7a etapa:                             RIPOLL - ALPENS                    (23,030 km)

 

Diumenge, 18 de març 

Itinerari:
Ripoll, Coll del Remei, Mare de Déu del Remei, font del Remei, mas Puig dels Brucs, riera de Vilardell, mas Carnalets, camí de les Lloses, Vallespirans, mas El Coll, rec de la Font del Perer, camí de Sant Esteve de Vallespirans, carretera C-26, mas El Casal, l'Hostal Cremat, Pla de la Marge, Gorg del Molinot, camí de Sant Sadurní de Sovelles, can Pinoses, camí de Sovelles, Clot del Forn, Serrat del Bou, Sant Martí de Vinyoles, Portavella, Collet de la Baga, serra de Santa Margarida de Vinyoles, Santuari de Santa Margarida de Vinyoles, Coll Manegat, Serrat del Castell, Coll Tallat, Puig Cornador (100 Cims), Collet de les Bruixes, Serrat de les Àligues, Collet de l'Oració, Cal Torrats, Montjuïc i Alpens.

Descripció:
Aquesta sisena etapa del GR 1 transcorre pràcticament tota per la comarca del Ripollès, però al final farem una incursió a la comarca d'Osona perquè el poble d'Alpens es troba a la banda nord-occidental d'aquesta comarca, situat al nord del Lluçanès. Som a Ripoll, a la ctra. de Barcelona (680 m). Girem pel carrer de Concepció Ducloux i per un túnel creuem per dessota la C-17. Seguim pel carrer Marie Curie i deixem una pista i uns edificis a la dreta.

 

Santa Maria de Vinyoles i casa de Portavella

Seguim una pista en direcció a ponent en suau ascens fins al Coll del Remei (797 m), on deixem una altra pista a l'esquerra. Tot seguit, trobem el Santuari de la Mare de Déu del Remei (806 m), als peus de la serra del Catllar, i més endavant la font del Remei, espai arranjat amb taules. Seguim el camí de les Llosses i arribem al barri dels Brucs, que ens queda a la dreta, i a la casa del Puig (832 m), on trobem un gran lledoner a l'entrada. La pista ara davalla; passem pel mas del Mir i creuem a gual, més endavant, el rec de Vilardell (791 m), punt on girem sobtadament a l'esquerra seguint la pista en direcció sud. Deixem can Carnalets a mà esquerra i arribem al mas de Vallespirans (876 m), casa en estat lamentable. Seguim la pista principal.

El camí, ara en direcció sud-oest, es dreça a buscar el Coll de Sant Esteve de Vallespirans (950 m), on trobem una cruïlla i un pal indicador. A l'esquerra hi ha l'accés a l'ermita de Sant Esteve, dalt d'un turó, i a la dreta hi ha can Coll. El camí planeja i creuem a gual el torrent de la Font del Perer. Seguim el Camí Nou de Sant Esteve de Vallespirans en franca davallada, molt a prop del torrent, fins a sortir a la ctra. C-26 de Ripoll (797 m). Creuem la carretera i la riera de les Llosses i passem per can Casals, que ens queda a la dreta. La pista surt de nou a la carretera i creuem la riera pel Pont del Cremat. A l'altra banda trobem l'Hostal Cremat (807 m) que deixem a l'esquerra i baixem per una pista cimentada. Creuem el Pla de la Marge i deixem a la dreta el Molinot. Anem seguint el Camí de Sant Sadurní de Sovelles en direcció sud, paral·lels al torrent de Sovelles. A l'esquerra ens queda el mas Pinoses (849 m). Deixem a la dreta l'entrada a la Rovireta i seguim la pista. Més endavant, deixem a l'esquerra l'accés al veïnat de Sovelles i seguim recte cap el veïnat de Vinyoles en suau ascens. En una cruïlla deixem la pista per un sender a la dreta que, pels boscos del Serrat del Bou, ens mena de nou a la pista i a l'ermita de Sant Martí de Vinyoles (1.027 m), d'origen romànic.

 

Puig Cornador (1.229 m)

Tot seguit passem per la casa senyorial de Portavella i afrontem, en clara ascensió, la serra de Santa Margarida de Vinyoles en direcció a ponent.

Assolim el Collet de la Baga (1.118 m). El sender voreja el cim de la serra per la banda nord i arribem al Santuari de Santa Margarida de Vinyoles (1.198 m), amb magnífiques vistes sobre el Pirineu oriental, el Berguedà, l'Osona i el Ripollès. El corriol baixa al Coll Manegat (1.173 m), i torna a ascendir pel Serrat del Castell fins al Coll Tallat (1.140 m), punt de confluència amb el PR-C 50, el sender de Puigcercós. Una curta però costeruda pujada pel PR ens mena al Puig Cornador (1.229 m), vèrtex geodèsic, (un dels 100 Cims de la FEEC), també conegut com Puig Cornut. És el cim més alt de la serra de Santa Margarida de Vinyoles i un bonic mirador, i també el punt més alt de l'excursió. Planegem per la carena fins al coll de les Bruixes (1.162 m), punt des d'on comencem a davallar en direcció sud pel Bac de les Molleres i el Serrat de les Àligues. Arribem al Collet de l'Oració (971 m) i a cal Torrats, on tornem a trobar la pista del GR 1.

Creuem la pista i anem a l'esquerra per un corriol que careneja, després gira a l'esquerra i baixa. Ja tenim a la vista el poble d'Alpens. Deixem a la dreta un corriol que baixa a la carretera i seguim recte. Passem pel costat d'un dipòsit d'aigua i arribem al mas de Montjuïc (898 m), que tenim a la dreta. Tot seguit trobem l'Oratori de Sant Antoni, a l'esquerra, i baixem per una pista a la dreta que ens mena directament a la ctra. BP-4654. La seguim uns metres avall i assolim finalment el nostre destí: Alpens (862 m), municipi de la comarca d'Osona. És el terme més septentrional del Lluçanès i punt d'unió entre les comarques d'Osona, el Berguedà i el Ripollès. Hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, d'estil barroc-neoclàssic.

INFORMACIÓ DESTACADA

         

Dificultat:  **  (23,030 kms)  (+/- 6,5 hores)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 897 m) (- 707 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

DESCÀRREGUES

Ripoll - Alpens      

Full de ruta de la 7ª etapa, Ripoll - Alpens    

Track GPS 7ª etapa, Ripoll - Alpens

Àlbum de fotos 7ª etapa, Ripoll - Alpens     (vídeo de l'etapa)





Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

SENDERS. Divuit de març de dos mil divuit. De Ripoll a Alpens. Vint-i-un quilòmetres. L'autocar s'aventura per sota d'un pont, ens deixa a peu de pista i ens estalviem asfalt. Bosc endins i aviat trobem l'ermita del Remei que havia de ser el lloc d'aturada per esmorzar però no és així i ens saltem el primer prec. Seguim amb entusiasme perquè aviat arribarem a la font, que no trobarem, i allà sí que ens han dit que podríem assaborir l'àpat matutí. En un indret de fang i arbres caiguts, ens aturem, ara sí. El crit del nostre estimat home-dels-dos-minuts-i-marxem! Engeguem amb bon ritme, avui hi ha unes senyores pujades i procurem fer via. Travessem la riera de Vilardell sense cap dificultat i cap enllà sota els arbres prims i alts. Les botes trepitgen les fulles amb un crec-crec intermitent. L'ambient és distès i la broma s'encomana a tota la colla. El silenci s'instal.la a les pujades perquè no podem dir ni bufa. Cadascú al seu ritme. L'Hostal Cremat. Oh! unes floretes blanques d'una gran bellesa creixen enmig d'esbarzers i llenya seca. Amunt cap al Serrat del Bou. Ens traiem i ens posem mil vegades l'anorac, ara calor, ara fred, ara m'ofego, ara fa vent, guants, gorra, sense, amb. Enfilem cap a Sant Martí de Vinyoles i al Coll Tallat falten la Mercè i el Marcel. No es poden perdre pas, venien darrere. On són. Què fan. Triguen. Els van a buscar. Ell amb un bon esvoranc al cap, sang, pantalons enfangats. Ella amb una gota de sang d'ell al nas, pantalons enfangats. Fan bona cara. Sospitós. O, si més no, curiósssss... Resulta que el track se li ha parat i tal i tal. Amb una assistència professional per part de la Lisi i un raig de betadine, la ferida desinfectada. Fem el Puig Cornador amb ermita inclosa i ara és el moment de les oracions però és tancada. La cosa mística avui no ens ve de cara. Des del cim es veu La Mola, el Montcau, Monserrat, el Monseny amb una claredat espectacular. I des d'allí inciem el descens i la temperatura també baixa. Uns nissos celestials ens són enviats des del núvol que ens acompanyarà fins al nostre destí. Neu seca, rodona, petita, salta i salta i salta i rebota. Les pedres s'humitegen i la terra rellisca i pam! El Ramon ha caigut de cara. Una bona nafra al nas. La Lisi i el betadine van que volen! Una relliscada i un record però, per sort, res més. Un xic més avall ens asseiem per dinar que fa estona que rondinem. I ara sí que les pedretes blanques cauen sense parar tot dibuixant una cortina mòbil que contrasta amb el verd de la vegetació. Quin goig! Tot ben blanc. Alerta a les patinades! Es fa una pasta terrosa ben perillosa. I just posar un peu a Alpens i les pedres cauen amb força i cada vegada són més grans. Ens ataquen! Ho arreglem amb una ratafia o un cigaló d'anís al casino del poble mentre cantem gol del Messi, quin xut! Contents i satisfets seiem a l'autocar i escoltem l'Enric que ens explica que al maig podem anar, set dies, a l'illa de Hierro a conèixer la flora. I després els esperats acudits del Josep que ens fan riure a cor què vols i ens relaxen el diafragma abans de la dormida de tornada. Un plaer compartir aquesta excursió, senderistes!

Olga Colomer i Falguera



     PROPERA ETAPA