Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Les Tres Creus a la Mola d'Estat (Muntanyes de Prades)

19 de juliol del 2020


Estimats senderistes!
La Vocalia de Senders torna a engegar les activitats a partir del mes de setembre. La pandèmia de la Covid-19 ens ha obligat a fer una llarga aturada, tallant de soca-rel la temporada de senders. Però molt aviat estarem a punt per començar, dins la nova normalitat, una nova temporada de Senders de Gran Recorregut. No obstant, ens haurem de cenyir a les normes sanitàries per evitar contagis mentre no hi hagi una vacuna contra el virus. Mascaretes, gel hidroalcohòlic, distància personal… el que faci falta, però al setembre estarem tots a punt per començar.

El Camí dels Nyerros
L’any 2010 el Centre Excursionista va inaugurar el Camí dels Nyerros, dins dels actes de celebració del Centenari de la seva fundació. Un camí gestat i creat per gent del Centre Excursionista, amb la idea que fos homologat com a GR per la Federació, cosa que finalment no va ser possible. Aquest Camí solca la vessant oriental del territori català i trepitja camins de molts termes municipals des del
Serrallonga
Vallès fins al Conflent (França). És un camí amb fonamentacions històriques, basat en els nyerros, membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII. El bàndol rival eren els Cadells amb qui mantenien una lluita constant. Són conegudes les gestes llegendàries dels nyerros, de bandolers generosos com en Perot Rocaguinarda, com en Tallaferro o en Joan Sala, àlies Serrallonga, que havien lluitat contra els virreis castellans i contra la imposició de la Unió d’Armes a Catalunya.


Inicialment, nyerro designava qualsevol seguidor o bandoler d’una de les tantes parcialitats locals existents durant el segle XVI a Catalunya, en aquest cas la baronia de Nyer, situada al comtat del Rosselló i pertanyent a la família dels Banyuls. Per extensió, nyerro designava també els vassalls i habitants d’aquesta baronia. Durant els segles posteriors, els nyerros aniran apareixent en l’escenari polític i social revoltant-se contra la imposició castellana, com és el cas de Tomàs de Banyuls i d’Orís, el qual s’enfrontà contra les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors al costat de Pau Claris i de la Generalitat. A partir de la Guerra de Separació, els nyerros (la família Banyuls i els seus seguidors) passaren a col·laborar amb els Angelets de la Terra, un grup de pagesos rossellonesos, encapçalats per Josep de la Trinxeria i en Manuel Descatllar, que s’aixecaren contra la gabella de la sal establerta per l’Administració Francesa durant el segle XVII. La revolta tenia una marcada ideologia política: l’objectiu era alliberar els comtats de la Catalunya Nord del domini francès.

No podem parlar de Nyerros sense
Castell de Nyer
nomenar el bàndol dels Cadells, adversaris dels anteriors. Els cadells eren originaris d'Arsèguel, domini familiar dels Cadell al comtat de la Cerdanya, el capitost dels quals fou, a finals del segle XVI, en Joan Cadell. Durant aquesta època, les guerres privades del Rosselló estaven polaritzades per aquestes dues nissagues. Aquest faccionalisme, profundament arrelat, durà més de mig segle i fou  periòdicament renovat a través de la descendència familiar, resorgint amb noves formes: bandolers durant el Barroc, miquelets durant la Guerra de Separació. Els dos bàndols es distingien per un emblema zoològic que portaven a la xarpa dels pedrenyals, en el cas dels nyerros un porquet, en el cas dels cadells un gos. Alguns autors han volgut trobar en aquests símbols un contrast social, en el qual el gos simbolitza la servitud als senyors, i presenta el bàndol dels porquets com un partit de connotacions populars i antisenyorials.


De nyerros n’hi havia per tot el territori català i ara volem rememorar amb aquest traçat els camins que molts d’ells trepitjaren per viatjar cap el protectorat de Nyer, a l’altre costat dels Pirineus, assetjats per les tropes castellanes.

L’any 2010 el Camí dels Nyerros va ser tot un èxit amb una gran participació de senderistes. Enguany, per celebrar el cent desè aniversari del Centre Excursionista volem tornar a rememorar aquest Camí, i per què molts que encara no el coneixen el vinguin a descobrir. Us esperonem a que vingueu a recórrer aquests vells camins de comerç, i en aquest cas d’evasió, des del Vallès al Conflent, per paratges sorprenents tot gaudint del patrimoni paisatgístic i arquitectònic que ens ofereix el nostre territori.