4a etapa:                      BESALÚ - OIX                                   (22,160 km)

 

Diumenge, 17 de desembre 

 

Itinerari:
Pont de Besalú, Besalú, riu Fluvià, Pla de can Batlle, Hostal del Clot, Pla d'en Güell, pont de Borró, Boscos d'en Terrats, Pla i Boscos de Banyils, les Conques de Baix, granges d'en Picart, Tortellà, can Piquenya de Dalt, oratori de Sant Jordi, la Quintana, pont del Llierca, Camí de Plansalloses, els Cossos Sants, Coll Pregon, Camí de Palomeres, Coll de Palomeres, Collet del Teula, Camí de can Pitiu, Coll de Fontanell, can Moixina, riera d'Oix i Oix.

 

Descripció:

Som a Besalú, l'Alta Garrotxa. Creuem el pont romànic de Besalú sobre el Fluvià (146 m) i flanquegem la vila fortificada pel costat del riu, sense entrar al nucli de població. Anem seguint l'anomenat Camí del Rec entre el riu i les hortes de Besalú en direcció a ponent. Ascendim per la dreta i sortim al carrer de Can Surós que ens mena al Pla de can Batlle. Creuem el Clot de ca n'Oms i deixem l'Hostal del Clot a mà dreta (165 m).

Església de Santa Maria de Tortellà

Seguim avançant en direcció nord-oest per un vial pel costat esquerre de l'autopista A-26, tot travessant el Pla d'en Güell. Deixem els masos de la Bòbila de Baix i can Pastoret i creuem per sota de l'autopista (175 m). Seguim a l'esquerra, durant uns metres, la ctra. N-260z fins creuar el riu Borró, punt on agafem una pista en direcció nord, travessant els Boscos d'en Terrats en suau ascens. Entre camps de conreu arribem al Pla de Banyils, punt on deixem la pista i seguim un camí a l'esquerra (269 m).

Passat el mas de Santandreu, que deixem a l'esquerra, girem sobtadament en direcció nord-oest endinsant-nos en els Boscos de Banyils. Trobem a l'esquerra les Conques de Baix (243 m) i seguim una pisteta que ens mena a Tortellà. Passades les granges d'en Picart (dreta) entrem a la població de Tortellà pel camí de Brunells. Deixem can Masó a la nostra dreta i la Silleria Vergés, gran empresa de mobiliari, a l'esquerra. Per l'avinguda de la Diputació i el carrer Besalú arribem al centre de la població (275 m) i a la plaça del Mercat, on trobem l'Ajuntament i l'església de Santa Maria de Tortellà. Sortim pel carrer d'Olot i seguim un vial asfaltat en direcció nord en suau ascens. Trobem can Corcoi a mà dreta i can Piquenya de Dalt a l'esquerra i sortim a una cruïlla (291 m) on deixem l'asfalt i seguim el camí de Tortellà entre boscos en direcció nord-oest. A la dreta, un caminoi mena a les restes de l'antiga ermita de Santa Maria de Bellpuig. Seguim recte i passem per l'Oratori de Sant Jordi (250 m). Creuem el Clot de l'Infern, tot travessant els boscos de la Quintana. Seguim el camí en

Pont medieval de Llierca (s. XIII-XIV)

suau davallada fins arribar al famós Pont de Llierca (229 m), un pont medieval dels segles XIII-XIV, també anomenat Pont de Sadernes. És un pont de 28 metres d'alçada i 52 de llargada que travessa el Llierca entre Tortellà i Sadernes.

A l'altra banda del pont trobem la comarcal GIV-5231 que mena a Sadernes i que seguim a la dreta. A uns 80 metres deixem la carretera i seguim el Camí de Plansalloses en direcció a ponent i en clar ascens. Així arribem als Cossos Sants (427 m) on trobem, a la dreta, la Casa Vella de Plansalloses. Seguim el Camí de Plujà, tot ascendint pels boscos de Plansalloses fins assolir el Coll Pregon (554 m); a l'esquerra podem albirar el Puig Sacreu (596 m). Trobem una pista més ampla que seguim direcció nord i assolim el Coll de Palomeres (617 m), un ampli paisatge verd i amb vistes espectaculars de la serra de Bestracà cap el nord.

Seguim ara un camí planer en direcció sud-est que ens porta al Collet del Teula (598 m) i continuem recte pel camí de Can Pitiu en clar descens, arribant així al Coll de Fontanell (413 m). Creuem de seguida el Clot de la Moixina i deixem a la dreta can Moixina, fins que sortim a la comarcal GIV-5221 que ens menarà al nostre destí. Seguim la carretera uns 300 metres fins que travessem la riera d'Oix i ens endinsem en un pàrquing a la dreta deixant la carretera. Ja veiem el poblet d'Oix davant nostre. Travessem el camp de futbol i tot seguit sortim a la població d'Oix, que pertany al municipi de Montagut i Oix, on trobem de seguida la Plaça Major (414 m) i l'església parroquial de Sant Llorenç d'Oix, d'origen romànic (citada ja el 937) però molt modificada des d'aleshores. Cap a la dreta trobem el castell d'Oix (s. XV). Oix és un poble que vist des d'algun dels angles de la carretera que l'ajunta amb Castellfollit, sembla que no li hagi passat el temps, ja que conserva un aspecte de simplicitat rústega similar al d'altres èpoques. El nucli forma un conjunt remarcable voltat de cims alterosos i cantelluts, la majoria dels quals superen el miler de metres. Al nord hi ha el Bestracà i el Talló. A migdia el Montmajor i el Montpetit, amb l'encadenament terminal de les cingleres de Ferran.

 

 

INFORMACIÓ DESTACADA

 

Dificultat:  **  (22,160 kms)  (+/- 6 hores)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 709 m) (- 452 m).

Organitza: Vocalia de Senders

DESCÀRREGUES

Besalú - Oix    

Full de ruta de la 4ª etapa, Besalú - Oix   

Track GPS 4ª etapa, Besalú - Oix

Àlbum de fotos 4ª etapa, Besalú - Oix      (Vídeo de l'etapa)

Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

SENDERS. De Besalú a Oix. Encetem el sender a Besalú, passem el pont de bon matí i a l'esquerra unes escaletes molt dretes ens condueixen a la vora del Fluvià. La humitat i els quatre o cinc graus sota zero, que marca el termòmetre de la nostra veterana, pinten de color blanc gebrat el camí del costat del riu. Caminem a bon ritme per tal d'escalfar-nos perquè tot és obaga. Arribem a un camp assollellat i travessem el més enllà. Passem per la finca impecable de l'Hostal del Clot. Sí que hi ha diners, a Girona! Fem via pel bosc d'alzines fins arribar al pont del Borró. Seguim la  ruta arran dels camps llaurats de color de terra que contrasten amb el groc -ai! que groc no es pot dir- i el taronja i el verd de les fulles dels arbres. Les converses són variades, els gerradistes parlem. I caminem.  Avui enraonem lliurement, a camp obert i sense por de represàlies "cent cinquantistes", de la situació política -el tema candent- en el qual ens trobem al nostre país. Que no ens deixin expressar, sentir, governar a casa nostra amb la nostra pròpia llengua i la nostra cultura, que ens hostatgin entre reixes-amb befes i mofes- innocents, que ens enviïn al nostre President i part del Govern a l'exili, que ens citin a declarar humoristes, raperos, alcaldes, ...Aquesta llista llarga de prohibicions, repressions i abusos de tot tipus contra el nostre poble no té nom. Bé, sí, sí que en té...però no em vull allargar. Deixaré la política i seguiré amb la passejada de vint-i-dos quilòmetres per la Garrotxa. I entre sulfurades i emprenyaments tot parlant dels pocavergonyes, maleducats, malfactors...feixistes i anticatalans, per dir-ho ben clar, hem arribat a Tortellà. Un poblet envoltat de prats que ens ha ben sorprès. El funcionari de correus només treballa mitja hora al dia, de les onze fins a dos quarts de dotze, potser després es dedica a classificar cartes. Això sí, la feina té un inconvenient: no hi ha pausa  per esmorzar. I just a la cantonada, un cartell del senyor rector -els clergues garrotxins encara disposen d'un estatus privilegiat-: aparcat al bell mig del carrer, el cotxe del mossèn. Estelades als balcons. Un ban popular de llibertat presos polítics darrere d'una porteta amb barrots. Eixim del poble i, per un senderol, ja som dalt del pont de Llierca: un arc que acull els passants, a tots sense condicions, des de fa una pila d'anys. I des d'allà ja enfilem a Cossos de Sants -ni un, n'hem vist! Ja m'agradaria, ja. Tot i que no sé pas la pinta que deuen fer...potser els reconeixeria de seguida....deuen ser espectaculars. Si algú n'ha vist, li demano que me'n faci la descripció, no fos cas que un dia me'n trobi un i no sàpiga què fer-ne. I amunt, amunt, a un bon ritme, sota el sol. Un cop al Coll de Palomeres, seiem a peu de camí i buidem les carmanyoles. L'aire fred no ens permet fer el ronso perquè la musculatura es refreda i s'entumeix. Reprenem la pista que ens mena cap a una drecera flonja i divertida: la baixo saltironant i Oix-ti, tu! Ja som al punt d'arribada. Ens espera un tobogan! La cirereta de l'excursió. Gràcies senderistes per compartir aquest dia i Bon Nadal! Fins l'any que ve!

Olga Colomer i Falguera

    

     PROPERA ETAPA