Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Visita al Castell de Cardona

13 de setembre de 2016

4a etapa:     Cardona - Solsona        (22,440 km)
 
Diumenge, 18 de desembre
 
Iniciem la quarta etapa dels Senders del 1714, una excursió clàssica des de la població de Cardona, a la banda nord de la comarca del Bages, fins a la capital del Solsonès, Solsona. L'itinerari segueix en gran part el traçat del GR 3, el Sender Central de Catalunya, però modificant sovint el seu recorregut per fer-lo més atractiu. A Cardona, podrem tornar a contemplar el conjunt monumental del castell i la col·legiata de Sant Vicenç, que rivalitzen amb la Muntanya de sal, com a elements més destacats d’aquesta població històrica. En sortir de Cardona seguirem una part de l'anomenat Camí d'Urgell o dels Contrabandistes, antic camí ral que menava a la Vall de Lord en direcció a la Seu d’Urgell i que va ser el camí triat pels traginers i mulaters per dur la sal fins a la frontera i
Pont de Buida-sacs
creuar-la per a la seva posterior venda il·legal. El paisatge adquireix de seguida una fesomia decididament rural amb nombroses masies i conreus envoltats de boscos de pins. Seguirem el Cardener riu amunt cap al nord. Una frondosa vegetació de ribera ens acompanyarà entre Clariana de Cardener i el pantà de Sant Ponç, el qual recorrerem per la seva riba dreta, tot resseguint la Rasa Perpètua entre el Serrat del Moro i la població del Pi de Sant Just. A partir d’allà, amb un teló de fons format pel massís del Port del Comte i les serres del Verd i de Busa, els camps de blat i les mates de bosc prendran el relleu fins a les envistes de la ciutat de Solsona. Entrarem a la població tot seguint el curs del riu Negre. La catedral és l’element definidor de la importància de la capital del Solsonès, on el GR 3 es creua amb el GR 7.
 
Sortim de Cardona per la banda occidental de la població, carrer de la Pietat (528 m) i anem seguint cap a ponent una estreta pista asfaltada en suau descens. A uns 300 metres l'abandonem i seguim un camí a la dreta. Deixem a la nostra dreta el mas El Porxo de l'Eruga i seguim recte. Travessem el torrent del Cadenes pel pont del Cabra (449 m) i continuem recte. El camí ens condueix a una casa anomenada Torre del Cintana, voltada de granges. Finalment la pista desemboca a la carretera de Bergús. La creuem i agafem el camí de Cal Tuta, casa que trobem a la nostra esquerra. La pista gira a la dreta i passem per Can Ramon (471 m). Tornem a girar cap a ponent a buscar La Costa en una suau ascensió fins trobar una pista més ampla (582 m), punt des d'on comencem a davallar fin a sortir a la carretera C-55. La travessem i a l'altra banda trobem el riu Cardener que travessem pel pont de Buida-sacs (439 m). Deixem el Molí de Buida-sacs a mà esquerra i comencem a remuntar per la serra de Montner. A sota, a la nostra esquerra, hi tenim el riu Cardener i davant el poble de Clariana de Cardener.
 
Embassament de Sant Ponç
Clariana de Cardener és el reservori d'aigua del Sud del Solsonès. El pantà de Sant Ponç, el riu Cardener, i l'aiguabarreig del Cardener amb el riu Negre ens permeten observar magnífics boscos de ribera. Tot seguint direcció nord, passem pel Molí de Canet (474 m) i tornem a creuar el Cardener pel Pont del Molí de Canet. A mà dreta, deixem el càmping La Ribera, un lloc d’acampada tranquil en un entorn privilegiat, i arribem a la presa del pantà de Sant Ponç, on trobem l'ermita de Sant Ponç i un aparcament de vehicles (528 m). Seguim un camí pel marge dret del pantà fins que el deixem per seguir un caminoi paral·lel a la Rasa Perpètua. A la nostra dreta, i en un punt més elevat, podem albirar la petita ermita de Sant Martí de Joval. Deixem a la dreta els masos de Cal Xeringa i Ca l'Armenter, situats sota el Serrat del Moro. El camí gira ara cap a ponent, pel Pla de Cal Tòfol, fins que surt a la carreteta C-55 que porta a Solsona (693 m), just on trobem el mas La Guingueta. Creuem la carretera i passem arran del Pi de Sant Just, una de les entitats de població que pertanyen al municipi d'Olius.
 
Amb unes magnífiques vistes del massís del Port del Comte i les serres del Verd i de Busa, ens acostem al nostre destí, Solsona. Deixant enrere El Pi de Sant Just, passem pel costat d'alguns masos, com la Maçana, Cal Pubill, Cal Mestre o les granges de Cal Cisteller. Anem avançant per una pista asfaltada, és el camí de Santa Llúcia. Abans d'arribar a les granges de La Raval, deixem la pista asfaltada i tombem per un camí a la dreta (663 m). Travessem la carretera C-149 i entrem per fi a la població de Solsona. Seguim el curs del riu Negre i avancem pel carrer dels Tints fins assolir l'avinguda del Pont per on passa la carretera C-26, que va de Bassella a Navès. Pugem unes escaletes fins a la carretera i la seguim uns metres amunt fins arribar a l'estació d'autobusos de Solsona (665 m). Final de la quarta etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (22,440 kms)
 
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 598 m) (- 401 m).
 
Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 7 del matí. La tornada serà a la tarda.  
 
Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb plaçes limitades. Cal treure la inscripció a la secretaria del Centre, o bé a través del web www.ce-terrassa.cat  del dia 5 al 15 de desembre, ambdós inclosos, de 6 a 9 del vespre.
 
Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el dijous, dia 15 de desembre, serà l'últim dia d'inscripció, per tant preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria (2 € per dia).
 
Preu de la inscripció: 18 € per als socis, 28 € per als no socis.
 
Organitza: Vocalia de Senders.
 
 
 
 

DESCÀRREGUES

Cardona - Solsona  

Full de ruta de la 4ª etapa, Cardona - Solsona

Track GPS 4ª etapa, Cardona - Solsona


Àlbum de fotos 4ª etapa, Cardona - Solsona  




   PROPERA ETAPA

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

12 de setembre de 2016

3a etapa:       Vallmanya de Pinós - Cardona        (18,920 km)
 
Diumenge, 20 de novembre

Tercera etapa dels Senders del 1714 (2ª temporada) que ens durà des del llogaret de Vallmanya de Pinós, al Baix Solsonès, fins a la gran població de Cardona, a la banda nord de la comarca del Bages. Som gairebé al Centre Geogràfic de Catalunya, al peu de la serra de Pinós. L'itinerari, esquitxat de masies, ens portarà en primer terme a Matamargó, sota les restes de l'antic castell de Matamargó, una de les cinc entitats de població del municipi de Pinós, constituït per masos, tot seguint gran part de l'anomenat Camí de la frontera, antic camí que envoltava els territoris de l'antiga marca o frontera andalusina, a la confluència entre les comarques del Bages,
Sant Pere de Matamargó
Solsonès, Segarra i Anoia. Per la Creu de les Llaceres entrarem a la comarca del Bages. Recorrerem alguns petits santuaris en el nostre camí cap a Cardona, com l'ermita de la Mare de Déu dels Dolors, a la Lloreda, o la Mare de Déu de Lorda, a cal Courer. Arribats a la Colònia dels Arquers entrarem a la gran ciutat, Cardona, que ens reserva l'última i més important visita de la jornada: el castell de Cardona. De totes les fortaleses catalanes construïdes o reformades per a la guerra moderna a la fi del segle XVII –Castellciutat, Roses, Hostalric, Tortosa,… –, només Cardona va ser present en tots els episodis de la Guerra de Successió, i mai no va poder ser expugnada. La ciutat del Bages va ser l'últim baluard de Catalunya davant les forces borbòniques i vol que se'ls reconegui aquest paper aprofitant la commemoració dels 300 anys de 1714. La nostra visita al castell serà el punt fort, gaudint a la vegada d'un domini visual privilegiat sobre la conca fluvial del riu Cardener i la sal que aflora a Cardona.
Vallmanya (579 m); sortim en direcció nord per una pista en suau descens en direcció al Barranc de Vallmanya. El travessem i tornem a remuntar la pista; passem pel Pla del Cisteller (592 m) i seguim el Camí de Cererols; a les Figueres creuem un rierol i continuem en direcció nord. Passat El Pinyoner, trobem la font de la Canaleta, punt on trobem una petita bassa d'aigua a la dreta del camí (587 m). Seguim planejant per la pista i deixem el mas de Cererols a mà esquerra, amb la seva ermita de Sant Celoni i Santa Magdalena (655 m). Creuem la Rasa de Cererols i girem sobtadament a la dreta, tot descendint suaument sota les Guinarderes. Més endavant, arribem a la Creu de Sabaters, cruïlla de pistes (593 m). Seguim direcció nord-est fins que arribem a Matamargó, una entitat de població que pertany al municipi de Pinós, format per masies disseminades, la més important de les quals es diu Les Cases de Matamargó, amb la seva església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels (594 m).
Travessem la carretera asfaltada i seguim cap el Pla de les Alzines. Passem per la Creu de l'Hort i arribem a la font i riera de Matamargó. Ara seguim la pista de la dreta en direcció a La Plana; molt a prop hi ha la font del Dissabte. Deixem el mas de la Garriga a mà dreta i, passat el Pla del Xiulet, assolim la Creu de les Llaceres (619 m), una muntanyeta que es troba entre els municipis de Pinós, a la comarca del Solsonès i el de Cardona, a la comarca del Bages, i on trobem una cruïlla de pistes. En una suau davallada, i paral·lels a la Rasa de la Creu de les Llaceres, passem per Cal Ratera i pels masos dels Guals (546 m). Més endavant, arribem a La Lloreda, amb la seva església de la Mare de Déu dels Dolors. Tot seguit, creuem el torrent de Guals i el torrent de Lorda. La pista segueix ara en direcció nord, tot ascendint cap a la masia de Cal Migsenyor i, un xic més endavant, la masia de Cal Courer, on hi ha l'església de la Mare de Déu
Castell i Parador de Cardona
de Lorda (605 m). Seguim avançant i a l'esquerra de la pista deixem la Granja del Courer. En poc més d'un quilòmetre assolim la carretera BV-3001 que ve del Santuari del Miracle i porta a Cardona (592 m).
Travessem la carretera i continuem per l'altra banda. A la dreta tenim la Colònia dels Arquers, una de tantes colònies de les Mines de Cardona que van néixer a partir de 1926 i situades al llarg de la carretera, avui dia abandonades i amb moltes edificacions derruïdes. Passem pel costat de la Torre dels Gispets i sortim de nou a la carretera que ja seguirem fins assolir el nucli urbà de la població. Seguim pel carrer de la Pietat i arribem al Portal de Sant Miquel, lloc cèntric i turístic de la ciutat (517 m). Seguim pel carrer de Sant Miquel fins arribar al carrer Major. Girem a la dreta pel carrer del Dr. Merlí i, tot seguit, a l'esquerra fins a sortir a la Plaça de la Fira on trobem la parròquia de Sant Miquel i Sant Vicenç. Passem per sota un túnel i seguim pel carrer dels Escasany, que ens mena al carrer Nou, i a la dreta sortim a l'avinguda del Rastell, davant mateix de l'Oficina de Turisme i de la pujada al Castell de Cardona. Iniciem la pujada, sostinguda però fàcil que ens menarà fins a la plaça del castell i el Parador de Cardona (568 m). Final de la tercera etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
 
Dificultat:  *  (18,920 kms)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 421 m) (- 470 m).
Organitza: Vocalia de Senders.






DESCÀRREGUES










 

10 de setembre de 2016

2a etapa:   Els Prats de Rei - Vallmanya de Pinós       (26,340 km)
 
Diumenge, 23 d'octubre

Segona etapa de la temporada que ens portarà fins al llogaret de Vallmanya, dins del municipi de Pinós a la comarca del Solsonès. De fet, aquesta etapa transcorre per tres comarques: l'Anoia, el Bages i el Baix Solsonès. L'Anoia és terra de tradicions, de vida rural, de paisatge de petits turons, dels càlids colors del cereal, de terra llaurada i de petits poblets de pedra. En aquest marc, ens mourem des del poble de Prats de Rei fins a la serra de Castelltallat fent una petita incursió a la comarca del Bages.
Castell de Boixadors
Recorrerem poblets pintorescos com Seguers, amb la seva església romànica dedicada a Sant Pere i Sant Feliu, i Sant Pere Sallavinera, situat en un pla assolellat i envoltat de pins. Més cap al nord assolirem el Castell de Boixadors, esmentat al segle XI i encimbellat dalt d'un turó (un dels Cent Cims de la FEEC) en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d'accés a l'altiplà de Calaf.  Al costat, s'alça l'església avui anomenada de Sant Pere de Boixadors. El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols. Travessant la serra de Castelltallat, en direcció nord, entrarem a la comarca del Solsonès, província de Lleida, passant pel poble de Prades de la Molsosa, una petita vila closa situada dalt d'un turonet a 800 metres d'altura, amb la seva ermita romànica dedicada a Sant Ponç. Una suau davallada en el tram final de l'itinerari ens menerà cap a la riera de Vallmanya i el pintoresc llogaret de Vallmanya de Pinós.
Iniciem l'etapa al centre de la població dels Prats de Rei (604 m), al santuari de la Mare de Déu del Portal, del carrer del Mur. Seguim pel carrer de la Font, plaça del Dr. Pons i agafem el passeig Batlle Guixé que es converteix en un camí de terra en direcció a llevant: és el Camí de la Pujada del Pou que ens menerà al Prat del Grau (664 m), cruïlla de pistes. Seguim direcció nord-est en suau ascens cap a la Carena de Calbet. Passem pel mas Puigfarner i sortim a una altra pista que seguirem a l'esquerra. Ens tornem a desviar a la dreta en direcció a la serra de les Marietes. Deixem el mas de Cal Pepa a la nostra dreta (694 m) i tornem a girar direcció nord a buscar el poble de Seguers. Ara, en suau descens, travessem la Solana del Bosc i el torrent de Seguers per entrar tot seguit al petit nucli de Seguers (615 m), amb la seva església romànica (s. XII) dedicada a Sant Pere i Sant Feliu. Seguim direcció nord pel camí d'Aguilar de Segarra; travessem el Bosc del Miquel i en pocs minuts assolim el veïnat de la Querosa (601 m), que pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, i que aglutina
Prades de la Molsosa
un munt de masies, com Can Torretà, cal Pagès, Cal Soler... Girem a la dreta per anar a Cal Curtaire, i seguim un caminet que, després de travessar la riera de Sant Pere, ens mena a la vila de Sant Pere Sallavinera (583 m), al límit amb el Solsonès i el Bages; visita a l'església romànica de Sant Pere (s. XI).
Seguim avançant direcció nord; passem arran del cementiri de la vila i travessem la carretera N-141b. Tot seguit passem per sota de l'Eix Transversal (C-25) i de les vies del tren. Passem per Cal Piqué (596 m) i seguim el Camí de les Feixes per sobre del túnel dels Seguers. Passat un dipòsit, que deixem a mà esquerra, travessem la Solana de les Feixes i arribem a Cal Gironella (658 m), ja al veïnat de Boixadors. Seguirem ara el Camí de l'Estació de Seguers en clar ascens fins al Coll del Castell (807 m), on trobem la Casa Nova del Castell, en runes malgrat el seu nom. Sense pèrdua assolim el Castell de Boixadors (848 m), un dels cent cims de la FEEC, al costat del qual hi ha l'església de Sant Pere de Boixadors. Situat en un punt estratègic, és una talaia privilegiada dels paisatges de l’Anoia, el Bages i el Solsonès. Si parlessin, les pedres del castell ens explicarien un munt d’històries de cavallers medievals, comtes, barons, batalles de tota mena i llegendes misterioses. Davallem del castell i passem per la Bassa dels Moros. Deixem Vallcebre a mà dreta i continuem davallant fins al Pla de la Casa Nova (752 m). Tornem a remuntar la pista, tot passant per la font de Rentaculs, fins assolir el Coll de la Trilla (831 m), a la banda de ponent de la serra de Castelltallat.
Travessem la serra del Pal en suau ascens i arribem al nucli de Prades de la Molsosa (798 m), una petita vila closa situada dalt d'un turonet. Passem per davant de la seva ermita romànica de Sant Ponç. Seguim el Camí de l'Obaguer i en suau davallada assolim el turó de Picampolla. Seguim baixant per la pista deixant Ca l'Obaguer a mà esquerra fins que travessem la riera de Vallmanya i sortim a la carretera B-300 que seguirem en direcció nord-est fins a Cal Prat. Per darrera del mas seguim un camí que en pocs minuts ens mena al nostre destí: el llogaret de Vallmanya de Pinós (579 m). Destaca l'església romànica de Sant Pere de Vallmanya (s. X). Final de la segona etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (26,340 kms)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 691 m) (- 761 m).
Organitza: Vocalia de Senders.




DESCÀRREGUES

 




9 de setembre de 2016

1a etapa:   Jorba - Els Prats de Rei       (23,390 km)
 
Diumenge, 18 de setembre

Iniciem, a les acaballes de l'estiu, la segona temporada dels Senders del 1714 que des del poble de Jorba ens durà de nou al pintoresc poblet de Gósol, seguint un itinerari fascinant. En aquesta temporada recorrerem tres punts clau de la Ruta: la Torre del castell de la Manresana als afores de Prats de Rei, el Castell de Cardona i la Torre Solsona a la fortificació de Castellciutat. En aquesta primera etapa, des de Jorba fins a la vila dels Prats de Rei, en plena comarca de l'Anoia, seguirem un itinerari molt atractiu i variat: en un primer tram ens
Puig de Sant Miquel
enfilarem al Puig de Sant Miquel, un dels Cent Cims de la FEEC, molt a prop de Rubió; carenejarem pel Morrocurt, tot seguint part del GR 7 amb el qual travessarem la Serra de Rubió i el seu espectacular Parc Eòlic; visitarem el refugi Mas del Tronc, que pertany a la Unió Excursionista de Catalunya, obert tot l'any; seguint el Camí del Mas del Tronc travessarem la Serra de la Comanda, abandonant definitivament el GR 7, que continua cap a la serra de Pinós. Girarem cap a ponent, ja en l'últim tram de l'itinerari, a buscar el nostre destí: Els Prats de Rei, introduïnt-nos de ple en la història de la Guerra de Successió, rememorant la Batalla dels Prats de Rei. Visitarem la Torre del castell de la Manresana, a escassos dos quilòmetres de la vila, d'origen romànic, que durant la Guerra de Successió a Catalunya va ser escenari clau dels enfrontaments entre austriacistes i borbons per tal de controlar la zona de Calaf. El centre històric de l’antiga vila emmurallada dels Prats de Rei manté íntegre el pas dels temps. El seu vetust traçat, amb estrets carrers medievals replets de notables edificis, comparteix lloc amb records d’un passat romà.
Sortim de Jorba des de l'avinguda de Canaletes (390 m) i anem pujant pel Camí de Jorba deixant el Castell a mà esquerra. Seguim ascendint suaument cap a la Costa de Sant Salvador; a l'esquerra tenim el puig de la Guàrdia. Passat el mas de Sant Salvador girem direcció nord per sobre de la Costa de Puiggròs. Travessem els Plans d'Ardesa i passem pel mas de Briançó (588 m). Seguirem el Camí de Briançó que ens mena a la Muntanyeta de Sant Pere, on trobem la bonica església romànica de Sant Pere d'Ardesa (660 m), al peu del puig de Sant Miquel, actualment restaurada. Continuem l'ascensió fins assolir el Puig de Sant Miquel (734 m), un dels Cent Cims de la FEEC. A mig camí entre l'ermita i el cim hi hagué una vegada el castell d'Ardesa, avui desaparegut. Continuem per la carena i assolim el Morrocurt (751 m), al peu d'un aerogenerador. Som en ple parc eòlic. Davallem suaument per la serra de les Maioles fins que arribem a la carretera BV-1031 (743 m) que ve d'Igualada. La creuem i anem girant cap a llevant en direcció a la serra de Rubió. La pista passa per l'esquerra de la Còpia de Palomes (834 m). Anem avançant sota els aerogeneradors del Parc Eòlic de la serra de Rubió.
Torre del Castell de la Manresana
Tornem a girar a l'esquerra, en direcció nord. Contemplem tot de camps i boscos, amb els molins al capdamunt de les crestes de la serra. Passem per la masia de La Coma (724 m), i pocs minuts després ens desviem a l'esquerra pel camí del  Refugi Mas del Tronc. Arribem al refugi (720 m), propietat de la Unió Excursionista de Catalunya, situat a dos quilòmetres de l'església de Sant Martí de Maçana, en un indret natural forestal on l'excursionisme igualadí va convertir cal Tronc (en estat ruïnós) en un refugi de mitja muntanya. Seguim el camí de Mas del Tronc, ara en lleugera baixada, contemplant la vall i, al fons, la masia de Cal Bujons. Arribem a la gran masia de Ca l'Escolà (642 m), cruïlla de camins. Seguim davallant, direcció nord-oest, per la Plana de Cal Roig i passem pel mas de Ca l'Eusebi (609 m). A la nostra dreta, enlairada sobre un turó, hi ha l'església de Sant Martí de Maçana. Creuem la riera de Maçana, que ens acompanyarà fins a Ca l'Ignasi, punt on abandonem el GR 7, que continua cap a la serra de Pinós. Seguim ara el Torrent de Can Mates una bona estona sota la serra de la Comanda fins que tornem a trobar la carretera BV-1031 (717 m) que porta al Prats de Rei. La seguim a l'esquerra, i abans d'arribar a Can Passada agafem una pista a la dreta que ens mena a La Manresana (655 m).
Del castell de la Manresana, que formava part de la xarxa defensiva de l’antic comtat de Manresa, en resta una esplèndida torre circular, de carreus ben treballats i de 21 metres d’altura, erigida els segles XI-XII. La Torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711, la Batalla dels Prats de Rei en la Guerra de Successió. En pocs minuts arribem al bonic poble de Prats de Rei (604 m). El casc històric, junt amb el conjunt monumental del la Torre del castell de la Manresana, és la zona de més interès turístic de la vila. Cal visitar la Plaça Major porticada i l’església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc. Final de la primera etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (23,390 kms)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 647 m) (- 468 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
 
 
 
 
DESCÀRREGUES
 





 

4 d’agost de 2016

 

INTRODUCCIÓ

 
Torre de la Manresana (Els Prats de Rei)
La temporada passada, 2015-2016, vam inaugurar aquest projecte de sender basat en la Ruta dels Senders del 1714. La Ruta és un recorregut pels escenaris on van succeir els episodis històrics més destacables de la Guerra de Successió a Catalunya: una posada en valor de més d’una cinquantena de monuments i espais històrics destacats de la Guerra de Successió estructurats en deu nodes centrals, vint Viles Cremades, municipis que van ser creats i saquejats durant la guerra, i una vintena més agrupats sota el concepte d’Espais 1714, indrets destacables per les batalles, pels personatges, pels setges o pels conjunts emmurallats que s’hi conserven. Els deu punts clau de la ruta són els  monuments de la Seu Vella de Lleida, la Universitat de Cervera, l'Ermita de Sant Sebastià a Vic, els castells de Cardona i de Talamanca, les torres de defensa com la Manresana, a Els Prats de Rei, o la Torre Solsona, a la fortificació de Castellciutat de la Seu d’Urgell, les ruïnes del Born de Barcelona o les cases on va viure Rafael Casanova a Moià i Sant Boi de Llobregat. La Ruta ens descobreix els monuments més emblemàtics dels escenaris de 1714 i ens trasllada al període de la Catalunya moderna apropant-nos a l’interessant llegat artístic del barroc.
Roc de Galliner (Fígols i Alinyà)
Basant-nos en la ruta original dels Senders del 1714, impulsada i creada per la FEEC, vam crear la nostra pròpia ruta, lleugerament modificada, per adaptar-la millor a la nostra manera de fer, a la nostra logística, escollint aquells itineraris, llocs, indrets i paisatges que vam considerar més atractius des del punt de vista excursionista i muntanyenc, i evitant, en tot el possible, les zones més urbanes. Com a resultat, vam dissenyar dos traçats ben diferenciats que solquen Catalunya de sud a nord, que surten de punts diferents però que es troben en el punt final: el poble de Gósol.
En el següent enllaç trobareu la presentació, amb tota la informació de la Vocalia de Senders, sobre aquest projecte basat en la Ruta dels Senders del 1714 que vam començar el setembre del 2015, i que a partir del setembre del 2016 continuarem amb la segona part:

 

 

ITINERARI


Aquesta segona temporada (2016-2017), que comencem al setembre, estarà dividida en 12 etapes i solcarà la banda més occidental de l’itinerari, i segurament la part més desconeguda, entre les poblacions de Jorba i Gósol. Com veieu, Gósol és el punt de referència on es troben els dos itineraris al final de cada recorregut. Travessarem les comarques de l'Anoia, el Bages, el Solsonès, l'Alt Urgell i el Berguedà. A grans trets, recorrerem pobles com Els Prats de Rei, visitant la Torre de la Manresana, que va ser l’observatori d’una important batalla l’any 1711; travessant la serra de Castelltallat, pujarem cap a Cardona, visitant també el seu imponent castell, que va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

Sant Serni del Grau (Sant Llorenç de Morunys)
Seguirem ascendint cap a Solsona i Sant Llorenç de Morunys. Descobrirem l'Espai Natural de la Muntanya d'Alinyà, grandiós escenari i refugi d'espècies emblemàtiques, l'única regió d'Europa on nidifiquen i s'observen amb facilitat les quatre espècies de voltors que viuen al Vell Continent: el voltor comú, el voltor negre, el trencalòs i l'aufrany, i on també assolirem la cresta del Roc Galliner, un dels cent cims de la FEEC. Travessarem el Segre per Organyà, per ascendir tot seguit la serra de Prada i tornar a davallar a Noves de Segre i La Seu d'Urgell, on visitarem la Torre Solsona, a la fortificació de Castellciutat, un lloc d’importància estratègica pel seu domini visual sobre les valls del Segre i del Valira, la principal defensa pirinenca durant la Guerra de Successió. L’últim tram de la ruta ens menerà des de La Seu d’Urgell a Fórnols del Cadí i, pels peus d'aquest massís, arribarem a Gósol, sota la muntanya màgica.

Us encoratgem a tots a seguir amb nosaltres aquesta segona part dels Senders del 1714, caminant per la Història, amb un recorregut total aproximat de 256 quilòmetres i uns desnivells de 10.500 metres de pujada i 9.300 de baixada, aproximadament. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previst per aquesta segona temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu-ne bona nota i reserveu-vos aquestes dates:





DATA

ETAPA

DESCRIPCIÓ

KMS.

DESNIVELLS

18 de setembre

  1ª Etapa
Jorba - Els Prats de Rei  (visita Torre de la Manresana)

23,390 km

+ 647 m/- 468 m

23 d’octubre

  2ª Etapa

Els Prats de Rei – Vallmanya de Pinós

26,690 km

+ 691 m/- 761 m

20 de novembre

  3ª Etapa

Vallmanya de Pinós – Cardona (visita castell de Cardona)

18,920 km

+ 421 m/- 470 m

18 de desembre

  4ª Etapa

Cardona – Solsona

22,440 km

+ 598 m/- 401 m

22 de gener

  5ª Etapa

Solsona – Sant Llorenç de Morunys

25,980 km

+ 1.244 m/- 995 m

12 de febrer

  6ª Etapa

Sant Llorenç de Morunys – Odèn

21,130 km

+ 1.157 m/- 787 m

12 de març

  7ª Etapa

Odèn – Alinyà

20,460 km
+1.047 m/-1.385m

09 d’abril

  8ª Etapa

Alinyà – Roc de Galliner – Organyà

15,780 km

+ 776 m/- 1.168 m

07 de maig

  9ª Etapa

Organyà – Noves de Segre

20,910 km
+1.394 m/-1.268m

28 de maig

10ª Etapa

Noves de Segre – La Seu d’Urgell  (visita Torre Solsona)

24,020 km

+ 962 m/- 837 m

18 de juny

11ª Etapa

La Seu d’Urgell – Fórnols del Cadí

19,540 km

+ 1.167 m/- 552 m

09 de juliol

12ª Etapa

Fórnols del Cadí – Josa (Dinar de cloenda)

13,070 km

+ 673 m/- 570 m
 


 
 

NORMES DE L’ORGANITZACIÓ

 
1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es podran fer a la Secretaria del Centre de 6 a 9 del vespre, o bé a través del web del Centre mitjançant targeta de crèdit, i es tancaran el dijous abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.

2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.
 
3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.
 
4.- Per participar en qualsevol sortida o activitat és necessari estar en possessió de la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, s'haurà de contractar l'assegurança temporal a la secretaria del CET.
 
5.- A partir de l'horari de tancament de secretaria el divendres anterior a la sortida, no es podrà retornar l'abonament de la inscripció en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar.
 
6.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia. Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar.
 
7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.
 
8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.
 
9.- Les sortides que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.

10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.