Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Camí de la Sois en direcció a Campelles (Ripollès)

20 d’octubre del 2016

8a etapa:       Alinyà - Roc de Galliner - Organyà            (15,780 km)
 
Diumenge, 9 d'abril

Espectacular recorregut pel municipi de Fígols i Alinyà, a la comarca de l'Alt Urgell, que ens portarà des del nucli d'Alinyà fins a Organyà, a la banda de ponent del riu Segre, tot travessant l'imponent Roc de Galliner. La vall d'Alinyà ocupa una extensa àrea del municipi de Fígols i Alinyà, que s'estén entre el Port del Comte i el riu Segre. La seva notable dimensió i desnivell propicien la presència de paisatges, espècies i hàbitats naturals ben diversos; tot aquest espai està inclòs a la Xarxa Natura 2000 i, parcialment, en l'Espai d'Interès Natural (EIN) de les serres d'Odèn-Port del Comte,
Cresta del Roc de Galliner
la Reserva Nacional de Caça del Cadí i la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). L'itinerari d'aquesta etapa ens proposa travessar de forma integral tota la cresta del Roc de Galliner -un dels cent cims de la FEEC- de llevant a ponent. Es tracta d'una serra rocosa situada al centre de la vall amb unes panoràmiques impressionants de 360 graus. El tram de cresta no és difícil, però és estreta, boscosa i amb un bon estimball, sobretot pel cantó de migdia. És un tram entretingut, buscant sempre els millors passos entre l'espès matollar. En cas de mal temps sempre tenim l'escapatòria de la pista del coll Durau que volteja el Roc de Galliner. En davallar del Roc podrem visitar el dolmen de Coll Durau. Un preciós camí, sota la Roca de la Vella i la Roca de Cal Gollet, ens portarà, en suau davallada pel Solà de la Vall i el Barranc de Codonyes, fins als pobles de Fígols i Organyà, a l'altra banda del Segre.
Som a Alinyà (939 m). Travessem el poble pel carrer del Sol i la plaça del Ball PLa, entre l'Ajuntament i l'església de Sant Esteve. De seguida passem pel Corral de Cal Sastre. Deixem la pista i prenem un corriol que puja per l'esquerra a frec del corral fent llaçades curtes. Al costat d'un revolt del camí (985 m), deixem un grup de càdecs enormes. El camí s'inclina al nord-est, s'acosta al bosc, travessa un petit barranc i gira fortament al sud-est per continuar planejant. Des d'aquí, tenim una bona vista sobre l'Alzina d'Alinyà, Llobera i la Roca de la Pena. Una mica més amunt, el camí fa una llaçada curta i puja cap al nord-oest acostant-se al fons del barranc. Passem pel costat d'un cingle travessant uns antics conreus i arribem al Coll del Cós (1.130 m). Continuem amunt per la carena guanyant altura. Arribem a uns antics camps de conreu (1.250 m), actualment abandonats i coberts de vegetació. El camí és molt evident, però una mica pedregós. Seguim fites de pedres i marques de pintura vermella. A la dreta, es contempla el tossal de l'Àliga; a sota, el poble de l'Alzina d'Alinyà i, més avall, les cases del veïnat de la Vall del Mig. Ens unim a un camí travesser, i més a la dreta veiem la pista que puja de l'Alzina d'Alinyà. Girem a l'esquerra i assolim el Coll de la Nou (1.376 m).
Des del coll tenim una bona panoràmica sobre l'Alzina i la Vall del Mig, i cap a ponent, sobre el Cap de Galliner. Seguim la pista en suau davallada fins que arribem al Coll de Maçana (1.359 m), coll ample i suau entre el Roc de Galliner a la nostra esquerra, i el Cogulló a la dreta; pal indicador i bifurcació de pistes. Des d'aquest punt, abandonem la pista principal, que es dirigeix al Coll Durau, i ens decantem decididament a l'esquerra per afrontar l'ascensió al Roc de Galliner. Pugem pel fil de la carena, sense camí definit, decantant-nos a la dreta per evitar l’estimball de migdia, amb molta precaució i extremant l’atenció. Trobem curts trams de grimpada fàcil on ens cal ajudar-nos amb les mans. Just al començament de la pujada localitzem una trumfera. Superat el primer turó (1.630 m) ens cal baixar a un collet per encadenar-ne dos més de semblant alçària, fins que assolim el Cap de la Roca de Galliner (1.635 m). Situat al bell mig d’una llarga cresta, hi gaudim d’una bona perspectiva, especialment cap el nord. Destaquen al sud-oest el Cogulló de Turp i l’Aubenç, vers ponent el Montsec, les serres de Carrànima, Carreu, Sant Joan i la Roca de Senyús. Després les muntanyes del Pallars de les que sobresurten el Montsent i la Torreta de l’Orri. Vers el nord la Serra de Tost amb el Pic de Salòria i el Comapedrosa a l’horitzó.
Dolmen de Coll Durau
Marxem seguint el fil de la cresta vers ponent, amb tendència a baixar. Com a la pujada, procurem decantar-nos a la dreta per evitar l’estimball de migdia, fins que assolim un collet (1.485 m). Molt a prop trobem la Font de la Masieta, que raja ran de terra amb deu minsa. Una canaleta de fusta alimenta uns cóms metàl·lics. Tot seguit, sortim a la pista principal que ve del coll de Maçana. Des d'aquest punt, opcionalment, podem recular per la pista fins al coll Durau (1.447 m) per visitar el dolmen de Coll Durau (1.455 m). Tornem a la pista, que seguim cap a ponent. Assolim la Collada de Cal Penya (1.419 m), on abandonem la pista de l'Alzina d'Alinyà per un camí a l'esquerra. En franca davallada anem resseguint el Solà de la Vall, sota la Roca de Cal Gollet. Amb forta baixada i entre boscos, travessem el Clot de la Mata (955 m) i els Camps de Peguera fins arribar a una pista més ampla: és la Carretera de la Sala. Deixem el mas La Serra a l'esquerra i seguim davallant. Passat Cal Costa, arribem al veïnat de Romanins (670 m) i tot seguit entrem al poble de Fígols (615 m), on destaca l'església romànica de Sant Víctor (s. XI). Sense entrar dins del poble, seguim una pista a la dreta, per sobre de la carretera de Fígols, fins que sortim a la mateixa carretera i travessem el Pont de Fígols sobre el riu Segre (533 m). Passat el riu, seguim el Camí de les Hortes i entrem finalment a la vila d'Organyà. Acabem l'etapa a la famosa Plaça de les Homilies (555 m). Final de la vuitena etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
 
Dificultat:  **  (15,780 kms)  (+/- 6 hores)
 
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 776 m) (- 1.168 m).
 
Organitza: Vocalia de Senders
 
 
 
 

DESCÀRREGUES

Alinyà - Roc de Galliner - Organyà


Full de ruta de la 8ª etapa, Alinyà - Roc de Galliner - Organyà

Track GPS 8 etapa, Alinyà - Roc de Galliner - Organyà

Àlbum de fotos 8ª etapa, Alinyà - Roc de Galliner - Organyà     



Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

Matí de diumenge, nou d'abril de 2017. Senders. Sortida d'Alinyà: un poblet costerut ens espera per donar el tret de sortida. Una corrua d'humans, a l'Alt Urgell, travessa el Roc de Galliner. Tot grimpant fins dalt la cresta d'estimballs ens trobem un enfilall d'orugues grassonetes que tapissen la pedra. Només de mirar-les, ja ens comença a picar la pell i les faves ens procuren un nou aspecte amb botons vermellets tatuats. Mirem cap avall mentre tresquem per la carena i una dotzena de voltors ens regala un espectacle alat. L'avi ocell ens sobrevola i informa a la família d'un possible tiberi. Se'ns reparteixen per colors: els de la samarreta vermella per l'Ala Ample, els verds pel Gran Aucell, els grocs pel Cap Pelat i així cada au té assignat un grup de senderistes. Glups! Per sort hem pujat i baixat sense cap incident, llevat d'alguna aterrissada per un peu mal posat o una pedra que es mou. Hem anat fent parada per no perdre ningú. El dinar asseguts en una cadira d'un bar, que ha fet el negoci de la setmana amb el nostre consum només de begudes, s'ha agraït. Després, per pair, una mini baixada i ja som a Organyà. Caminar i respirar la natura enmig d'un grup amb la solera d'un centre excursionista, amb l'experiència de més de cent anys, em fa sentir afortunada. M'hi he trobat com a casa. Gràcies!
 

    PROPERA ETAPA