vistes de tot el muntanyam que ens envolta.


Cal continuar en direcció a l'Ospitalet. Creuem la ctra. N-320 i seguim ascendint suaument en direcció a la Coma d'en Garcia. Creuem el rec d'en Garcia (1.956 m) per un pont. En una cruïlla, deixem el camí principal que segueix cap a la dreta i girem a l'esquerra. Passem una caseta amb plaques solars i arribem a una altra cruïlla de pistes (2.042 m), punt més alt de l'excursió. Les vistes panoràmiques en aquest punt són força interessants. La pista principal continua amunt; el GR segueix per un camí lateral a l'esquerra, i comencem un traçat clarament descendent. Creuem el rec de l'Eixerca, més endavant hi ha la font de l'Eixerca, a l'esquerra. Seguim descendint en direcció al fons de la vall; el camí es va convertint en un corriol. Passem sota una doble canonada d'aigua i creuem un bosc força humit de pi negre i avetoses. Deixem al costat una petita caseta de pedra i ja veiem el
Mérens-les-Vals
poble al capdaval. El camí va fent ziga-zagues i arribem a una altra cruïlla (pal indicador); per la dreta se'n va la variant GR 107-4 que també porta a Mérens però per l'espectacular ruta del coll de les Béssines. Seguim avall i arribem a la ctra. N-22. La creuem i entrem a la població de l'Ospitalet (l'Hospitalet-près-l'Andorre) (1.420 m).


Creuem la via del tren i seguim paral·lels a la ctra. N-20. Deixem la carretera i seguim per un camí asfaltat a l'esquerra. Tot seguit, creuem el riu Arièja per un pont i passem pel costat del camp de futbol de l'Ospitalet. Anem davallant molt suaument per la vall de l'Arièja, paral·lels al riu i a la carretera. Arribem a les Bordes de Saillens i creuem la via del tren per un pont (1.250 m). Més endavant, en un revolt pronunciat tornem a creuar la via i seguim davallant. Creuem la via per tercera vegada i arribem a les Bordes d'en Haut (1.160 m). El camí s'ha convertit en pista. Passem per les Bordes d'en Bas i una casa de colònies que trobem a l'esquerra. Tot seguit, passem sota un aqüeducte, que porta aigua canalitzada que baixa de la muntanya, i arribem al Càmping de Mérens (1.082 m). A partir d'aquí el camí és asfaltat.

Deixem a l'esquerra un camí que mena a un dolmen proper (pal indicador). Al cap de poc arribem al nostre destí, Mérens-les-Vals (1.052 m). Passem per un pont de pedra, vell i estret sobre el riu Arièja. Passat el pont hi ha la carretera, on s'aglutinen els restaurants i les botigues, i la resta del poble, amb l'ajuntament i l'església romànica de Saint-Pierre de Mérens (s. XI).




INFORMACIÓ DESTACADA

         
Dificultat:  **  (20,890 kms)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 594 m) (- 1.049 m).

Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 6 del matí. La tornada serà a la tarda.  

Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb plaçes limitades. Cal treure la inscripció a la secretaria del Centre, o bé a través del web www.ce-terrassa.cat  del dia 7 al 17 d’octubre, ambdós inclosos, de 6 a 9 del vespre.

Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el dijous, dia 17 d’octubre, serà l'últim dia d'inscripció, per tant preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria (2 € per dia).

Preu de la inscripció: 18 € per als socis, 28 € per als no socis.

Organitza: Vocalia de Senders
 
 
 
 


DESCÀRREGUES

Porta - Mérens-les-Vals

Full de ruta de la 7ª etapa, Porta - Mérens-les-Vals


Track GPS 7ª etapa, Porta - Mérens-les-Vals

Àlbum de fotos 7ª etapa, Porta - Mérens-les-Vals
 
 
 



 

29 d’agost de 2019


6a etapa:    Coborriu de la Llosa – Portella Blanca – Porta        (23,110 km)

 
Diumenge, 22 de setembre
 
Itinerari:
Coborriu de la Llosa, Camí de la Vall de la Llosa, Cal Jan de la Llosa, castell de la Llosa, riu de Calm Colomer, Palanca de Prat Xuixirà, Prat Xuixirà, refugi de Prat Xuixirà, Camí del Pla de Vallcivera, Cabana dels Esparvers, vall d'Engaït, riu d'Engaït, Portella Blanca d'Andorra, Pleta de Barrera, vall de Campcardós, Coma de Campcardós, Ribera de Campcardós, Estany Gros, Cabana de Campcardós, riu Querol i Porta.
 
 
Descripció:

Som a l'inici de la tardor; iniciem el Camí dels Bons Homes a l'etapa sisena, a Coborriu de la Llosa, per poder travessar la zona pirinenca sense problemes de neu i glaç. Som a Coborriu (1.520 m). Seguim el camí del Vilar i agafem un trencall que gira a la dreta i el seguim en direcció nord. Deixem cal Jan de la Llosa a mà esquerra (pal indicador) (1.640 m). El GR 107 continua recte per la pista. Se'ns ajunta el GR 11-10 i tots dos aniran junts fins al final de la vall de la Llosa. Anem ascendint suaument per la vall; a la dreta trobem la barraca de la
Palanca de Prat Xuixirà (Vall de la Llosa)
Farga mig derruïda. Creuem el torrent de la Ginebrosa (1.786 m) i la pista comença una ascensió en ziga-zagues. Creuem el riu de Calm Colomer i seguim guanyant alçada. Tenim molt bones vistes de tota la vall de la Llosa cap al sud i podem albirar el pic de la Muga al nord-oest (2.860 m).
Tot seguit, creuem el riu de la Llosa per un pont fet de troncs (1.976 m), és la Palanca de Prat Xuixirà. De seguida, entrem al gran Prat Xuixirà, on trobem la capelleta de la Mare de Déu dels Àngels, una zona habilitada per fer pícnic amb una taula de pedra, i molt a prop hi ha l'antic refugi forestal del Prat Xuixirà (2.010 m), dinamitat el 1978. La pista es converteix en un camí que inicia una ascensió pronunciada. Arribem a una cruïlla de camins: el GR 11-10 se'n va cap a Andorra, en direcció a ponent; el GR 107 gira a la dreta. Baixem al riu de Vallcivera i el creuem per un pont. A l'altra banda trobem la Cabana dels Esparvers (2.065 m). Seguim cap a la dreta i comencem a remuntar, en direcció nord, la vall del riu d'Engaït. Arribem a un extens prat, ja fora del bosc, envoltats de cims, a la capçalera de la vall. Creuem el riu d'Engaït (2.203 m) i remuntem el prat, decantant-nos cap a llevant, en direcció al coll que tenim al davant. El camí comença una forta ascensió en ziga-zagues, fins que assolim la Portella Blanca d'Andorra (2.515 m), punt més alt de l'excursió i de tot el Camí dels Bons Homes. Una gran fita granítica senyala el límit entre Andorra, França i Catalunya.

 
Pas de la Portella Blanca
Les vistes des del coll són esplèndides: pel cantó francès veiem la cara nord del Puigpedrós i tota la vall que mena a Porta; cap al nord-oest els pics d'Envalira i els d'Engaït, i cap al sud la vall de la Llosa. Descendim per un corriol amb molt bona vista de la vall de Campcardós, el paisatge és pelat i sense arbres. Passem pel centre de la vall, lloc anomenat Pleta de Barrera (2.320 m); anem descendint per prats alpins i travessant zones d'aiguamolls. Més avall, la Coma de Campcardós, amb vistes espectaculars dels cims: els pics de Fontnegra i d'Envalira cap al nord, i el Roc Colom i el Peiraforca cap al sud. El GR penetra en zona boscosa de pi negre. Creuem la Ribera de Campcardós i arribem a l'Estany Gros (2.090 m), un estany poc profund. El corriol arriba a l'extrem del llac i creuem una presa natural per uns blocs rocallosos. Tot seguit, passem per la Cabana de Campcardós (1.950 m), emprada pels pastors. Passada la cabana el camí s'eixampla i s'endinsa en un bosc més espès. El camí es converteix en pista i ja prenem contacte amb la població de Porta. Seguim descendint per un corriol, que és una drecera de la pista. Al capdavall, arribem a una plaça asfaltada on hi ha una torre amb antenes. Seguim a la dreta un camí asfaltat i travessem el riu Querol per un pont (1.506 m). El camí discorre entre el riu, el talús i la via del tren. Passem per un túnel sota la via del tren i, creuant la carretera, entrem directament al poble de Porta (1.511 m).
 
 

INFORMACIÓ DESTACADA
 
Dificultat:  **  (23,110 kms)
 
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.057 m) (- 1.064 m).
  
Organitza: Vocalia de Senders.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

4 d’agost de 2019



Seguint les passes dels càtars


Ja tornem a ser en una nova edició del cicle Senders de Gran Recorregut. En aquesta nova temporada que comencem, 2019-2020, seguirem la nostra singladura per camins històrics i d'exili: El Camí dels Bons Homes, el GR-107. És la tercera vegada que el fem a la Vocalia de Senders: es va fer l'any 1.999 i el 2007, i el tornem a repetir enguany doncs són molts els senderistes que ens han demanat poder-lo tornar a fer, i perquè, a més, és una de les travessades més espectaculars que es poden fer en el món senderista a Catalunya.

El Camí dels Bons Homes està inspirat en les rutes de la diàspora dels càtars que fugien de la persecució, i transcorre per les comarques del Berguedà i la Cerdanya, a Catalunya; i les comarques de l'Alta Cerdanya, l'Aude i l'Arieja a la regió d'Occitània de la Catalunya Nord.
 
Passar-hi ofereix la possibilitat de reviure la seva peculiar aventura i també d'extasiar-se amb la bellesa d'un paisatge que es manté encara verge. Durant molt de temps, la serralada del Pirineu ha estat una mena de barrera infranquejable, un mur de separació entre els catalans d'una banda i l'altra, o entre els catalans i els occitans. La frontera divisòria entre els dos estats veïns ha actuat massa sovint com un obstacle relativament insuperable, com una ratlla gruixuda que marcava la ignorància mútua entre pobles tanmateix germans. Però hi hagué un temps, ja remot, en què la comunicació entre ambdós costats de la serralada pirinenca era més fàcil i més franca. En aquella època medieval, la gent de les valls de l'Arieja o de l'Aude parlaven simplement dels colls quan es referien a la serralada que els separava de la terra catalana i que tan fàcilment travessaven...
 
Però les idees també circulaven d'un costat a l'altre, amb tota naturalitat, a través d'unes llengües germanes que no presentaven problemes de comprensió. I, entre aquestes idees, totes aquelles noves doctrines religioses de l'època medieval que, apartant-se del camí de corrupció de l'Església catòlica, volien retornar al missatge autèntic de l'Evangeli de Jesús. Occitània, terra d'intercanvis comercials, va ser el focus principal d'aquestes idees herètiques que uns homes barbuts i practicants d'una rígida moral de conducta, predicaven per les places de les viles i cruïlles de camins. Homes i dones que, paradoxalment, coneixem amb el nom de càtars, una de les diverses designacions pejoratives amb què van anomenar-los aquells qui, pensant en la perillosa expansió de la seva doctrina, van perseguir-los després amb una ferocitat que encara avui ens esborrona. El catarisme va ser un fenomen religiós que promovia una església basada en l'espiritualitat i la caritat, amb un retorn als valors més purs i senzills del cristianisme primitiu. Els orígens del catarisme van ser a Bulgària en el segle XI; cavallers i mercaders el van portar a Llombardia i Occitània durant els segles XII i XIII, i es va estendre per l'Imperi Germànic, Provença, Llenguadoc i el Pirineu català. Les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i Cerdanya van ser punts de penetració i difusió del catarisme. Els últims reductes càtars a Catalunya van ser fins a primers del segle XIV. La derrota de Muret (1.213), on va morir el rei Pere I de Catalunya i Aragó, va significar l'inici del declivi tràgic del catarisme i d'un canvi a la política catalana.

Parlem de tres segles escassos (XII, XIII i XIV), d'un pas terriblement fugaç per la terra occitana i per la història, d'un instant relativament efímer de glòria i, tot seguit, d'un mètode d'extermini -la Croada i la Inquisició- que, després de dècades de persecució i vida clandestina, acabaria esborrant literalment la presència i el rastre dels càtars. El Camí dels Bons Homes ressegueix aquest rastre. A partir de les empremtes que la història ens ha deixat en una i altra banda del Pirineu, ens descobreix un paisatge extraordinari, ens mostra una ruta turística realment atractiva i ens obre una porta de contacte i de coneixença entre la gent del Berguedà i de l'Arieja, de Catalunya i d'Occitània. D'aquesta manera, l'evocació d'un passat compartit i la descoberta d'un territori d'una bellesa excepcional confereixen a aquest recorregut turístic un caràcter singular que ens crida poderosament l'atenció i ens convida, il·lusionats, a fer camí.

En definitiva, El Camí dels Bons Homes és un itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya) i el Castell de Montsegur a l'Arieja (França) seguint els camins que, entre els segles XII i XIV, van esdevenir rutes de migració dels càtars cap al sud en el seu exili d'Occitània. Aquest magnífic itinerari del GR 107 consta d'onze etapes amb un recorregut total de 200 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell acumulat positiu de 9.800 metres i un desnivell acumulat negatiu de 9.600 metres aproximadament. Per evitar-nos inconvenients per neu i glaç, les dues primeres etapes, setembre i octubre, seran les etapes de Pirineu que trascollen la Portella Blanca d'Andorra y Puymorens, amb alçades que superen els 2.000 metres. A partir del novembre ja seguirem l'itinerari continu iniciant-lo des de Berga. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previstes per aquesta temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu nota i reserveu-vos aquestes dates: 
 

 
  



 Normes de l'organització
 
1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es podran fer a la Secretaria del Centre de 6 a 9 del vespre, o bé a través del web del Centre mitjançant tarjeta de crèdit, i es tancaran el dijous abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.
2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.
3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.
4.- Per participar en qualsevol sortida o activitat és necessari estar en possessió de la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, s'haurà de contractar l'assegurança temporal a la secretaria del CET.
5.- En el cas que algun inscrit s'absenti el dia i hora de la sortida, sense haver-ho comunicat en dies anteriors, no se li podrà retornar l'abonament de l'autocar. La data límit serà el dissabte a les 13:00 hores.
6.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia. Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar.
7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.
8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.
9.- Les sortides que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.
10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.
 
 

 
 

28 de juny de 2019



Excursió al massís del Canigó

Refugi de Marialles – Pica del Canigó
 
Diumenge, 14 de juliol 

Itinerari:
Refugi de Marialles, torrent de la Llipodera, torrent dels Set Homes, Coll Verd, font d'en Martí, riu Cadí, cruïlla refugi Bonaigua-refugi Aragó, refugi Aragó, Plans de Cadí, Portella de Vallmanya, Bretxa Durier, peu de la Xemeneia, Pica del Canigó.


Descripció: 
El Canigó, situat majestuosament a l’extrem oriental de la serralada pirinenca, a 68 kms. del mar Mediterrani, forma un massís ben definit; sobresurt amb altivesa de les planúries del Rosselló i resta emmarcat per les comarques del Conflent i Vallespir, cedint els 2.785 metres del seu cim en direcció al mar. Al peu del massís, hi roman un petit poble, Castell, on l’insigne poeta català, Mossèn Cinto Verdaguer, va escriure la seva coneguda obra Canigó, màxim exponent de la poesia èpico-lírica de la Renaixença catalana. Amb la dedicatòria “als catalans de França”, l’obra constitueix un fidel reflex de la influència del massís i les seves llegendes en la recerca dels orígens del poble català.
Al fons, la Pica del Canigó
Els pobles que envolten el Canigó (Prades, Prats de Molló, Vernet,...) es van transformar, sovint, en capitals de manifestacions catalanistes. Cal destacar la gran foguera encesa en el cim del Canigó a les vigílies de la nit de Sant Joan, amb llenya procedent d’arreu dels països de parla catalana. En èpoques difícils, l’excursionisme va recollir i difondre l’esperit de reafirmació i unió cultural de les dues Catalunyes.
Les muntanyes i valls del Canigó ens ofereixen un veritable espectacle, amb paratges d’una soledat absoluta, on el silenci és el major privilegi i els boscos i rocam estan radiants de lluminositat mediterrània, característiques que donen al Canigó un segell especial com ens diu la cançó popular.
 
Dissabte. En cotxes, un cop passat el poble de Vernet-les-Bains, seguirem cap a Castell (750 m) i seguint una pista, primer asfaltada i després de terra, arribarem al Coll de Jou (1.125 m), on hi ha un gran aparcament. Seguim la pista en cotxes fins arribar a l'aparcament de Randé (1.520 m), on hi ha la barrera que impedeix pujar fins a Marialles els mesos de juliol i agost. A partir d'aquí pujarem a peu tot seguint els senyals del GR 10 francès, que en uns 30 minuts ens durà fins al refugi de Marialles (1.692 m).
Diumenge. Sortim de Marialles (hora prevista de sortida, les 8:00 del matí), on el GR 83 (El Camí del Nord o del Canigó) coincideix amb el GR 10 francès. Travessem el torrent de la Llipodera i, un xic més endavant, el torrent dels Set Homes. El camí, ben marcat, ens portarà fins al Coll Verd (1.861 m). Seguim un camí a la dreta en suau ascens que duu a la font d’en Martí i baixa fins al riu Cadí (1.964 m). Travessem el riu i tornem a ascendir fins que arribem a una
Cim de la Pica del Canigó
cruïlla de camins (2.017 m): si seguíssim recte aniríem al coll de Segalés i al refugi de la Bonaigua; agafem el camí de la dreta que en pocs minuts ens mena al refugi Aragó (2.123 m), una cabana en molt mal estat; al costat hi ha una font amb aigua fresca i abundosa; anem ascendint suaument i arribem als Plans de Cadí (2.318 m); a partir d’aquest punt, el paisatge és més sever. 
El sender puja en fort pendent en direcció a la Portella de Vallmanya (2.498 m). Ran de camí trobem la font Nostra. Al sudest, guanyant alçada, es poden veure els llacs que configuren els Gorgs de Cadí, al peu del Pic de Tretzevents. Seguim per un fort pendent entre prades i rocam, que ens acompanyen fins dalt de la portella. El camí, pedregós, suavitza la pujada i passem per la Bretxa Durier (2.696 m), que tenim a la dreta, una esquerda per on puja un corredor des del circ de Balaig. Arribem al peu de la Xemeneia, que en fàcil grimpada ens durà fins al cim de la Pica del Canigó (2.785 m). Les vistes des del cim són espectaculars: podem veure les muntanyes del Ripollès i la Cerdanya, el Conflent i les planes del Rosselló, i sobretot les bellíssimes vistes cap el mar amb el Cap de Creus i el Golf de Roses.
La tornada serà pel mateix camí fins al refugi de Marialles.


INFORMACIÓ DESTACADA
 
Dificultat:  **  (18,540 kms)
Desnivells acumulats aproximats:  (+1.091m / -154m)  (anada)  //  (+154m / -1.091m)  (tornada). Total acumulat, 1.245m.
Dissabte: En cotxes fins arribar a l'aparcament de Randé (1.520 m), on hi ha la barrera que impedeix pujar fins al refugi de Marialles els mesos de juliol i agost. A partir d'aquí s’ha de pujar a peu tot seguint els senyals del GR 10 francès, que en uns 30 minuts ens durà al refugi de Marialles (1.692 m).
Diumenge: Sortida des del refugi de Marialles.
 
Organitza: Vocalia de Senders