VOCALIA DE SENDERS

6a etapa: SANT PAU DE SEGÚRIES - RIPOLL (23,830 km)

Diumenge, 25 de febrer

Itinerari:

Sant Pau de Segúries, Mas del Prat, Bac del Callís, Cal Reputxó, riu Ter, el Marquès, el Grau, Central de Can Benet, Horts de la Colònia Llaudet, Colònia Llaudet, la Batllia, Can Janpere, Pont i Molí de Malatosca, Sant Joan de les Abadesses, Via Verda del Ferro i del Carbó, Torrent del Roser, Oratori de la Serra del Cadell, Plans del Salomó, Torrent de la Ginebrosa, Quintans de Can Sau, el Cortal, Bosc de Can Roca, Can Boixerol, Collada de Can Boixerol, Can Dosdies, Solells de Can Cucut, Torrent de Ribamala, Hostal de Rama, Torrent de Rama, la Barricona, Mas d'en Bosc, Polígon industrial Mas d'en Bosc, la Colònia Malpàs, comarcal C-151a, Ajuntament de Ripoll, pont d'Olot i Estació d'autobusos de Ripoll.

Descripció:
Sisena etapa del GR 1 que ens portarà fins a la capital de la comarca del Ripollès. Som a Sant Pau de Segúries, plaça de la Generalitat (857 m). Ens dirigim al centre del poble per la plaça de l'Era, carrer Major, Plaça Major, i sortim a la ctra. C-38 en direcció

Sant Pau de Segúries

a Ripoll. La seguim uns metres i abans de creuar el riu Ter, en un revolt de la carretera, l'abandonem per un camí a l'esquerra. Passem per davant del mas del Prat i la font del Prat. Seguim un camí en suau ascens pel Bac del Callís, sobre el Ter; davallem i sortim de nou a la ctra. C-38. La seguim uns 400 metres cap a ponent, deixem a la dreta Cal Reputxó, i en arribar a la casa dels Plans tombem per un camí a la dreta (830 m). Travessem el Ter pel Pont de Perella i seguim per l'altra banda cap a ponent, tot travessant els Plans del Marquès. Passem per la casa del Marquès (821 m). Per un camí planer, entre camps de conreu, arribem a El Grau i a la Central de Can Benet, tot creuant el torrent del Coll del Pal, que desemboca al riu Ter. Anirem per un camí paral·lel al riu, és el Camí de Muig, a uns 30 metres per sobre del riu, tot seguint el meandre que fa a la Resclosa de Llaudet (825 m).

En arribar als Plans de Llastanosa, deixem aquell camí i anem a l'esquerra, continuant paral·lels al riu Ter fins arribar a la casa de la Batllia (798 m), davant mateix de la Colònia Llaudet. Tot seguit, creuem el torrent de Santa Creu i passem per les cases de Can Janpere. Anem seguint el Camí de Can Jampere Nou i el Camí del Coll en direcció sud-oest, en suau descens, fins que assolim el Molí de Malatosca pel Pont de Malatosca (789 m). És l'entrada al poble de Sant Joan de les Abadesses per la banda nord. Arribem a les primeres fàbriques del poble i creuem la ctra. GIV-5211 que es dirigeix al nucli d'Ogassa, situat més al nord. Seguim recte i passem pel Parc de l'Estació, on hi ha l'Alberg Ruta del Ferro i un camp de futbol; de fet, seguim ara un tram de la Via Verda del Ferro i del Carbó, una ruta que uneix Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses, i continua un bon tram d'ascensió fins a Ogassa, als peus de la Serra Cavallera.

Plaça de l'Estació (S. Joan de les Abadesses)

Deixem les cases del poble a l'esquerra i en arribar a les runes de la Caseta abandonem la Via Verda per un trencall a la dreta, a buscar l'Oratori de la Serra del Cadell (807 m). Travessem el torrent del Roser i passem per davant de l'Oratori i de la casa La Serra del Cadell. El camí s'enfila lleugerament pels Plans del Salomó. Creuem el torrent de la Ginebrosa i entre boscos anem ascendint suaument, sempre en direcció a ponent.

Arribem al mas del Cortal, i la pista, ara en clar ascens, travessa els Boscos de Can Roca, punt més alt de l'excursió (950 m), sota el Tossal de Can Grata, que tenim a la nostra dreta. Desemboquem en una pista més ampla que seguim cap a l'esquerra. Anem deixant diferents trencalls de la pista, sempre a mà dreta, i davallem fins assolir la Collada de Can Boixerol (918 m) sota el Turó del Verdaguer, a la nostra esquena. Seguim davallant i passem per Can Dosdies (esquerra). Deixem el camí de Can Dosdies i agafem un corriol a mà esquerra, en franca davallada pels Solells de Can Cucut, en direcció sud. Creuem el torrent de Ribamala (750 m) i arribem a l'Hostal de Rama, ja a tocar de la ctra. N-260. Anem seguint el Camí de Ripoll cap a ponent, bastant paral·lels a la carretera; deixem la casa de la Barricona a mà esquerra i travessem el Canal de Can Badia. Ja trobem els primers polígons industrials de Ripoll i sortim a la primera rotonda que hi ha a l'entrada de la població (706 m). Anem fugint de la carretera i seguim una pista per la banda de tramuntana, és el Camí de Ripoll que segueix direcció sud-sud-oest. Passem per la Colònia Malpàs i ja veiem les primeres cases de Ripoll.

En lleugera baixada entrem al carrer del Doctor Raguer que ens mena a la Plaça de l'Ajuntament de Ripoll. Al seu costat, la plaça de l'Abad Oliba i un dels monuments més importants del romànic català, el monestir de Santa Maria de Ripoll (s. IX) (690 m), fundad per Guifré el Pilós cap a l'any 880. Agafem el carrer del Bisbe Morgades en direcció al Ter. Creuem el riu pel Pont d'Olot i seguim davallant pel carrer del Progrés fins arribar a l'estació d'autobusos de Ripoll (682 m).

INFORMACIÓ DESTACADA

Dificultat: ** (23,830 kms) (+/- 6,5 hores)
Desnivells acumulats aproximats: (+ 463 m) (- 658 m).
Organitza: Vocalia de Senders

DESCÀRREGUES

Sant Pau de Segúries - Ripoll

Full de ruta de la 6ª etapa, Sant Pau de Segúries - Ripoll

Track GPS 6ª etapa, Sant Pau de Segúries - Ripoll

Àlbum de fotos 6ª etapa, Sant Pau de Segúries - Ripoll    (vídeo de l'etapa)

Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

SENDERS. Diumenge, vint-i-cinc de febrer de dos mil divuit. Set del matí. Els senderistes dins l'autocar però falta el nano del poble de sota la Mola que no falla i és puntual. Truca que s'ha adormit i, com que ens l'estimem, asseguts i pacients, el conductor té ordres d'esperar-lo. Arribem a Sant Pau de Segúries i, gràcies al retard del nostre company, esmorzem només baixar de l'auto: cafès, cerveses i sucs a gogó. L'excursió es presenta sense dificultats de desnivell i d'una llargada assequible que no arriba als vint-i-quatre mil metres. Ep! N'hi ha un, que no en revelaré el nom, que comptabilitza més quilòmetres perquè fa trampes amunt i avall deu o quinze vegades amb el track a la mà, no s'hi val! Amb la panxa contenta encetem el camí carretera enllà fins que trobem un trencall que s'endinsa al bosc. El noi de la càmera, valga'm déus!, encara ens torna a venir amb les xanclebotes més cofat que mai -ara, tot s'ha de dir, jo no l'he vist mai relliscar!- I enriolats, xerraires i ben eixerits tresquem per l'obaga fresca i humida sota els arbres pelats que miren cap al cel. Un nano dels alts s'espera als trencalls, per facilitar la direcció però no saluda, s'atura amb silenci i compta el ramat per tal que no li falti ningú. Anem fent petites aturades: ara una poma, ara unes ametlles -que se m'han ben ennuegat-, ara aigua, ara unes galetes, ara una taronja i la caminada és distesa i molt agradable, massa i tot perquè no passa res, fins que passa. Una pujada, la pujada, l'única i després tot baixada. Travessem un rierol i anem a raure a una pista. Parada tècnica de reagrupament abans de dinar, que ja és tard i vol ploure, i n'hi ha uns quants que no arriben. Algú ha caigut a l'aigua, diu un. Potser algú s'ha fet mal, diu un altre. Potser s'estan banyant, comenta una altra. I la cosa és que falta la meitat dels senderistes. Resulta que en falten tres. Trucada. Mòbil. No té mòbil. Només el porta ella. No hi ha cobertura. En fi...Ja han tocat les tres i no apareixen. I quan es tracta d'un àpat tant li fa on i decidim seure al marge del camí. Em toca tribuna al costat d'un nano alt com un Sant Pau i des d'allà es veu i se sent tot. Compartim olives de llauna i galetes amb xocolata negra. Apareix la noia perduda, potser s'ha distret tot parlant amb una formiga -és del ram de les ciències naturals i li agraden molt els insectes- i no ha vist les marques del GR. El seu xicot l'ha anat a buscar. Algú ha suggerit de posar-li un esquellot. Aviat, i el temps ho dirà, tot i que jo potser ja faré malves, ens implantaran un xip com als animals de companyia i ens localitzaran amb un moment, poca broma. I la parella veterana despistada de Gran Recorregut, l'hem trobada al bar l'estació, no patíem perquè no es perd, fa drecera alternativa. No com l'home dels "màpets" fets a mà, que ens fa molta gràcia però sovint cal consultar la seva font...a la qual hi afegeix algun nom interpretat a la seva manera. I d'arribada a Ripoll, quin poble taaan llarg! -ah, hem sortit de Sant Pau de Segúries que encara no ho havia dit-, hem passat per sota del premi d'arquitectura atorgat als RCR. Un pont que travessa el riu Ter que enllaça amb una estructura de grans dimensions on hi havia hagut el teatre La Lira, tot de ferro, impactant. Som al punt acordat i prenem uns líquids per restablir els nivells perduts a les samarretes i ens col.loquem dins la capsa transportadora amb rodes i motor. La tornada s'inicia amb un reguitzell d'acudits, triats per l'ocasió per part del nostre showman, que ens fan riure de cor i ens preparen per la becaina final. La cua de cotxes de l'autovia no ens permet arribar gaire d'hora. Sans i caminats, això sí. Gràcies, senderistes! Prepareu-vos per tornar a Ripoll.