Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Camí dels Nyerros. Parada a la font de la Tartana.

15 d’octubre de 2020

El Camí dels Nyerros   (Cent desè aniversari)
 

3a etapa:                         Castellcir - Aiguafreda                              (18,370 km)


 
Diumenge, 22 de novembre
 
Itinerari:
Castellcir, camí de Sant Andreu, embassament de Castellcir, ca l'Antoja, torrent de Castellcir, Pla Fesoler, riera de la Casanova, castell de la "Popa", ermita de Sant Martí de la Roca, Solella del Castell, collet de la Rovira de Cerdans, mas la Rovira de Cerdans, coll de Batall, Pla Llestenc, Pla del Castell, castell de Sant Martí, Baga de la Font, mas El Pujol, mas de la Serra de Santa Anna, mas de la Teuleria del Cerdà, Pla de la Garga, mas El Sunyer, Cingles del Cerdà, Grau del Rouret, Grau del Sunyer, Camí dels Tresquarts, Pla de l'Adorar, dolmen del Duc II, serrat d'en Vila, Sant Martí de Centelles, pont de l'Abella i Aiguafreda.
 
Descripció:
Sortim des de l'avinguda de Santa Coloma de Castellcir, a la part més alta de la població (784 m), punt de confluència amb el GR 177, que es dirigeix a Collsuspina, i seguirem el mateix itinerari que es va fer a la segona etapa per pujar fins al poble, però a la inversa, de tal manera que baixem pel camí de Sant Andreu, fins a trobar una sendera que va davallant paral·lela al torrent del Rossinyol i que ens menarà a la pista principal, on hi ha l'embassament de Castellcir (681 m), que deixarem a la nostra dreta. Ara, seguim aquesta pista en direcció al mas de Ca l'Antoja. Deixem la casa a la dreta per continuar resseguint
Castell de Castellcir (la "Popa")
tota la vall que forma la riera de Castellcir, on al fons d’aquesta i damunt una carena ja podem albirar les restes del Castell de Castellcir.
Deixem diverses desviacions de la pista cap a la dreta, i continuem sempre pel ramal de l'esquerra. A uns 100 metres a la dreta, s'alça altiva la Torrassa dels Moros, restes d’una antiga torre de defensa; l'edificació resta coberta per la boscúria dalt un turonet. Passada la Torrassa, deixem la pista principal i descendim per un corriol a la dreta, creuant el torrent de Castellcir (695 m) per girar cap a la dreta. Seguim la pista pel Pla Fesoler i anem ascendint suaument fins a situar-nos a sota mateix de la casa de la Casanova del Castell (820 m), que ens queda a l'esquerra. En aquest punt girem en rodó cap a la nostra dreta i travessem la riera de la Casanova. Ara seguim la pista, que va revoltant en direcció al castell de Castellcir. En un dels revolts, ja a la part més alta, es deixa la pista i es continua per un preciós sender que ressegueix tota la carena, amb unes vistes espectaculars a banda i banda, fins que arribem pròpiament al castell, anomenat també castell de la Popa (852 m), on ens sorprèn l’enorme roca amb forma de vaixell, sobre la qual s’assentava la fortificació i que per aquesta similitud, el castell rep el nom de “La Popa”. No resta en massa bon estat, degut a l’expoliació que va patir a començament de segle. Documentat des de l'any 1014, la seva principal funció era la defensa de la vall de la riera de Castellcir-Tenes. Dalt el castell queden també les restes de l’ermita de Sant Martí de la Roca. 
Davallem per un camí que aviat es converteix en una pista, tot creuant la Solella del Castell, on trobem un bon estany a mà esquerra; l’indret és força bonic i d’àmplia vista. Seguim baixant i passem pel Collet de la Rovira de Cerdans (884 m). Anem seguint el Camí del Corral i al cap de poc arribem davant mateix de la casa de la Rovira de Cerdans (871 m), que deixem a l'esquerra de la pista. Seguim el camí ramader pel Pla de la Rovira, creuant el Coll de Batall (883 m) fins arribar al Pla Llestenc, cruïlla de pistes. Seguim a l'esquerra cap al Pla del Castell.
Arribem al Pla del Castell (870 m). Travessem un terreny d’esplèndid boscam i el camí ens apropa cap als penya-segats, punt des d’on gaudirem d’unes extraordinàries vistes sobre la Plana de Vic i el Montseny. Davant nostre, ja podem albirar les restes del Castell de Sant Martí. Un corriol ens mena al castell (834 m), enclavat dalt un turó que ens obsequia amb una privilegiada visió de la capçalera de la vall del Congost. Val la pena fer-hi la visita, gairebé obligada. Entre les seves imponents ruïnes, hi trobem la capella romànica de Sant Esteve. Feta la visita, seguim per la pista que davalla per la Baga de la Font i, un xic més avall, passem pel costat del mas del
Castell de Sant Martí de Centelles

Pujol (669 m), que resta a l’esquerra a tocar del camí, fins que arribem a la carretera C-1413 de Centelles (642 m). Després de passar pels masos de la Serra de Santa Anna i de la Teuleria del Cerdà, arribem a la cruïlla del mas El Sunyer (713 m): som al bell mig de l’extens Pla de la Garga i deixem a la dreta el camí que porta cap al mas. Ara, la pista comença a descendir lleugerament cap als contraforts dels Cingles del Cerdà. Deixem la pista i girem a l’esquerra pel Grau del Rouret, per prendre un camí que passa arran de la cinglera, tot revoltant un camp de conreu fins trobar l'inici del Grau del Sunyer (675 m).
Unes roques ens permeten localitzar l’entrada del grau, punt on gaudim d’una bona visió de la vall del Congost, encaixonada sota les parets dels cingles de la Garga i per damunt la vall s’alça el cim del Tagamanent. El corriol descendeix acusadament en contínues llaçades per l’interior de la canal que forma el grau fins al seu capdavall. Anem seguint el Camí dels Tresquarts, i després de passar per unes curioses formacions en forma de dunes de terra rogenca, i conegudes com els “Terrissos Vermells”, arribem al Pla de l’Adorar (495 m), punt de confluència amb el traçat de la Matagalls-Montserrat que seguirem uns 200 metres a l'esquerra. Passat el torrent dels Avellaners, o d'en Vila, trobem un dolmen, dalt d'un turonet (dolmen del Duc II) (472 m). Fem la visita al dolmen i deixem la pista que seguíem per travessar el Serrat d'en Vila per un corriol per dins el bosc. Aquest corriol davalla fins a Sant Martí de Centelles (410 m). Ara descendim pel carrer de l’Estació fins al seu capdavall per passar per davant l’Ajuntament i arribar al carrer Major. Passem pel pont de l’Abella, que és l’entrada a la població d’Aiguafreda, sobre el riu Congost i prenem a l’esquerra la carretera de Ribes, just a la plaça on hi ha el monòlit d’inauguració del GR 2, La Jonquera – Aiguafreda. Finalment, prenem el carrer del Pont, que seguim un bon tram en direcció a l’Ajuntament d'Aiguafreda (404 m), final d'aquesta tercera etapa, Camí dels Nyerros.


INFORMACIÓ DESTACADA


Dificultat:  **  (18,370 kms)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 373 m) (- 757 m)

Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 7 del matí. La tornada serà a la tarda.  

Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb plaçes limitades. Cal treure la inscripció a la secretaria del Centre, o bé a través del web www.ce-terrassa.cat  del dia 9 al 19 de novembre, ambdós inclosos, de 6 a 9 del vespre.

Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el dijous, dia 19 de novembre, serà l'últim dia d'inscripció, per tant preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria.

Preu de la inscripció: 18 €

Organitza: Vocalia de Senders.





DESCÀRREGUES

Castellcir - Aiguafreda    

Full de ruta 3ª etapa, Castellcir - Aiguafreda  


Track GPS 3ª etapa, Castellcir - Aiguafreda  

Àlbum de fotos 3ª etapa, Castellcir - Aiguafreda 






25 de juliol de 2020

El Camí dels Nyerros   (Cent desè aniversari)
 

2a etapa:         Sant Sebastià de Montmajor - Castellcir            (23,960 km)


 
Diumenge, 18 d'octubre
 
Itinerari:
Sant Sebastià de Montmajor, riera de Sant Sebastià, el Genestós de la Vila, Sot de la Vila, Gorg de les Elies, les Elies, Camí de Sant Feliu, granges de la Buana, cementiri de Sant Feliu, Sant Feliu de Codines, can Bosc, Camí de Can Bosc, serrat de les Moles, collet dels Obanells, serrat i collet del Berenguer, serrat de l'Escaiola, coll de Poses, ctra. C-59, els Pinars del Badó, mas Les Ferreries, pont de Les Ferreries, font del Cingle, Sant Quirze Safaja, Balma del Molí, Parc de l'Aigua, riu Tenes, mas El Vilardell, mas i font de Can Sants, la Vileta, cal Jaumet, embassament de Castellcir, torrent del Rossinyol i Castellcir.
 
Descripció:
Comencem aquesta segona etapa del Camí dels Nyerros a la parròquia de Sant Sebastià de Montmajor (514 m). Sortim per darrera l'església en direcció a la torreta transformadora, on arrenca una sendera que, per dins el bosc, ens menarà fins a la pista principal que baixa de Sant Sebastià, és el PR C-9.
Can Sants
Seguim aquest PR, davallant per la pista en direcció a la riera de Sant Sebastià. En un revolt, deixem el PR i seguim un camí que baixa recte a trobar la riera (460 m). Arribem a l’àmplia pista que per l’esquerra ve de Gallifa. Marxem a l’esquerra en direcció a Gallifa i creuem la riera seguint els senyals del PR C-48.2 (358 m). De seguida prenem un sender que arrenca a la dreta d’aquesta pista per començar a descendir pel marge esquerre del profund torrent que forma la mateixa riera de Sant Sebastià, que més avall s’uneix amb la riera de Caldes, i seguint en tot moment el traçat del PR. El camí és força espectacular penjat damunt el congost que forma la riera.

Trobem un rètol indicatiu. En aquest punt marxem a la dreta seguint el traçat del PR C-9.1 que baixa cap a Caldes de Montbuí. Passem pel gran Gorg de Marsanella o de les Elies (340 m), punt de parada obligatòria. Seguim ara pel Camí de les Elíes que ens portarà a Sant Feliu de Codines. Deixem diverses desviacions secundàries, i entrem a la població. Passem pel costat del cementiri municipal (471 m) i aviat enfilem el carrer de les Elies que ens mena a la carretera de Sant Feliu de Codines a Sant Llorenç Savall. Travessem Sant Feliu per un seguit de carrers en sentit ascendent, pujant escales en alguns d'ells, fins a sortir a la part alta de la vila, i sortim del nucli urbà per una pista asfaltada; seguim per un sender que hi ha a la dreta de la propietat de Masclans, conegut com el Camí de Can Bosc (rètol indicatiu) (537 m). Podem albirar davant nostre els cingles de Gallifa i el massís de Sant Llorenç del Munt. Seguim la pista que remunta cap el Serrat de la Galaieta i el Collet dels Termes, coincidint un tram amb el traçat de la ronda codinenca. Finalment, arribem al collet del Berenguer (799 m) i enllacem amb l'itinerari de la clàssica travessa Matagalls-Montserrat (MM), la qual seguim fins al coll de Poses (697 m), per on passa la carretera C-59. Seguim l'itinerari de la MM durant un parell de quilòmetres fins trobar la
Sant Andreu de Castellcir
carretera de Vic a Molins de Rei. Passem sota el pont de la carretera i seguim la llera del riu Tenes fins a Sant Quirze Safaja, on trobem la font del Cingle (591 m).


Passem pel centre del poble i la plaça de l'Església (627 m), amb l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita, d'absis romànic, documentada de l’any 1052, que conserva vestigis de diversos segles. L’esvelt campanar li imprimeix força caràcter; punt de confluència amb el GR 177. Sortim de la vila en direcció al Parc de l'Aigua, i seguim per una pista entrant a les propietats de Mas Gall i Mas Vilardell. Continuem el recorregut per la bonica vall que forma la riera de Castellcir, i tot seguit passem per l’antic mas de Can Sants i la font de Can Sants (675 m), d’aigua fresca i bona, que resta a la dreta del camí sota una pineda, després d'un revolt i davant mateix de la casa. Més endavant, trobem el maset La Vileta, casa que resta deshabitada i a la dreta, a un nivell superior, ja podem albirar l'església de Sant Andreu de Castellcir, que es troba emplaçada al vessant de ponent de la Serra de Roca Sitjana i molt propera a la riera de Castellcir, davant mateix de l'embassament.

Passat el mas de Cal Jaumet, al costat de l'embassament de Castellcir, remuntem una pista a l'esquerra, sempre paral·lels al torrent del Rossinyol, que ens menarà, al cap d'uns vint minuts, al poblet de Castellcir (782 m), final de la segona etapa, Camí dels Nyerros.



INFORMACIÓ DESTACADA

Dificultat:  **  (23,960 kms)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 753 m) (- 496 m)

Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 7 del matí. La tornada serà a la tarda.  

Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb plaçes limitades. Cal treure la inscripció a la secretaria del Centre, o bé a través del web www.ce-terrassa.cat  del dia 5 al 15 d’octubre, ambdós inclosos, de 6 a 9 del vespre.

Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el dijous, dia 15 d’octubre, serà l'últim dia d'inscripció, per tant preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria.

Preu de la inscripció: 18 €

Organitza: Vocalia de Senders.






DESCÀRREGUES

Sant Sebastià de Montmajor - Castellcir   

Full de ruta 2ª etapa, Sant Sebastià de Montmajor - Castellcir 


Track GPS 2ª etapa, Sant Sebastià de Montmajor - Castellcir 

Àlbum de fotos 2ª etapa, Sant Sebastià de Montmajor - Castellcir



 
 
 
 

22 de juliol de 2020

El Camí dels Nyerros   (Cent desè aniversari)

 

1a etapa:      Terrassa – Sant Sebastià de Montmajor            (20,750 km)


 
Diumenge, 20 de setembre
 
Itinerari:
Seu Centre Excursionista, carrer Sant Llorenç, carrer del Pla de l’Ametllera, carrer dels Jocs Olímpics, Parc de les Nacions Unides, Pla del Bon Aire, Matadepera, riera de les Arenes, can Gorina, can Solà del Racó, font de la Tartana, collet de la Bassa, mas el Girbau, urbanització El Racó, cal Joan Coix, riu Ripoll, torrent del Turell, carena de les Roques d’Aguilar, can Cadafalch, coll Monner, mas de Coll Monner, font dels Horts de Coll Monner, pista del Coll de Tres Pins i Sant Sebastià de Montmajor.
 
Descripció:
Inicien el recorregut des de la porta de la seu del C.E.T. (298 m) tot remuntant en direcció nord el carrer Sant Llorenç fins al seu final, punt on creuem el carrer Cervantes i seguim el Passeig de les Lletres fins al seu capdamunt. Creuem les avingudes del 22 de juliol i de l'Abad Marcet. Passem pel costat de l’Estadi Olímpic i travessem l'avinguda Béjar. Pel carrer de l'Estatut arribarem al Parc de les Nacions Unides i l'avinguda Lacetània, davant mateix del traçat del Quart Cinturó. Travessem el Quart Cinturó per prendre l’antic camí de Can Carbonell que recorre l’anomenat Pla del Bon Aire.

Mas de can Gorina
Entrem a Matadepera per la urbanització Verge de Montserrat (420 m) i travessem la riera de les Arenes per un pont. Passem per davant del camp de futbol i del pavelló d'esports de Matadepera. En aquest punt, enllacem amb el traçat del GR 173 i el PR C-13. Seguim el carrer de la Font de la Tartana fins al seu final. A banda dreta, trobem can Gorina, antiga masia del segle XVI. Més endavant, trobem la masia de Can Solà del Racó a la dreta, i la font de la Tartana a l'esquerra (475 m). Ara, prenem la pista secundària que marxa a la dreta i remunta cap el Collet de la Bassa seguint el traçat del GR 173, el qual abandonem al coll per seguir recte cap a la casa del Girbau. El camí ens porta a la urbanització El Racó (575 m) que travessem. Passat l'Hostal del Cim, el camí gira sobtadament per davallar al Sot del Pujol. Continuem recte en direcció al mas Olivet i Sant Feliu del Racó. Passem per les masies de Can Manyosa i Cal Joan Coix i creuem el riu Ripoll arribant a la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall (338 m). 
 
Deixem la carretera i prenem una pista a la dreta que aviat esdevé asfaltada i s'endinsa cap el torrent de Torell, tot pujant amunt, fins arribar a la pista de la Serra de Pinós que ens portarà a la carena (596 m). Seguim la pista de Can Cadafalch i continuem recte pel
Riu Ripoll
costat d'unes curioses alzines seguint el traçat del PR C-145 en marcada direcció nord. Passem prop del coll Monner (621 m) i les runes de Can Monner, que deixem a la dreta de la pista, la qual segueix recte, a l’esquerra, cap el gran mas de Can Sallent. Prenem un ramal que gira i marxa a la dreta encarats cap a la carena de la urbanització del Farell que podem albirar ben altiva i llunyana davant nostre. Prenem un corriol, tot descendint pel bell mig del torrent de Can Monner i passem per la Font dels Horts de Coll Monner. Desemboquem a la pista del Coll de Tres Pins (494 mts.) per anar a trobar la pista que va de Sant Sebastià de Montmajor a Can Sallent, que ens portarà en una suau pujada a la parròquia de Sant Sebastià de Montmajor (514 m).
                                                      
Sant Sebastià de Montmajor és un poblet molt petit, pertanyent al municipi de Caldes de Montbui, i està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. La seva església romànica, dedicada a Sant Sebastià, està documentada del segle XI.




INFORMACIÓ DESTACADA

Dificultat:  **  (20,750 kms)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 691 m) (- 472 m)

Organitza: Vocalia de Senders.
 
 
 
 


19 de juliol de 2020


Estimats senderistes!
La Vocalia de Senders torna a engegar les activitats a partir del mes de setembre. La pandèmia de la Covid-19 ens ha obligat a fer una llarga aturada, tallant de soca-rel la temporada de senders. Però molt aviat estarem a punt per començar, dins la nova normalitat, una nova temporada de Senders de Gran Recorregut. No obstant, ens haurem de cenyir a les normes sanitàries per evitar contagis mentre no hi hagi una vacuna contra el virus. Mascaretes, gel hidroalcohòlic, distància personal… el que faci falta, però al setembre estarem tots a punt per començar.

El Camí dels Nyerros
L’any 2010 el Centre Excursionista va inaugurar el Camí dels Nyerros, dins dels actes de celebració del Centenari de la seva fundació. Un camí gestat i creat per gent del Centre Excursionista, amb la idea que fos homologat com a GR per la Federació, cosa que finalment no va ser possible. Aquest Camí solca la vessant oriental del territori català i trepitja camins de molts termes municipals des del
Serrallonga
Vallès fins al Conflent (França). És un camí amb fonamentacions històriques, basat en els nyerros, membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII. El bàndol rival eren els Cadells amb qui mantenien una lluita constant. Són conegudes les gestes llegendàries dels nyerros, de bandolers generosos com en Perot Rocaguinarda, com en Tallaferro o en Joan Sala, àlies Serrallonga, que havien lluitat contra els virreis castellans i contra la imposició de la Unió d’Armes a Catalunya.


Inicialment, nyerro designava qualsevol seguidor o bandoler d’una de les tantes parcialitats locals existents durant el segle XVI a Catalunya, en aquest cas la baronia de Nyer, situada al comtat del Rosselló i pertanyent a la família dels Banyuls. Per extensió, nyerro designava també els vassalls i habitants d’aquesta baronia. Durant els segles posteriors, els nyerros aniran apareixent en l’escenari polític i social revoltant-se contra la imposició castellana, com és el cas de Tomàs de Banyuls i d’Orís, el qual s’enfrontà contra les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors al costat de Pau Claris i de la Generalitat. A partir de la Guerra de Separació, els nyerros (la família Banyuls i els seus seguidors) passaren a col·laborar amb els Angelets de la Terra, un grup de pagesos rossellonesos, encapçalats per Josep de la Trinxeria i en Manuel Descatllar, que s’aixecaren contra la gabella de la sal establerta per l’Administració Francesa durant el segle XVII. La revolta tenia una marcada ideologia política: l’objectiu era alliberar els comtats de la Catalunya Nord del domini francès.

No podem parlar de Nyerros sense
Castell de Nyer
nomenar el bàndol dels Cadells, adversaris dels anteriors. Els cadells eren originaris d'Arsèguel, domini familiar dels Cadell al comtat de la Cerdanya, el capitost dels quals fou, a finals del segle XVI, en Joan Cadell. Durant aquesta època, les guerres privades del Rosselló estaven polaritzades per aquestes dues nissagues. Aquest faccionalisme, profundament arrelat, durà més de mig segle i fou  periòdicament renovat a través de la descendència familiar, resorgint amb noves formes: bandolers durant el Barroc, miquelets durant la Guerra de Separació. Els dos bàndols es distingien per un emblema zoològic que portaven a la xarpa dels pedrenyals, en el cas dels nyerros un porquet, en el cas dels cadells un gos. Alguns autors han volgut trobar en aquests símbols un contrast social, en el qual el gos simbolitza la servitud als senyors, i presenta el bàndol dels porquets com un partit de connotacions populars i antisenyorials.


De nyerros n’hi havia per tot el territori català i ara volem rememorar amb aquest traçat els camins que molts d’ells trepitjaren per viatjar cap el protectorat de Nyer, a l’altre costat dels Pirineus, assetjats per les tropes castellanes.

L’any 2010 el Camí dels Nyerros va ser tot un èxit amb una gran participació de senderistes. Enguany, per celebrar el cent desè aniversari del Centre Excursionista volem tornar a rememorar aquest Camí, i per què molts que encara no el coneixen el vinguin a descobrir. Us esperonem a que vingueu a recórrer aquests vells camins de comerç, i en aquest cas d’evasió, des del Vallès al Conflent, per paratges sorprenents tot gaudint del patrimoni paisatgístic i arquitectònic que ens ofereix el nostre territori.