2a etapa: ORRIOLS - BANYOLES (24,920 km)
Diumenge, 22 d'octubre
Itinerari
DESCÀRREGUES
Orriols - Banyoles
Full de ruta de la 2ª etapa, Orriols - Banyoles
Track GPS 2ª etapa, Orriols - Banyoles
Àlbum de fotos 2ª etapa, Orriols - Banyoles
Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer
SENDERS. Vint-i-dos d'octubre de dos mil disset. Unes dates delicades per al nostre país petit i estimat, Catalunya. D'Orriols, a l'Empordà, fins a Banyoles, al Pla de l'Estany. Vint-i-quatre coma nou-cents vint quilòmetres. Un grup de quaranta persones hem fet aquesta passejadeta. Una temperatura excel·lent amb un sol del tot oportú quan sortíem del bosc humit. Ens ha rebut una flaire només baixar de l'autocar, jo diria que poc agradable però acceptable pel fet que ens indicava que érem lluny de ciutat. Em refereixo als purins que s'instal·len a les cavitats nasals i piquen de tanta acidesa, però som a fora! Els terrossos de terra enfangada que dibuixen els camps, els brins d'herba verda que treuen el cap i miren enlaire, cap al cel. Un cel amb núvols blancs que juguen amb el blau a cuit i amagar. Al llarg de tot el recorregut del ge erra u, ens han acompanyat olors tan diverses i bones com la del fonoll, el romaní, les flors d'un nesprer florit, la pinassa que tapissa el sotabosc i camufla els rovellons que no hem trobat. A la vora del camí, unes margarides menudes, disposades com botons en rengleres que corden tota una tija, ens saluden contentes. Ens aturem a esmorzar a Vilademuls. Seiem en unes escales a peu d'una plaça que fa pinta de ser l'escenari de les festes majors. Amb el crit sendèric tan simpàtic com peculiar de "dos minuts (la u ben aguda), (pausa dramàtica) i marxem" (tot posant èmfasi a la ema) emès per l'home que tanca el grup, reprenem el camí. Xerrem els uns amb les altres, les altres amb els uns, tots, uns quants, un grupet, tres parelles, quatre gats, un duet, el solitari, l'altre, tu, ella, nosaltres, vosaltres. I així fins a Centenys, un llogarret sorprenent. S'hi arriba per un micro-passeig d'alzines i ja hi ets. Un banc fet d'obra ens permet reposar les cames i el cul. La dibuixant coneix una noia. La noia ens obre un espai social per facilitar-nos uns serveis. Li fem gràcia, tanta que fins i tot -prèviament li hem preguntat si hi ha un bar per poder prendre un cafetó- ens fa dues cafeteres, ens porta gots petits de plàstic, sucre i unes quantes culleretes. Et trobes gent magnífica voltant pel món! I em sembla que no ho puc dir però aquí no ens sent ningú: he estat obsequiada amb unes capses de culots, un regal molt simpàtic! I després d'entrar, tots quaranta, al garatge d'un veí manetes per observar dues barques en costrucció, hem fet via cap al poble del llac sense monstre. Cinc quilòmetres per pair i l'autoòmnibus ja ens esperava per recollir-nos. Un dia bonic perquè sí. Gràcies, senderistes!
Itinerari
Orriols, mas Curós, ca n'Onofre, Vilademuls, carretera de Monells, puig de Sant Baldiri, boscos del Pujol, Galliners, can Guitard, camí del Ramirol, cal Rei, mas Gimbernat, rec i font de la Bogeria, riera de la Fontsanta, Ollers, Sant Sebastià d'Ollers, Boscos de cal Tonet, cal Tonet, serra del Bon Aire, puig del Bon Aire, camí de Centenys, can Canet, Veïnat de Brunsó, can Quelot, granja de Guifreu, Centenys, cal Ferrer Vell, la Casanova, la Farrès, urbanització Melianta, camí de can Bronze, el Mas Usall i Banyoles (can Canadell). Comarques: Alt Empordà i Pla de l'Estany.
Descripció
Comencem la nostra etapa al nucli d'Orriols (149 m), pertanyent al municipi de Bàscara, comarca de l'Alt Empordà. Sortim del carrer del Castell i seguim el carrer del Padró, sortint de la població en direcció a ponent. Passem per davant de cal Ros i travessem la N-II. Deixem el mas Curós i can Pou a mà esquerra i seguim el camí de Can Gaspar fins a sortir a la carretera GI-530; la seguim a l'esquerra en direcció a Terradelles.
A uns 250 metres deixem la carretera per una pista a la dreta. Passem per ca n'Onofre (145 m) i baixem entre camps de conreu fins arribar a la carretera GIV-5141. Acabem d'entrar a la comarca del Pla de l'Estany. Creuem la carretera i seguim per una pista asfaltada que deixem al cap d'uns 200 metres per seguir un camí en direcció nord. Passen per davant del cementiri de Vilademuls (154 m) i anem davallant pel camí fins arribar al poble de Vilademuls, situat al cim d’un turonet; entrem pel Paratge Vilademuls, tot travessant el poble pel mig; passem per davant del castell i de l'Ajuntament (127 m).
 |
| Vilademuls (Pla de l'Estany) |
Sortim per la banda nord del poble i seguim la carretera de Monells. La deixem de seguida per seguir una pista a mà esquerra, travessant els Camps de Sant Baldiri. Continuem direcció nord pels Boscos de Sant Baldiri i assolint el Puig de Sant Baldiri (176 m), on trobem les restes de l'ermita de Sant Baldiri, un vèrtex geodèsic i tot seguit un dipòsit d'aigua. Baixem del turonet per l'altra banda fins a trobar el Camí de Sant Baldiri, que seguirem a l'esquerra. Seguint aquesta pista en suau davallada, entre camps, boscos i unes vistes espectaculars sobre el Canigó i el Pirineu oriental, arribem al següent poble: Galliners (133 m); el travessem pel bell mig. Destaca l'església romànica de Sant Julià, encara que l'interior és d'estil barroc. Sortim del poble pel camí de Galliners direcció nord-oest. En arribar a Can Guitard, que deixem a mà esquerra, girem direcció nord seguint el camí del Ramirol. Entre boscos arribem al mas de cal Rei (144 m) i seguim el camí de Cal Rei, ascendint suaument en direcció sud. Més endavant, deixem el mas Gimbernat a mà dreta (182 m). En una propera cruïlla girem a l'esquerra en franca davallada per creuar el Rec de la Bogeria, on hi ha una font. Seguim la pista cap a ponent, creuem la riera de Fontsanta i arribem al nucli d'Ollers, que deixem a la dreta (157 m), on destaca l'església de Sant Martí d'Ollers.
Sortint d'Ollers passem per la petita ermita de Sant Sebastià, a mà dreta. Seguim ara la pista d'Ollers que revolta els boscos de Cal Tonet en clar ascens; passem per cal Tonet i anem ascendint per la Serra del Bon Aire, revoltant per la dreta el Puig del Bon Aire (262 m). Arribem a una cruïlla de pistes, però seguim recte cap a ponent pel Camí de Centenys. Passem pel mas Canet, que queda a l'esquerra, i arribem al veïnat de Brunsó (266 m), amb moltes masies disseminades pel voltant. Deixem can Quelot a la dreta i, passades les granges
de Guifreu, arribem al poble de Centenys (251 m). Passem pel costat del cementiri i de l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Centenys (s. XI-XII). Seguim el camí planer de Centenys, direcció sud, tot passant pel veïnat de la Farrès (241 m), punt on girem a la dreta per un carrer asfaltat. Sortim a una rotonda i girem pel Camí de les Costes, asfaltat, en direcció sud, tot revoltant per l'esquerra el veïnat de Melianta.
 |
| Restes de l'ermita de Sant Baldiri (Galliners) |
Sortim de la urbanització Melianta pel Camí de Can Bronze, sempre en direcció sud. En arribar al mas de Can Seraia (234 m), que ens queda a l'esquerra, girem per la pista de la dreta i travessem la carretera C-66, la variant de Banyoles, per sobre d'un pont. De seguida, passem pel bell mig del veïnat Mas Usall (229 m) i seguim la pista en suasu descens. Seguim davallant, entre camps de conreu, per l'anomenat Serrat del Vell, fins que creuem la riera de les Arcades per dins d'un bosquet; al cap de poc assolim el punt final de l'etapa, a can Canadell, a l'entrada de la ciutat de Banyoles per la banda nord, just al costat de la carretera GIP-5121 (186 m) i molt a prop del Parc de la Draga i l'Estany de Banyoles.
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: ** (24,920 kms) (+/- 6 hores)
Desnivells acumulats aproximats: (+ 435 m) (- 403 m).
Organitza: Vocalia de Senders
DESCÀRREGUES
Orriols - Banyoles
Full de ruta de la 2ª etapa, Orriols - Banyoles
Track GPS 2ª etapa, Orriols - Banyoles
Àlbum de fotos 2ª etapa, Orriols - Banyoles
Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer
SENDERS. Vint-i-dos d'octubre de dos mil disset. Unes dates delicades per al nostre país petit i estimat, Catalunya. D'Orriols, a l'Empordà, fins a Banyoles, al Pla de l'Estany. Vint-i-quatre coma nou-cents vint quilòmetres. Un grup de quaranta persones hem fet aquesta passejadeta. Una temperatura excel·lent amb un sol del tot oportú quan sortíem del bosc humit. Ens ha rebut una flaire només baixar de l'autocar, jo diria que poc agradable però acceptable pel fet que ens indicava que érem lluny de ciutat. Em refereixo als purins que s'instal·len a les cavitats nasals i piquen de tanta acidesa, però som a fora! Els terrossos de terra enfangada que dibuixen els camps, els brins d'herba verda que treuen el cap i miren enlaire, cap al cel. Un cel amb núvols blancs que juguen amb el blau a cuit i amagar. Al llarg de tot el recorregut del ge erra u, ens han acompanyat olors tan diverses i bones com la del fonoll, el romaní, les flors d'un nesprer florit, la pinassa que tapissa el sotabosc i camufla els rovellons que no hem trobat. A la vora del camí, unes margarides menudes, disposades com botons en rengleres que corden tota una tija, ens saluden contentes. Ens aturem a esmorzar a Vilademuls. Seiem en unes escales a peu d'una plaça que fa pinta de ser l'escenari de les festes majors. Amb el crit sendèric tan simpàtic com peculiar de "dos minuts (la u ben aguda), (pausa dramàtica) i marxem" (tot posant èmfasi a la ema) emès per l'home que tanca el grup, reprenem el camí. Xerrem els uns amb les altres, les altres amb els uns, tots, uns quants, un grupet, tres parelles, quatre gats, un duet, el solitari, l'altre, tu, ella, nosaltres, vosaltres. I així fins a Centenys, un llogarret sorprenent. S'hi arriba per un micro-passeig d'alzines i ja hi ets. Un banc fet d'obra ens permet reposar les cames i el cul. La dibuixant coneix una noia. La noia ens obre un espai social per facilitar-nos uns serveis. Li fem gràcia, tanta que fins i tot -prèviament li hem preguntat si hi ha un bar per poder prendre un cafetó- ens fa dues cafeteres, ens porta gots petits de plàstic, sucre i unes quantes culleretes. Et trobes gent magnífica voltant pel món! I em sembla que no ho puc dir però aquí no ens sent ningú: he estat obsequiada amb unes capses de culots, un regal molt simpàtic! I després d'entrar, tots quaranta, al garatge d'un veí manetes per observar dues barques en costrucció, hem fet via cap al poble del llac sense monstre. Cinc quilòmetres per pair i l'autoòmnibus ja ens esperava per recollir-nos. Un dia bonic perquè sí. Gràcies, senderistes!
PROPERA ETAPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada