Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Crestejant pel Roc de Galliner

28 d’octubre de 2016

9a etapa:              Organyà - Noves de Segre                 (20,830 km)
 
Diumenge, 7 de maig


Som a la comarca de l'Alt Urgell. Aquesta novena etapa dels Senders del 1714 ens durà des del poble d'Organyà, a la vall del Segre, fins a Noves de Segre, a l'altra banda de la serra de Prada. L'itinerari recorre, en primer terme, la ferma vall de Cabó, estesa entre la serra de Boumort i el riu Segre, i que limita al nord amb les serres d'Ares i de Prada. Seguirem una part de la Ruta dels Dolmens a la vall de Cabó que ens permetrà visitar diversos monuments megalítics combinant trams suaus amb alguna pujada pronunciada, entre els quals destaquen el dolmen del Serrat de les Cobertrades, el dolmen de Colomera i el del Serrat del Mal Pas. Passat el mas de l'Oliva, iniciarem una forta ascensió per
Mas d'Ares i la Vall de Cabó
la serra d'Ares que ens situarà prop del Cogulló d'Ares. El camí vell d’Ares va salvant els obstacles del terreny amb perfectes llaçades i ens ofereix a cada volta boníssimes perspectives de l’enorme amfiteatre que forma la vall de Cabó als nostres peus. Passada la collada d'Ares, punt més alt de l'etapa, iniciarem una llarga davallada per la serra de Prada, tot passant primer per les bordes de Conorbau i Baridà. Una exigent baixada pel torrent del Baridà ens menarà finalment al poble de Noves de Segre.
Iniciem l'excursió a la plaça de les Homilies d'Organyà (558 m) i seguim pel carrer de Montanisell. Agafem a l'esquerra el Camí dels Espigolers, que va girant cap el nord. Sortim a una pista asfaltada que seguim direcció nord. Deixem una bassa a la dreta i abandonem l'asfalt per seguir el Camí Ral a mà esquerra (690 m); aquí enllacem amb la Ruta dels Dolmens, que puja al serrat de les Cobertrades. A la dreta hi ha el primer megàlit de la ruta: el dolmen del Serrat de les Cobertrades. Des d'aquí tenim una àmplia panoràmica d'Organyà. Al cap de poc, a uns 50 metres de la pista, es troba el dolmen de Colomera, situat enmig d'una roureda. Un xic més endavant, trobem el dolmen del Serrat del Mal Pas (737 m). Tornem a la pista i arribem al Collet del Serrat del Mal Pas (760 m) on seguim ara un camí en direcció nord que en suau davallada desemboca a la carretera d'Organyà a Cabó. Seguim la carretera a mà esquerra fins arribar al mas de l'Oliva (699 m). Travessem el Camp de l'Olivareda i creuem el riu de Cabó (624 m), punt des d'on comencem a ascendir la serra d'Ares.
Iniciem l'ascensió passant prop d’unes vinyes abandonades que deixem a la dreta. Anem pujant i travessem la tartera en diagonal per l'anomenat Serrat de la Costa, en una pujada exigent, entre el Clot de la Calderona i el Clot d'Ares, tot seguint unes escadusseres marques fins que de cop i volta apareix l’antic camí de bast que suavitza l’ascensió. Anem seguint el camí vell d’Ares, que va salvant els obstacles del terreny amb perfectes llaçades i avancem amb intuïció per terreny cada cop més obert fins que assolim la zona de prats que envolten Ares, fins assolir el llogarret d'Ares (1.403 m), abandonat als anys quaranta del segle passat. L'esglesiola de Sant Bernabé, d'origen romànic, refeta l'any 1944 és un dels edificis que es conserva
Borda de Conorbau
en més bon estat. Des del poble tenim molt bones vistes de la vall de Cabó. Seguim ascendint cap el nord i arribem a la Collada d'Ares (1.472 m), cruïlla de pistes i punt més alt de l'excursió. Cap a llevant, s'alça el Cogulló d'Ares (1.656 m), punt més alt de la serra d'Ares; cap al nord el Pirineu, i al sud la Muntanya de Santa Fe, la serra de Boumort i la vall de Cabó. Comencem a davallar per la serra de Prada i trobem de seguida la font dels Cóm sota d'uns garbollers i voltada de prats.
Seguim, en suau descens, l'anomenat Camí de Fontanella; anem trobant marques blaves i grogues. Creuem el Barranc de Fontanella i arribem a la Borda de Conorbau (1.354 m), recentment restaurada. Més avall trobem la Borda del Baridà (1.258 m) i, tot seguit, la Casa del Baridà (1.117 m). Deixem la casa a la nostra dreta i comencem a baixar fortament pel Torrent del Baridà, en una zona molt boscosa i vertical, fins arribar a una cantera d’explotació de terres que trobem a la nostra esquerra. Seguim ara el Camí d'Estinyà que en suau davallada ens portarà al nostre destí. Anem avançant paral·lels al riu de la Guàrdia, afluent del Segre, que tenim a la nostra dreta fins que el travessem per una passarel·la de fusta (610 m). Travessem la carretera LV-5133 i entrem tot seguit al poble de Noves de Segre, que pertany al municipi de Valls d'Aguilar; antigament era un lloc fortificat i les cases feien muralla. Entrem pel carrer de Sant Antoni fins a la Plaça del Beat Pere Tarrés on trobem l'església parroquial de Sant Serni (667 m). Final de la novena etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  ***  (20,830 kms)  (+/- 7 hores)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.392 m) (- 1.268 m).
Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 6 del matí. La tornada serà a la tarda.  
Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb plaçes limitades. Cal treure la inscripció a la secretaria del Centre, o bé a través del web www.ce-terrassa.cat  del dia 24 d’abril al 4 de maig, ambdós inclosos, de 6 a 9 del vespre.
Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el dijous, dia 4 de maig, serà l'últim dia d'inscripció, per tant preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria (2 € per dia).
Preu de la inscripció: 18 € per als socis, 28 € per als no socis.
Organitza: Vocalia de Senders

 



DESCÀRREGUES

Organyà - Noves de Segre  


Full de ruta de la 9ª etapa, Organyà - Noves de Segre

Track GPS 9 etapa, Organyà - Noves de Segre

Àlbum de fotos 9ª etapa, Organyà - Noves de Segre      


 
    PROPERA ETAPA







 

20 d’octubre de 2016

8a etapa:       Alinyà - Roc de Galliner - Organyà            (15,780 km)
 
Diumenge, 9 d'abril

Espectacular recorregut pel municipi de Fígols i Alinyà, a la comarca de l'Alt Urgell, que ens portarà des del nucli d'Alinyà fins a Organyà, a la banda de ponent del riu Segre, tot travessant l'imponent Roc de Galliner. La vall d'Alinyà ocupa una extensa àrea del municipi de Fígols i Alinyà, que s'estén entre el Port del Comte i el riu Segre. La seva notable dimensió i desnivell propicien la presència de paisatges, espècies i hàbitats naturals ben diversos; tot aquest espai està inclòs a la Xarxa Natura 2000 i, parcialment, en l'Espai d'Interès Natural (EIN) de les serres d'Odèn-Port del Comte,
Cresta del Roc de Galliner
la Reserva Nacional de Caça del Cadí i la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). L'itinerari d'aquesta etapa ens proposa travessar de forma integral tota la cresta del Roc de Galliner -un dels cent cims de la FEEC- de llevant a ponent. Es tracta d'una serra rocosa situada al centre de la vall amb unes panoràmiques impressionants de 360 graus. El tram de cresta no és difícil, però és estreta, boscosa i amb un bon estimball, sobretot pel cantó de migdia. És un tram entretingut, buscant sempre els millors passos entre l'espès matollar. En cas de mal temps sempre tenim l'escapatòria de la pista del coll Durau que volteja el Roc de Galliner. En davallar del Roc podrem visitar el dolmen de Coll Durau. Un preciós camí, sota la Roca de la Vella i la Roca de Cal Gollet, ens portarà, en suau davallada pel Solà de la Vall i el Barranc de Codonyes, fins als pobles de Fígols i Organyà, a l'altra banda del Segre.
Som a Alinyà (939 m). Travessem el poble pel carrer del Sol i la plaça del Ball PLa, entre l'Ajuntament i l'església de Sant Esteve. De seguida passem pel Corral de Cal Sastre. Deixem la pista i prenem un corriol que puja per l'esquerra a frec del corral fent llaçades curtes. Al costat d'un revolt del camí (985 m), deixem un grup de càdecs enormes. El camí s'inclina al nord-est, s'acosta al bosc, travessa un petit barranc i gira fortament al sud-est per continuar planejant. Des d'aquí, tenim una bona vista sobre l'Alzina d'Alinyà, Llobera i la Roca de la Pena. Una mica més amunt, el camí fa una llaçada curta i puja cap al nord-oest acostant-se al fons del barranc. Passem pel costat d'un cingle travessant uns antics conreus i arribem al Coll del Cós (1.130 m). Continuem amunt per la carena guanyant altura. Arribem a uns antics camps de conreu (1.250 m), actualment abandonats i coberts de vegetació. El camí és molt evident, però una mica pedregós. Seguim fites de pedres i marques de pintura vermella. A la dreta, es contempla el tossal de l'Àliga; a sota, el poble de l'Alzina d'Alinyà i, més avall, les cases del veïnat de la Vall del Mig. Ens unim a un camí travesser, i més a la dreta veiem la pista que puja de l'Alzina d'Alinyà. Girem a l'esquerra i assolim el Coll de la Nou (1.376 m).
Des del coll tenim una bona panoràmica sobre l'Alzina i la Vall del Mig, i cap a ponent, sobre el Cap de Galliner. Seguim la pista en suau davallada fins que arribem al Coll de Maçana (1.359 m), coll ample i suau entre el Roc de Galliner a la nostra esquerra, i el Cogulló a la dreta; pal indicador i bifurcació de pistes. Des d'aquest punt, abandonem la pista principal, que es dirigeix al Coll Durau, i ens decantem decididament a l'esquerra per afrontar l'ascensió al Roc de Galliner. Pugem pel fil de la carena, sense camí definit, decantant-nos a la dreta per evitar l’estimball de migdia, amb molta precaució i extremant l’atenció. Trobem curts trams de grimpada fàcil on ens cal ajudar-nos amb les mans. Just al començament de la pujada localitzem una trumfera. Superat el primer turó (1.630 m) ens cal baixar a un collet per encadenar-ne dos més de semblant alçària, fins que assolim el Cap de la Roca de Galliner (1.635 m). Situat al bell mig d’una llarga cresta, hi gaudim d’una bona perspectiva, especialment cap el nord. Destaquen al sud-oest el Cogulló de Turp i l’Aubenç, vers ponent el Montsec, les serres de Carrànima, Carreu, Sant Joan i la Roca de Senyús. Després les muntanyes del Pallars de les que sobresurten el Montsent i la Torreta de l’Orri. Vers el nord la Serra de Tost amb el Pic de Salòria i el Comapedrosa a l’horitzó.
Dolmen de Coll Durau
Marxem seguint el fil de la cresta vers ponent, amb tendència a baixar. Com a la pujada, procurem decantar-nos a la dreta per evitar l’estimball de migdia, fins que assolim un collet (1.485 m). Molt a prop trobem la Font de la Masieta, que raja ran de terra amb deu minsa. Una canaleta de fusta alimenta uns cóms metàl·lics. Tot seguit, sortim a la pista principal que ve del coll de Maçana. Des d'aquest punt, opcionalment, podem recular per la pista fins al coll Durau (1.447 m) per visitar el dolmen de Coll Durau (1.455 m). Tornem a la pista, que seguim cap a ponent. Assolim la Collada de Cal Penya (1.419 m), on abandonem la pista de l'Alzina d'Alinyà per un camí a l'esquerra. En franca davallada anem resseguint el Solà de la Vall, sota la Roca de Cal Gollet. Amb forta baixada i entre boscos, travessem el Clot de la Mata (955 m) i els Camps de Peguera fins arribar a una pista més ampla: és la Carretera de la Sala. Deixem el mas La Serra a l'esquerra i seguim davallant. Passat Cal Costa, arribem al veïnat de Romanins (670 m) i tot seguit entrem al poble de Fígols (615 m), on destaca l'església romànica de Sant Víctor (s. XI). Sense entrar dins del poble, seguim una pista a la dreta, per sobre de la carretera de Fígols, fins que sortim a la mateixa carretera i travessem el Pont de Fígols sobre el riu Segre (533 m). Passat el riu, seguim el Camí de les Hortes i entrem finalment a la vila d'Organyà. Acabem l'etapa a la famosa Plaça de les Homilies (555 m). Final de la vuitena etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
 
Dificultat:  **  (15,780 kms)  (+/- 6 hores)
 
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 776 m) (- 1.168 m).
 
Organitza: Vocalia de Senders
 
 
 
 

DESCÀRREGUES

Alinyà - Roc de Galliner - Organyà


Full de ruta de la 8ª etapa, Alinyà - Roc de Galliner - Organyà

Track GPS 8 etapa, Alinyà - Roc de Galliner - Organyà

Àlbum de fotos 8ª etapa, Alinyà - Roc de Galliner - Organyà     


 
    PROPERA ETAPA









 

5 d’octubre de 2016

7a etapa:            Odèn - Alinyà           (20,460 km)
 
Diumenge, 12 de març

En aquesta setena etapa dels Senders del 1714 ens mourem a cavall entre les comarques del Solsonès i l'Alt Urgell, a ponent de les serralades d'Odèn i de Port del Comte. L'Espai d'Interès Natural Serres d'Odèn-Port del Comte té alguns dels paisatges més bells dels Prepirineus catalans. Amb el Pedró dels Quatre Batlles, de 2.382 metres com a punt culminant, constitueix un paratge sobretot d'alta muntanya caracteritzat per frondosos 
Estany de Pratmajor (collada de l'Estany)
boscos de pi negre i prats naturals. Sota aquestes serres, iniciarem un recorregut espectacular des del Call d'Odèn fins al nucli d'Alinyà, on descobrirem l'Espai Natural de la Muntanya d'Alinyà, situat entre la serra del Cadí i el riu Segre, grandiós escenari i refugi d'espècies emblemàtiques, l'única regió d'Europa on nidifiquen i s'observen amb facilitat les quatre espècies de voltors que viuen al Vell Continent: el voltor comú, el voltor negre, el trencalòs i l'aufrany. Pastures, rius, boscos, cims, penya-segats i tarteres formen un conjunt d’una excepcional riquesa ecològica i paisatgística, on la gran fauna pirinenca viu en harmonia amb la població local. Ja immersos de ple en el terme de Fígols i Alinyà, gaudirem de la combinació entre natura, patrimoni i senderisme; el romànic també hi és present, com les esglésies de Sant Romà i Santa Pelaia al nucli de Perles, i Sant Esteve d'Alinyà.
Ens trobem a la carretera local L-401 sobre el veïnat d'Odèn, just on hi ha la Creu del Call (1.277 m). Una pista cimentada en direcció nord ens menerà a la masia del Call d'Odèn, antiga casa pairal del segle XIII, avui habilitada per al turisme rural. Passem per darrera la casa i comencem a pujar, en clar ascens, per la serra de Campelles, tot seguint l'anomenat Camí de l'Estany direcció nord-est, fins assolir la Solana del Call (1.630 m), punt on girem sobtadament cap a ponent. Continuem ascendint pel camí de l'Estany i passem per l'extrem occidental de la serra de Campelles (1.822 m). Sortim a una pista que seguim a l'esquerra i davallem a l'estany de Pratmajor (1.769 m), lloc anomenat la Raconada. Davant mateix tenim la Collada de l'Estany. Prenem tot seguit el Camí de la Muntanya d'Alinyà cap a ponent, i anem davallant suaument per la pista. Deixem el Corral del Sastre a mà dreta. Seguim la pista, ara planera, per la muntanya d'Alinyà, tot travessant el Prat Caní (1.660 m).
Aviat comencem a davallar pel lloc anomenat Les Vedoses, sota el Tossal de Cambrils que tenim a l'esquerra. Creuem la Rasa de les Fonts, que prové del riu d'Alinyà, i una forta davallada ens mena al Pla de Guilla (1.309 m), on trobem una pista que seguim a l'esquerra. Trobem el mas de Cal Casalet a mà dreta i continuem davallant suaument per la pista. Travessem la Rasa de Coll de Veça i sortim a la carretera L-401, que seguirem direcció sud (1.246 m). Al cap d'uns 400 metres deixem la carretera per un camí a mà dreta. Passem pel mas de Cal Gili, situat a la Plana d'en Puit, i travessem Les Embalsades girant de nou en direcció nord. Davallem suaument entre boscos i tornem a creuar la Rasa de Coll de Veça (1.099 m). A l'esquerra, en un lloc més enlairat, sobre la Collada Gran, es troba el Roc de l'Ermita (1.262 m) on s'assenta la capella romànica de
Ermita de Sant Romà de Perles
Santa Pelaia de Perles (s. XII). Ens dirigim al poblet de Perles, en una llarga i agradable davallada per la vall de Perles. Travessem el Barranc del Bast i el torrent de Coll del Boix fins que arribem al Camí de Perles (701 m), on trobem els masos de Cal Tomàs i Cal Peremiquel. Després d'una forta pujada per la Costa, assolim el veïnat de Perles (794 m). Passem per l'església romànica de Sant Romà (s. XII), sota unes imponents vistes del Roc del Congost.
De seguida, travessem la carretera L-401. A l'altra banda, emprenem, en moderat pendent, l’antic camí de bast entre Perles i Alinyà, marxant vers el nord-est pel marge esquerre de la Rasa de Portell. Ben aviat atenyem un antic camí carreter (pal indicador) que seguim a mà dreta, en pujada (990 m). El camí ens deixa sobre una pista a la Collada del Portell (1.047 m), amb unes vistes espectaculars del Cogulló de Turp, la Vall de Perles, les serres de Carreu i de Sant Joan, el Boumort i la Vall de Cabó; vers el nord el Roc de Galliner i el Cap de Muntaner. Seguim la pista en clar ascens. A l’esquerra, trobem un mirador i una taula d’orientació, amb una bona perspectiva de la Vall d’Alinyà amb el Roc de la Pena al bell mig. Tot seguit, arribem a l'ermita de Sant Ponç Vell (1.133 m), situada al peu de la Roca de San Ponç, on descansen les restes de l'antic castell de Sant Ponç. Si volem enfilar-nos-hi, podem fer-ho per un camí equipat amb un cable d'acer i unes escales clavades a la roca. Baixem per la pista fins que la deixem per un camí a l’esquerra. Poc més enllà trobem la bonica font del Gavatxó, sota una espessa coberta de boix (1.008 m). Seguim descendint i passem per can Baile, i ben aviat, per camí carreter, atenyem el Corral de Cal Sastre, ja a l'entrada del nucli d’Alinyà. Finalment, entrem al poble per la plaça del Ball Pla on hi ha la imponent església romànica de Sant Esteve (s. XI). Continuem baixant pel carreró del Sol fins arribar a la carretera (939 m). Final de la setena etapa dels Senders del 1714 (2ª part).




INFORMACIÓ DESTACADA

         
Dificultat:  **  (20,460 kms)  (+/- 6 hores)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.047 m) (- 1.385 m).

Organitza: Vocalia de Senders
 
 
 


DESCÀRREGUES

Odèn - Alinyà


Full de ruta de la 7ª etapa, Odèn - Alinyà

Track GPS 7ª etapa, Odèn - Alinyà

Àlbum de fotos 7ª etapa, Odèn - Alinyà    


 
  PROPERA ETAPA









 

15 de setembre de 2016

6a etapa:     Sant Llorenç de Morunys - Odèn          (21,130 km)
 
Diumenge, 12 de febrer

Sisena etapa dels Senders del 1714, que transcorre tota per la banda nord de la comarca del Solsonès. Entre la població de Sant Llorenç de Morunys i el veïnat d'Odèn anirem gairebé sempre seguint la direcció que porta el sender GR 1 cap a ponent, però pràcticament sense trepitjar-lo; només en alguns petits trams del recorregut, doncs l'objectiu principal de la ruta és la travessa longitudinal de
La Roca de Canalda
la gran Roca de Canalda. Sortint de Sant Llorenç, i un cop superat el Coll de Jou, punt més alt de l'excursió, iniciarem la travessa de la Roca de Canalda, espectacular recorregut per aquesta característica paret de conglomerat, solcada de coves i balmes, com les coves dels Moros, on hi ha un pas equipat, l'Espluga Malera, Ca l'Andreu, Ca la Rita, les Balmes de Canalda..., petites edificacions habitades no fa gaires anys. Gràcies a la situació privilegiada que ocupa la Roca de Canalda, el punt més alt de la qual és el Pic Sobirà (1.923 m), hi podrem veure com nien els voltors i hi passegen les àligues, els xoriguers o els corbs i, amb sort, podrem gaudir del seu vol. Sortint ja de la paret, entrarem de ple al terme d'Odèn, essencialment muntanyenc, situat al peu del Massís del Port del Comte, on les masies disseminades, juntament amb les extensions de boscos, els paratges esquerps d'alta muntanya, els rius, les fonts i els camps de cultiu -bàsicament de "trumfo" (patata) de la varietat Bufet- configuren un paisatge idíl·lic en estat pur.
Som a Sant Llorenç de Morunys; sortim des de la plaça del Mur de la població (912 m) i pel carrer de Cap de Balç sortim fora de la vila ascendint cap a la pista que mena al Serrat de la Creueta. Seguim ara en direcció a ponent, tot passant pel Pont de la Creueta (959 m) i ascendint per la carena entre el torrent de les Salines, a la nostra dreta, i la Rasa de les Valls a l'esquerra, fins que assolim la bonica ermita romànica de Sant Serni del Grau (1.045 m). Creuem la carretera que mena al Santuari de Lord i seguim recte, cap a ponent. Passem per Can Pasqual i continuem l'ascensió per una pista, sempre paral·lels al torrent de les Salines, fins assolir el Coll de Jou (1.461 m), cruïlla de pistes i carreteres, on trobem la font de Coll de Jou i les marques del GR 1, punt més alt de l'excursió. Passada la font, agafem un camí a l'esquerra de la carretera que comença a davallar, tot seguint la traça del GR 1. Passem per una cruïlla de pistes i deixem a l'esquerra el mas de Cal Pubilló (1.345 m). A prop tenim diverses fonts, com la de Sant Joan o la de Cal Pubilló. Abandonem el GR i creuem el torrent de la Perdiu, punt on sortim de nou a la carretera (1.366 m).
Seguim per l'altra banda de la carretera, direcció a ponent, tot seguint un camí que va revoltant la Roca de Canalda per l'extrem nord. Creuem el torrent d'Ordoll i passem per la font dels Pallerols (1.390 m). Arribem al sector més oriental de la paret de Canalda. Avancem sota les parets verticals de conglomerat i ja veiem les Coves dels Moros sobre nostre, amb un pas equipat per poder accedir-hi. Seguim avançant per la paret on trobarem altres coves a peu pla, com les de Ca l'Andreu, de la qual encara queden les parets, i ja gairebé al final de la roca Ca la Rita. Arribem a l'Espluga de Gràtines, una immensa balma a la paret. Des d'aquest punt, a part de contemplar la bellesa de Roca de Canalda, les vistes des d'aquesta banda són també impressionants. Podem veure el cim del Codó, la
Santa Cecília i el castell d'Odèn
Serra de Busa, Montserrat, el Montseny,... Comencem a davallar cap a una pista que ens mena al mas del Planellot (1.350 m). De seguida travessem la carretera i ens arribem al Tossal de l'Anella (1.308 m), un turonet des d'on es contempla una vista espectacular.
Seguim ara la traça del GR 1 i arribem a l'ermita restaurada de Sant Martí de Cavallera (1.224 m). La pista revolta i passem per l'espectacular Pi de la Creueta. Un cop passada la Rasa d'Odèn, arribem al Soler de Dalt, conjunt d'edificacions en un lloc altiu i arrecerat sobre el riu d'Odèn, on trobem l'ermita romànica de Sant Miquel. Tot seguit, ens endinsem en els Boscos de Riulacó i al cap de poca estona passem pel tram conegut com El Grauet, on trobem l'antic Molí de Riulacó al riu d'Odèn, i on hi ha una cruïlla de camins. Paga la pena arribar-nos fins el proper estret de Riulacó, espectacular estret excavat pel riu amb un impressionant saltant d'aigua: el Salt del Forat Colomer (1.000 m). Deixem aquest meravellós indret i el sender s'adreça ara fort, fent llaçades, fins arribar al Camí de la Serra d'Odèn (1.210 m), el qual seguirem ara en direcció nord, guanyant alçada, fins assolir el veïnat d'Odèn (1.282 m), on trobem l'església parroquial de Santa Cecília en primer terme i al seu costat les restes de l'antiga església romànica. Sobre l'església hi ha les runes de l'antic castell d'Odèn (1.329 m). Des de la Carena del Castell, un senderó ens mena en pocs minuts fins a la carretera que porta a Coll de Jou, sota la masia del Call d'Odèn, on ens esperarà l'autocar (1.277 m). Final de la sisena etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (21,130 kms)  (+/- 6 hores)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.157 m) (- 787 m).
Organitza: Vocalia de Senders.





DESCÀRREGUES

Sant Llorenç de Morunys - Odèn   

Full de ruta de la 6ª etapa, Sant Llorenç de Morunys - Odèn  

Track GPS 6ª etapa, Sant Llorenç de Morunys - Odèn  


Àlbum de fotos 6ª etapa, Sant Llorenç de Morunys - Odèn   


 
  PROPERA ETAPA
    







 

14 de setembre de 2016

5a etapa:     Solsona - Sant Llorenç de Morunys       (25,980 km)
 
Diumenge, 22 de gener

Cinquena etapa dels Senders del 1714, que transcorre íntegrament per la comarca del Solsonès. Es tracta d'un magnífic recorregut entre les poblacions de Solsona i Sant Llorenç de Morunys, amb àmplies i espectaculars vistes sobre les serres que coronen el nord de la comarca, especialment les de Port del Comte, i les serres del Verd i de Busa, i emmarcat dins d'uns paratges rics en excursions i descobertes. L'itinerari, que discorre 
Castell de Lladurs i ermita de Sant Martí
a més pels municipis de Lladurs i Odèn, recorre molts trams del sender de gran recorregut GR 7. Iniciarem aquest ascens cap a Sant Llorenç de Morunys, entre el Cardener i la Ribera Salada, en direcció al Coll de Jou, tot passant per indrets interessants com el castell de Lladurs, l'Hostal del Cap del Pla, avui convertit en restaurant de bona cuina catalana, l'Hostal del Vent, i la preciosa ermita romànica de Sant Serni del Grau o de Vilamantells, abans de davallar a Sant Llorenç de Morunys tot creuant el Serrat de la Creueta.
Sortim de Solsona pel carrer del Berguedà, a la banda de tramuntana de la població (690 m), i anem ascendint molt suaument en direcció nord cap el Serrat de Sant Bartomeu. Deixem Ca l'Espolsa a mà dreta i seguim fis a una pista que seguirem cap a llevant, on trobem el mas Vent Serè (739 m). Seguim aquesta pista deixant masos a banda i banda com Cal Sastre Quel i Can Ribalta, tot revoltant el Serrat de Sant Bartomeu que tenim a l'esquerra, fins que sortim a una altra pista: és el Camí de Mascaró, que seguirem cap a la dreta. Passem una bassa (a mà dreta) i creuem el Clot de la Parra. Més amunt, creuem la Rasa de Meix on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim direcció nord i passem per La Caseta de Baix (727 m). Després de travessar una línia elèctrica, anem ascendint cap a la Masoveria de Borrells (882 m) i passem sota les restes del Castell de Lladurs (s. XI) i la primitiva església de Sant Martí, situat dalt del Serrat del Castell (895 m).
Arribem tot seguit a l'extens Pla de Riard, punt on girem cap a la dreta i anirem revoltant els Camps de Cavallol per la banda de llevant. Seguim direcció nord pel Camí de Vilanova fins que el deixem per continuar el curs de la Rasa de Canadilla, sempre en direcció nord. Trobem la font Canadilla (984 m) i anem seguint el rierol tot ascendint suaument fins que sortim a una pista: és el Camí de la Salada Vella (1.093 m). Ara seguim aquest camí, travessant l'anomenat Camp de l'Hostal, fins a sortir a la carretera LV-4241b on trobem el famós Hostal del Cap del Pla (1.120 m), avui convertit en restaurant. Un camí a mà dreta ascendeix al Coll de l'Hostal (1.237 m). Travessem la pista i continuem ascendint per la Serreta de la Caseta fins a sortir a una cruïlla de pistes: seguim direcció nord en suau ascensió cap el Serrat de Prat d'Estaques, sempre pel costat de ponent de la carretera. Travessem el Prat d'Estaques (1.320 m) i
Ermita de Sant Serni del Grau
sortim de nou a la carretera, que travessem, just on trobem el deshabitat Hostal del Vent (1.280 m). Ara seguim el traçat de l'antic camí ral de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, en suau descens al principi, i que torna a remuntar fins a l'ampli Pla de la Batalla (1.263 m). L'itinerari es manté prop de la carretera, que queda a l'esquerra. De la dreta es desprèn l'espectacular fondalada de la vall de Vilamala, amb l'embassament de la Llosa del Cavall i la serra de Busa com a teló de fons.
Ara travessem el Serrat de l'Hostal, molt a prop de la carretera (a l'altra banda hi ha l'Hostalnou de Canalda) fins que sortim a la mateixa carretera que seguirem en clar ascens uns 600 metres. Passem per la font de Fenarals, a la cuneta, i assolim el Revolt de Fenarals (1.373 m), punt més alt de l'excursió. Aquí abandonem la carretera i tombem a la dreta pel Camí de Sòbol en clar descens, seguint el traçat del GR 7. Travessem la Serra Llarga i diferents torrentades tot resseguint el vessant solell de la Creu del Codó, perdent alçada a través d'un peculiar paisatge de conglomerats, on creix un alzinar. Arribem al Coll de la Creu de Canalda (1.091 m) i sortim a la pista asfaltada que duu al Santuari de Lord. La seguim a l'esquerra fins que sortim a l'ermita romànica de Sant Serni del Grau (s. XI) (1.045 m). Abandonem la pista i passem a frec del temple baixant per un camí ample cap a llevant entrant ja a la població de Sant Llorenç de Morunys. Baixem pel carrer dels Emprius, carrer de la Serra del Verd, carrer de les Set Riberetes i Passeig de Cal Sant, fins arribar al Portal de l'Estudi. Girem a la dreta fins arribar al Portal de la Capella i la Plaça del Mur (912 m). Final de la cinquena etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  ***  (25,980 kms)  (+/- 7,5 hores)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.244 m) (- 987 m).
Organitza: Vocalia de Senders
 
 
 

DESCÀRREGUES

Solsona - Sant Llorenç de Morunys  

Full de ruta de la 5ª etapa, Solsona - Sant Llorenç de Morunys 

Track GPS 5ª etapa, Solsona - Sant Llorenç de Morunys 


Àlbum de fotos 5ª etapa, Solsona - Sant Llorenç de Morunys  


 
  PROPERA ETAPA









 

13 de setembre de 2016

4a etapa:     Cardona - Solsona        (22,440 km)
 
Diumenge, 18 de desembre
 
Iniciem la quarta etapa dels Senders del 1714, una excursió clàssica des de la població de Cardona, a la banda nord de la comarca del Bages, fins a la capital del Solsonès, Solsona. L'itinerari segueix en gran part el traçat del GR 3, el Sender Central de Catalunya, però modificant sovint el seu recorregut per fer-lo més atractiu. A Cardona, podrem tornar a contemplar el conjunt monumental del castell i la col·legiata de Sant Vicenç, que rivalitzen amb la Muntanya de sal, com a elements més destacats d’aquesta població històrica. En sortir de Cardona seguirem una part de l'anomenat Camí d'Urgell o dels Contrabandistes, antic camí ral que menava a la Vall de Lord en direcció a la Seu d’Urgell i que va ser el camí triat pels traginers i mulaters per dur la sal fins a la frontera i
Pont de Buida-sacs
creuar-la per a la seva posterior venda il·legal. El paisatge adquireix de seguida una fesomia decididament rural amb nombroses masies i conreus envoltats de boscos de pins. Seguirem el Cardener riu amunt cap al nord. Una frondosa vegetació de ribera ens acompanyarà entre Clariana de Cardener i el pantà de Sant Ponç, el qual recorrerem per la seva riba dreta, tot resseguint la Rasa Perpètua entre el Serrat del Moro i la població del Pi de Sant Just. A partir d’allà, amb un teló de fons format pel massís del Port del Comte i les serres del Verd i de Busa, els camps de blat i les mates de bosc prendran el relleu fins a les envistes de la ciutat de Solsona. Entrarem a la població tot seguint el curs del riu Negre. La catedral és l’element definidor de la importància de la capital del Solsonès, on el GR 3 es creua amb el GR 7.
 
Sortim de Cardona per la banda occidental de la població, carrer de la Pietat (528 m) i anem seguint cap a ponent una estreta pista asfaltada en suau descens. A uns 300 metres l'abandonem i seguim un camí a la dreta. Deixem a la nostra dreta el mas El Porxo de l'Eruga i seguim recte. Travessem el torrent del Cadenes pel pont del Cabra (449 m) i continuem recte. El camí ens condueix a una casa anomenada Torre del Cintana, voltada de granges. Finalment la pista desemboca a la carretera de Bergús. La creuem i agafem el camí de Cal Tuta, casa que trobem a la nostra esquerra. La pista gira a la dreta i passem per Can Ramon (471 m). Tornem a girar cap a ponent a buscar La Costa en una suau ascensió fins trobar una pista més ampla (582 m), punt des d'on comencem a davallar fin a sortir a la carretera C-55. La travessem i a l'altra banda trobem el riu Cardener que travessem pel pont de Buida-sacs (439 m). Deixem el Molí de Buida-sacs a mà esquerra i comencem a remuntar per la serra de Montner. A sota, a la nostra esquerra, hi tenim el riu Cardener i davant el poble de Clariana de Cardener.
 
Embassament de Sant Ponç
Clariana de Cardener és el reservori d'aigua del Sud del Solsonès. El pantà de Sant Ponç, el riu Cardener, i l'aiguabarreig del Cardener amb el riu Negre ens permeten observar magnífics boscos de ribera. Tot seguint direcció nord, passem pel Molí de Canet (474 m) i tornem a creuar el Cardener pel Pont del Molí de Canet. A mà dreta, deixem el càmping La Ribera, un lloc d’acampada tranquil en un entorn privilegiat, i arribem a la presa del pantà de Sant Ponç, on trobem l'ermita de Sant Ponç i un aparcament de vehicles (528 m). Seguim un camí pel marge dret del pantà fins que el deixem per seguir un caminoi paral·lel a la Rasa Perpètua. A la nostra dreta, i en un punt més elevat, podem albirar la petita ermita de Sant Martí de Joval. Deixem a la dreta els masos de Cal Xeringa i Ca l'Armenter, situats sota el Serrat del Moro. El camí gira ara cap a ponent, pel Pla de Cal Tòfol, fins que surt a la carreteta C-55 que porta a Solsona (693 m), just on trobem el mas La Guingueta. Creuem la carretera i passem arran del Pi de Sant Just, una de les entitats de població que pertanyen al municipi d'Olius.
 
Amb unes magnífiques vistes del massís del Port del Comte i les serres del Verd i de Busa, ens acostem al nostre destí, Solsona. Deixant enrere El Pi de Sant Just, passem pel costat d'alguns masos, com la Maçana, Cal Pubill, Cal Mestre o les granges de Cal Cisteller. Anem avançant per una pista asfaltada, és el camí de Santa Llúcia. Abans d'arribar a les granges de La Raval, deixem la pista asfaltada i tombem per un camí a la dreta (663 m). Travessem la carretera C-149 i entrem per fi a la població de Solsona. Seguim el curs del riu Negre i avancem pel carrer dels Tints fins assolir l'avinguda del Pont per on passa la carretera C-26, que va de Bassella a Navès. Pugem unes escaletes fins a la carretera i la seguim uns metres amunt fins arribar a l'estació d'autobusos de Solsona (665 m). Final de la quarta etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (22,440 kms)
 
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 598 m) (- 401 m).
 
Organitza: Vocalia de Senders.