Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Creuant el pont medieval de Sadernes sobre el Llierca

18 de novembre de 2017




 
 
 
 
 
Estimats socis!  
 
Hem creat un canal de Telegram de la Vocalia de Senders per fer-vos arribar la informació puntual de totes les activitats que fem i d'altres qüestions que ens semblin rellevants, i des d’on us podeu descarregar tota la documentació que volgueu de la nostra secció (documents PDF, fulls de ruta, tracks GPS, fotos, etc...), i també informacions del Centre Excursionista.
Si esteu interessats en el nostre canal, només heu de seguir les següents instruccions:


1. Instal·lar, si no la hi teniu ja, l’aplicació Telegram al vostre telèfon mòbil. Podeu fer-ho des de la botiga d’aplicacions del vostre sistema.
2. Fer-la operativa: l’haureu d’executar per 1a vegada i seguir les instruccions que us aniran apareixent a la pantalla. Són molt senzilles.
3. Accedir, des del vostre telèfon mòbil, al següent enllaç:
https://t.me/vocaliadesenders
4. Clicar el botó verd que diu "View Channel" ("Abrir canal"; pot ser que ho tingueu en algun altre idioma). Aquest botó activarà laplicació Telegram i us demanarà que us uniu al canal.
5. Clicar el botó que us sortirà a la part baixa de la pantalla, dins de l’aplicació Telegram, i que dirà "Join" ("Unirme"; també és possible que us ho digui en algun altre idioma).



Un cop tingueu instal·lada l'aplicació Telegram al vostre mòbil i us hàgiu unit al nostre canal, també el podreu obrir via web al vostre ordinador (sense haver d’instal·lar res), accedint a l’aplicació web del programa des d’aquest enllaç: https://web.telegram.org 
 

 
 
 

30 d’agost de 2017


  5a etapa:            OIX - SANT PAU DE SEGÚRIES                 (22,310 km)

 
Diumenge, 21 de gener 


Itinerari:
Oix, càmping la Soleia d'Oix, cal Quic, camí de Toralles, coll de Toralles, serra de Sant Isidre, oratori de Sant Isidre, coll de Toralloles, Hostal de la Vall del Bac, clot de l'Hostal, coll de la Barcadura, carena de la Coma d'en Roca, carena del Collet de Sant Martí, mas la Vilotja, Sant Martí del Clot, Pas dels Traginers, can Bertranet, la Pineda, can Pere Sastre, Via romana de Capsacosta, Túnel de Capsacosta, oratori de Sant Josep, els Hostalets de Capsacosta, can Sargantana, collada de Capsacosta, can Barramba, l'Hostal de Dalt, Sant Pau Vell, càmping Els Roures i Sant Pau de Segúries.

Descripció:
Engeguem la cinquena etapa des del poblet d'Oix, a l'Alta Garrotxa, fins a Sant Pau de Segúries, a la comarca del Ripollès, tot completant una magnífica etapa on recorrerem la famosa Via romana del Capsacosta, o Via Annia, declarada Bé 
Sant Martí de Toralles i el Montmajor
Cultural d’Interès Nacional; una autèntica obra d’enginyeria d’importància monumental i un testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència per al nostre país. Segons la creença popular va ser creada en època de l’Imperi Romà i en diversos trams presenta un excel·lent estat de conservació. Seguirem un dels camins d'Itinerànnia que ressegueix la Via de Capsacosta des del Pas dels Traginers, a la Vall de Bianya, fins a Sant Pau de Segúries. Sortim d'Oix, des de la plaça Major (414 m), seguint les traces del GR 1 i el PR-C 186, en direcció nord, i tot seguit girem a ponent en direcció a la Vall del Bac. Deixem un càmping i el mas de la Rodeja a mà esquerra i el mas de Costejà a l'altra banda. Anem resseguint la riera d'Oix pel camí d'Oix a Toralles. Passem cal Quic (500 m) i deixem a la dreta unes instal·lacions del viver de cavalls, assolint tot seguit el Coll d'en Mercer o de Toralles (620 m), des d'on tenim unes meravelloses vistes dels cims de Montmajor (1.074 m, un dels Cent Cims de la FEEC), a la nostra dreta, i el Montpetit a l'esquerra.

Inici Via romana de Capsacosta
Deixem recte la pista que porta al proper poble de Toralles i la seva ermita romànica de Sant Martí, i girem a ponent encarant la serra de Sant Isidre, tot creuant un esplèndid alzinar. Seguim el camí carener de Petrolers, tot passant pel pedró de Sant Isidre en clar ascens i assolint, tot seguit, el Coll de Toralloles (735 m). Davallem del coll pel serrat dels Boixos, travessem un torrent i arribem a la carretera de la Vall del Bac (586 m), punt de confluència amb el GR 83 (el Camí del Nord o del Canigó) que seguim a l'esquerra fins arribar a l'antic Hostal de la Vall del Bac (577 m), situat en una important cruïlla de camins històrics. En aquest punt abandonem definitivament el GR 1 per anar a buscar la Vall de Bianya i la Via del Capsacosta. Seguim ara el torrent de l'Hostal en direcció sud i en clar ascens fins que arribem al Coll de la Barcadura (828 m). Davallem per l'altra banda recorrent tota la carena del Collet de Sant Martí. Creuem el rec de la Vilotja i passem entre els masos de la Vilotja i Cal Sastre (476 m) per arribar a Sant Martí del Clot (462 m), nucli de població pertanyent al municipi de la Vall de Bianya, conegut també com a Sant Martí de Tornadissa, i situat en un turonet.

Seguim direcció sud i a uns dos-cents metres girem a la dreta pel camí de Sant Martí del Clot. Arribem així al Pas dels Traginers (418 m), just on hi ha la ctra. N-260, i on comença la Via romana de Capsacosta (pal indicador). Creuem la carretera i de seguida passem pel costat de les cases de Can Bertranet i Can Salvi i, més endavant, pel mas la Pineda. Tot seguit, creuem la riera de Sant Salvador i passem per Can Pere Sastre (436 m). El camí comença a enfilar-se
Calçada romana de Capsacosta
fins arribar a l'alçada del primer túnel de Capsacosta (537 m). Passem per l'oratori de Sant Josep; continuem ascendint pel camí de terra i just abans de creuar la carretera del Capsacosta (C-153a), trobem a la dreta les runes dels Hostalets de Capsacosta (583 m). La pista comença a guanyar altura i apareixen les primeres lloses de pedra. Aquí ja estem caminant per l'empedrat. Els marges amb grans carreus, els desaigües i els guarda-rodes són alguns dels elements que encara podem veure més de 2000 anys després d'haver-se construït. La Via, després d'algunes ziga-zagues, torna a creuar la carretera (735 m). Passem per can Sargantana i seguim en franca ascensió per la banda de llevant del Serrat de Torrentmitjà fins que per fi assolim la Collada de Capsacosta (982 m), punt més alt de l'excursió, amb molt bones vistes del Puigsacalm, el Bassegoda, i bona part del Pirineu oriental.

Des de la collada serà tot baixada fins al nostre destí. Davallem i comencem a trobar-nos tot de masos escampats: can Barramba, can Gustinet, can Baral·la, can Catiu, can Cels, l’Hostal de Dalt... Travessem per tercera vegada la carretera del Capsacosta i arribem a Sant Pau Vell (887 m), església parroquial d'estil barroc; adossada al seu costat, hi ha l'antiga rectoria, reconvertida avui en casa de colònies. Seguim la pista i passem pel costat del càmping Els Roures. En arribar a l'alçada de la coneguda masia de cal Mariner de Sant Pau, girem a l'esquerra, tot baixant per l'avinguda del Mariner que ens menerà directament al centre de Sant Pau de Segúries i la plaça de la Generalitat (857 m).




INFORMACIÓ DESTACADA        


Dificultat:  **  (22,310 kms)  (+/- 7 hores)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.256 m) (- 814 m).

Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 7 del matí. La tornada serà a la tarda.  

Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb plaçes limitades. Cal treure la inscripció a la secretaria del Centre, o bé a través del web www.ce-terrassa.cat  del dia 8 al 18 de gener, ambdós inclosos, de 6 a 9 del vespre.

Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el dijous, dia 18 de gener, serà l'últim dia d'inscripció, per tant preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria (2 € per dia).

Preu de la inscripció: 18 € per als socis, 28 € per als no socis.

Organitza: Vocalia de Senders 





 
DESCÀRREGUES

Oix - Sant Pau de Segúries    

Full de ruta de la 5ª etapa, Oix - Sant Pau de Segúries   

Track GPS 5ª etapa, Oix - Sant Pau de Segúries

Àlbum de fotos 5ª etapa, Oix - Sant Pau de Segúries      (Vídeo de l'etapa)



    PROPERA ETAPA




25 d’agost de 2017


  4a etapa:                      BESALÚ - OIX                                   (22,160 km)

 
Diumenge, 17 de desembre 
 
Itinerari:
Pont de Besalú, Besalú, riu Fluvià, Pla de can Batlle, Hostal del Clot, Pla d'en Güell, pont de Borró, Boscos d'en Terrats, Pla i Boscos de Banyils, les Conques de Baix, granges d'en Picart, Tortellà, can Piquenya de Dalt, oratori de Sant Jordi, la Quintana, pont del Llierca, Camí de Plansalloses, els Cossos Sants, Coll Pregon, Camí de Palomeres, Coll de Palomeres, Collet del Teula, Camí de can Pitiu, Coll de Fontanell, can Moixina, riera d'Oix i Oix.
 
Descripció:
Som a Besalú, l'Alta Garrotxa. Creuem el pont romànic de Besalú sobre el Fluvià (146 m) i flanquegem la vila fortificada pel costat del riu, sense entrar al nucli de població. Anem seguint l'anomenat Camí del Rec entre el riu i les hortes de Besalú en direcció a ponent. Ascendim per la dreta i sortim al carrer de Can Surós que ens mena al Pla de can Batlle. Creuem el Clot de ca n'Oms i deixem l'Hostal del Clot a mà dreta (165 m).

Església de Santa Maria de Tortellà

Seguim avançant en direcció nord-oest per un vial pel costat esquerre de l'autopista A-26, tot travessant el Pla d'en Güell. Deixem els masos de la Bòbila de Baix i can Pastoret i creuem per sota de l'autopista (175 m). Seguim a l'esquerra, durant uns metres, la ctra. N-260z fins creuar el riu Borró, punt on agafem una pista en direcció nord, travessant els Boscos d'en Terrats en suau ascens. Entre camps de conreu arribem al Pla de Banyils, punt on deixem la pista i seguim un camí a l'esquerra (269 m).
Passat el mas de Santandreu, que deixem a l'esquerra, girem sobtadament en direcció nord-oest endinsant-nos en els Boscos de Banyils. Trobem a l'esquerra les Conques de Baix (243 m) i seguim una pisteta que ens mena a Tortellà. Passades les granges d'en Picart (dreta) entrem a la població de Tortellà pel camí de Brunells. Deixem can Masó a la nostra dreta i la Silleria Vergés, gran empresa de mobiliari, a l'esquerra. Per l'avinguda de la Diputació i el carrer Besalú arribem al centre de la població (275 m) i a la plaça del Mercat, on trobem l'Ajuntament i l'església de Santa Maria de Tortellà. Sortim pel carrer d'Olot i seguim un vial asfaltat en direcció nord en suau ascens. Trobem can Corcoi a mà dreta i can Piquenya de Dalt a l'esquerra i sortim a una cruïlla (291 m) on deixem l'asfalt i seguim el camí de Tortellà entre boscos en direcció nord-oest. A la dreta, un caminoi mena a les restes de l'antiga ermita de Santa Maria de Bellpuig. Seguim recte i passem per l'Oratori de Sant Jordi (250 m). Creuem el Clot de l'Infern, tot travessant els boscos de la Quintana. Seguim el camí en
Pont medieval de Llierca (s. XIII-XIV)
suau davallada fins arribar al famós Pont de Llierca (229 m), un pont medieval dels segles XIII-XIV, també anomenat Pont de Sadernes. És un pont de 28 metres d'alçada i 52 de llargada que travessa el Llierca entre Tortellà i Sadernes.
A l'altra banda del pont trobem la comarcal GIV-5231 que mena a Sadernes i que seguim a la dreta. A uns 80 metres deixem la carretera i seguim el Camí de Plansalloses en direcció a ponent i en clar ascens. Així arribem als Cossos Sants (427 m) on trobem, a la dreta, la Casa Vella de Plansalloses. Seguim el Camí de Plujà, tot ascendint pels boscos de Plansalloses fins assolir el Coll Pregon (554 m); a l'esquerra podem albirar el Puig Sacreu (596 m). Trobem una pista més ampla que seguim direcció nord i assolim el Coll de Palomeres (617 m), un ampli paisatge verd i amb vistes espectaculars de la serra de Bestracà cap el nord.
Seguim ara un camí planer en direcció sud-est que ens porta al Collet del Teula (598 m) i continuem recte pel camí de Can Pitiu en clar descens, arribant així al Coll de Fontanell (413 m). Creuem de seguida el Clot de la Moixina i deixem a la dreta can Moixina, fins que sortim a la comarcal GIV-5221 que ens menarà al nostre destí. Seguim la carretera uns 300 metres fins que travessem la riera d'Oix i ens endinsem en un pàrquing a la dreta deixant la carretera. Ja veiem el poblet d'Oix davant nostre. Travessem el camp de futbol i tot seguit sortim a la població d'Oix, que pertany al municipi de Montagut i Oix, on trobem de seguida la Plaça Major (414 m) i l'església parroquial de Sant Llorenç d'Oix, d'origen romànic (citada ja el 937) però molt modificada des d'aleshores. Cap a la dreta trobem el castell d'Oix (s. XV). Oix és un poble que vist des d'algun dels angles de la carretera que l'ajunta amb Castellfollit, sembla que no li hagi passat el temps, ja que conserva un aspecte de simplicitat rústega similar al d'altres èpoques. El nucli forma un conjunt remarcable voltat de cims alterosos i cantelluts, la majoria dels quals superen el miler de metres. Al nord hi ha el Bestracà i el Talló. A migdia el Montmajor i el Montpetit, amb l'encadenament terminal de les cingleres de Ferran.
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
 
Dificultat:  **  (22,160 kms)  (+/- 6 hores)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 709 m) (- 452 m).
Organitza: Vocalia de Senders





DESCÀRREGUES

Besalú - Oix    

Full de ruta de la 4ª etapa, Besalú - Oix   

Track GPS 4ª etapa, Besalú - Oix

Àlbum de fotos 4ª etapa, Besalú - Oix      (Vídeo de l'etapa)




Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

SENDERS. De Besalú a Oix. Encetem el sender a Besalú, passem el pont de bon matí i a l'esquerra unes escaletes molt dretes ens condueixen a la vora del Fluvià. La humitat i els quatre o cinc graus sota zero, que marca el termòmetre de la nostra veterana, pinten de color blanc gebrat el camí del costat del riu. Caminem a bon ritme per tal d'escalfar-nos perquè tot és obaga. Arribem a un camp assollellat i travessem el més enllà. Passem per la finca impecable de l'Hostal del Clot. Sí que hi ha diners, a Girona! Fem via pel bosc d'alzines fins arribar al pont del Borró. Seguim la  ruta arran dels camps llaurats de color de terra que contrasten amb el groc -ai! que groc no es pot dir- i el taronja i el verd de les fulles dels arbres. Les converses són variades, els gerradistes parlem. I caminem.  Avui enraonem lliurement, a camp obert i sense por de represàlies "cent cinquantistes", de la situació política -el tema candent- en el qual ens trobem al nostre país. Que no ens deixin expressar, sentir, governar a casa nostra amb la nostra pròpia llengua i la nostra cultura, que ens hostatgin entre reixes-amb befes i mofes- innocents, que ens enviïn al nostre President i part del Govern a l'exili, que ens citin a declarar humoristes, raperos, alcaldes, ...Aquesta llista llarga de prohibicions, repressions i abusos de tot tipus contra el nostre poble no té nom. Bé, sí, sí que en té...però no em vull allargar. Deixaré la política i seguiré amb la passejada de vint-i-dos quilòmetres per la Garrotxa. I entre sulfurades i emprenyaments tot parlant dels pocavergonyes, maleducats, malfactors...feixistes i anticatalans, per dir-ho ben clar, hem arribat a Tortellà. Un poblet envoltat de prats que ens ha ben sorprès. El funcionari de correus només treballa mitja hora al dia, de les onze fins a dos quarts de dotze, potser després es dedica a classificar cartes. Això sí, la feina té un inconvenient: no hi ha pausa  per esmorzar. I just a la cantonada, un cartell del senyor rector -els clergues garrotxins encara disposen d'un estatus privilegiat-: aparcat al bell mig del carrer, el cotxe del mossèn. Estelades als balcons. Un ban popular de llibertat presos polítics darrere d'una porteta amb barrots. Eixim del poble i, per un senderol, ja som dalt del pont de Llierca: un arc que acull els passants, a tots sense condicions, des de fa una pila d'anys. I des d'allà ja enfilem a Cossos de Sants -ni un, n'hem vist! Ja m'agradaria, ja. Tot i que no sé pas la pinta que deuen fer...potser els reconeixeria de seguida....deuen ser espectaculars. Si algú n'ha vist, li demano que me'n faci la descripció, no fos cas que un dia me'n trobi un i no sàpiga què fer-ne. I amunt, amunt, a un bon ritme, sota el sol. Un cop al Coll de Palomeres, seiem a peu de camí i buidem les carmanyoles. L'aire fred no ens permet fer el ronso perquè la musculatura es refreda i s'entumeix. Reprenem la pista que ens mena cap a una drecera flonja i divertida: la baixo saltironant i Oix-ti, tu! Ja som al punt d'arribada. Ens espera un tobogan! La cirereta de l'excursió. Gràcies senderistes per compartir aquest dia i Bon Nadal! Fins l'any que ve!
Olga Colomer i Falguera

    

     PROPERA ETAPA











23 d’agost de 2017


  3a etapa:                   BANYOLES - BESALÚ                           (21,610 km)

 
Diumenge, 19 de novembre


Itinerari:
Porqueres, estany de Banyoles, Club Natació Banyoles, Parc i Poblat neolític de la Draga, cementiri de Banyoles, puig de Sant Martirià, Els Pins, carretera d'Usall, mas Usall, can Traver Nou, camí d'Esponellà, veïnat de Martís, can Mascaró, boscos d'en Xiquet, Camps de la Torre, la Torre de l'Hereu, riu Ser, la Cànova de l'Illa, can Rasclaire, can Cofí, can Roset, camí de la Torre, riera de Junyell, can Gassies, mas Font, carretera de Comtal, mas Martí, bosquet de Can Candell, pont romànic de Besalú i poble de Besalú.
 
Descripció:
Aquesta etapa transcorre entre les comarques gironines del Pla de l'Estany i la Garrotxa. Iniciem el nostre recorregut al nucli municipal de Porqueres (180 m), justament on hi ha l'església romànica de Santa Maria de Porqueres (s. XII), molt a prop de l'estany de Banyoles. Seguim, direcció sud, paral·lels a la ctra. GIV-5248. Deixem a l'esquerra la font del Vilar i a la dreta l'Estanyol del Vilar. A l'esquerra trobem les fonts de La Carpa i del Ferro i seguim el passeig de Magdalena Aulina, tot vorejant l'Estany
Església Santa Maria de Porqueres
de Banyoles fins arribar al Club Natació Banyoles i al Parc de la Draga. Travessem el Parc pel costat de l'estany i passem pel Poblat Neolític de la Draga (173 m), un jaciment excepcional del VIè mil·lenni aC. Travessem la comarcal 150a i l'àrea de pícnic de la Draga per sortir al cementiri de Banyoles que deixem a la nostra dreta. Seguim ara direcció nord i trenquem a l'esquerra per accedir al Puig de Sant Martirià (239 m), bon mirador de l'estany de Banyoles i punt més alt de l'excursió d'avui, on trobem les restes de l'antic Convent de Sant Martirià. Descendim i seguim direcció nord pel Camí del Monestir Vell. A can Collell seguim la ctra. GIP-5121 per la vorera. Girem a l'esquerra i passem per la urbanització Els Pins (225 m).
Seguim direcció nord la ctra. d'Usall i, entre camps de conreu, arribem al mas Usall amb tot de masos escampats i on destaca l'església romànica de Sant Cristòfol (s. XII). Creuem la ctra. C-66 per un pont (228 m) i abandonem aquí el GR 1, que se'n va a l'esquerra. Seguim a la dreta pel Pla d'Espolla i passem per can Traver Nou. A partir del mas seguirem el Rec d'Espolla en direcció nord-est, tot seguint el Camí Vell d'Esponellà, arribant així als afores d'Esponellà. En una cruïlla trobem la Creu de Terme (209 m) i passem prop del veïnat de Martís. Girem a l'esquerra pel Pla de Martís en direcció nord. Trobem els masos de can Mascaró i can Ranco i ens endinsem en els boscos d'en Xiquet en clar descens i en direcció al riu Fluvià. Arribem així als Camps de la Torre, on trobem un forn de calç a l'esquerra del camí. En una cruïlla girem sobtadament cap a ponent; caminem per uns indrets dominats per la verdor de la vegetació de ribera i amb el riu Fluvià molt a prop nostre. Assolim la Central de Serinyà, on hi ha una resclosa (117 m), i a la nostra dreta s'ubica la Torre de l'Hereu, on gaudeixen del privilegi de tenir un magnífic mirador sobre la zona de l’illa de Fares al riu
Puig de Sant Martirià (Banyoles)
Fluvià. Més endavant, travessem el riu Ser, afluent del Fluvià, per sobre d'un pont i seguim el camí d'Esponellà a Fares sempre en direcció a ponent. Deixem la Cànova de l'Illa a la nostra dreta. Després de travessar un alzinar arribem, entre camps de conreu, a la ctra. C-66 (164 m).
Creuem la carretera i seguim un camí de terra per l'altra banda que ens mena a Can Cofí (177 m), punt on retrobem els senyals del GR 1, que ja no deixarem fins arribar a Besalú. Acabem d'entrar a la comarca de la Garrotxa. Seguim una pista entre boscos i camps de conreu en direcció nord-oest, tot ascendint suaument. Trobem can Roset a la nostra esquerra (201 m) i tornem a descendir per la pista que porta a la Torre de Fares, però no hi arribem, girem sobtadament a l'esquerra. Seguim ara el Camí de la Torre i ens endinsem en el Bosc de Fares en franca davallada fins que travessem la riera de Junyell (133 m). Deixem a la dreta el poble de Juïnyà, que pertany al municipi de Sant Ferriol. Passem pel mas Martí i, tot travessant el Camp de les Forques, entrem al Bosquet de Can Candell (149 m), on se'ns uneix el GR 2 per l'esquerra provinent de Santa Pau. I seguint la traça del GR 1 i el GR 2 arribem al pont romànic de Besalú sobre el Fluvià, una de les visites turístiques obligades a la comarca de la Garrotxa. Creuat el pont entrem a la vila de Besalú (153 m), poble fortificat situat en una antiga confluència de camins i també de rius, el Fluvià i el Capellades. Aquesta situació estratègica el va fer un lloc propici per constuir una fortalesa medieval. El poble aglutina un patrimoni històric, artístic i arquitectònic medieval de primer ordre a Catalunya. El seu valor principal és el que dóna tot el conjunt medieval ben conservat com a unitat.
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (21,610 kms)  (+/- 6 hores)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 238 m) (- 247 m).
Organitza: Vocalia de Senders.





DESCÀRREGUES

Banyoles - Besalú   

Full de ruta de la 3ª etapa, Banyoles - Besalú  

Track GPS 3ª etapa, Banyoles - Besalú

Àlbum de fotos 3ª etapa, Banyoles - Besalú    



Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

19.11.2017. SENDERS. De Banyoles a Besalú, una mica menys de vint-i-dos quilòmetres. Aviat està dit! El terreny molt planer. Sense cap mena de dificultat. Sortim de l'església de Santa Maria de Porqueres, petita i molt polida. Escalfem motors donant gairebé la volta al llac de Banyoles. I vés quina cosa....que ens creuem amb la noia generosa del cafè de Centenys que corria per allà. I just damunt, un cop recorregut el perímetre de l'estany, ens enfilem al Puig de Sant Martirià que ens ha beneït l'esmorzar perquè és el patró de la capital de comarca. Des d'allà tenim unes bones  vistes. "Ciiinc minuts i marxemmm" del Marcel i ja som camí enllà entre oliveres, alzines i roures, masies restaurades amb un gust exquisit i uns bons feixos de bitllets. I senders entre camps verds de les fulles dels naps, camps de terra llaurada, dibuixats, camps de rostolls d'un groc palla. La Mare de Déu del Mont ens vigila des del nord, no fos cas que el perdéssim. I vés quina cosa que avui som cinquanta-cinc, els altres cent avui no han vingut. Però resulta que el més alt de la colla, alt com un Sant Pau, eh!, s'ha torçat un turmell i ha arribat fins al pont del Ser -o no ser, aquesta és la qüestió- i l'han vingut a buscar els de l'assegurança Ràpida Atenta Catalana i Complidora, ell ja no podia més. Dos senderistes li han fet companyia fins que l'han recollit. La resta hem continuat travessant extensions de plantacions de tot de colors fins que la gana ha començat a rondinar: uns volíem sol, els altres obaga. Cadascú que dini on vulgui! I ens hem dividit en dos grups. Jo he anat amb els fredolics o fredelucs. Ajaguts a l'herba davant d'un camp de terra marró avellana acabat de treballar. Cadascú amb una sagrada atenció en allò que mastegava. Silenci. Algú molt observador ha compartit un món que acabava de descobrir: teranyines arran de terra que brillaven a contrallum, moltes! Tot de fils il·luminats pel gran astre, teixits amb l'habilitat de les aranyes de sòl, ben diferents de les aèries. Un paisatge zen. La bonança ens ha permès iniciar el que hauria pogut ser una de les migdiades de l'any, però l'arribada del grup calorós ens ha fet aixecar i seguir el quilòmetre que ens quedava fins a la ciutat medieval. Hem entrat a la reserva natural de fauna salvatge anomenada l'Illa del Fluvià, del riu. Un paratge ben humit. I tot caminant al voltant de  l'aigua, ens hem emmirallat. I la Creu del Candell ens ha donat la benvinguda i ens ha deixat entrar i passar pel pont de Besalú. Una hora lliure per prendre un cafè i una ratafia, això els més agosarats. Una servidora amb un tros de pastís de xocolata ja n'ha fet prou. Ep, no, amb una bona companyia com la vostra, les meves cames aniran allà on ens proposem. Gràcies, senderistes!
Olga Colomer i Falguera

    

    PROPERA ETAPA
 
 


22 d’agost de 2017


  2a etapa:                      ORRIOLS - BANYOLES                     (24,920 km)  

 
Diumenge, 22 d'octubre 


Itinerari
Orriols, mas Curós, ca n'Onofre, Vilademuls, carretera de Monells, puig de Sant Baldiri, boscos del Pujol, Galliners, can Guitard, camí del Ramirol, cal Rei, mas Gimbernat, rec i font de la Bogeria, riera de la Fontsanta, Ollers, Sant Sebastià d'Ollers, Boscos de cal Tonet, cal Tonet, serra del Bon Aire, puig del Bon Aire, camí de Centenys, can Canet, Veïnat de Brunsó, can Quelot, granja de Guifreu, Centenys, cal Ferrer Vell, la Casanova, la Farrès, urbanització Melianta, camí de can Bronze, el Mas Usall i Banyoles (can Canadell). Comarques: Alt Empordà i Pla de l'Estany.
Descripció
Comencem la nostra etapa al nucli d'Orriols (149 m), pertanyent al municipi de Bàscara, comarca de l'Alt Empordà. Sortim del carrer del Castell i seguim el carrer del Padró, sortint de la població en direcció a ponent. Passem per davant de cal Ros i travessem la N-II. Deixem el mas Curós i can Pou a mà esquerra i seguim el camí de Can Gaspar fins a sortir a la carretera GI-530; la seguim a l'esquerra en direcció a Terradelles.
Vilademuls (Pla de l'Estany)
A uns 250 metres deixem la carretera per una pista a la dreta. Passem per ca n'Onofre (145 m) i baixem entre camps de conreu fins arribar a la carretera GIV-5141. Acabem d'entrar a la comarca del Pla de l'Estany. Creuem la carretera i seguim per una pista asfaltada que deixem al cap d'uns 200 metres per seguir un camí en direcció nord. Passen per davant del cementiri de Vilademuls (154 m) i anem davallant pel camí fins arribar al poble de Vilademuls, situat al cim d’un turonet; entrem pel Paratge Vilademuls, tot travessant el poble pel mig; passem per davant del castell i de l'Ajuntament (127 m).

Sortim per la banda nord del poble i seguim la carretera de Monells. La deixem de seguida per seguir una pista a mà esquerra, travessant els Camps de Sant Baldiri. Continuem direcció nord pels Boscos de Sant Baldiri i assolint el Puig de Sant Baldiri (176 m), on trobem les restes de l'ermita de Sant Baldiri, un vèrtex geodèsic i tot seguit un dipòsit d'aigua. Baixem del turonet per l'altra banda fins a trobar el Camí de Sant Baldiri, que seguirem a l'esquerra. Seguint aquesta pista en suau davallada, entre camps, boscos i unes vistes espectaculars sobre el Canigó i el Pirineu oriental, arribem al següent poble: Galliners (133 m); el travessem pel bell mig. Destaca l'església romànica de Sant Julià, encara que l'interior és d'estil barroc. Sortim del poble pel camí de Galliners direcció nord-oest. En arribar a Can Guitard, que deixem a mà esquerra, girem direcció nord seguint el camí del Ramirol. Entre boscos arribem al mas de cal Rei (144 m) i seguim el camí de Cal Rei, ascendint suaument en direcció sud. Més endavant, deixem el mas Gimbernat a mà dreta (182 m). En una propera cruïlla girem a l'esquerra en franca davallada per creuar el Rec de la Bogeria, on hi ha una font. Seguim la pista cap a ponent, creuem la riera de Fontsanta i arribem al nucli d'Ollers, que deixem a la dreta (157 m), on destaca l'església de Sant Martí d'Ollers.

Sortint d'Ollers passem per la petita ermita de Sant Sebastià, a mà dreta. Seguim ara la pista d'Ollers que revolta els boscos de Cal Tonet en clar ascens; passem per cal Tonet i anem ascendint per la Serra del Bon Aire, revoltant per la dreta el Puig del Bon Aire (262 m). Arribem a una cruïlla de pistes, però seguim recte cap a ponent pel Camí de Centenys. Passem pel mas Canet, que queda a l'esquerra, i arribem al veïnat de Brunsó (266 m), amb moltes masies disseminades pel voltant. Deixem can Quelot a la dreta i, passades les granges
Restes de l'ermita de Sant Baldiri (Galliners)
de Guifreu, arribem al poble de Centenys (251 m). Passem pel costat del cementiri i de l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Centenys (s. XI-XII). Seguim el camí planer de Centenys, direcció sud, tot passant pel veïnat de la Farrès (241 m), punt on girem a la dreta per un carrer asfaltat. Sortim a una rotonda i girem pel Camí de les Costes, asfaltat, en direcció sud, tot revoltant per l'esquerra el veïnat de Melianta.
Sortim de la urbanització Melianta pel Camí de Can Bronze, sempre en direcció sud. En arribar al mas de Can Seraia (234 m), que ens queda a l'esquerra, girem per la pista de la dreta i travessem la carretera C-66, la variant de Banyoles, per sobre d'un pont. De seguida, passem pel bell mig del veïnat Mas Usall (229 m) i seguim la pista en suasu descens. Seguim davallant, entre camps de conreu, per l'anomenat Serrat del Vell, fins que creuem la riera de les Arcades per dins d'un bosquet; al cap de poc assolim el punt final de l'etapa, a can Canadell, a l'entrada de la ciutat de Banyoles per la banda nord, just al costat de la carretera GIP-5121 (186 m) i molt a prop del Parc de la Draga i l'Estany de Banyoles.

 

INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (24,920 kms)  (+/- 6 hores)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 435 m) (- 403 m).

Organitza: Vocalia de Senders
 




DESCÀRREGUES

Orriols - Banyoles  


Full de ruta de la 2ª etapa, Orriols - Banyoles  

Track GPS 2ª etapa, Orriols - Banyoles

Àlbum de fotos 2ª etapa, Orriols - Banyoles    


Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

SENDERS. Vint-i-dos d'octubre de dos mil disset. Unes dates delicades per al nostre país petit i estimat, Catalunya. D'Orriols, a l'Empordà, fins a Banyoles, al Pla de l'Estany. Vint-i-quatre coma nou-cents vint quilòmetres. Un grup de quaranta persones hem fet aquesta passejadeta. Una temperatura excel·lent amb un sol del tot oportú quan sortíem del bosc humit. Ens ha rebut una flaire només baixar de l'autocar, jo diria que poc agradable però acceptable pel fet que ens indicava que érem lluny de ciutat. Em refereixo als purins que s'instal·len a les cavitats nasals i piquen de tanta acidesa, però som a fora! Els terrossos de terra enfangada que dibuixen els camps, els brins d'herba verda que treuen el cap i miren enlaire, cap al cel. Un cel amb núvols blancs que juguen amb el blau a cuit i amagar. Al llarg de tot el recorregut del ge erra u, ens han acompanyat olors tan diverses i bones com la del fonoll, el romaní, les flors d'un nesprer florit, la pinassa que tapissa el sotabosc i camufla els rovellons que no hem trobat. A la vora del camí, unes margarides menudes, disposades com botons en rengleres que corden tota una tija, ens saluden contentes. Ens aturem a esmorzar a Vilademuls. Seiem en unes escales a peu d'una plaça que fa pinta de ser l'escenari de les festes majors. Amb el crit sendèric tan simpàtic com peculiar de "dos minuts (la u ben aguda), (pausa dramàtica) i marxem" (tot posant èmfasi a la ema) emès per l'home que tanca el grup, reprenem el camí. Xerrem els uns amb les altres, les altres amb els uns, tots, uns quants, un grupet, tres parelles, quatre gats, un duet, el solitari, l'altre, tu, ella, nosaltres, vosaltres. I així fins a Centenys, un llogarret sorprenent. S'hi arriba per un micro-passeig d'alzines i ja hi ets. Un banc fet d'obra ens permet reposar les cames i el cul. La dibuixant coneix una noia. La noia ens obre un espai social per facilitar-nos uns serveis. Li fem gràcia, tanta que fins i tot -prèviament li hem preguntat si hi ha un bar per poder prendre un cafetó- ens fa dues cafeteres, ens porta gots petits de plàstic, sucre i unes quantes culleretes. Et trobes gent magnífica voltant pel món! I em sembla que no ho puc dir però aquí no ens sent ningú: he estat obsequiada amb unes capses de culots, un regal molt simpàtic! I després d'entrar, tots quaranta, al garatge d'un veí  manetes per observar dues barques en costrucció, hem fet via cap al poble del llac sense monstre. Cinc quilòmetres per pair i l'autoòmnibus ja ens esperava per recollir-nos. Un dia bonic perquè sí. Gràcies, senderistes!
 
  
    PROPERA ETAPA