Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Cim de la Roca Falconera (Parc Natural de la Serra de Montsant, El Priorat)

23 d’agost del 2017


  3a etapa:                   BANYOLES - BESALÚ                           (21,610 km)

 
Diumenge, 19 de novembre


Itinerari:
Porqueres, estany de Banyoles, Club Natació Banyoles, Parc i Poblat neolític de la Draga, cementiri de Banyoles, puig de Sant Martirià, Els Pins, carretera d'Usall, mas Usall, can Traver Nou, camí d'Esponellà, veïnat de Martís, can Mascaró, boscos d'en Xiquet, Camps de la Torre, la Torre de l'Hereu, riu Ser, la Cànova de l'Illa, can Rasclaire, can Cofí, can Roset, camí de la Torre, riera de Junyell, can Gassies, mas Font, carretera de Comtal, mas Martí, bosquet de Can Candell, pont romànic de Besalú i poble de Besalú.
 
Descripció:
Aquesta etapa transcorre entre les comarques gironines del Pla de l'Estany i la Garrotxa. Iniciem el nostre recorregut al nucli municipal de Porqueres (180 m), justament on hi ha l'església romànica de Santa Maria de Porqueres (s. XII), molt a prop de l'estany de Banyoles. Seguim, direcció sud, paral·lels a la ctra. GIV-5248. Deixem a l'esquerra la font del Vilar i a la dreta l'Estanyol del Vilar. A l'esquerra trobem les fonts de La Carpa i del Ferro i seguim el passeig de Magdalena Aulina, tot vorejant l'Estany
Església Santa Maria de Porqueres
de Banyoles fins arribar al Club Natació Banyoles i al Parc de la Draga. Travessem el Parc pel costat de l'estany i passem pel Poblat Neolític de la Draga (173 m), un jaciment excepcional del VIè mil·lenni aC. Travessem la comarcal 150a i l'àrea de pícnic de la Draga per sortir al cementiri de Banyoles que deixem a la nostra dreta. Seguim ara direcció nord i trenquem a l'esquerra per accedir al Puig de Sant Martirià (239 m), bon mirador de l'estany de Banyoles i punt més alt de l'excursió d'avui, on trobem les restes de l'antic Convent de Sant Martirià. Descendim i seguim direcció nord pel Camí del Monestir Vell. A can Collell seguim la ctra. GIP-5121 per la vorera. Girem a l'esquerra i passem per la urbanització Els Pins (225 m).
Seguim direcció nord la ctra. d'Usall i, entre camps de conreu, arribem al mas Usall amb tot de masos escampats i on destaca l'església romànica de Sant Cristòfol (s. XII). Creuem la ctra. C-66 per un pont (228 m) i abandonem aquí el GR 1, que se'n va a l'esquerra. Seguim a la dreta pel Pla d'Espolla i passem per can Traver Nou. A partir del mas seguirem el Rec d'Espolla en direcció nord-est, tot seguint el Camí Vell d'Esponellà, arribant així als afores d'Esponellà. En una cruïlla trobem la Creu de Terme (209 m) i passem prop del veïnat de Martís. Girem a l'esquerra pel Pla de Martís en direcció nord. Trobem els masos de can Mascaró i can Ranco i ens endinsem en els boscos d'en Xiquet en clar descens i en direcció al riu Fluvià. Arribem així als Camps de la Torre, on trobem un forn de calç a l'esquerra del camí. En una cruïlla girem sobtadament cap a ponent; caminem per uns indrets dominats per la verdor de la vegetació de ribera i amb el riu Fluvià molt a prop nostre. Assolim la Central de Serinyà, on hi ha una resclosa (117 m), i a la nostra dreta s'ubica la Torre de l'Hereu, on gaudeixen del privilegi de tenir un magnífic mirador sobre la zona de l’illa de Fares al riu
Puig de Sant Martirià (Banyoles)
Fluvià. Més endavant, travessem el riu Ser, afluent del Fluvià, per sobre d'un pont i seguim el camí d'Esponellà a Fares sempre en direcció a ponent. Deixem la Cànova de l'Illa a la nostra dreta. Després de travessar un alzinar arribem, entre camps de conreu, a la ctra. C-66 (164 m).
Creuem la carretera i seguim un camí de terra per l'altra banda que ens mena a Can Cofí (177 m), punt on retrobem els senyals del GR 1, que ja no deixarem fins arribar a Besalú. Acabem d'entrar a la comarca de la Garrotxa. Seguim una pista entre boscos i camps de conreu en direcció nord-oest, tot ascendint suaument. Trobem can Roset a la nostra esquerra (201 m) i tornem a descendir per la pista que porta a la Torre de Fares, però no hi arribem, girem sobtadament a l'esquerra. Seguim ara el Camí de la Torre i ens endinsem en el Bosc de Fares en franca davallada fins que travessem la riera de Junyell (133 m). Deixem a la dreta el poble de Juïnyà, que pertany al municipi de Sant Ferriol. Passem pel mas Martí i, tot travessant el Camp de les Forques, entrem al Bosquet de Can Candell (149 m), on se'ns uneix el GR 2 per l'esquerra provinent de Santa Pau. I seguint la traça del GR 1 i el GR 2 arribem al pont romànic de Besalú sobre el Fluvià, una de les visites turístiques obligades a la comarca de la Garrotxa. Creuat el pont entrem a la vila de Besalú (153 m), poble fortificat situat en una antiga confluència de camins i també de rius, el Fluvià i el Capellades. Aquesta situació estratègica el va fer un lloc propici per constuir una fortalesa medieval. El poble aglutina un patrimoni històric, artístic i arquitectònic medieval de primer ordre a Catalunya. El seu valor principal és el que dóna tot el conjunt medieval ben conservat com a unitat.
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (21,610 kms)  (+/- 6 hores)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 238 m) (- 247 m).
Organitza: Vocalia de Senders.





DESCÀRREGUES

Banyoles - Besalú   

Full de ruta de la 3ª etapa, Banyoles - Besalú  

Track GPS 3ª etapa, Banyoles - Besalú

Àlbum de fotos 3ª etapa, Banyoles - Besalú    



Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

19.11.2017. SENDERS. De Banyoles a Besalú, una mica menys de vint-i-dos quilòmetres. Aviat està dit! El terreny molt planer. Sense cap mena de dificultat. Sortim de l'església de Santa Maria de Porqueres, petita i molt polida. Escalfem motors donant gairebé la volta al llac de Banyoles. I vés quina cosa....que ens creuem amb la noia generosa del cafè de Centenys que corria per allà. I just damunt, un cop recorregut el perímetre de l'estany, ens enfilem al Puig de Sant Martirià que ens ha beneït l'esmorzar perquè és el patró de la capital de comarca. Des d'allà tenim unes bones  vistes. "Ciiinc minuts i marxemmm" del Marcel i ja som camí enllà entre oliveres, alzines i roures, masies restaurades amb un gust exquisit i uns bons feixos de bitllets. I senders entre camps verds de les fulles dels naps, camps de terra llaurada, dibuixats, camps de rostolls d'un groc palla. La Mare de Déu del Mont ens vigila des del nord, no fos cas que el perdéssim. I vés quina cosa que avui som cinquanta-cinc, els altres cent avui no han vingut. Però resulta que el més alt de la colla, alt com un Sant Pau, eh!, s'ha torçat un turmell i ha arribat fins al pont del Ser -o no ser, aquesta és la qüestió- i l'han vingut a buscar els de l'assegurança Ràpida Atenta Catalana i Complidora, ell ja no podia més. Dos senderistes li han fet companyia fins que l'han recollit. La resta hem continuat travessant extensions de plantacions de tot de colors fins que la gana ha començat a rondinar: uns volíem sol, els altres obaga. Cadascú que dini on vulgui! I ens hem dividit en dos grups. Jo he anat amb els fredolics o fredelucs. Ajaguts a l'herba davant d'un camp de terra marró avellana acabat de treballar. Cadascú amb una sagrada atenció en allò que mastegava. Silenci. Algú molt observador ha compartit un món que acabava de descobrir: teranyines arran de terra que brillaven a contrallum, moltes! Tot de fils il·luminats pel gran astre, teixits amb l'habilitat de les aranyes de sòl, ben diferents de les aèries. Un paisatge zen. La bonança ens ha permès iniciar el que hauria pogut ser una de les migdiades de l'any, però l'arribada del grup calorós ens ha fet aixecar i seguir el quilòmetre que ens quedava fins a la ciutat medieval. Hem entrat a la reserva natural de fauna salvatge anomenada l'Illa del Fluvià, del riu. Un paratge ben humit. I tot caminant al voltant de  l'aigua, ens hem emmirallat. I la Creu del Candell ens ha donat la benvinguda i ens ha deixat entrar i passar pel pont de Besalú. Una hora lliure per prendre un cafè i una ratafia, això els més agosarats. Una servidora amb un tros de pastís de xocolata ja n'ha fet prou. Ep, no, amb una bona companyia com la vostra, les meves cames aniran allà on ens proposem. Gràcies, senderistes!
Olga Colomer i Falguera

    

    PROPERA ETAPA