Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Pujant a Coll de Pal (serra Cavallera, Ripollès)

2 d’abril de 2022

El Camí dels Nyerros   (Cent desè aniversari)
 

10a etapa:         Pardines - Refugi Coma de Vaca                             (14,270 km)

11a etapa:         Refugi Coma de Vaca - Estació de Vallter 2000      (07,650 km)

  
Dissabte i diumenge, dies 28 i 29 de maig

Itinerari:
Pardines, serrat de la Guilla, pista de Ribesaltes, Pla de la Caritat, collada de Meianell, Refugi Forestal de Tregurà, pont de la Coma de Fontlletera, Coll dels Tres Pics, Costa de Mantinell, Planell de les Eugues, Refugi de Coma de Vaca, coma del Freser, Coll de la Marrana, Refugi d'Ulldeter, carretera de Setcases i estació d’esquí de Vallter 2000.

Descripció:
Bonica i exigent excursió del Camí dels Nyerros, en dues etapes, que ens portarà des del poblet de Pardines, a la vall del Segadell, fins a l'estació d'esquí de Vallter 2000, fent nit al refugi de Coma de Vaca, al Pla de les Eugues. Un excel·lent itinerari pel Pirineu Oriental amb vistes espectaculars arreu i voltat de cims, entre els quals el Puig Cerverís, el Puig de Fontlletera, el Balandrau, al qual podrem ascendir opcionalment, si el temps ens ho permet, i d'altres com el Bastiments, o el Gra de Fajol.

Coll dels Tres Pics i puig de Fontlletera


Iniciem l'etapa del dissabte a la població de Pardines (1.230 m), seguint un itinerari que ens portarà a la Collada de Meianell. El camí comença a enfilar-se i guanyar desnivell de forma progressiva; la pista s'endinsa en el bosc, travessem el Serrat d'en Canal i més endavant el torrent de la Pietat (1.340 m). Seguint la pista en clar ascens travessem el serrat de la Guilla i creuem un altre torrent, el del Vell Infern. Tot seguit, creuem un camí que prové, per l'esquerra, de la pista de Ribesaltes. Seguim ascendint tot passant pel Pla de la Caritat (1.796 m) i al cap de poc ja sortim al fressat camí de Ribesaltes (1.844 m). Travessem el torrent de la Mosquetosa. Ara l'ascensió serà molt més suau per aquesta pista fins assolir la cruïlla de pistes a la Collada de Meianell (1.928 m) ja a la carena on trobem el camí ample de Tregurà i que ens ofereix unes belles vistes sobre la vall de Pardines a l’esquerra i la de l’Abella a la dreta.
Seguim ara la pista de Tregurà en direcció nord-oest fins arribar al Coll de Meianell (1967 m). Creuem aquest important coll, sota mateix del Puig Cerverís, i encetem un llarg recorregut per pista que va revoltant els contraforts de la Serra de la Canya tot prenent una marcada orientació nord. Passem pel costat del Refugi Forestal de Tregurà (2.027 m) i de seguida arribem al Pont de la Coma de Fontlletera (2.025 m). Des de la Coma de Fontlletera, deixem l’àmplia pista que marxa cap a Tregurà i seguim el curs del rierol pel seu marge esquerre, per començar a remuntar de seguit els pendents herbosos en direcció al coll dels Tres Pics. Una diagonal cap a l’esquerra ens porta a la Cabana de Fontlletera (2.140 m). Marxem en diagonal cap a la dreta i creuem la capçalera del torrent. Superant els últims rasos herbosos que forma la coma, anem a cercar el fressat camí que puja decididament al Coll dels Tres Pics (2.397 m), punt més alt de l'etapa. Aquesta important collada separa els cims del Balandrau, a la nostra esquerra, i del Puig de Fontlletera a la dreta. Un cop assolit el coll, farem un bon i merescut descans abans de descendir vers el refugi Manelic. Segons el temps meteorològic i l'horari que portem de marxa, es pot fer una ascensió opcional al Puig de Balandrau (2.585 m).
Des del coll, encetem el descens cap a la coma del Freser tot seguint un fressat sender. Uns metres camí avall, ja podem albirar en el fons de la coma del Freser el refugi de Coma de Vaca i amb una agradable davallada per la costa de Mantinell ens plantem al bell mig de la coma del Freser. Un cop arribats al Planell de les Eugues (1.992 m), creuem el riu Freser i sortim davant el refugi (1.995 m). El nou Refugi de Coma de Vaca va ser construït el 1999, per substituir l’antic i deficient refugi lliure, i es troba situat a 2.000 metres d'alçada, en una bucòlica vall envoltada de cims, on conflueixen els rius Freser i Coma de Vaca, al terme municipal de Queralbs.

Coll de la Marrana i pic de Bastiments


Aquí passarem la tarda i la nit del diumenge, en règim de mitja pensió. Final de la desena etapa del Camí dels Nyerros.
L'endemà, diumenge, iniciarem l'onzena etapa, des del refugi Manelic fins a l'estació d'esquí de Vallter, una etapa curta però que pot ésser complementada amb altres activitats, per exemple, diferents ascensions a cims propers al Camí dels Nyerros. Des del Planell de les Eugues (1.992 m), enllacem amb el traçat del GR 11-7 que remunta la capçalera de la vall del Freser. Encetant un agradable ascens, amenitzat pel curs del riu Freser que ens ofereix uns bells gorgs i salts d’aigua, progressem plenament encarats a la gran pala sud del Pic Bastiments que domina tota la coma i pel marge dret del riu arribem a l’alçada d’un pluviòmetre (2.260 m), enclavat sota mateix el Roc dels Frares i al costat de l’antiga cabana dels Eugassers. Des d'aquest punt, tenim dues opcions: seguir el traçat original del GR 11-7, amb un darrer tram d’ascens, fins a trobar el camí del GR 11 principal en el seu recorregut de Núria a Ulldeter; o bé seguir la variant del GR 11-7 que ascendeix per la nostra dreta, de forma acusada pel mig dels prats fins assolir el camí del GR 11 principal, molt a prop del Coll de la Marrana. Marxem a la dreta vers llevant i per terreny suau assolim l’ampli Coll de la Marrana (2.531 m), punt més alt d'aquesta segona etapa. En aquesta collada farem una parada important i, si el temps ens ho permet, ens podrem dividir en grups per fer diferents ascensions opcionals: Pic de Bastiments (2.881 m), o Pic de Gra de Fajol Gran (2.714 m).
Després d'aquesta important aturada, prosseguim pel Camí dels Nyerros. Encetem el descens de la coma d’Ulldeter on destaquen les instal·lacions de l’estació d’esquí de Vallter 2000. Seguint sempre el traçat del GR arribem sense dificultat al Refugi d'Ulldeter (2.236 m), propietat del Centre Excursionista de Catalunya, on podrem dinar. Després de l’obligada aturada en aquest emblemàtic refugi, seguim el fressat camí que davalla cap a la carretera de Setcases (2.090 m) tot seguint els senyals del GR sense pèrdua possible. Ara, marxem a l’esquerra, seguint la carretera que ràpidament ens mena a les instal·lacions i l'aparcament de l’estació d’esquí de Vallter 2000 (2.155 m). Final de l'onzena i penúltima etapa del Camí dels Nyerros.


INFORMACIÓ DESTACADA

Dificultats:  

·   Etapa 10 del dissabte:  *** (desnivells importants)

·   Etapa 11 del diumenge:  **


Desnivells acumulats aproximats:

·   Dissabte:   (+ 1.167 m) (- 407 m)

·   Diumenge:    (+ 599 m) (- 444 m)


Lloc i hora de sortida de Terrassa: Dissabte, dia 28 de maig, a la Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 7:00 del matí. La tornada serà l’endemà diumenge a la tarda.


Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb plaçes limitades. Cal treure les inscripcions de l’allotjament al refugi més el tiquet de l’autocar a la secretaria del Centre, o bé a través del web www.ce-terrassa.cat  del dia 25 d’abril al 12 de maig, ambdós inclosos, de 6 a 9 del vespre.


Notes:

·   mitja pensió al refugi (sopar, dormir i esmorzar)

·   portar llençols o sacs de dormir. Al refugi hi ha edredons

·   dutxes gratuïtes

·   pícnics per diumenge a demanar de seguida que arribem al refugi (per a qui vulgui)

·   hora de sopar: 19:30 h.

·   dietes especials (celíacs, vegetarians) a informar 15 dies abans (fins al dijous, 12 de maig)

·   les inscripcions al refugi + autocar es faran al Centre del 25 d’abril al 12 de maig, ambdós inclosos.

Us recordem que el dijous, dia 12 de maig, serà l'últim dia d'inscripció, dia que es farà una reunió preparatòria al Centre, per tant preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria (per a dos dies).


Reunió preparatòria: Es farà una reunió preparatòria al Centre Excursionista el dijous, 12 de maig a les 20:00 hores, per confirmar les places al refugi, dietes especials, i altres aclariments.


Preus de les inscripcions:

a) Refugi Coma de Vaca:

·   Federats:  44,- euros

·   Associats no federats:  47,50 euros

·   Resta d’usuaris:  54,50 euros 

b) Autocar:

·   Preu de soci:  30,- euros

·   Preu de no soci:  40,- euros 

(en cas d'assistència de més de 30 persones intentarem rebaixar aquest import)

 

Organitza: Vocalia de Senders.








29 de març de 2022


Sortida de cap de setmana 28 i 29 de maig 

(refugi Coma de Vaca) 


Etapes 10 i 11:      Pardines – Refugi Coma de Vaca – Estació de Vallter 


D’aquí a dos mesos farem les dues etapes de cap de setmana, amb pernoctació al refugi Coma de Vaca. El dissabte 28 de maig, farem una preciosa excursió des del poble de Pardines fins al refugi, amb l’opció de pujar al pic de Balandrau. Allí, hi passarem la tarda. Tindrem reservada mitja pensió: sopar, dormir i esmorzar, igual que es va fer ara fa 11 anys durant la celebració del centenari del Centre Excursionista.

L'endemà diumenge, pujarem fins al coll de la Marrana i davallarem al refugi d'Ulldeter on dinarem (allà podrem prendre begudes i cafès). La idea del diumenge, si fa bon temps, és fer una bona parada tècnica al coll de la Marrana i aprofitar el dia per a qui vulgui, opcionalment, fer una ascensió al Pic de Bastiments o al Gra de Fajol Gran. Acabats de dinar anirem fins a l'aparcament de l’estació de Vallter on ens recollirà l'autocar.

Fa uns dies que vam fer la reserva de 40 places al refugi. Ja tenim una llista de 25 persones apuntades que han donat el seu sí al refugi (es van apuntar a l'autocar durant la tornada de la darrera etapa que vam fer del Camí dels Nyerros).

Ens agradaria poder omplir aquestes 15 places que ens falten, i fins i tot poder-les augmentar (el refugi té una capacitat de 52 places). 


  •   mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar)

·        disponibilitat total a hores d’ara (52 places)

·        preus: la mitja pensió per a federats és de 44,- euros (per altres casos podeu consultar la pàgina web)

·        llençols o sacs de dormir. Hi ha edredons

·        dutxes gratuïtes

·        pícnics a demanar de seguida que arribem al refugi (per a qui vulgui)

·        hora de sopar: 19:30 h.

·        dietes especials (celíacs, vegetarians) a informar 15 dies abans

·        inscripcions al refugi + autocar es faran al Centre del 25 d’abril al 12 de maig, ambdós inclosos.

  •  preu de l'autocar: 30,- euros (en cas d'assistència de més de 30 persones intentarem rebaixar aquest import)

 

Últim dia per apuntar-s’hi: el dijous 12 de maig, dia que farem reunió preparatòria al Centre (20:00 hores).


Nota: en el cas que us apunteu a la sortida i us doneu de baixa abans del dia 13 de maig, se us retornarà l'import total de la mitja pensió al refugi, així com l'abonament de l'autocar. I si us doneu de baixa entre el 14 i el 20 de maig, se us retornarà la meitat de l'import de la mitja pensió.

 

Us hi esperem!





15 de març de 2022

El Camí dels Nyerros   (Cent desè aniversari)
 

9a etapa:         Sant Joan de les Abadesses - Pardines          (19,890 km)


 
Diumenge, 24 d'abril

Itinerari:
Sant Joan de les Abadesses, camí de Plansesaigües, Pedrera de can Màxim, Torre del Fre, Colònia Balaguer, Ogassa, Surroca de Baix, Prat del Pinter, ca l'Enric, Sant Martí de Surroca, can Picola, mas i font de la Roda, refugi Montserrat, Coll de Pal, Collada Verda, Cabana d'en Vinyes i Pardines.
 
Descripció:
Una magnífica excursió per la comarca del Ripollès. Des de Sant Joan de les Abadesses seguirem el bonic camí de Plansesaigües, paral·lel al torrent del mateix nom i a la via verda del Ferro i del Carbó, fins al poblet d'Ogassa. Una perllongada ascensió, tot passant per l'ermita romànica de Sant Martí Surroca i el refugi forestal de Montserrat, ens menarà fins a Coll de Pal, al bell mig de la Serra Cavallera, i a la Collada Verda. Pel Camí de la Collada Verda, en franca davallada, arribarem a Pardines.

Santa Bàrbara (Prat del Pinter)

Som a Sant Joan de les Abadesses (774 m), al carrer de Camprodon. Marxem a la dreta passant per la plaça d'Anselm Clavé i l'església romànica de Sant Pol, i prenem ara el primer carrer que baixa a la dreta per anar a trobar el Pont Vell, d’arquitectura medieval (766 m). Creuem el pont per damunt el Ter i anem a buscar, a l’altra banda de la carretera, el camí del Taga que ens menarà fins Ogassa. Creuem la via verda de l’anomenada Ruta del Ferro, antiga via dels trens que pujaven fins l’estació de Toralles per transportar el carbó extret de les mines d’Ogassa, i el sender comença a remuntar, amb suau ascens, paral·lel al torrent de Plansesaigües (800 m). Arribem a una desviació, amb un pal indicador, on abandonem el camí del Taga (828 m) i prenem un sender a mà dreta que continua ascendint fins a sortir al traçat de la recent denominada Ruta de les Vagonetes (944 m); a la dreta i al fons podem albirar la pedrera de Can Màxim. Girem sobtadament a l'esquerra en direcció nord en clar ascens fins arribar a la Torre del Fre (985 m), on trobem una pista més ampla. Un darrer tram per terreny suau i més planer ens mena a la Colònia Balaguer i a can Sensio. Més endavant travessem el Túnel de Baix (955 m), passat el qual entrem al poble d’Ogassa (953 m).
Sortim d'Ogassa, capital del nucli de Surroca de Baix, i seguim un dels itineraris marcats que puja cap al veïnat de Prat del Pinter, travessant l'estreta carretera diverses vegades i guanyant, alhora, força desnivell. Creuem el veïnat de Prat del Pinter (1.052 m) i seguim ascendint per la pista passant pels masos de Cal Secretari i Ca l'Enric. Tot seguint la carretera en acusat ascens arribem a una desviació de pistes (1.109 m). A l’esquerra, la pista asfaltada marxa cap a la bonica ermita romànica de Sant Martí d’Ogassa. Nosaltres prenem el ramal de la dreta que ens portarà a l’altra ermita romànica del terme, en un tram de terreny obert des d’on vers el sud podrem albirar gran part del nostre recorregut, destacant en primer terme el cim de la Serra de Santa Magdalena de Cambrils. Al cap de poc arribem a l'ermita romànica de Sant Martí Surroca (1.240 m). La pista continua pujant suaument.

Refugi forestal de Montserrat


Després de passar pel costat del mas de Can Picola, arribem a una altra desviació que porta al gran mas de Fogonella, des d’on la pista descendeix fins a la vall de Camprodon. Nosaltres seguim ascendint per la pista de l'esquerra, amb una ascensió continuada en direcció a la Gran Jaça, on resta enclavat el refugi forestal de Montserrat. Sense més dificultat que la d’anar superant el fort desnivell, seguim sempre la pista cimentada. Passem per l'abandonat mas de Can Bac de la Roda (1.412 m), i un xic més endavant, hi trobem la font de la Roda en un revolt de la pista. Ara, la pista comença a remuntar tot fent llaçades i amb fort pendent arribarem al refugi forestal de Montserrat (1.619 m), enclavat al bell mig de la coma que forma el coll de Pal.
Després d'un breu descans al refugi, situat a la Gran Jaça, seguim ascendint per l'àmplia pista fins que aquesta s'acaba en uns abeuradors per al bestiar, i on podrem omplir les cantimplores. Ara, seguim el fressat sender que remunta amb fort pendent cap al proper Coll de Pal (1.772 m), punt més alt de l'excursió. Assolit aquest important pas entre les valls de Camprodon i les de Ribes de Freser, creuem el cercat metàl·lic i seguim un marcat sender senyalitzat amb pintura groga i blanca (PR C-189) que comença descendint cap a la collada Verda, ben visible des d’aquí, i on destaca la pista que creua la collada. Uns 7 minuts més avall, passem pel costat d’un niu de franctiradors de la guerra civil que resta en un bon estat de conservació. Davant nostre, el Puig de  Balandrau domina tot aquest sector. Descendim agradablement pels rasos herbosos de la coma de Pal fins que al capdavall, arribem a la pista que revolta el Tossal de la Collada Verda. Marxem a l’esquerra i amb un breu descens arribem a la Collada Verda (1.608 m).
La Collada Verda és el punt d'unió entre les valls de Camprodon i Ribes de Freser, i entre la Serra Cavallera i la serra del Mont-Roig, i ens ofereix unes vistes espectaculars del Taga, la Serra Cavallera, les muntanyes de la Garrotxa i part del Pirineu Occidental. En aquest punt iniciem una davallada pel Camí de la Collada Verda fins a la població de Pardines on ens espera l'autocar. Tot baixant, trobem trams de fort pendent entre paisatges de pins i ginestes. Creuem diversos torrents. Passat el torrent de Donapà deixem la Cabana d'en Vinyes a la dreta (1.415 m). Més endavant, creuem el Clot de la Mosquetosa. Seguim baixant per la pista; a la nostra dreta tenim el Cerverí, a l’esquerra, tot i que el bosc d’avellaners i freixes no ens els deixen veure gaire, tenim el cim de Puigllangord, la masia de Can Roca, i els veïnats de Puigsac i Vilaró. Passem pel costat del cementiri de Pardines i tot seguit entrem a la població pel carrer de Camprodon. Seguim pel carrer Major, amb la seva església romànica de Sant Esteve, i la plaça del Pedró (1.230 m). Final de la novena etapa del Camí dels Nyerros.


INFORMACIÓ DESTACADA


Dificultat:  **  (19,890 kms)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.066 m) (- 613 m)

Organitza: Vocalia de Senders.




DESCÀRREGUES

Sant Joan de les Abadesses - Pardines   

Full de ruta 9ª etapa, Sant Joan de les Abadesses - Pardines

Track GPS 9ª etapa, Sant Joan de les Abadesses - Pardines      

Àlbum de fotos 9ª etapa, Sant Joan de les Abadesses - Pardines 

                                                                                                                                                                    






10 de novembre de 2021

El Camí dels Nyerros   (Cent desè aniversari)
 

8a etapa:     Collada de Bracons - Sant Joan de les Abadesses      (23,960 km)


 
Diumenge, 27 de març
 
Itinerari:
Collada de Bracons, collada de Sant Bartomeu, fon Tornadissa, mas de Sant Bartomeu, coll de Rabassola, Rasos de Puig de Bofí, coll de Ciuret, coll dels Cans, collada de Collfred, ermita de Santa Magdalena de Cambrils, Pla i mas de Puigvassall, càmping Mas la Bauma, Vallfogona de Ripollès, can Costa, fonts de l'Orri, coll de les Fonts de l'Orri, can Jombi, collet del Vent, mas Les Llances i Sant Joan de les Abadesses.
 
Descripció:
Aquesta vuitena etapa transcorre entre les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Tot seguint les petjades d'en Serrallonga, des de la collada de Bracons iniciem el camí cap a Sant Bartomeu de Covildases i el veïnat de Ciuret, i ens endinsem als exuberants boscos i fagedes de les serres de Curull i de Santa Magdalena, per davallar després a Vallfogona de Ripollès. Per terres del bisbat arribarem finalment a la seu de Sant Joan de les Abadesses. A partir d'aquí comença ja el tram pirinenc que farem a les properes etapes.

Font Tornadissa

Sortim des de la coneguda collada de Bracons (1.132 m), per on passa el túnel que uneix les comarques d’Osona i la Garrotxa i que no hi ha dubte que malmet en part aquesta zona encara força verge del nostre territori. Aquí, trobem l’estreta carretera comarcal que puja de Sant Pere de Torelló per la nostra esquerra i davalla cap a Joanetes i la vall d’en Bas a la dreta. Anirem seguint la variant GR 151.1, camins del Bisbe i Abat Oliba, fins al mas de Sant Bartomeu. Creuem la carretera i superem un marge rocallós, damunt el qual trobem uns rètols indicadors del Consell Comarcal, punt on arrenca un fressat camí que va ascendint agradablement pel bell mig d’unes boniques fagedes amb tot el seu traçat cobert per la fullaraca; és una de les rutes més emprades per ascendir al Puigsacalm. Aviat arribem a la Collada de Sant Bartomeu (1.252 m), des d'on prenem el camí que marxa a la nostra dreta en direcció a la font Tornadissa. Sempre sota les magnífiques fagedes que conformen els boscos de tot aquest sector, arribem a la Font Tornadissa (1.297 m), que resta situada en un indret de gran bellesa, on l’aigua fresca hi brolla tot l’any.
Continuem en sentit descendent per la pista de Sant Bartomeu de Covildases, i aviat podem veure sota nostre l’ermita de Sant Bartomeu, suspesa sobre una catifa verda i el mas de Sant Bartomeu de Covildases a la dreta d’aquesta (1.170 m). Passat el mas de Sant Bartomeu abandonem el GR 151.1, que se'n va a l'esquerra. A partir d'aquest punt, l'itinerari comença a remuntar en sentit nord, mentre anem flanquejant prats per tal d’anar a cercar les cingleres del Puig Cubell. Seguim la pista principal que enceta una suau ascensió tot passant per damunt els masos de Can Mic i La Canal que podrem albirar sota nostre a l’esquerra, i arribem al Coll de Rabassola (1.284 m). Un xic més avall, ja podem albirar les quatre cases que formen el nucli de Ciuret. Passem per una petita fageda i creuem els anomenats

Ermita Sant Bartomeu de Covildases

Rasos de Puig de Bofí. En aquest punt, seguim remuntant a la dreta un fressat camí, marcat amb pintura verda i blanca, que ens mena al Coll de Ciuret (1.291 m), cruïlla de camins. Deixem la pista principal i encetem un camí a l'esquerra, seguint les marques de pintura verda i blanca, que de forma atrevida remunta fortament pel bosc en sentit nord fins arribar al Coll dels Cans (1.384 m), des d'on podem gaudir d'unes espectaculars panoràmiques del Pirineu, amb el Comanegra i el Bassegoda en primer terme. Des d'aquest coll, encetem una davallada per uns extensos prats fins arribar a la pista de Ciuret, just a la Collada de Collfred (1.324 m).
Ara, descendim per la pista asfaltada que baixa cap al petit veïnat de Collfred, i seguirem durant un breu tram la pista forestal que puja cap el collet de Santa Magdalena, indicada amb els característics pals senyalitzadors de la ruta del Meridià Verd. A mesura que anem guanyant alçada, vers llevant disposem d’una bona panoràmica sobre les terres de la Garrotxa, al fons de la profunda vall que forma el torrent de Santa Magdalena. De seguida, deixem la pista principal que segueix vers el proper collet de Santa Magdalena i seguim una pista secundària per sota una fageda, fins assolir la carena de Santa Magdalena (1.485 m). En aquest punt, trobem senyalitzacions i rètols del PRC-59. Seguim la carena que ens portarà a la modesta ermita de Santa Magdalena de Cambrils, enclavada en un bell paratge. Vers ponent, els senyals de pintura groga i blanca marxen cap el castell de Milany. Així doncs, seguim la carena vers llevant on anem trobant les senyalitzacions del PRC-59 i tot recorrent els encisadors boscos que vesteixen la carena, assolim el cim d’aquesta, engalanat amb l’antiga ermita de Santa Magdalena (1.547 m), que hom creu fou construïda al segle XIII, punt més alt de l'excursió. Des d'aquest punt, gaudirem de l’excepcional vista que ens ofereix aquest cim. Vers el nord, tota la serralada oriental pirinenca s’estén davant nostre, de llevant a ponent, destacant poderosament a l’extrem llevantí el massís del Canigó, mentre que al sud, el Puigsacalm, el Collsacabra i el Montseny s’alcen per damunt la plana de Vic. Tot el nostre recorregut s’estén a una vessant i l’altra d’aquest excel·lent mirador. Després de donar una ullada a l’ermita, marxem en direcció nord-oest seguint els senyals del PRC-59.2 que baixa cap a Vallfogona de Ripollès, ben visible des d’aquí. El camí descendeix sobtadament amb fortíssim pendent, perfectament senyalitzat i sense pèrdua possible, tot passant per l’interior d’una bellíssima fageda que ens ofereix encisadores raconades.

Mas de les Llances (S. Joan de les Abadesses)

Després d'una forta davallada, arribem als Rasos de la Baga (1.280 m) i a Can Puigvassall (1.251 m), tot gaudint d’una bona visió de la Tossa d’Alp i la Serra del Cadí que destaquen al fons. El camí enceta un acusat descens tot seguint una carena que baixa a trobar el fons de la vall per trams esglaonats de roca coberta per la pinassa. Ja gairebé al capdavall del torrent, trobem un cercat metàl·lic on a l’altre costat d’aquest, podem veure les zones numerades d’acampada del mas-càmping de la Bauma (1.005 m). Seguim baixant i arribem finalment a Vallfogona de Ripollès (941 m). Travessem el poble, passant per davant l'Ajuntament, fins arribar a la carretera de Ripoll, on trobem les marques del GR 3. Seguim aquest camí perfectament senyalitzat que va marxant vers ponent. El camí, aviat comença a remuntar mentre anem gaudint d’una bona visió de tota la vall de Vallfogona amb la Serra d’Ensija ben visible al fons. El pendent s’accentua i el camí ascendeix fent ziga-zagues tot guanyant força desnivell fins assolir el Coll de les Fonts de l’Orri (1.114 m), on tornem a trobat el GR 151.1. Des d'aquest coll ja podem albirar a l’altre vessant i al fons de la vall, la població de Sant Joan de les Abadesses. 
Ara, marxarem vers el nord seguint el traçat del GR 3 i del 151.1, en un perllongat descens, acompanyats en tot moment per l’esplèndida visió sobre la Serra Cavallera, la Serra de Sant Amand i el cim del Taga que sobresurt per darrera d’aquestes, dominant les valls del Ter i del Freser. Després de passar per Can Jombi arribem al Collet del Vent (877 m) i al mas de les Llances. En aquest punt davallem cap a la dreta a buscar la riera d'Arçamala, la qual seguirem per entrar finalment a Sant Joan de les Abadesses. Passem per la plaça de l’Abadessa Emma i prenem el carrer de Sant Miquel fins gairebé al seu capdavall, a tocar amb la plaça Major de la vila. Girem a la dreta i seguim el carrer de l’Abad Iselguer, fins sortir al passeig del Comte Guifré. Baixem a l’esquerra i anem a trobar la carretera de Ripoll que passa pel bell mig de la població (772 m). Final de la vuitena etapa del Camí dels Nyerros.


INFORMACIÓ DESTACADA         

Dificultat:  **  (23,960 kms)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 954 m) (- 1.318 m)

Organitza: Vocalia de Senders