Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Pujant al poble de Cornellana

21 de juny de 2017

 
INTRODUCCIÓ
A partir del mes de setembre la vocalia de Senders engega una nova aventura senderista: el sender de Gran Recorregut GR 1, traçat que es coneix com a sender Històric o sender Transversal. Aquest sender creua tota la península Ibèrica pel vessant sud dels Pirineus i la Serralada Cantàbrica; arrenca a les ruïnes d'Empúries, a Girona, i posa rumb cap a l'oceà Atlàntic. Discorre primer paral·lel a la ruta pirinenca GR-11, durant uns 600 kms., i competeix posteriorment pel nord amb el Camí de Sant Jaume, el GR 65, amb el qual es creua a Los Arcos (Navarra), fins arribar a l'altre extrem de la
Pont romànic de Besalú
península, a Finisterre (la Corunya). Des de la seva cultura, els seus pobles i els seus entorns naturals, el GR 1 està cridat a ser un dels Grans Recorreguts més importants de la península, i
segurament d'Europa. La denominació de Sender Històric ve donada per la relació que guarda amb el terreny pel qual transcorre. Pràcticament en la seva totalitat, el sender passa per llocs amb una important història, fonamentalment medieval i sobretot recorre part del millor Romànic de la península. Però no cal oblidar tampoc la riquesa natural, paisatgística i cultural.
A la part catalana, el GR 1 travessa Catalunya de llevant a ponent, des de la Costa Brava fins a terres aragoneses. Es tracta d’una ruta de 355 kms. a través de deu comarques gironines, barcelonines i lleidatanes. Recórrer Catalunya de llevant a ponent, del litoral de la Mediterrània a les terres d'Aragó, a través del GR 1 és portar a terme un bell itinerari pel país prepirinenc, on la muntanya s'acompanya del constant record de la presència humana i els cims s'adornen amb santuaris i castells; les valls i fondals, amb  pobles i masies, i els rius amb la pintoresca diadema dels vells ponts.
Afrontarem aquest gran recorregut en dues temporades, degut a la seva llargària, igual que s’ha fet amb la ruta històrica dels Senders del 1714. La primera temporada (2017-2018) anirem des de l’Escala fins a Sant Llorenç de Morunys; i a la segona (2018-2019) assolirem El Pont de Montanyana, entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, poble limítrof amb l'Aragó, tot creuant el famós Congost de Mont-rebei, mitjançant un camí obert en els altíssims i verticals rocams que el riu pacientment ha anat foradant.
 
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Ran de la mar, a les evocadores ruïnes gregues i romanes d'Empúries, el GR 1 inicia el seu camí cap a ponent. Ens adonarem que el perfil de costa agrest i els penya-segats que es perden en l’horitzó no són més que els Pirineus que se submergeixen en la mar. Es tracta del primer contacte amb la serralada que, seguint els passos del sender Històric, travessarà al llarg de les properes etapes. El recorregut creua plàcidament la verdejant i conreada plana empordanesa. En el seu paisatge, fortament modificat per la mà de l’home,
Ruïnes d'Empúries
els boscos característics de suredes i alzines han anat cedint el seu lloc a les pinedes de pi blanc i pinyer i a plantacions de vinyes. Cada cop més lluny del tràfec de les localitats costaneres, la ruta s’apropa a Banyoles i al seu estany, el més gran de Catalunya i posseïdor d’una riquesa ambiental i paisatgística única. L’estany s’erigeix en un entorn sorprenent en què es poden practicar esports com el rem o el piragüisme i alhora gaudir de la visió dels recs i hortes, zones boscoses i parcs i jardins que l’envolten. Més enllà, girant una mica cap al nord, l'itinerari creua la vall del Ser i salva el curs del Fluvià a les portes de la propera joia que ens reserva el camí: la vila comtal de Besalú, de gran atractiu pel conjunt monumental medieval que conserva. 
Ens adonarem a aquesta alçada del camí dels canvis en el paisatge, conformat per boscos frondosos i humits per la influència ja de la serralada pirinenca. Aquest perfil muntanyenc es reforça amb l’entrada del sender a la vall de Bianya, envoltada de turons de roures, alzines i pi roig. De Besalú cap a Tortellà, l'itinerari s'atansa a les terres de l'Alta Garrotxa, i per l'alt pont gòtic sobre el Llierca es dirigeix al poblet d'Oix, al peu del Bestrecà. Ara, el trajecte a ponent obre aviat la porta del
Pantà d'Oliana
Ripollès a Sant Pau de Segúries i ens trobem, tot seguit, amb dos dels bressols de la Catalunya medieval, els monestirs romànics de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, dues fites monumentals i històriques de gran interès arquitectònic. Després, Ripollès enllà, entre pinedes, rouredes i fagedes d'una gran finor, el camí sap trobar el poble d'Alpens, voltat de fonts i indrets delitosos. Haurem assolit llavors el Puig Cornador, un dels cent-cims de la FEEC. Ja en terres berguedanes, des d'Alpens farem cap els pobles de Borredà i Vilada, apartant-nos un xic de la traça original del GR 1, per poder assolir el segon cent-cims, la Salga Aguda, punt més alt de la serra de Picancel. Ara, sempre a ponent, l'itinerari es dirigeix cap a la ciutat de Berga, salvant el curs del Llobregat, tot fent camí per Sant Quirze de Pedret i el Pont gòtic de Pedret.
Sortint de Berga, el sender s'eleva cap a la serra de Queralt i el Pla de Campllong, per assolir, tot seguit, els nuclis de Castellar del Riu i Llinars de l'Aigua d'Ora. Per terres de la comarca del Solsonès i del municipi de Guixers, el GR 1 avança i arriba a Sant Llorenç de Morunys, on es creua amb el GR 7. Ara, el nostre itinerari es dirigeix cap a les poblacions de Canalda i Cambrils, des d'on davallarem cap a Oliana, a la riba esquerra del Segre, i poc després a Peramola, que s'alça a la riba oposada del riu. Som al peu dels conglomerats de la serra del Corb, on tindrem l'oportunitat de fer-hi alguna fantàstica excursió. És hora d’apreciar una de les panoràmiques més destacades de l’itinerari, les que ofereix la vall de Rialb. Els grisos de les roques de les gorges formades per l’erosió del riu contrasten amb el verd de les pinedes, interrompudes en nombroses clarianes sovint ocupades per restes d’ermites romàniques. Un país esquerp i
Cim de Salga Aguda (serra de Picancel)
solitari és el llarg marc d'un camí que va pujant fins a l'ampla collada de Comiols, porta oberta a la Conca de Tremp
Hem arribat així a l’Alt Urgell. El pas pel coll Roig precedeix l’ascens a la serralada calcària del Montsec, des d'on podrem fruir, tot carenejant pel Montsec de Rúbies, d'espectaculars visions sobre la Catalunya Central, sobre les terres de Balaguer i de Lleida; i per la Portella Blanca tornarem a baixar fins al pas del Noguera Pallaresa, on trobem l'embassament de Camarasa, i la població d'Àger, des d'on tindrem l'oportunitat d'ascendir el Montsec d'Ares. Al riu paral·lel del Noguera Ribagorçana, s’hi arriba vorejant les elevacions meridionals de la serra del Montsec. És hora de remuntar el riu i gaudir de la visió dels riscos tallats del Congost de Mont-rebei, mitjançant un camí obert en els altíssims i verticals rocams que el riu pacientment ha anat foradant. A la sortida nord del congost ens espera el nostre destí final: hem arribat al Pont de Montanyana, on el GR 1 continua per terres aragoneses.
 
 
ALGUNS LLOCS D’INTERÈS DEL GR 1
Les ruïnes d’Empúries
Empúries ha donat el nom a l'Empordà. El seu jaciment arqueològic és l'únic d'Espanya i Portugal on conviuen les restes d'una ciutat grega amb les restes d'una ciutat romana. Va ser la porta d'entrada d'aquestes dues cultures a Catalunya i lloc a través del qual s'inicia la romanització de la península ibèrica.
Les excavacions es troben entre l'Escala i Sant Martí d'Empúries. Des d'ambdues poblacions pot accedir-se al recinte a través d'un passeig peatonal que voreja les platges de Sant Martí i des d'on pot observar-se un moll hel·lenístic en excel·lent estat de conservació. Abans d'entrar en la zona romana, a mig camí, es pot visitar el Museu monogràfic que conté els objectes descoberts durant les excavacions, així com la sala monogràfica de l'Esculapi. La peça més important del museu és evidentment l'estàtua d'Asclepi, una escultura grega del segle II a. C.

El conjunt arqueològic d'Empúries (del grec emporion, 'mercat') comprèn quatre unitats diferenciades. La ciutat vella, o Paleópolis, està a l'antic illot on actualment es troba el poblet de Sant Martí. A prop de la platja hi ha la Neàpolis, la impressionant ciutat grega actualment excavada en la seva totalitat: aquesta nova ciutat va sorgir de l'impuls de comerciants i mariners cap el 575 a. C., i es va ampliar ràpidament amb una àgora porticada i un port. L'any 218 a. C. van arribar els romans, els quals van instal·lar un campament militar. Amb el temps, aquesta ciutat romana es va unir a la grega. Amb això es constitueix el tercer element del conjunt. Per acabar, a cobert de la nova ciutat es va instal·lar el poblat dels indigets, les ruïnes encara no s'han pogut localitzar; malgrat tot, sembla que portava el nom de Indiké. Cap al segle II d. C. el conjunt va ser abandonat progressivament. El Museu d'Arqueologia de Catalunya compta amb una branca a Empúries i organitza en ella diverses activitats, cursos i exposicions temporals.


Besalú
Població de la comarca de la Garrotxa que, com el seu nom primitiu indica, Bisuldunum, era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. L’origen de la ciutat fou el castell de Besalú, que està documentat en el segle X, bastit dalt del turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l’alta edat mitjana. Besalú compta amb un conjunt històric-artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu valor com a conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars de la Catalunya medieval.
El pont de Besalú al llarg del temps ha estat un referent en l’imaginari col·lectiu i s’ha convertit en una icona que transmet al visitant la idea de l’origen de la història de Catalunya. Un cop has passat el pont, l’estructura antiga i estreta dóna un aire especial a l’itinerari i fa reviure molt més fàcilment als visitants una època ja llunyana però transcendental per entendre el significat de Catalunya.
Formen part d'aquest conjunt l'antiga església del monestir de Sant Pere del segle XII, de la qual destaca l'originalitat del seu deambulatori; l'església de Sant Vicenç del segle XII, on es conserva una capella gòtica lateral dedicada a la Vera Creu; la façana de l'antiga església hospital de Sant Julià del segle XII; la casa de Cornellà, monument romànic del segle XII i la sala gòtica de la Cúria Reial. Destaca tota la jueria, i en especial el Miqvé. El Miqvé o casa de banys rituals de Besalú és, juntament amb el de Girona, l'únic recinte de banys jueus descobert fins ara a la Península Ibèrica. No només pels monuments s'ha de valorar Besalú, sinó també per l'aire medieval que ofereixen els seus carrers plens de records.


Via romana de Capsacosta
La Via romana que passa per la Vall de Bianya i el Capsacosta és una antiga via romana que creuava la Vall de Bianya, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Era un brancal de la Via Augusta, el gran eix de comunicació que unia Roma amb Cadis tot creuant els Pirineus. La Via romana de Capsacosta és una autèntica obra d’enginyeria d’importància monumental i un testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència per al nostre país.
Creada en època de l’Imperi Romà, la Via romana de Capsacosta és ben fàcil de resseguir. En diversos trams presenta un excel·lent bon estat de conservació. Aquesta calçada era denominada Via Annia i era un ramal de la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la plana de Bianya s'enfilava pel Capsacosta i seguia cap al coll d'Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb l'esmetada via principal. Els murs, guarda-rodes i tota la resta d’altres elements de la Via romana de Capsacosta posen de manifest l'extraordinari treball de construcció realitzat uns dos mil anys enrere. L’únic tram de tota la Via del Capsacosta que s’ha conservat en molt bon estat transcorre entre Sant Pau Vell, al terme municipal de Sant Pau de Segúries (Ripollès), i el pas dels Traginers, a la Vall de Bianya (Garrotxa), amb una longitud total de 8 quilòmetres. Al llarg del seu recorregut es poden contemplar els trams empedrats de la via amb els elements relacionats directament amb la construcció del camí, com els desguassos d’aigua, la pedrera d’extracció per a la construcció de la via, ponts, reservoris d’aigua, hostals...


Sant Honorat i la Roca del Corb
A l’Alt Urgell, prop d’Oliana, al marge dret del Segre i a migdia de la serra de l’Aubenç, hi ha uns afloraments de roca conglomerada com altres que sovintegen al llarg del Prepirineu (Odèn, Canalda, Busa, Picancel,…) anomenades Moles o Roques del Corb i de Sant Honorat. Les Moles del Corb i Sant Honorat són un espectacular massís rocós de conglomerat situat sobre Peramola, prop de Siurana.  Amb una altitud moderada però ple de cingleres, canals, agulles, ponts de roca i camins equipats, presenta uns panorames de primer ordre i on es gaudeix una gran
tranquil.litat i aïllament. Malgrat l’abruptesa del paratge, des de temps ben reculats han estat habitades: ermites, cases embalmades i camins que travessen les canals i guanyen les cingleres. Es tracta de blocs de conglomerats on és necessari fer algunes grimpades i on hi ha algun pas equipat amb cadenes, però fàcil. Es tracta només de la pujada final a la Roca del Corb i baixar pel mateix lloc. La resta es bàsicament caminar i no tenir vertigen.
Durant l'ascensió es passa pel forat del Corb, un avenc a prop del camí. Es pot baixar al sot on hi ha l’estret forat de l’entrada a donar un cop d’ull. Aviat s'arriba al peu de l’agulla del Corb i, tot seguit, a la casa del Corb, curiosa bauma habitada fins principis del segle XX on podem veure encara les estances i fins i tot un forn de pa. Voltant les parets de la roca del Corb, s'arriba al trencall que mena al coll de Mu, i a la banda dreta amb unes senzilles grimpades es puja dalt de les dues roques; primer fins a la petita ermita romànica de Sant Salvador, la més xica del romànic català, i després al cim de la Roca del Corb. Les vistes sobre les Moles de Sant Honorat que hi ha al davant són realment impressionants. Podrem aprofitar aquesta excursió a la Roca del Corb en una de les properes etapes del GR 1 entre Peramola i Pallerols.


Cova Negra de Mata-Solana

Un altre punt atractiu de la ruta del GR 1 és poder visitar la Cova Negra de Mata-Solana. La Cova Negra del Montsec (o Mata-solana) es troba situada a la cara nord del Montsec de Rúbies, la vessant septentrional de la serralada, damunt de la Pinera de Perot, en el límit est del terme de Llimiana a la Vall de
Barcedana. Per arribar-nos-hi seguirem una part del camí que forma part del GR 1, la variant GR 1-4, que correspon al tram que va de l'Hostal Roig a Mont-rebei. La Cova Negra de Mata-Solana és una cavitat amb una única sala principal molt gran. La roca és calcària amb filtracions d’aigua, com correspon a totes les cavitats de la litologia del Montsec.
S’accedeix a la cova per un camí fàcil que surt d’un punt de la pista de Barcedana, està indicat per un senyal informatiu i una petita explanada on es poden deixar aparcats els vehicles. Un recorregut d’uns 15 minuts en pujada forta accedeix a la cova. Recentment ha estat aprovisionada d’esglaons i baranes de fusta en els trams més costeruts. A més, hi ha instal·lats dos bancs de fusta per descansar. La cova està inclinada en desnivell des de la boca d’entrada. El fons del seu interior es troba a un nivell inferior de 23 metres respecte l’entrada. La forma gairebé circular fa uns 70 per 60 metres. Per tant, si no fos per la llargària, hi cabria un camp reglamentari de futbol. La boca d'entrada fa 28 metres per 4 metres en forma de mitja lluna. El sostre queda molt alt, amb forma corbada còncava, té infiltracions d'aigua amb roques de diferents tonalitats, amb caiguda de formacions d'estalactites. El màxim del sostre pot arribar als 12 metres.


El Congost de Mont-rebei

El congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret.
Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres. Des de l'any 2005 el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.
Hi ha diferents itineraris en el congost. El camí clàssic és el que travessa tot el congost seguint els senyals del GR 1. La Mancomunitat de Catalunya va construir un camí de bast excavat a la roca de la paret oriental, denominada "Catalunya", per facilitar les comunicacions entre els pobles de la zona. Però l'any 1977 el camí quedà inundat per la crescuda de les aigües que provocà el tancament de la presa del pantà de Canyelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera en les que l'antic camí reneix, i en resposta a les reivindicacions de l'excursionisme català, la Unió Excursionista de Catalunya inicià la construcció d'un nou camí, 30 metres per sobre de l'antic i també excavat a la roca, inaugurat l' any 1982. El camí discorre per un pendent molt suau d'uns 7 kms. de llargada, i s'endinsa en el congost; un cop travessat, es pot allargar per ascensió continuada de pendent mitjà fins a Mas Carlets. Per creuar el barranc Fondo, que és l'accés al camí des del nord, es va construir un pont penjant. Tant l'accés nord com el sud són a més de 500 metres d'alçada, ja que el camí discorre més o menys a un mateix nivell. El GR 1 el recorre íntegrament.



EL POLO TÈCNIC DEL GR 1

La vocalia de Senders engega una nova aventura a partir del setembre: el sender de Gran Recorregut GR 1, El Sender Transversal de Catalunya (Empúries - El Pont de Montanyana), tot travessant Catalunya de llevant a ponent en dues temporades -igual que hem fet amb la Ruta dels Senders del 1714-, la primera
temporada (2017-2018) anirem des de l'Escala fins a Sant Llorenç de Morunys; i a la segona (2018-2019) assolirem El Pont de Montanyana, entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, poble limítrof amb l'Aragó.
Per celebrar aquesta nova aventura del GR 1, hem decidit fer uns polos tècnics amb un disseny de qualitat, amb la referència del recorregut, el logotip del GR 1 i l’escut del Centre Excursionista. En podeu veure una mostra a la imatge.

Si esteu interessats en adquirir un polo del GR 1 com aquest, podeu passar per secretaria i demanar-lo durant aquest mes de juliol. A secretaria hi haurà les mostres amb les 5 talles on us el podreu emprovar. Si vols un polo com el de la imatge, no deixis passar aquesta oportunitat. Passa per secretaria i fes la inscripció, fent constar nom, telèfon de contacte, quantitat de polos i les talles. Els polos s'entregaran a la secretaria del Centre a partir del mes de setembre. Tots els companys que facin la inscripció de la primera etapa del GR 1 se'ls entregarà en aquell moment (la inscripció quedarà oberta a partir del 4 setembre).



GR 1. D’EMPÚRIES AL PONT DE MONTANYANA. PROGRAMES

Aquest gran itinerari del GR 1 l'hem hagut de dividir en dos grans blocs, dues temporades, degut a la seva llargària i per la importància de fer-lo tot sencer fins als confins de Catalunya. La primera temporada (2017 - 2018), recorre la part oriental i consta d'onze etapes, des del poble de l'Escala, a la comarca de l'Alt Empordà, fins a Sant Llorenç de Morunys al Solsonès, província de Lleida. La segona part del camí (2018 - 2019) recorre la banda occidental i arrencarà des de Sant Llorenç de Morunys fins al Pont de Montanyana, a l'Alta Ribagorça, després de deu u onze etapes més. En aquesta segona part encara hi estem treballant i no tenim les dades finals, però en el recuadre inferior podeu veure, molt teòricament, com poden quedar les etapes.
 

Temporada 2017-2018. L’Escala – Sant Llorenç de Morunys

Aquesta primera part, com hem dit, consta d'onze etapes amb un recorregut total de 240 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell acumulat positiu de 8.500 metres i un desnivell acumulat negatiu de 7.800 metres aproximadament. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes per aquesta primera temporada, llevat de les modificacions que hi puguin haver. 


 
 

Temporada 2018-2019. S. Llorenç de Morunys – El Pont de Montanyana

 
  
NORMES DE L’ORGANITZACIÓ 
 
1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es podran fer a la Secretaria del Centre de 6 a 9 del vespre, o bé a través del web del Centre mitjançant tarjeta de crèdit, i es tancaran el dijous abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.
2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.
3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.
4.- Per participar en qualsevol sortida o activitat és necessari estar en possessió de la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, s'haurà de contractar l'assegurança temporal a la secretaria del CET.
5.- A partir de l'horari de tancament de secretaria el divendres anterior a la sortida, no es podrà retornar l'abonament de la inscripció en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar. En el cas de l'absència d'un no soci, només es podrà retornar el suplement que es paga per no ser soci del Centre Excursionista.
6.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia. Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar.
7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.
8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.
9.- Les sortides que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.
10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.





 

18 de gener de 2017

 ETAPA CLOENDA DELS SENDERS DEL 1714
 
DINAR DE GERMANOR
 
12a etapa:              Fórnols - Josa de Cadí                        (11,850 km)
 
 Diumenge, 9 de juliol
 
INTRODUCCIÓ
Per a aquesta última etapa dels Senders del 1714 hem preparat una bonica excursió pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, sota la banda sud de la serra del Cadí, des del poblet de Fórnols fins a Josa de Cadí, als peus del punxegut Cadinell. Fórnols, pertanyent al municipi de la Vansa i Fórnols, és un petit llogarret enlairat a 1.287 m d’altitud, damunt el vessant dret de la vall de la Vansa amb les seves cases agrupades entorn de l’església parroquial de Sant Climent i on només hi viuen unes 15 persones. Un senderol sota la carretera ens durà al proper poble de Cornellana, sota el Cap de la Fesa del Cadí, on al segle XIX una allau de fang s'endugué algunes cases i per protegir el poble es plantaren alzines a la part alta. Seguint el curs del torrent de Ribanegra en ascensió contínua, assolirem, entre boscos de pi roig, el coll de Jovell, a la falda del Cadí, amb unes precioses vistes panoràmiques. Una bonica davallada pel GR 150-1 ens menarà finalment a Josa de Cadí, enclavat en un turonet on s’eleva un penyal rocós, anomenat el Castell i on s’alça l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé. Aquí ens recollirà l'autocar, que ens portarà a Tuixent on celebrarem el dinar de cloenda de la temporada.
Fórnols
 



ITINERARI
 
Iniciem la sortida al pintoresc poblet de Fórnols (1.287 m), sota la imponent serra del Cadí, i agrupat en torn a l'església parroquial de Sant Climent. A la banda dreta del poble trobem un abeurador i una font que, se segons diuen, l'aigua que hi brolla és molt bona. Seguim el carrer Bailey i de seguida agafem un camí en direcció a llevant: és l'antic camí ral de Cornellana a Fórnols, el nou PR C-226, parcialment 
Ermita de Santa Maria de Josa
restaurat fa poc temps. Passem sota el cementiri del poble i anem seguint sota la carretera C-462, travessant els camps del Fener. Cada vegada ens anem acostant més a la carretera; passem a tocar d'una font ben arranjada, possiblement és la font de la Portella o de Passacans. Travessem un barranc i el sender puja decididament. Passem per la font de la Ribella (1.290 m) i pel costat d'una cabana. El sender surt a la carretera on trobem un cartell que ens indica el camí ral que s'ha restaurat recentment i entrem al poblet de Cornellana (1.328 m); en aquests darrers anys moltes de les seves cases han estat restaurades i presenta un estat impecable. Al poble, hi podem trobar un parell de fonts.
Sortim de Cornellana en direcció a llevant per una pista, abandonant aquí el PR C-226 que es dirigeix al collet de Bacanella. De seguida deixem la pista per seguir un corriol a mà esquerra, punt on trobem unes granges a mà dreta. Tornem a sortir a la pista: és el Camí del Bosc. En un revolt l'abandonem i entrem al bosc, travessant a gual el riu de Ribanegra (1.315 m). A l'esquerra de la pista trobem la font d'en Felip. El sender es va enfilant en clara ascensió seguint el curs del riu Ribanegra. Davant, podem albirar la serra del Verd i el Port del Comte com a muntanyes més destacades. Continuem ascendint, entre boscos de pi roig, i trobem la font de Gatinals (1.515 m). Més amunt, trobem uns abeuradors de la font Freda per als animals, però l'autèntica font neix uns 50 metres més amunt en una escletxa, i l'aigua és estubada fins als cóms. Al cap de poc assolim el Coll de Jovell (1.792 m), punt més alt de l'excursió, amb una extensa prada entre la serra del 
Santa Maria de Josa i el Cadinell
Cadí a l'esquerra, i el Cadinell a la dreta. Hi ha marques que indiquen el sender de gran recorregut GR 150-1, que s'enfila fins a la carena del Cadí i que ara seguirem a la inversa, de baixada fins a Josa de Cadí.
 
Deixem a l'esquerra la pista per on hem vingut i seguim els senyals del GR 150-1 pel senderol, tot baixant cap a Josa de Cadí. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista i un xic més endavant la travessem i seguim en clar descens. Arribem a un mirador (1.630 m) sobre l'ermita de Santa Maria de Josa que ens ofereix una bona panoràmica de la vall de Cerneres i el Coll de Josa, i damunt el majestuós Pedraforca. Seguim descendint i passem a tocar de l'església romànica de Santa Maria de Josa (1.440 m), antiga església del poble, i finalment arribem a Josa de Cadí (1.418 m), enclavat en un turonet on s’eleva un penyal rocós, anomenat el Castell i on s’alça l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé. Final de la dotzena i última etapa dels Senders del 1714 (2ª part).



 
DINAR DE CLOENDA
 
Per acabar la jornada en un ambient de germanor, com ja és tradicional, farem un dinar especial del Tricentenari com a cloenda de la segona part dels Senders del 1714 al restaurant de l'Alberg Can Cortina de Tuixent. El preu del dinar, amb cafè inclòs, serà de 17 euros, encara que, com sabeu, els qui heu vingut periòdicament a les etapes d'aquesta segona temporada us sortirà molt més barat, segons el nombre d’etapes que hàgiu fet. En el moment de fer la inscripció a la secretaria del Centre només s’haurà d’abonar el tiquet de l’autocar i haureu d’escollir un primer i un segon plats del menú que us presentem a continuació:
 
RECORDEU: inscripcions a Secretaria, o a través del web del Centre, www.ce-terrassa.cat, del dia 19 al 30 de juny, ambdós inclosos (una setmana abans de la sortida). En el moment de fer la inscripció a secretaria, heu d’escollir un primer i un segon plats del menú. Els que feu la inscripció a través del web, recordeu de trucar a Secretaria per confirmar els dos plats del menú (tel. 93 788 30 30).
 

 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
 
Dificultat:  **  (11,850 kms)  (+/- 4 hores)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 680 m) (- 590 m).
Organitza: Vocalia de Senders
 
 
 
  
DESCÀRREGUES

Fórnols - Josa de Cadí
 






14 de desembre de 2016

11a etapa:          La Seu d'Urgell - Fórnols                   (19,440 km)
 
Diumenge, 18 de juny


Penúltima etapa dels Senders del 1714 amb un recorregut clàssic des de La Seu d'Urgell, capital de la comarca, fins al poblet de Fórnols, al peu de la Serra del Cadí. L'itinerari recorre per la banda sud-oest tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró seguint, pràcticament en tot l'itinerari, les traces del GR 7 (Els Ports-Andorra) i el GR 150 (Volta al Cadí-Moixeró), que van junts tota l'estona. En una ascensió pràcticament continuada, però fàcil, i amb una combinació de pistes, camins, corriols i senders, la ruta travessa les serres de Cantacorbs, de Marigues i la serra de la Bastida fins assolir el Coll de Creus, punt més alt de l'etapa, i on podrem gaudir de magnífics paisatges amb esplèndides 
La Seu d'Urgell i la serra del Cadí
panoràmiques de la Plana de la Seu i els Pirineus a la banda de Tramuntana, de la Serra del Cadí a la banda de llevant, i de les valls de Lavansa i del Verd i el Port del Comte cap a mitjorn. L'últim tram del camí des del Coll de Bancs, mig empedrat, ens durà finalment al nostre destí: el petit i acollidor llogarret de Fórnols.
Comencem l'excursió a l'aparcament que hi ha a l'avinguda del Camí Ral de Cerdanya (681 m) de la Seu d'Urgell, i sortim pel carrer del Portal de Cerdanya fins a la plaça dels Oms on trobem la Catedral de Santa Maria d'Urgell, l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya (s. XII). Girem pel carrer de Santa Maria i baixem pel carrer porticat dels Canonges, el carrer més antic de la ciutat i format per arcs de mig punt. Seguim per la placeta de Sant Miquel, carrers de la Font i de Sant Agustí, fins a sortir al Camí de la Palanca que seguim, tot davallant, fins assolir el Pont de la Palanca sobre el Segre (678 m). El creuem i girem a la dreta seguint les marques del GR 7; és el Camí d'Estaó, que va paral·lel al riu, i el seguim fins a Cal Torredà, punt on trenquem a mà esquerra, passant per les bordes de Nabiners, Gelabert i Fideuaire. Creuem el pont del riu Casanoves i girem de seguida a l'esquerra per un caminoi en franca pujada. Entrem a la vall de Casanoves avançant pel costat del torrent; comencem a pujar, en fort ascens, per la Serra de Cantacorbs fins assolir el Turó de Cantacorbs (1.008 m). Podem albirar una mica més avall, pel cantó de llevant, l'església preromànica de Santa Coloma, i cap al nord unes magnífiques vistes de la ciutat de la Seu i el Pirineu andorrà.
Seguim ascendint suaument per la serra de Marigues i assolim el Turó de Porredon (1.127 m). Avancem per la carena, amb suaus pujades i baixades per la serra de la Bastida, tot flanquejant per l'esquerra el Pui de la Bastida (1.314 m). Deixem a l'esquerra un camí que davalla al mas de Ca l'Antònia i seguim avançant recte pel Camí Vell de Sagàs.
Fórnols
Travessem diferents collets i comencem a ascendir més fort en direcció al Turó de les Forques, que deixem a la nostra esquerra. Ascendint en ziga-zagues, amb trams pedregosos de terra rogenca, el sender assoleix el Coll de Creus (1.437 m). Des del coll la vista és fantàstica, veiem a l’est el final de la Serra del Cadí, en direcció sud-est el poble d’Adraén, i cap el nord el Pirineu amb els pics de l'Orri i de Salòria. Descendim un xic i ascendim de nou per una pista que ens mena a la Casa de Coll de Creus (1.441 m), punt més alt de l'excursió. Seguim per un sender una mica pedregós en lleu baixada fins arribar al fons de la vall, en una zona molt més verda i humida on pastura el bestiar, i on trobem el riu Bona (1.191 m) que travessem. Passat el riu, el sender puja de nou i desemboca al Camí de Riu de Bona, que seguim a la dreta en franca pujada fent ziga-zagues, fins assolir el Coll de Bancs (1.384 m), cruïlla de carreteres; hi ha una àrea recreativa amb taules i una font.
Seguim la carretera C-462 a l'esquerra i a uns 150 metres, just al costat d’una barraca de pedra, s’inicia un camí en direcció est, és l’antic camí de ferradura que mena a Fórnols. Seguim aquest camí i creuem les Planes de Coll de Bancs. Una mica més endavant tornem a sortir a la carretera que seguirem a l'esquerra uns 200 metres fins que ja distingim el poble a la nostra dreta. Deixem la carretera i descendim a buscar una pista que travessa el serrat dels Artigons. Creuem el torrent de la Carrera i finalment arribem al pintoresc poblet de Fórnols (1.287 m), agrupat en torn a l'església parroquial de Sant Climent, sota la imponent serra del Cadí. Entrant al poble trobem un abeurador i una font que, se segons diuen, l'aigua que raja és molt bona. Final de l'onzena etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (19,440 kms)  (+/- 6 hores)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.158 m) (- 553 m).
Organitza: Vocalia de Senders.




DESCÀRREGUES

La Seu d'Urgell - Fórnols  


Full de ruta de l'11ª etapa, La Seu d'Urgell - Fórnols  

Track GPS 11ª etapa, La Seu d'Urgell - Fórnols

Àlbum de fotos 11ª etapa, La Seu d'Urgell - Fórnols       


 
    PROPERA ETAPA









 

31 d’octubre de 2016

10a etapa:          Noves de Segre - La Seu d'Urgell               (24,020 km)
 
Diumenge, 28 de maig


Iniciem la desena etapa dels Senders del 1714, en un recorregut per la comarca natural de l'Urgellet, subcomarca de l'Alt Urgell, entre les poblacions de Noves de Segre i la Seu d'Urgell. L'itinerari avança, en bona part, molt a prop del riu Segre, sempre en direcció nord-est, fins que es desvia per anar a buscar la Valira, afluent del Segre, a la banda nord de la Seu d'Urgell. Pel Camí de la Carrerada anirem passant per diferents bordes, típiques d'aquesta zona, com la borda del Fuster, la del Girald o la de Cal Ganauet. Abans d'arribar a la Seu d'Urgell, passarem per diferents poblacions com Adrall, situada en un pla de la ribera del Segre; Castellciutat, a la riba
Torre Solsona (Castellciutat)
dreta de la Valira que destaca per Lo Castell, una antiga fortalesa, i per la Torre Solsona; Anserall, una entitat de població a la riba dreta de la Valira; Calbinyà, que es troba en un serrat a 1.000 metres d'altitud on es domina tota la plana de la Seu, i on podrem visitar el Museu del Pagès. Però el punt fort de l'etapa serà la visita a la Torre Solsona a la fortificació de Castellciutat, un dels punts clau de la Ruta dels Senders del 1714; és un lloc d’importància estratègica pel seu domini visual sobre les valls del Segre i del Valira, i la principal defensa pirinenca durant la Guerra de Successió a Catalunya. Des de Calbinyà, punt més alt de l'excursió, iniciarem una forta davallada pel Fener de la Closa i les Comelles fins a la capital de la comarca: la Seu d'Urgell.
Som a Noves de Segre (624 m), capital del municipi de les Valls d'Aguilar. Travessem la carretera LV-5133 i seguim el Camí del Salit pel Pla del Salit, en direcció sud-est. Creuem el riu Pallerols i girem a l'esquerra per travessar de nou la carretera i agafar el Camí de la Carrerada. Passem per davant de Cal Pallarès (627 m) i anem a buscar el riu Segre, que tenim a la dreta, i que ja no deixarem fins passat el poble d'Adrall. Passem la Bassa de l'Àngel i seguim el camí de la Carrerada direcció nord-est. Als Emprius, passem per la Borda de Cal Ganauet (600 m). Més endavant trobem la Borda del Fuster, a mà esquerra. Travessem el Barranc de l'Oliva i passem per les Bordes del Girald i del Ribes. Més endavant, passem sota el nucli de la Parròquia d'Hortó. En el Planell de la Parròquia (646 m) trobem les bordes del Salvador i del Martí. Tot seguit, creuem la carretera N-260 i arribem al nucli d'Adrall (645 m); passem per la banda nord de la població i ens dirigim a l'Aeroport d'Andorra-La Seu d'Urgell. Travessem el Rec dels Quatre Pobles -un dels anomenats Canals d'Urgellet- i seguim un camí per sota de les pistes de l'Aeroport.
Anem seguint per sobre del canal dels Quatre Pobles fins que arribem a la carretera que porta al poble de Montferrer. La seguim a la dreta on trobem l'ermita de la Mare de Déu de la Trobada (692 m), al costat del riu del mateix nom. Passada l'ermita trobem de seguida una antiga farinera, convertida avui en museu, i girem a l'esquerra per pujar, en suau ascensió, al Serrat del Molí (739 m). Sortim a una pista que seguim direcció nord-est per sota del Serrat del Corb, fins que sortim al Camí de la Llau de Benavarre que seguirem a la dreta. El camí ens porta a Castellciutat, però no hi entrem, girem a l'esquerra i seguim el sender que en poc menys d'un quilòmetre ens durà a la Torre Solsona (755 m). Fem la visita a la Torre Solsona i tornem enrere a buscar el camí. Seguim ara direcció nord i creuem el Torrent del Cortal, deixant a la nostra dreta la Borda Sellarès. Més endavant, passem per les restes de l'ermita romànica de Sant Esteve del Pont i la borda de Sant Esteve. Ara sortim al Camí de Sant Esteve del Pont, el qual seguim per la riba dreta del riu Valira fins que arribem al poble d'Anserall (725 m). No hi entrem al poble: abans girem a la dreta i
Església de Santa Margarida de Calbinyà
passem la Valira per un pont. Ara creuem la carretera N-145, que duu a Andorra, on hi ha l'entrada del Túnel del Bordar, i ens dirigim al poble de Calbinyà en una forta ascensió.
Ens endinsem en un bosc espès, tot ascendint un camí per la Rourera i els Camps del Campanar. Passem per les restes de l'església de Santa Margarida de Calbinyà (933 m), protegida com a bé cultural d'interès local, i sortim de nou a la carretera que seguirem ara fins al centre del poble de Calbinyà (1.010 m). Aquí podem visitar, si tenim temps i és obert, el Museu del Pagès ubicat a Cal Serni. En el museu s’hi exposen una bona quantitat d’estris agrícoles o d’ús quotidià a les cases de pagès d’abans. Abandonem el poble per un sender en direcció sud que, pel Serrat de Calbinyà i el Fener de la Closa, ens durà a la Collada del Fener de la Closa (930 m). Des del coll davallarem per les Comelles fins arribar a la carretera de Calbinyà. A uns 50 metres la deixem per un sender a la dreta fins a trobar el Camí Vell del Pla de les Forques (801 m), que seguirem en suau davallada. Passada la borda Jover, travessem Les Costes, tot baixant, i entrem a la població de la Seu d'Urgell pel Firal. Creuem la carretera N-260 per un pont i seguim per la plaça del Firal. Tot seguit, baixem per l'avinguda de Joan Garriga i Massó fins que trobem l'estació d'autobusos a mà esquerra. Final de la desena etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (24,020 kms)  (+/- 6,5 hores)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 650 m) (- 537 m).

Organitza: Vocalia de Senders





DESCÀRREGUES

Noves de Segre - La Seu d'Urgell  


Full de ruta de la 10ª etapa, Noves de Segre - La Seu d'Urgell 

Track GPS 10 etapa, Noves de Segre - La Seu d'Urgell

Àlbum de fotos 10ª etapa, Noves de Segre - La Seu d'Urgell      


 
    PROPERA ETAPA