Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Foto de grup a la creu de terme de Pinós (Solsonès)

28 d’octubre del 2016

9a etapa:              Organyà - Noves de Segre                 (20,830 km)
 
Diumenge, 7 de maig


Som a la comarca de l'Alt Urgell. Aquesta novena etapa dels Senders del 1714 ens durà des del poble d'Organyà, a la vall del Segre, fins a Noves de Segre, a l'altra banda de la serra de Prada. L'itinerari recorre, en primer terme, la ferma vall de Cabó, estesa entre la serra de Boumort i el riu Segre, i que limita al nord amb les serres d'Ares i de Prada. Seguirem una part de la Ruta dels Dolmens a la vall de Cabó que ens permetrà visitar diversos monuments megalítics combinant trams suaus amb alguna pujada pronunciada, entre els quals destaquen el dolmen del Serrat de les Cobertrades, el dolmen de Colomera i el del Serrat del Mal Pas. Passat el mas de l'Oliva, iniciarem una forta ascensió per
Mas d'Ares i la Vall de Cabó
la serra d'Ares que ens situarà prop del Cogulló d'Ares. El camí vell d’Ares va salvant els obstacles del terreny amb perfectes llaçades i ens ofereix a cada volta boníssimes perspectives de l’enorme amfiteatre que forma la vall de Cabó als nostres peus. Passada la collada d'Ares, punt més alt de l'etapa, iniciarem una llarga davallada per la serra de Prada, tot passant primer per les bordes de Conorbau i Baridà. Una exigent baixada pel torrent del Baridà ens menarà finalment al poble de Noves de Segre.
Iniciem l'excursió a la plaça de les Homilies d'Organyà (558 m) i seguim pel carrer de Montanisell. Agafem a l'esquerra el Camí dels Espigolers, que va girant cap el nord. Sortim a una pista asfaltada que seguim direcció nord. Deixem una bassa a la dreta i abandonem l'asfalt per seguir el Camí Ral a mà esquerra (690 m); aquí enllacem amb la Ruta dels Dolmens, que puja al serrat de les Cobertrades. A la dreta hi ha el primer megàlit de la ruta: el dolmen del Serrat de les Cobertrades. Des d'aquí tenim una àmplia panoràmica d'Organyà. Al cap de poc, a uns 50 metres de la pista, es troba el dolmen de Colomera, situat enmig d'una roureda. Un xic més endavant, trobem el dolmen del Serrat del Mal Pas (737 m). Tornem a la pista i arribem al Collet del Serrat del Mal Pas (760 m) on seguim ara un camí en direcció nord que en suau davallada desemboca a la carretera d'Organyà a Cabó. Seguim la carretera a mà esquerra fins arribar al mas de l'Oliva (699 m). Travessem el Camp de l'Olivareda i creuem el riu de Cabó (624 m), punt des d'on comencem a ascendir la serra d'Ares.
Iniciem l'ascensió passant prop d’unes vinyes abandonades que deixem a la dreta. Anem pujant i travessem la tartera en diagonal per l'anomenat Serrat de la Costa, en una pujada exigent, entre el Clot de la Calderona i el Clot d'Ares, tot seguint unes escadusseres marques fins que de cop i volta apareix l’antic camí de bast que suavitza l’ascensió. Anem seguint el camí vell d’Ares, que va salvant els obstacles del terreny amb perfectes llaçades i avancem amb intuïció per terreny cada cop més obert fins que assolim la zona de prats que envolten Ares, fins assolir el llogarret d'Ares (1.403 m), abandonat als anys quaranta del segle passat. L'esglesiola de Sant Bernabé, d'origen romànic, refeta l'any 1944 és un dels edificis que es conserva
Borda de Conorbau
en més bon estat. Des del poble tenim molt bones vistes de la vall de Cabó. Seguim ascendint cap el nord i arribem a la Collada d'Ares (1.472 m), cruïlla de pistes i punt més alt de l'excursió. Cap a llevant, s'alça el Cogulló d'Ares (1.656 m), punt més alt de la serra d'Ares; cap al nord el Pirineu, i al sud la Muntanya de Santa Fe, la serra de Boumort i la vall de Cabó. Comencem a davallar per la serra de Prada i trobem de seguida la font dels Cóm sota d'uns garbollers i voltada de prats.
Seguim, en suau descens, l'anomenat Camí de Fontanella; anem trobant marques blaves i grogues. Creuem el Barranc de Fontanella i arribem a la Borda de Conorbau (1.354 m), recentment restaurada. Més avall trobem la Borda del Baridà (1.258 m) i, tot seguit, la Casa del Baridà (1.117 m). Deixem la casa a la nostra dreta i comencem a baixar fortament pel Torrent del Baridà, en una zona molt boscosa i vertical, fins arribar a una cantera d’explotació de terres que trobem a la nostra esquerra. Seguim ara el Camí d'Estinyà que en suau davallada ens portarà al nostre destí. Anem avançant paral·lels al riu de la Guàrdia, afluent del Segre, que tenim a la nostra dreta fins que el travessem per una passarel·la de fusta (610 m). Travessem la carretera LV-5133 i entrem tot seguit al poble de Noves de Segre, que pertany al municipi de Valls d'Aguilar; antigament era un lloc fortificat i les cases feien muralla. Entrem pel carrer de Sant Antoni fins a la Plaça del Beat Pere Tarrés on trobem l'església parroquial de Sant Serni (667 m). Final de la novena etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  ***  (20,830 kms)  (+/- 7 hores)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.392 m) (- 1.268 m).
Organitza: Vocalia de Senders

 



DESCÀRREGUES

Organyà - Noves de Segre  


Full de ruta de la 9ª etapa, Organyà - Noves de Segre

Track GPS 9 etapa, Organyà - Noves de Segre

Àlbum de fotos 9ª etapa, Organyà - Noves de Segre      



Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

Set de maig de dos mil disset. Senders 1714. D'Organyà a Noves de Segre. Amb la ploma de voltor a la mà enceto aquestes ratlles i, amb el permís del Florenci, us les faig arribar. Avui la inspiració i l'enginy  planaven per les testes dels caminaires i hem rigut a cor què vols. Fins i tot aquells que les han passades magres, l'humor no els ha abandonat. Els camps verds i generosos pintaven el camí. A la falda de la serra hem esmorzat damunt del camp de l'Olivareda. Amb setanta minuts ben comptats, com qui diu amb un tres i no res, una quinzena de senderistes ens hem enfilat al poble d'Ares. Despresos de tot el greix sobrant eliminat per via sudorípara, hem fet campament a la plaça major plena d'ortigues i cagallons olivats.  Uns han anat a veure les cases o les restes que en quedaven,  uns altres s'han acostat a la font d'aigua màgica. S'han habilitat dues zones de descans: una de més tranquil.la on es parlava fluixet i l'altra era la del festival. Expressions nostrades i anècdotes fresques distreien amb alegria a tota la colla. Fins que ha arribat, com us ho podria dir, la-dona-que-tot- pujant-ha-canviat-de-sexe. Sí, sí, tal i com ha anat la cosa semblava així. Deia que li havia pujat una bola tot tocant-se l'entrecuix i la cuixa i resulta que volia dir que havia tingut una rampa. El tema ha donat molt de sí. Després en Pepitu ens ha fet morir de riure quan ens explicava l'odissea de la pujada i encara tenia esma per fer un acudit. Un cop tothom dalt, hem seguit les coordenades del capità amb una petita ascensió fins al punt més alt d'on contemplàvem el Pirineu, la serra de Boumort i la vall de Cabó. Tot seguit la baixada. Hem passat per la borda de Conorbau i més avall la de Baridà. Ja eren quarts de tres i la gana reclamava atenció. El secretari Rifà ens ha reservat un emplaçament ombrívol per fer un mos i seguir amb les animalades jocoses. 
Caminar i riure, riure i caminar, aquí l'ordre dels factors no altera el resultat. Una pràctica, aquesta, que hauria de ser recepta receptada a petits, grans i mitjans. Benvolguts senderaires, que tingueu un bon son!

 
    PROPERA ETAPA