Diumenge, 22 de novembre de 2026

Itinerari:

Pont de Llinars, Molí de Bancell, mirador dels Presidents, monestir de Sant Pere de Graudescales, canal de Sant Pere, grau de Sant Pere, les Collades, grau de les Collades, serra de Busa, serrat de la Llebre, collada Casa Vila, el Cogul, mirador del Capolat, Presó de Busa (Capolatell), rasa de l'Areny, Balma de l'Areny, Sant Iscle i Santa Victòria, casa Llobeta i pantà de la Llosa del Cavall (Cases de Posada).

Descripció:

La Serra de Busa, a la comarca del Solsonès, és d’aquells llocs espectaculars i desconeguts. Vista des de la vall sembla un indret inexpugnable. La Serra de Busa és una illa natural on per sobre les cingleres forma un ampli altiplà, el Pla de Busa, coronada pel cim del Cogul. Arribar-hi té un doble premi, d’una banda les immillorables vistes de Port del Compte, Serra del Verd, Cadí, Predraforca, Serra d’Ensija , …. i d’una altra, el Pla de Busa, un altiplà suspès en el temps i en l’espai per damunt de tot on encara hi queda alguna masia habitada de les moltes que hi havia antigament. Recorrerem la Serra des de l'Aigua d'Ora fins al pantà de la Llosa del Cavall, tot passant pel Capolatell, la Presó de Busa.

Monestir de Sant  Pere de Graudescales

Iniciem el recorregut al Pont de l'Espingard, conegut també com el Pont de Llinars, sobre el riu Aigua d'Ora, a la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga (ctra. LV-4241) (882 m). Seguim una pista de terra en baixada, tot seguint la traça del GR 1. A uns 150 metres hi ha un petit desviament a l'esquerra que porta al Salt de Llinars, una cascada natural situada en el curs del riu Aigua d’Ora, paga la pena fer-hi una visita al Salt. Tornem a la pista, de seguida girem a l'esquerra i creuem el riu per un pont, on trobem el Molí de Bancell (870 m). La pista avança pel congost i va guanyant alçada endinsant-se per una esplendorosa fageda. Arribem al Mirador dels Presidents (926 m) a mà dreta del camí, amb espectaculars panoràmiques sobre la serra de Busa i la vall d'Aigua d'Ora. A sota, ja es pot veure el monestir de Sant Pere de Graudescales. Ara, descendim per la pista i creuem la Rasa de Comadescales. Més avall, creuem la Rasa de Graudescales per un pont i, tot seguit, arribem a l'església romànica de Sant Pere de Graudescales (s. XI), enmig d'un paratge de gran bellesa natural, centre d'un antic cenobi benedictí, situada a la falda dels cingles de la serra de Busa i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (829 m). Seguim ara el camí ascendent que puja vers la nostra esquerra, amb marques grogues, una mena de pista en desús que ràpidament es converteix en corriol per pujar de manera decidida. Passem per un tram on el camí va per sobre els espectaculars cingles del Grau de Ca l’Esguerrat. Més endavant, anem pujant per la Canal de Sant Pere, i els Graus de Sant Pere, gran mirador a sobre mateix del Cingle d'Estaques (1.050 m).

Des del Grau de Sant Pere la pista continua ascendint cap a ponent i assolim les Collades (1.213 m). El camí serpenteja

Mirador del Capolat (serra de Busa)

en suau ascens i poc després passem pel Grau de les Collades (1.260 m) fins arribar a la cinglera de Busa. Deixem la pista més ampla i agafem un corriol a la dreta que anirem seguint per camí evident, tot seguint la carena de la serra i amb una pujada molt suau entre boscos. Tot el camí carener és un gran mirador. Passem pel Grau de Vilamala i el Cavall Bernat. Més amunt, arribem al Serrat de la Llebre (1.521 m), nou mirador en un altre sortint de la carena; davant tenim la Serra del Verd, la Serra d’Ensija i el Pedraforca. Ja podem distingir més endavant el Cogul, com la proa d’un vaixell. Baixem una mica i passem per la Collada Casa Vila (1.463 m), des d'on tornem a ascendir per assolir el punt més alt de la serra de Busa, el Cogul (1.526 m) ("100 Cims" de la FEEC) i punt més alt de l'excursió, on hi ha un sòlit pal amb una senyera i una gran fita, i mirador extraordinari. 

Ara, davallem i arribem al Mirador del Capolat (1.353 m) situat al damunt del Serrat de les Gralles i amb una bonica taula panoràmica d'informació. Des d’aquest punt ja tenim una gran vista panoràmica del pantà de la Llosa del Cavall. Ara, farem una anada i tornada a la presó de Busa. Al cap d'una estona ens plantem davant del pont de ferro que connecta amb l'illa de la Presó de Busa o del Capolatell (1.306 m) tota rodejada d’espadats. La tràgica història de la Presó de Busa es pot resumir dient que s’utilitzava com a presó dels soldats napoleònics captius i que molts, morts de fred i de gana, es llençaven al buit. De totes maneres el seu destí era la mort, ja que si no saltaven pel cingle es morien de fam. Ara, la vista del pantà de la Llosa del Cavall és pràcticament total. Desfem el camí des de la Presó fins al Serrat de les Gralles, tot seguint per un camí a la dreta que planeja per l’altiplà, i les cingleres deixen pas a extenses prades. A uns trecents metres abans d'arribar al mas de Casa Vila, girem a la dreta per una pista (1.352 m)

Travessem el Bosc de Casa Vila. El corriol baixa progressivament apropant-se a la paret i a la Rasa de l'Areny a través d'un grau. Passem sota d'un singular pont de roca i per una primera bauma, i, més endavant, per una segona, coneguda com la Bauma de l'Areny (1.170 m). Acabem sortint a una pista principal, des d'on tenim una magnífica panoràmica, amb la Presó del Capolatell a sobre nostre. Seguim la pista fins arribar al pla on trobem la casa enrunada de Capdevila i l'ermita romànica de Sant Iscle i Santa Victòria (s. XII) a la nostra dreta (1.015 m). Més endavant, trobem la Casa Llobeta amb la panoràmica de les cingleres del Capolatell darrera nostre. Travessem uns boscos, en clar descens, entremig de pins, roures, ginebrons i boixos amb les vistes del pantà de la Llosa del Cavall a sota. Uns quants metres més de baixada i arribem a la carretera C-462, en una esplanada on trobarem l'autocar (826 m).

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (19,090 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.096 m) (- 1.153 m)

Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant l’estació dels FGC, a les 7 del matí. La tornada serà a la tarda. 

Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb places limitades. Cal treure la inscripció a través del web www.ce-terrassa.cat  del dia 2 al 20 de novembre, o bé a Secretaria, de 5 a 8 del vespre, del dia 9 al 20 de novembre, ambdós inclosos.

Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el divendres, dia 20 de novembre, serà l'últim dia d'inscripció, per tant preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria.

Preu de la inscripció: 25 €

Organitza: Vocalia de Senders. (contacte: Enric Cortés, 687 558 875) 

Gràfica Pont de Llinars – Serra de Busa – Pantà de la Llosa del Cavall

DESCÀRREGUES

Resum sortida La Serra de Busa i el cim del Cogul      

Full de ruta sortida Siurana i els Gorgs de la Febró

Track GPS Serra de Busa i el cim del Cogul

Track GPS Serra de Busa i el cim del Cogul en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges sortida Siurana i els Gorgs de la Febró 

Cim del Cogul (1.526 m) (Serra de Busa)

 

Diumenge, 25 d’octubre de 2026

Itinerari normal:   Cornudella de Montsant – Siurara – Arbolí   (17,410 km)  (+ 921 m) (- 754 m)

Itinerari opcional al Puig de Gallicant:   Cornudella de Montsant – Siurana – Puig de Gallicant ("100 Cims" de la FEEC) – Arbolí   (17,810 km)  (+ 1.031 m) (- 864 m)

Itinerari:

Cornudella de Montsant, pantà de Siurana, coll de Lloses, Siurana, castell de Siurana, Cingle Blanc, Tossal del Franquet, la Trona, toll de la Cinteta, mas d’en Candi, riu Siurana, la Gorguina, el Gorg, el Gorguet, el Gorg del Mas dels Frares, collet de la Bassa, Gallicant (puig de Gallicant opcional), collet dels Colls, la Font Viva i Arbolí.

Descripció:

Espectacular recorregut pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades des de Cornudella de Montsant fins al poble d'Arbolí, entre les comarques del Priorat i el Baix Camp. Descobrirem indrets molt interessants com el poble medieval de Siurana de Prades, un dels pobles més bonics de Catalunya, situat sobre una gran cinglera de roca calcària i que destaca per les seves vistes a l'embassament de Siurana; també passarem pel Cingle Blanc i el Grau de la Trona; pel camí ral arribarem fins al riu Siurana i gaudirem dels Gorgs de la Febró; visitarem el despoblat de Gallicant amb l'opció d'assolir el Puig de Gallicant abans d'arribar a Arbolí.

Carrer de Siurana

Som a Cornudella de Montsant, el Priorat. Sortim des del carrer de la Morera, a la banda de ponent del poble (540 m). Avancem pels carrers de Sant Isidre, Sant Antoni i carrer Major fins arribar a la plaça de la Vila. Anem baixant per la plaça del Tou fins travessar la ctra. C-242 i seguim el Camí Vell de Siurana en direcció a l'embassament en suau descens. Anem envoltant el braç nord del pantà tot seguint el camí de Siurana. Comencem a ascendir i assolim el coll de Lloses (549 m). Més amunt, travessem el barranc de l'Estopinyà i creuem una pista. Tot seguit, creuem el Camí Ral i entrem a la zona de l'Obaga, en una gran arbreda, i seguim ascendint més fort per les Canaletes. Finalment, arribem als Portals, la porta d'entrada al poble de Siurana de Prades (730 m). Siurana és un poble medieval de pedra situat sobre una gran cinglera de roca calcària a més de 700 metres d'alçada a la comarca del Priorat, un lloc on el temps sembla detingut. Declarat paratge pintoresc el 1961, destaca per les seves vistes al pantà, la seva història com a últim reducte musulmà i ser un paradís de l'escalada. Entrem al casc històric: carrers empedrats i cases de pedra cuidades que conserven tot el seu encant tradicional. Paga la pena recórrer tot el recinte y els seus carrers. Pràcticament qualsevol punt de la localitat és un mirador des del qual es contemplen vistes espectaculars dels voltants.

Visitat el poble, sortim en direcció nord-est, tot seguint el PR C-7; passem pel costat de l'església romànica de Santa Maria (s. XII), i un pel més endavant trobem les restes del castell àrab de Siurana (s. XI). Al costat també podem veure el Salt de la Reina Mora, un penya-segat amb la llegenda de la reina mora Abdelazia, qui es va llançar al buit amb el seu cavall abans que rendir-se als cristians. Anem seguint el camí sobre el Cingle Blanc fins arribar a la Trona (717 m), una gran formació rocosa i mirador que ens ofereix unes precioses vistes de la vall i de l'embassament de Siurana. Comencem la davallada amb contínues marrades pel grau de la Trona. Arribats a baix, enllacem amb el camí Ral de la Febró, el qual seguirem cap a la dreta uns cent metres fins que trobem un caminoi a mà esquerra que ens menarà al Toll de la Cinteta (511 m). Visitat el toll tornem a pujar per un altre camí travessant el riu 

La Gorguina

Siurana i enllaçant de nou amb el camí ral, que seguim en direcció nord-est. Passem pel mas d'en Candi, i més endavant trobem el Molí de l'Esquirola (539 m) on s'ajunta el Siurana amb el barranc de la Gritella. Seguim avançant per dintre del riu, pujant pel pedregar fins que deixem el riu Siurana, tot seguint ara el PR C-84. Trobem un pal indicador "Camí dels Gorgs". Ens endinsem per un frondós i net sender, tot vorejant la cinglera encimbellada pel Mas de Ribelles i en poc menys d’un quilòmetre, ens deixa a la riba esquerra del riu del Gorg. Arribem al magnífic gorg de la Gorguina (642 m), bellíssim salt d'aigua amb una bassa natural d'aigües cristal·lines. 

Tornem al sender principal i continuem fins a trobar una pista que, des de La Febró, s’enfila cap al Mas de Ribelles. El sender, estret i costerut, voreja la cinglera de la Punta del Solà i aviat ens permet arribar al Gorg, amb el seu salt d’aigua envoltat d’un bonic entorn. Tot seguit, trobem el Gorguet que, tot i trobar-se prop del riu del Gorg, forma part del torrent de la Canaleta. Un xic més endavant trobem el més gran dels gorgs, el Gorg del Mas dels Frares (718 m). Tornem al sender principal, ara en direcció a ponent, tot creuant el torrent de la Canaleta. El camí es converteix en una pista més ampla que va ascendint suaument. Deixem la pista per un camí a la dretra que va ascendint fins arribar al Collet de la Bassa (868 m), punt d'entrada al despoblat de Gallicant (881 m). La connexió entre el Gorg del Mas dels Frares i el poble abandonat de Gallicant forma un dels trams més bells i històrics de les muntanyes de Prades. Aquesta ruta combina el paisatge aquàtic dels gorgs calcaris amb les ruïnes carregades de misteri de Gallicant, un antic nucli rural deshabitat des de mitjans del segle XX que ofereix espectaculars vistes cap al poble i el pantà de Siurana. 

Sortim a buscar la pista, punt més alt de l'excursió, i també és el punt on es pot agafar el sender que porta a dalt del Puig de Gallicant (1.010 m) ("100 Cims" de la FEEC), qué és optatiu (cim sense vistes). L'itinerari normal segueix la pista fins al Collet dels Colls (878 m), punt de reunió amb el camí que baixa del Puig de Gallicant. Des del collet anem descendint per un camí en una forta davallada fins arribar al poble d'Arbolí. Abans, però, passem per la Font Viva. Entrem al poble pel carrer de Sant Pau, i seguim pel carrer Major, plaça de l'Església, carrer de la Font i sortim a la ctra. TV-7012 on ens recollirà l'autocar (713 m).

DETALLS DE L'ACTIVITAT         

Dificultat i desnivells:

Itinerari normal: 

Cornudella de Montsant – Siurara – Arbolí   (17,410 km)  (+ 921 m) (- 754 m)

Itinerari opcional Puig de Gallicant: 

Cornudella de Montsant – Siurana – Puig de Gallicant ("100 Cims" de la FEEC) – Arbolí   (17,810 km)  (+ 1.031 m) (- 864 m)

Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant l’estació dels FGC, a les 7 del matí. La tornada serà a la tarda. 

Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb places limitades. Cal treure la inscripció a través del web www.ce-terrassa.cat  del dia 28 de setembre al 23 d’octubre, o bé a Secretaria, de 5 a 8 del vespre, del dia 5 al 23 d’octubre, ambdós inclosos.

Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el divendres, dia 23 d’octubre, serà l'últim dia d'inscripció, per tant preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria.

Preu de la inscripció: 25 €

Organitza: Vocalia de Senders. (contacte: Enric Cortés, 687 558 875)

Gràfica Cornudella de Montsant - Arbolí 

DESCÀRREGUES

Resum sortida Siurana i els Gorgs de la Febró         

Full de ruta sortida Siurana i els Gorgs de la Febró

Track GPS Cornudella - Siurana - Arbolí 

Track GPS Cornudella - Siurana - Puig de Gallicant - Arbolí  

Track GPS Siurana i els Gorgs de la Febró en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges sortida Siurana i els Gorgs de la Febró 

Despoblat de Gallicant

Diumenge, 20 de setembre de 2026

Itinerari normal:  

Molló - Collada Fonda - Setcases  (14,590 km)  (+ 745 m) (- 664 m)

Itinerari opcional al cim del Costabona: 

Molló - Collada Fonda - cim de Costabona - Collada Fonda - Setcases  (20,680 km)  (+ 1.298 m) (- 1.220 m)

Itinerari opcional per als que no pugen al Costabona: 

Collada Fonda - Collada de la Balmeta (refugi Jaume Ferrer) - Collada Fonda   (4,360 km)  (+ 108 m) (- 108 m)

Itinerari:

Molló (plaça de Mitjorn), Plaça Major, can Borrató, can Pletis, turó de Santa Magdalena, Roques de Santa Creu, Igols d'en Romaní, Puig de Sant Joan, Collada de la Fembra Morta, serra de la Fembra Morta, la Solana, Collada Verda, Collada Fonda, (opcional: Roques d'en Mercer, Roca Blanca dels Oms, font de Fra Joan, Coll de Pal, cim de Costabona, Collada Fonda), Serrat del Solà de Bones, ruta dels Contrabandistes, torrent del Camp d'en Malet, Cabana del Ferrer, la Rodonella, torrent de Vall-llobre, la Vall Llobre, pont d'en Xecó i Setcases.

Descripció:

Aquesta magnífica excursió ens porta pel camí de ferradura que enllaça Setcases i Molló, camí resseguit des de temps immemorials i de gran importància per a la ramaderia. Passarem per indrets de magnífiques vistes a tot el Pirineu Oriental, amb l'al·licient d'assolir el cim del Costabona (opcional), des d'on gaudirem d'un impressionant panorama muntanyós, des del Puigmal al Canigó. Els que no pugin al Costabona tenen també  

Oratori de Santa Magdalena

l'opció, en un itinerari curtet d'anada i tornada des de la Collada Fonda, d'arribar-se fins a la Collada de la Balmeta on hi ha el refugi lliure de Jaume Ferrer.

*** Itinerari normal: sortim des de la plaça de Mitjorn del poble de Molló (1.183 m), seguim pel carrer de Sant Sebastià fins a la plaça Major, on val la pena visitar l’església romànica de Santa Cecília, del segle XII, amb un dels campanars més bonics del romànic. Comencem a pujar pel camí del Solà, tot seguint la traça del GR 11, i deixem a la dreta can Borrató. Ja sortint del poble, deixem a l’esquerra Can Pletis, una casa rural de luxe, i un tros més amunt arribem al Puig de Santa Magdalena (1.438 m), on trobem l'oratori de Santa Magdalena. Seguim en suau ascens per les anomenades Roques de Santa Creu i arribem als Aigols d’en Romanic, per on passa el torrent de la Font de l'Espatllat (1.533 m). Seguim ascendint per la pista en direcció nord-oest, tot travessant un bonic bosc de pi negre, i assolim el Puig de Sant Joan (1.670 m). Ara, deixem la pista principal, que és el Camí del Coll Sobiràs que continua recte, i girem cap a l'esquerra, tot vorejant el Puig Moscós, que tenim a la dreta; tornem a sortir a la pista principal, que travessa en aquesta zona tota la serra de la Fembra Morta.

En suau ascens arribem a la Collada de la Fembra Morta (1.727 m), lloc que té una famosa llegenda --diu la llegenda de la fembra morta que una minyona va desafiar el fred i els fantasmes i va pujar de nit a la muntanya, pel camí del Costabona, perquè escoltava l’amo del mas Galceran que explicava que hi va veure, tot buscant una vaca esgarriada, un fantasma voltat de llumetes, i no s’ho creia. Així que la noia va pujar a comprovar-ho, tota valenta. Sent dalt del coll, hi va clavar un pal al terra per demostrar on havia arribat, però no es va adonar que se li va clavar a la faldilla, i en marxar va notar que alguna cosa la retenia i de l’espant el cor se li va parar i va morir--. Amb un breu i nou ascens per la carena, passem pel cim del Turó de les Fontetes (1.768 m). Un xic més endavant deixem el GR 11 i el camí de Setcases, i seguim a la dreta un sender que, vorejant el Puig Sistra, ens durà fins a la Collada Verda (1.901 m). Esplèndida panoràmica de tot el Pirineu Oriental. Seguim la carena pel filat espinós per al bestiar i arribem a la Collada Fonda (1.905 m), on trobem la pista que va de Setcases a Espinavell.

Cim de Costabona

*** Itinerari opcional al cim del Costabona: des de la Collada Fonda comencem a pujar fort: Roques d’en Marcer, Cabana del General, Roca Blanca dels Oms i arribem a la font de Fra Joan (2.202 m), amb aigua fresca i regalada, sobre mateix del refugi Costabona. Seguim ascendint pel sender i arribem al Coll de Pal (2.319 m), punt d'inici de la Ruta del Meridià Verd (RT-6) a Catalunya. Una curta pujada cap a la dreta per la carena ens durà finalment al cim del Costabona (2.465 m) ("100 Cims" de la FEEC), punt més alt de l'excursió. Impressionant panorama muntanyós des del Puigmal al Canigó, que domina el paisatge cap al nord. A l'oest treuen el cap el Bastiments i el Gra de Fajol i a l'est s'alça altiu el Bassegoda, i la vista arriba fins al massís del Montgrí. Al sud, s'exten la Garrotxa i al fons el Montseny. La baixada des del cim la farem directament pels prats, en direcció sud, seguint alguns corriols que anirem trobant, en una forta davallada, fins arribar de nou a la Collada Fonda (1.905 m).

*** Itinerari opcional al refugi Jaume Ferrer: els que no pugen al Costabona tenen també l'opció, en un itinerari curt d'anada i tornada des de la Collada Fonda, d'arribar-se fins a la Collada de la Balmeta on hi ha el refugi lliure de Jaume Ferrer, molt ben arranjat (1.966 m).

Baixada fins a Setcases: des de la Collada Fonda, anem a buscar una pista secundària per sota de la principal, tot descendint pels prats fins que trobem de seguida el traçat d'un sender que es fica dins del bosc: és el Camí dels Contrabandistes (1.894 m). Anem descendint pel Camí dels Contrabandistes, on trobem marques de pintura verda. Creuem el Serrat del Solà de Bones, i el torrent del mateix nom, amb una bona imatge del Costabona darrere nostre. Més endavant, creuem el Camp d'en Malet, i un altre torrent del mateix nom. Deixem la cabana del Ferrer a mà dreta i anirem seguint el camí en franca davallada, sempre paral·lels al torrent de Vall-llobre. Arribem a la casa de la Rodonella (1.434 m), també a la nostra dreta. El camí es converteix en una pista i anem travessant diferents torrents, com el de Galinyà, o el d'Estreu, fins que arribem al fons de la vall i al poble de Setcases. Creuem el pont del Xecó sobre el riu Ter i entrem a la població (1.267 m).

DETALLS DE L'ACTIVITAT

Dificultat i desnivells:

Itinerari normal: 

Molló - Collada Fonda - Setcases  (14,590 km)  (+ 745 m) (- 664 m)

Itinerari opcional al cim de Costabona: 

Molló - Collada Fonda - cim de Costabona - Collada Fonda - Setcases  (20,680 km)  (+ 1.298 m) (- 1.220 m)

Itinerari opcional per als que no pugen al Costabona: 

Collada Fonda - Collada de la Balmeta (refugi Jaume Ferrer) - Collada Fonda   (4,360 km)  (+ 108 m) (- 108 m)

Organitza: Vocalia de Senders. (contacte: Enric Cortés, 687 558 875) 

Gràfica Molló – Collada Fonda – Setcases

Gràfica Molló – Collada Fonda – Cim de Costabona – Collada Fonda – Setcases

DESCÀRREGUES

Resum sortida Molló - Costabona - Setcases         

Full de ruta sortida Molló - Costabona - Setcases

Track GPS Molló – Collada Fonda – Setcases

Track GPS Molló – Collada Fonda – Cim de Costabona – Collada Fonda – Setcases 

Track GPS Molló - Costabona - Setcases en format GPX per a mòbils

Track GPS Collada Fonda - Collada de la Balmeta (refugi Jaume Ferrer) - Collada Fonda

Galeria d'imatges sortida Molló - Costabona - Setcases

Coll de Pal (2.319 m)

 

Benvolguts caminaires!  

Aquest mes de setembre iniciem una nova temporada de caminades, la temporada 2026-2027. Volem que sigui molt més nombrosa que les anteriors, amb més participació de tothom, i per aconseguir-ho aquesta vegada volem fer un tomb en la logística de les nostres sortides, un canvi de modalitat. Deixem aparcats, de moment, els Senders de Gran Recorregut (GR), amb les seves etapes mensuals i contínues, que durant tants anys hem vingut fent. En aquesta nova temporada volem canviar-ho i farem sortides individuals, mensuals com sempre, però independents una de l'altra, intentant descobrir les millors rutes del nostre país cada mes. Catalunya és una destinació diversa i amb una varietat de paisatges gairebé infinita. Volem donar una nova visió de les caminades, en la qual cada mes descobrir un itinerari diferent que combini natura, història i racons màgics i que captivin la gent per la seva singularitat, sempre buscant distàncies i desnivells que siguin assequibles a qualsevol persona acostumada a caminar per muntanya.

DESCOBRINT LES MILLORS RUTES DEL NOSTRE PAÍS. Aquest és el títol que hem donat a la propera temporada, dintre del nostre cicle de sortides Itineraris per Catalunya, que tindrà 11 rutes, de setembre a juliol. El mes de setembre, com solem fer cada any, farem una sortida al Pirineu: Sortida al Ripollès, excursió al Pic de Costabona. La cirereta evidentment serà fer el cim del Costabona ("100 Cims de la FEEC) entre les comarques del Ripollès i el Vallespir, però l'ascensió al cim serà opcional.

Cim del Costabona (2.465 m)

El recorregut normal serà des de Molló fins a Setcases passant per la Collada Fonda, sota el Costabona. Els més agosarats podran pujar al cim mentre la resta també podran fer una curta excursió, d'anada i tornada, des de la Collada Fonda fins a la Collada de la Balmeta on hi ha el refugi Jaume Ferrer. La baixada fins a Setcases serà espectacular per un preciós camí tot seguint la Ruta dels Contrabandistes. A l'octubre, visitarem el nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena, el quinzè parc natural de Catalunya que serà una realitat aquest mateix any: Muntanyes de Prades. Siurana i els Gorgs de la Febró. Sortirem de Cornudella de Montsant i visitarem el poble de Siurana, un petit nucli medieval enfilat entre muntanyes, un lloc on el temps sembla detingut, i considerat un dels pobles més bonics de Catalunya amb unes vistes impressionants, úniques i difícils d'igualar per qualsevol altre poble. Seguint els rius Siurana i el de la Febró, visitarem els famosos Gorgs de la Febró i acabarem al nucli d'Arbolí, amb l'al·licient de poder fer el Puig de Gallicant ("100 Cims" de la FEEC) de forma opcional. Al novembre, en plena tardor, farem una excursió a la serra de Busa: Serra de Busa: l'Aigua d'Ora i el cim del Cogul. Des del Pont de Llinars visitarem el mirador dels Presidents i el monestir romànic de Sant Pere de Graudescales; pel Grau de les Collades pujarem a la serra de Busa i assolirem el cim del Cogul, punt més alt de la serra i "100 Cims" de la FEEC. Baixant del cim farem cap al Capolat i la Presó de Busa, i acabarem la sortida al pantà de la Llosa del Cavall. Al desembre anirem a Vallcebre, en una excursió doble: Berguedà: Cingles de Vallcebre, Cingles de Conangle i Camí de l'Àrtic, amb dos itineraris circulars diferenciats; per una banda farem els Cingles de Vallcebre i assolirem el Tossal Llisol, un altre "100 Cims" de la FEEC, en un itinerari fàcil i espectacular carenejant entre cingleres, i amb vistes immenses cap al Cadí i el Pedraforca. I per altra banda farem els Cingles de Conangle i el Camí Aeri de l'Àrtic en un recorregut equipat per als més atrevits que ressegueix la carena rocosa i assolint el cim de l'Àrtic, oferint vistes espectaculars de la Serra d'Ensija, el Pedraforca i la vall de Vallcebre.

Al gener, farem cap a l'Alt Empordà: Castell de les Escaules i castell de Mont-roig. Anirem des de Boadella d'Empordà 

Siurana

fins al poble de Darnius, al cor de l'Alt Empordà, revoltant l'embassament de Darnius Boadella per la banda de llevant. Visitarem el nucli de Les Escaules i les restes del seu castell medieval; travessarem la serra dels Tramonts per baixar al poble de Biure; a la serra dels Tossols carenejarem per la Cresta del Drac i farem el cim del Mont-roig; més endavant, assolirem les restes del castell de Mont-roig per davallar finalment al Ricardell, que ens conduirà fins a Darnius. Al mes de febrer, anirem a la comarca natural del Collsacabra, que destaca pel seu espectacular paisatge de penya-segats, frondosos boscos i valls profundes, així com pel seu patrimoni cultural i històric: Collsacabra. Cingleres del Far i Rupit. Partirem des del petit poble de Sant Martí Sacalm i pel grau de Santa Anna pujarem al cim del Far ("100 Cims" de la FEEC) gaudint del Santuari del Far i d'unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, Les Guilleries i El Montseny. Recorrerem tota la cinglera del Far fins a Rupit, on visitarem l'església romànica de Sant Joan de Fàbregues i l'ermita barroca de Santa Magdalena abans de baixar al poble. Al març, saltarem a l'Alta Garrotxa per fruir d'una de les sortides més boniques que es poden fer a la comarca: Alta Garrotxa. Sadernes, la Vall de Sant Aniol, Talaixà i Oix. Sadernes és un dels llocs més impressionants i amb racons més bucòlics de l'Alta Garrotxa. La Vall de Sant Aniol ens conduirà fins a l'ermita romànica de Sant Aniol d'Aguja i el Salt de Brull. Pel camí del Salt de la Núvia arribarem al despoblat de Talaixà amb la seva església romànica de Sant Martí de Talaixà i el refugi lliure de Can Torner, des d'on podrem gaudir d’esplèndides vistes de la vall, del Bassegoda i dels cingles de Gitarriu. A la Vall d'Hormoier, i pel vertiginós Grau d'Escales, podrem observar de ben a prop el Salt dels Lliberals abans d'arribar al petit poble d'Oix.

Castell de les Escaules

Al mes d'abril, al massís del Port del Compte ens espera una magnífica excursió a la Roca de Canalda, comarca del Solsonès: la Roca de Canalda i el Puig Sobirà des de Coll de Jou. Aquesta muntanya és una cinglera amb una longitud de quasi 2 quilòmetres de llarg, i en alguns punts supera els 200 metres d'alçada. Des del Coll de Jou, sobre Sant Llorenç de Morunys, en un itinerari circular pujarem dalt la Roca de Canalda i farem els dos cims del Puig Sobirà ("100 Cims" de la FEEC). A la baixada, recorrerem el camí sota la cinglera de la Roca visitant les Balmes de Canalda i les Coves dels Moros fins arribar de nou a Coll de Jou. Al maig, farem una sortida fantàstica a Sant Llorenç de Montgai: Serralada del Mont-roig. La Pala Alta i el Mont-roig. Bonica ruta circular a la Serra del Mont-roig, pertanyent a l'espai protegit de l'aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa. Des de Sant Llorenç de Montgai pujarem a la serra de Montalegre on visitarem l'encimbellada ermita de la Mare de Déu de Montalegre. Seguirem per la serra del Mont-roig assolint la Pala Alta, punt culminant ("100 Cims de la FEEC") sobre els penya-segats amb unes panoràmiques a 360º sobre el Montsec i el pantà de Camarasa al nord. Arribarem fins al refugi del Pletiu de l'Extrem. Des del refugi, hi haurà l'opció de fer el cim del Mont-roig (o cim de les Altures), un altre "100 Cims" de la FEEC. Pel Portell i la Paret de l'Ós arribarem de nou a Sant Llorenç de Montgai.

Al juny, farem la sortida final de temporada amb dinar inclòs: Mitja Volta al Pedraforca; Saldes i Gósol. Des de Saldes pujarem fins al castell de Saldes i l'ermita romànica de Santa Maria, per continuar cap al Mirador del Gresolet i el refugi Lluís Estasen, sota les parets del Pedraforca. Seguirem cap al Collell, punt més alt de la sortida, i la Collada de la Font Terrers per arribar finalment al poble de Gósol on dinarem. I per acabar la temporada en un ambient de Pirineu, al juliol anirem a la Baixa Cerdanya: Refugi de Cap del Rec. Excursió al Estanys de la Muga i l'Estany de l'Orri, amb l'opció de poder fer els cims del Tossal de la Muga i la Tossa Plana de Lles. De fet, hi haurà dos itineraris diferents: el curt que anirà fins als estanys de la Muga i de l'Orri; i el llarg que anirà a buscar els dos cims, baixant pel refugi del Pradell i arribant al refugi de Cap del Rec.

Les caminades d’aquesta temporada no presenten dificultats particulars, per la qual cosa poden ésser a l’abast d’un àmbit nombrós de públic i tota persona entrenada a caminar, amb ganes de conèixer els diferents camins i indrets de Catalunya, tot aprenent a estimar i respectar el nostre país. Us hi esperem a tots a viure aquesta nova temporada!, ja que tocant de peus a terra pels senders demostrem que caminant s’arriba a tot arreu. Recordeu sempre el nostre lema: “Un jorn de sender, una setmana de salut”.

Cliqueu aquí per accedir a totes les etapes d'aquesta temporada 2026-2027

Pots descarregar-te aquesta presentació en PDF

NORMES DE L’ORGANITZACIÓ

1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per a poder obtenir el tiquet de l'autocar es podran fer a la Secretaria del Centre de 5 a 8 de la tarda, o bé a través del web del Centre a qualsevol hora, mitjançant targeta de crèdit, i es tancaran el divendres abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.

2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.

3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per a completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.

4.- Per a participar en qualsevol sortida o activitat és necessari estar en possessió de la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, s'haurà de contractar l'assegurança temporal a la secretaria del CET.

5.- En el cas que algun inscrit s'absenti el dia i hora de la sortida, sense haver-ho comunicat en dies anteriors, no se li podrà retornar l'abonament de l'autocar. La data límit per a comunicar-ho serà el divendres a les 21:00 hores, coincidint amb l'hora de tancament del Centre Excursionista.

6.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia. Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar.

7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.

8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.

9.- Les sortides que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.

10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no es permet avançar els guies.

Cingleres del Far (Collsacabra)