VOCALIA DE SENDERS

3 de juny del 2024

Diumenge, dia 14 de juliol de 2024

Itinerari

Queralbs, la Farga, pont de les Ielles, pont de Daió, salt del Grill, gorges del Freser, collet de la Paradella, pont de les Marrades, costa Rubí, planell de les Eugues, refugi Coma de Vaca, camí dels Enginyers, collet de Guardiola, refugi forestal de les Pedrisses, alberg del Pic de l'Àliga, santuari de Núria, creu d’en Riba, gorges de Núria, salt del Sastre, pont del Cremal, roques de l’Oratori, font de la Ruira i Queralbs.

Descripció

Les Gorges del Freser

Salt del Grill

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser està situat al vessant sud dels Pirineus orientals, a l'Alt Ripollès. Limita al nord amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, ja a França, i al sud amb l'Espai d'Interès Natural de la Serra Cavallera. Aquesta excursió és una de les més boniques que es poden fer a la comarca. Des de Queralbs iniciarem l’ascensió per les gorges del Freser fins al refugi de Coma de Vaca, anomenat també refugi Manelic. Un cop hàgim esmorzat i descansat al refugi, continuarem la nostra aventura pel famós i atrevit Camí dels Enginyers, que segueix el traçat del GR 11.7, un recorregut espectacular entre cingleres. Es tracta d’una magnífica ruta per accedir al santuari de Núria, que ens permetrà fruir d’indrets salvatges i poc freqüentats. No ofereix dificultats en temps normal, però pot ser traïdor en cas de mal temps: neu, boira o glaç. Hi ha algun pas on s’han instal·lat passamans de ferro per fer-ho més fàcil, però no hi ha cap pas perillós. El camí ens portarà a l’alberg de juventut Pic de l’Àliga, i al santuari de Núria. Per baixar fins a Queralbs tindrem dues opcions: agafar el cremallera, o fer-ho a peu pel fantàstic camí de les Gorges de Núria (GR 11).

Sortim de l'aparcament del poble de Queralbs (1.168 m). Seguim la ctra. GIV-5217 en suau descens; en el primer revolt l'abandonem per seguir la pista de la central hidroelèctrica de Daió en direcció nord. Travessem el pont de les Ielles (1.129 m), davant de les imponents parets de les roques de Totlomón. Seguim la pista fins a la central de Daió de Baix i travessem el pont de Daió sobre el riu Freser. Seguim aigües amunt del Freser pel costat esquerre i de seguida arribem al salt del Grill (1.295 m), amb una caiguda espectacular d'uns 30 metres d'alçada. Continuem amunt pel camí empedrat en direcció nord-est, guanyant alçada imperceptiblement pel camí fressat. La vall s'obre una mica i deixem a mà esquerra el camí del salt de Grill (1.386 m). Tot resseguint el curs del Freser, assolim el collet de la Paradella i de seguida arribem al pont de les Marrades (1.556 m), pont de ferro entre dues roques per on creuem el Freser a l'altra banda.

Camí dels Enginyers

En aquest vessant de la vall el camí es dreça progressivament sota un frondós bosc de pi negre. Més amunt, en una ziga-zaga de les moltes que formen les Marrades, ja podem veure el Puigmal, que treu el cap sobre les roques de Totlomón. La pujada és contínua però còmoda. Travessem el torrent de Costa Rubí (1.766 m) per terreny força obert, ja havent deixat el bosc enrere. Més amunt, davant nostre s'obre la vall de Coma de Vaca i ja podem veure el refugi de Coma de Vaca als nostres peus. Davallem al Planell de les Eugues i arribem al refugi (1.995 m). Aquí podrem descansar una bona estona i fer un mos.

El Camí dels Enginyers

Darrere el refugi comença el Camí dels Enginyers (GR 11.7) Aquest camí neix per un projecte d'una central elèctrica que havia de tancar la vall de Coma de Vaca amb una presa. Afortunadament aquest projecte no es va dur a terme però ens ha deixat un dels senders més bells del Pirineu Oriental. El sender, molt fressat, ens portarà fins a la Vall de Núria pujant primer pel Coll dels Homes (2.136 m), punt més alt del recorregut, des d'on hi ha una vista superba de la vall del Freser. Veiem el Balandrau a l'altra banda, les Gorges del Freser i el camí per on hem pujat abans. Anem seguint el sender, que segueix a mitja alçada el vessant sud del Torreneules. En alguns trams el camí és força aeri, però no té cap pas compromès. A partir de la Jaça Roja el camí se suavitza i ja s'intueix la proximitat de Núria. Finalment, veiem l'alberg de juventut Pic de l'Àliga, i ja només ens falta l'últim tram per arribar al turonet de sobre de Núria, al camí del Via Crucis. Davallem per aquest camí fins al Santuari de Núria (1.960 m).

De Núria a Queralbs

El retorn fins a Queralbs el podem fer de dues maneres: baixar a peu pel fantàstic camí de les Gorges de Núria (GR 11), o bé baixar amb el cremallera, tot dependrà del moment i del que es decideixi. Fins i tot es poden fer dos grups.

DETALLS DE L'ACTIVITAT

- Dificultat: *** El Camí dels Enginyers no ofereix dificultats en temps normal, però pot ser traïdor en cas de mal temps: neu, boira o glaç. Hi ha algun pas on s’han instal·lat passamans de ferro per fer-ho més fàcil, però no hi ha cap pas perillós.

- Desnivells acumulats aproximats:

* Queralbs - refugi Coma de Vaca - santuari de Núria - Queralbs (a peu) (24,960 km) (+ 1.378 m) (- 1.378 m)

* Queralbs - refugi Coma de Vaca - santuari de Núria (i baixada a Queralbs amb el cremallera) (17,090 km) (+ 1.330 m) (- 537 m)

- Cremallera de Núria: el bitllet del cremallera de Núria a Queralbs és individual. Preus:

Adult (14 - 64 anys): 20,50 €

A partir de 65 anys: 17,50 €

Infantil (4 - 13 anys): 13,50 €

- Organitza: Vocalia de Senders.

DESCÀRREGUES

Les Gorges del Freser i el Camí dels Enginyers

Full de ruta Les Gorges del Freser i el Camí dels Enginyers

Track GPS Les Gorges del Freser i el Camí dels Enginyers

Track GPS en format GPX per a mòbils

Àlbum de fotos Les Gorges del Freser i el Camí dels Enginyers

19 de gener del 2024

10a etapa: Torà - Santuari de Pinós (14,810 km)

Etapa cloenda del GR 171 dinar de germanor

Diumenge, 16 de juny de 2024

Itinerari

Torà, serra de Sant Donat, Sant Donat de Figuerola, Tossal de Sant Donat, Sant Pere de Figuerola, serra de Claret, Santa Maria de Claret, Camí de la Petja, serra de Pinós, cim de Pinós, Santuari de Pinós i Hostal de Pinós.

Descripció

Ermita de Sant Donat de Figuerola

Emprenem, per fi, el tram final del GR 171, entre la Segarra i el Solsonès, que ens conduirà a la Serra de Pinós. Des del poble de Torà carenejarem per tres serres contigües: la serra de Sant Donat amb l'ermita de Sant Donat de Figuerola; la serra de Claret, amb el poble de Claret i l'església de Santa Maria; i la serra de Pinós on trobarem el Santuari de la Mare de Déu de Pinós, punt final del GR 171, situat dalt la carena, a més de nou-cents metres d’alçada, "100 Cims" de la FEEC i extraordinari mirador de les comarques de la Segarra, Solsonès, Bages, Anoia i el Pirineu al nord. Al costat del santuari es troba l'ajuntament de Pinós i l'Hostal de Pinós on farem el dinar de final de temporada.

Sortim des de la plaça de la Font de Torà (amb el seu rentador de verdures i el safareig) on podem admirar el monument més emblemàtic de Torà (434 m). Seguim per l'extrem oriental de la plaça i seguim pel costat de la riera de Llanera. A la darrera casa torcem a la dreta i travessem la carretera LV-3005a, que condueix a l'Hostal Nou de Llobera i Solsona. Seguim per aquesta pista que és el camí de Torà a Claret uns cinc-cents metres. A l'alçada de la pallissa del Carulla (edificació a la dreta) trenquem cap a la pista de l'esquerra i havent fet el primer revolt la deixem per a agafar el corriol que s'enfila en direcció nord per la costa de Sant Donat (459 m). Anem ascendint cap a la serra de Sant Donat. El camí fa un tomb de 90 graus a dreta, segueix uns cent metres més, en què trepitjarem trams de camí empedrat, i prenem un ramal de corriol a l'esquerra. Es va enfilant amb algunes ziga-zagues fins que decideix seguir direcció a llevant. Ja podem albirar la capella de Sant Donat. Arribem a l'ermita de Sant Donat de Figuerola (s.XVIII) (618 m), bon lloc per a esmorçar.

Seguim la pista fins a una barraca de pedra seca. Allí la pista torça a la dreta i segueix un bon llarg pel llindar de la costa de la serra de Sant Donat. Deixem a l'esquerra el Tossal de Sant Donat (644 m), punt més alt d'aquesta serra. Gaudim d'amples vistes de la vall de Cellers. Passem per sota d'una línia elèctrica i arribem a una cruïlla. Torcem a l'esquerra i baixem a l'era de la masia-castell de Figuerola; aquesta era una casa important, ara abandonada. Voltem el petit tossal de la casa castell per l'esquerra i baixem fins a l'ermita romànica de Sant Pere de Figuerola (s.XI) (599 m). Per la banda dreta anem descendint per un corriol, que torna a ascendir fins a trobar de nou la pista (610 m). Continuem per la pista, tot seguint l'anomenada Ruta del Llobregós, que ens porta al poble de Claret. Visitarem l'església romànica de Santa Maria de Claret (s.XI) i els seus carrers medievals (647 m). Retornem a la cruïlla de l'entrada del poble, i seguim la pista en direcció a llevant per l'anomenat Camí de la Petja, i que tot pujant ens portarà per tota la serra de Claret, amb molt bones vistes. Deixem el mas de la Petja a l'esquerra i arribem a una cruïlla; seguim el camí de la dreta, el Camí del Santuari. A la següent cruïlla, seguim per la pista de la dreta.

Santuari de Pinós

Arribem al Corral del Cap de la Serra (801 m), i seguim direcció al Santuari de Pinós. Passem a frec de la Torre de Castellanes (871 m) i arribem al vèrtex geodèsic de la serra de Pinós, al mateix camí carener (928 m), punt culminant de la serra, punt més alt de la sortida i "100 Cims" de la FEEC. Seguim el camí recte, i al cap d'un quilòmetre arribem per fi al Santuari de la Mare de Déu de Pinós (gòtic tardà, s.XIV) (905 m), amb la Creu de Pedra en primer terme, punt final de l'etapa i de la nostra llarga caminada pel sender GR 171.

El Santuari de Pinós està situat a 905 mts. d'altura sobre el nivell del mar i és el centre geogràfic de Catalunya. La seva capella data del segle Xlll, fou construïda pels templers i d'aquí el seu gran valor arqueològic i cultural. Molt a prop del santuari hi ha una Rosa de Quatre Vents que indica els quatre punts cardinals i des d'on podem albirar els Pirineus, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat, etc, les vistes són espectaculars. Al costat del santuari es troba l'ajuntament de Pinós i l'Hostal de Pinós (preciós restaurant de pedra i fusta medieval) on farem el dinar de final de la temporada.

DINAR DE CLOENDA. Per a acabar la jornada en un ambient de germanor, com ja és tradicional, farem el dinar de cloenda de temporada al Restaurant Rural de l'Hostal de Pinós. El preu del dinar serà de 22 €. La Vocalia de Senders es farà càrrec del cava i els cafès. Es podrà escollir el menú directament al restaurant. En el moment de fer la inscripció al Centre s’haurà d’abonar el tiquet de l’autocar (22,- €) i l’import del dinar (22,- €).

MENÚ RESTAURANT DE PINÓS (16/06/2024)

PRIMERS PLATS

SEGONS PLATS

POSTRES

Amanida catalana

Amanida verda

Amanida de formatge

Amanida de salmó

Torrada amb escalivada

Escudella amb mandonguilles

Canelons de carn

Canelons de bolets

Canelons de peix

Espinacs gratinats

Patates emmascarades

Meló amb pernil

Macarrons

Gambes i musclos a la planxa

Cua de rap amb sípia

Bacallà amb samfaina

Bacallà amb mel

Sípia amb gambes

Confit d'ànec

Pollastre de pagès guisat

Conill al forn

Cabrit arrebossat

Peu de porc guisat amb prunes i pinyons

Rodó de vedella amb bolets

Galta de porc al forn

Espatlla de xai al forn

Xai a la brasa

Botifarra a la brasa

Mousse de iogurt

Crema catalana

Crep de xocolata

Mató amb mel o sucre

Profiterols amb xocolata

Trufes

Pastís de formatge

Braç de gitano de nata

Braç de gitano de trufa

Mil fulls amb fruita

Gelats

Flam

Fruita

Músic

pa, vi i aigua

DETALLS DE L'ACTIVITAT

Dificultat: ** (14,810 km)

Desnivells acumulats aproximats: (+ 622 m) (- 142 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

DESCÀRREGUES

Torà - Santuari de Pinós

Full de ruta 10ª etapa, Torà - Santuari de Pinós

Track GPS 10ª etapa, Torà - Santuari de Pinós

Track GPS 10ª etapa en format GPX per a mòbils

Àlbum de fotos 10ª etapa, Torà - Santuari de Pinós

Cim de Pinós (928 m)

18 de gener del 2024

Benvolguts companys!

Els camins ramaders de Catalunya són camins singulars de gran valor històric i paisatgístic que han servit d’eix de connexió del nostre territori. Originats per la necessitat natural de caminar on

Coll de la Creu de Meians (Baixa Cerdanya)

el propi desplaçament genera un procés obert, en relació tant amb el passat com amb el futur. Són camins que van de la geografia al territori, sorgits per la necessitat de caminar i traçats per l’instint natural de moure’s pel camí més curt. Camins acompanyats de la tradició, del moviment de les grans masses nòmades, del trasllat d’animals en cerca de les millors condicions, i que es mantenen vius gràcies a les migracions estacionals. La transhumància és el moviment que realitzen els ramats de bestiar quan busquen pastures per alimentar-se. Aquests desplaçaments es produeixen a la primavera i a la tardor per buscar respectivament pastures d’hivern i d’estiu. A l’estiu els ramats pugen a les pastures altes de la muntanya i a l’hivern baixen a les pastures del fons de les valls i zones planeres de Catalunya.

El camins de transhumància tenen un paper clau en el medi natural en servir com autèntics corredors ecològics essencials per a la migració, la distribució geogràfica

Torre de guaita a Sant Llorenç de la Muga
i l’intercanvi genètic de les espècies silvestres. Són eixos de connexió entre ecosistemes diferents, actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic format pels centenars de quilòmetres que creuen Catalunya de nord a sud, amb un elevat valor turístic.

De l’Alta Cerdanya a l’Alt Empordà, aquest és l’itinerari que hem escollit per a aquesta nova temporada 2024-2025, tot resseguint autèntics camins de transhumància per la zona nord de Catalunya, trescant per les comarques de l’Alta i Baixa Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. L’itinerari está dividit en 10 etapes. La primera etapa, que farem de sud a nord, partirem de Puigcerdà fins a l’estany de la Bollosa, a tocar del Capcir, tot gaudint de la meravellosa vall d’Angostrina i visitant l’ermita romànica de Sant Martí d’Envalls. En la segona etapa, anirem des del poble de Llívia fins a l’estació de la Molina, travessant la serra de Queixans i assolint el Puig de les Forques, gran mirador de la Cerdanya. De la Molina anirem fins al poble de Planoles, entre la Cerdanya i el Ripollès, creuant per la Collada de Toses i pujant al Pla de la Bassa i el coll de la Creu de Meians. Seguint el Sender de Gran Recorregut GR 11 davallarem als pobles de Dòrria, Planès i Planoles.

Des de Planoles anirem fins a Campdevànol, tot passant per Campelles i davallant cap el Baell i l’ermita romànica de Sant Pere d’Aüira, a llevant de les serres de Montgrony i de Santa Magdalena. De Campdevànol, i seguint íntegrament el Sender de Gran Recorregut GR 3, arribarem a Sant Joan de les Abadesses en un fantàstic recorregut entre boscos solitaris de roures, faigs i pins i descobrint les ermites romàniques de Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona. A la següent etapa arribarem al poble de l’Hostalnou de Bianya, una preciosa ruta d’Itinerànnia entre el Ripollès i la Garrotxa, gaudint d’un autèntic espectacle de natura, tot seguint la riera de Santa Llúcia de Puigmal amb un reguitzell de gorgs i rierols. Així mateix, visitarem les esglésies romàniques de Santa Llúcia de Puigmal i de Sant Pere Despuig.

Puig de la Torre (Alt Empordà)

L’etapa setena discorrerà per la vall de Bianya, en plena comarca de la Garrotxa, fins al nucli de Montagut, passant per Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca, i seguint bona part del curs del riu Fluvià. A la següent etapa, entrarem a la comarca de l’Alt Empordà entre els pobles de Montagut, a l’Alta Garrotxa, i Albanyà. Visitarem els pobles de Tortellà i Sales de Llierca i passarem prop del Santuari de la Mare de Déu del Mont. A la novena etapa, anirem des d’Albanyà a Boadella d’Empordà, tot passant per Sant Llorenç de la Muga, en una preciosa excursió assolint la serra de Santa Magdalena, un “100 Cims” de la FEEC, i visitant l’ermita romància del mateix nom, amb unes vistes espectaculars de l’embassament Darnius-Boadella. Per últim, a la desena i última etapa assolirem el punt final del nostre destí: Maçanet de Cabrenys, amb un impressionant recorregut pel Serrat del Sentinella i els seus miradors com el de la Tortuga o el Puig de la Torre, i amb magnífiques vistes sobre el pantà Darnius-Boadella. A Maçanet de Cabrenys farem el dinar de fi de temporada, com ja és tradicional en el nostre tarannà excursionista.

La caminada d’aquesta temporada no presenta dificultats particulars, per la qual cosa pot ésser a l’abast d’un àmbit nombrós de públic i tota persona entrenada a caminar, amb ganes de conèixer els diferents camins i indrets de Catalunya, tot aprenent a estimar i respectar el nostre país. Us hi esperem a tots a viure aquesta nova aventura!, ja que tocant de peus a terra pels senders demostrem que caminant s’arriba a tot arreu. Recordeu sempre el nostre lema: “Un jorn de sender, una setmana de salut”.

Accedir a totes les etapes dels Camins de Transhumància

NORMES DE L’ORGANITZACIÓ

1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es podran fer a la Secretaria del Centre de 6 a 9 del vespre, o bé a través del web del Centre mitjançant targeta de crèdit, i es tancaran el dijous abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.

2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.

3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.

4.- Per participar en qualsevol sortida o activitat és necessari estar en possessió de la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, s'haurà de contractar l'assegurança temporal a la secretaria del CET.

5.- En el cas que algun inscrit s'absenti el dia i hora de la sortida, sense haver-ho comunicat en dies anteriors, no se li podrà retornar l'abonament de l'autocar. La data límit serà el divendres a les 21:00 hores, coincidint amb l'hora de tancament del Centre Excursionista.

6.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia. Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar.

7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.

8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.

9.- Les sortides que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.

10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no es permet avançar els guies.

Santa Magdalena de Terrades (Alt Empordà)

10 de novembre del 2023

9a etapa: Montblanc - Monestir de Poblet - Vimbodí (17,740 km)

Diumenge, 19 de maig de 2024

Itinerari

Montblanc, Sant Joan de la Muntanya, la Santíssima Trinitat, coll de la Bena, masia del Simon, les Masies de Poblet, font de l'Abat Siscar, monestir de Poblet, ermita i font de Sant Bernat, castell de Milmanda, santuari de la Mare de Déu dels Torrents i Vimbodí.

Descripció

Aquesta novena etapa serà una sortida plenament cultural entre les poblacions de Montblanc i Vimbodí, tot seguint bona part de la Ruta del Císter (GR 175), entre Montblanc i el monestir de Poblet, i un tram del GR 171 des de Poblet fins a Vimbodí. A més de la vila de Montblanc, la qual travessarem de llevant a ponent entre les muralles de Santa Tecla i de Sant Jordi, descobrirem altres llocs emblemàtics com Sant Joan de la Muntanya i el seu mirador, la Santíssima Trinitat, les Masies i el monestir de Poblet, el castell de Milmanda i l'indret de la Mare de Déu dels Torrents amb la seva església i àrea de lleure, abans d'arribar a Vimbodí.

Mirador de Sant Joan de la Muntanya

Som a Montblanc (335 m), capital de la comarca de la Conca de Barberà, un dels més bells conjunts medievals de Catalunya, situat al cor de la Ruta del Císter: les muralles que envolten la ciutat, l'església de Sant Marçal, el Palau Reial, el Casal dels Declergues, l'església de Santa Maria, el Museu Comarcal, l'església de Sant Miquel, el Palau del Castlà, a més dels portals d'accés, les torres i els diversos carrers, són llocs que no poden passar per alt al visitant. Passem per la plaça de Santa Maria i la plaça Catalunya i sortim del nucli urbà pel camí de la Rasa del Mas del Bulló (355 m) tot seguint el GR 175, la Ruta del Císter. La pista s'acaba i comença la pujada per un corriol que s'enfila en direcció oest entre boscos. Travessem el torrent de Sant Joan i assolim l'ermita de Sant Joan de la Muntanya (709 m), punt més alt de l'excursió, construïda dins d'un penyal, en un indret de gran bellesa. Des del seu mirador tenim molt bona vista sobre la Conca de Barberà i les serres del Tallat, Tossal Gros, Miramar i cingleres de la Pena. Visitarem la Cova de Nialó que es troba molt a prop.

El camí continua per la banda nord del temple, torça cap a l'oest per fer cap a una pista que se segueix cap a ponent. La pista descriu una corba de 180 graus (683 m) i continua descendint fent ziga-zagues. Anem seguim l'anomenat Camí de la Pena fins a arribar a una cruïlla. Anem a la dreta per a arribar a l'ermita de la Santíssima Trinitat i la Capella de l'Àngel (555 m). Molt a prop trobem diverses fonts com la de Santa Fe, Sant Josep, Sant Jeroni o la font de l'Àngel. Tornem a la pista principal i seguim paral·lels al barranc de l'Ermita, el qual travessem i girem en direcció nord a buscar el Coll de la Bena en suau ascens (683 m), cruïlla de camins. Acabem d'entrar a l'espai protegit del Paratge Natural de Poblet. Seguim el corriol direcció nord per dins del bosc i ja en franca baixada. El camí desemboca a la pista d'accés a la masia del Simon i del mas de la Font de l'Oca (520 m). Ara, seguim la pista cap a ponent i arribem a les Masies de Poblet, on trobem l'hotel Monestir i un conjunt d'apartaments rurals, i al costat un balneari (530 m). Sortim a la ctra. TV-7007 de l'Espluga de Francolí a Poblet i la seguim a l'esquerra. Passada la finca la Capella, creuem el barranc de la Pena o de Sant Bernat. De seguida, deixem la carretera per un camí a l'esquerra, just on hi ha el punt d'informació del Paratge

Cova de Nialó

Natural de Poblet. Seguim aquest camí, paral·lel a la carretera, i arribem a les fonts del Ferro de la Magnèsia, dedicades a l'abat Siscar. Més endavant, sortim de nou a la carretera i arribem a l'entrada del Monestir de Santa Maria de Poblet (496 m). Des de l'oficina d'informació hi ha uns 200 m fins a l'entrada principal del monestir. En aquesta àmplia recta ja podem veure la immensitat del conjunt. Abans d'arribar a la façana principal deixem enrere la Capella de Sant Jordi (s.XV), la Porta Daurada (s.XV) i la Capella de Santa Caterina (s.XIII), a més de diversos edificis més moderns, com la cafeteria o la Hostatgeria de Poblet, espai ocupat en altres temps per l'hospital de pobres i pelegrins, del qual només se'n conserva el portal d'accés.

Sortim del monestir cap a la dreta per la ctra. TV-7002 (Vimbodí-Poblet). Arribats a la rotonda agafem a la dreta la ctra. T-700 i seguim un passeig pel marge esquerre que ens menarà a l'ermita i font de Sant Bernat (453 m). Seguint la pista en direcció nord, on ja trobem els senyals del GR 171 que seguirem fins a Vimbodí, arribem al castell de Milmanda (445 m), on les aromes del vi i les pedres del castell conviuen en perfecta harmonia. Està situat per sobre d'uns assentaments primitius íbers. Després de travessar uns camps d'ametllers, arribem al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents (460 m), d'estil gòtic, amb una àrea de lleure; bon lloc per a dinar. Seguim la carretera i per una pista a la dreta entrem a la població de Vimbodí. Passem pel carrer Major, plaça Major on hi ha l'Ajuntament, i acabem l'etapa a l'avinguda dels Amics de Vimbodí (477 m). La vila, antigament emmurallada, es troba damunt un cingle pinyonenc, i el seu actual temple parroquial, situat on antigament romania el castell, és dedicat a la Transfiguració del Senyor.