SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2013 – 2014
Camins de Tramuntana"dels nyerros als maquis"
Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
Segona part: Sant Llorenç de Cerdans - Pica del Canigó*****
10a etapa. Vernet - Xalet dels Cortalets (10,170 kms)
11a etapa. Cortalets - Cim del Canigó - Taurinyà (18,190 kms)
Aproximació i ascenció a la Pica del Canigó, des del refugi de Cortalets, per la carena del Pic Barbet i la clàssica Xemeneia
Dissabte i diumenge, dies 28 i 29 de juny
“Muntanyes del Canigó fresques són i regalades,
sobretot ara a l’estiu, que les aigües són gelades.
Tres mesos m’hi vaig estar sens veure-hi persona nada,
sino un trist rossinyolet que en eixir del niu cantava...”
El Canigó, situat majestuosament a l’extrem oriental de la serralada pirinenca, a 68 kms. del mar Mediterrani, forma un massís ben definit; sobresurt amb altivesa de les planúries del Rosselló i resta emmarcat per les comarques del Conflent i el Vallespir, cedint bruscament els 2.784 metres del seu cim en direcció al mar.
En l’antigor dels temps, habitants refugiats en les altes valls, per raons de supervivència i seguretat, van atorgar als cims un caràcter sagrat, en difondre la creença d’esdevenir habitacle de déus benefactors i esperits malignes. Només cal recordar el valor que els grecs van conferir a la muntanya de l’Olimp o bé el que les Sagrades Escriptures van atribuir al Sinaí. No ha d’estranyar-nos, doncs, la simbologia sacra que la muntanya del Canigó exerceix sobre el poble català. Impregnada la muntanya de tradicions i llegendes, va motivar la curiositat de Pere el Gran II de Catalunya que va realitzar la seva ascensió l’any 1.285, després d’una cruenta batalla contra exèrcits francesos, segons la crònica medieval. En la història de l’excursionisme, Pere II de Catalunya serà el capdavanter en l’ascens a la muntanya.
Les muntanyes i valls del Canigó tenen una infinitat de possibilitats per fer-hi fàcils i agradables excursions o ascensions a través de paratges d’una soledat absoluta, on el silenci és el major privilegi i els boscos i el rocam estan radiants de lluminositat mediterrània, característiques que donen al Canigó un segell especial com ens diu la cançó popular.
Les dues darreres etapes dels Camins de Tramuntana (2ª part) estaran íntegrament dedicades al Canigó, objectiu final de la nostra aventura per camins de maquis que va començar al Cap de Creus ara farà dos anys. Farem una travessa de dos dies pel Massís del Canigó: dissabte sortirem de Vernet-les-Bains fins al xalet dels Cortalets, on farem nit. Diumenge, ben d'hora, ben d'hora, assolirem el cim de la Pica del Canigó per gaudir, a trenc d'alba i sota els nostres peus, d'amplíssimes vistes sobre gran part de Catalunya i la Mediterrània. El descens fins al refugi el farem per la via clàssica, tot passant pel Pic Joffre. Després de descansar al refugi, afrontarem la davallada final que ens durà al petit poble de Taurinyà, on ens recollirà l'autocar.
10a etapa. Vernet – Xalet dels Cortalets (10,170 kms)
Dissabte, dia 28 de juny
L'itinerari que farem des de Vernet fins al refugi dels Cortalets, és una de les vies més ràpides de pujada al Canigó des d'un nucli habitat, si ho féssim directe fins a la Pica. És un itinerari especialment dur a causa de la inclinació del terreny i de la normal manca d'ombres. Sortim de Vernet des de la carretera que porta a Fillols, la D-27. L'autocar ens deixarà just on comença el camí, on un rètol ens indica ben clar: "Massif du Canigou" (723 m). La pista és molt estreta i en forta costa encarada al pic del Cogulló; seguim uns senyals grocs
 |
Xalet de Cortalets
|
fins que es bifurca (796 m). Emprenem una forta pujada pel sender, més estret, de la dreta, ara marcat amb senyals vermells. Arribem a la carena del Serrat de les Falgueres (870 m) després d'algunes llaçades. La vista, fins ara tancada, de la vall de l'Orri i el Coll Joell, s'obre damunt les Tres Esteles. Vernet apareix ja als nostres peus. Deixem un camí a la dreta i encetem una nova llaçada per una pinosa, fins arribar al Clot del Xixó (1.000 m) on hi ha un petit collet; extensa vista i pal indicador.
Ens decantem ara vers l'est, deixant momentàniament la vall de Sant Vicenç. La vegetació, molt variada, és cada vegada més muntana. Després de dues llaçades més, pugem de dret una estreta canal. Trobem unes ruïnes i ascendim en curtes ziga-zagues avançant de nou vers la carena, fins assolir la Portella de Baix (1.209 m). Pocs metres a l'oest del camí hi ha un monument a l'escriptor francès Henri Barbusse. Des d'aquí tenim una extensa visió damunt la vall de Sant Vicenç. Deixem un sender a la dreta, i comencem a veure alguns salts d'aigua. De nou, ens decantem vers l'est per entrar en una canal desforestada per on ascendim en curtes llaçades. Trobem les restes de can Magí i arribem de nou a la carena divisòria de la vall de Sant Vicençs, la Portella de Dalt (1.390 m).
Al cap de poc, arribem a una cruïlla (1.470 m): el senderó de l'esquerra porta al pic del Cogulló i la font de la Barraqueta. Nosaltres seguim recte per sota la Roca Codinera per un estepar, i entre bàlecs i esbarzers sentim cada cop més forta la fragor de l'aigua del riu Bonaigua. L'indret es fa més rocós i tancat i en forta pujada. Després d'un tercer collet, iniciem una curta baixada. Trobem els primers avets i una font a l'esquera del camí. Travessem el riu Bonaigua (1.655 m) i prosseguim per l'obaga en forta pujada per un bosc d'avets fins assolir el refugi de la Bonaigua (1.745 m), on trobem els senyals del GR 10. Al seu damunt hi ha la pista, tancada al trànsit, que ve del Coll de les Voltes. La pista vira fortament vers l'est i de seguit la deixem per seguir un camí a la dreta en pujada (rètols indicadors).
 |
| Canigó des del circ de Barbet |
Anem fent llaçades per una avetosa ben formada; acabat el bosc entrem en un magnífic prat. Passem per l'Orri de la Castella (1.980 m), amb vistes molt aèries sobre la vall de la Castellana. Prosseguim pel prat, tot ascendint entre pins negres, avets i bedolls. Arribem a un collet (2.067 m), a la carena, entre pedres blanques. Als nostres peus, ben visible, el coll de les Voltes. Prosseguim la pujada pel vessant de la riera de Fillols fins que arribem a la Font de la Perdiu (2.270 m). Des de la font, i en una agradable davallada per la pista del GR 10, arribem tot seguit al Xalet dels Cortalets (2.150 m). Final de la desena etapa dels Camins de Tramuntana (2ª part).
11a etapa. Cortalets - Cim del Canigó - Taurinyà (18,190 kms)
Diumenge, dia 29 de juny
Itinerari:
Refugi de Cortalets (2.150 m) – Cresta de Barbet – Pic Barbet (2.733 m) – Portella de Vallmanya (2.591 m) – Xemeneia – Cim del Canigó (2.784 m) – La Portella (2.590 m) – Pic Joffre (2.362 m) – Refugi de Cortalets (2.150 m) – Ras dels Cortalets (2.055 m) – Roc del Mosquit (1.901 m) – Taurinyà (571 m).
L'itinerari proposat per assolir el cim de la Pica del Canigó és l'autèntica Ruta Verdaguer al Canigó. L’itinerari és una proposta que convida al caminant a fer l’ascensió a la Pica fent una volta circular. S’inicia per la cresta de Barbet i es baixa pel pic Joffre. Els punts de l’itinerari segueixen l’argument del poema, a grans trets, i ens proposen alguns dels versos més descriptius i emblemàtics que parlen del naixement de la nació catalana a banda i banda del Pirineu. L’itinerari s’adreça als catalans del nord i del sud perquè amb el Canigó puguin gaudir del paisatge, la llengua i la llegenda que Verdaguer va construir com a símbol de la nació catalana.
Sortim dels Cortalets (2.150 m) seguint una variant del GR 10, en principi planer, que es dirigeix al Ras del Prat Cabrera. Al cap de 5 minuts agafem una desviació a la dreta, al punt on el sender comença a perdre altitud. Nosaltres en guanyem ràpidament per mitjà de llaçades entre bosc de pi negre amb nerets, i a continuació pedregams esquistosos (2.276 m). El camí està senyalitzat amb marques de pintura i fites de pedres. Al final del bosc passem a prop del Mener d’Or, una antiga mina de cobalt. Noves ziga-zagues ens duen per un terreny aspre, anomenat la Costa de Sant Jaume, just al llom carener de la serra del Roc de l’Escala (2.489 m). Aquí comença la cresta de Barbet, sense complicacions. El sender evita més amunt els obstacles rocosos per una cornisa aèria a la dreta, amb una bona perspectiva del circ de Balaig i la paret est de la Pica del Canigó. Quan el camí comença a davallar a la portella de Vallmanya, a l’esquerra, nosaltres continuem per la carena, gairebé planera, fins al cim del pic de Barbet (2.733 m), amb un panorama sorprenent de la Pica, escarpada i altiva des d’aquí, i la resta del massís. El que més impressiona, però, és la paret nord-oest del mateix Barbet, als nostres peus i gairebé vertical fins a la gelera permanent de Balaig, al fons del circ.
Tot seguit, baixem per la carena meridional a la Portella de Vallmanya (2.591 m), i agafem el sender que amb una davallada breu ens porta al camí, fressat per ser una altra ruta clàssica d’ascensió a la Pica, que prové del refugi de Marialles i els Plans de Cadí. No gaire llunyà, a l'esquerra podem albirar el Puig Sec (2.665 m), a la capçalera de les valls de Vallmanya i Cadí. Voregem el Pic de Barbet per l’esquerra i arribem a la Bretxa Durier (2.696 m), un trau artificial de la carena, ja que va ser dinamitada a finals del segle XIX. Per un pedregar de gneis anem al peu de la canal de la Xemeneia, des d’on veiem, a l’esquerra, l’esvelta agulla que la caracteritza. La grimpada és fàcil (primer grau), amb bones preses i terrasses, tot i que al final es redreça una mica. Una cornisa a l’esquerra ens duu al cim de la Pica del Canigó (2.784 m), on trobem una creu de ferro i una taula d’orientació. Parlar del vast panorama de què gaudeix aquest cim sempre implica quedar-se curt, ja que és una talaia incomparable. En un dia clar domina el litoral mediterrani des de Marsella i el golf de Lleó fins al Cap de Creus, el golf de Roses i la Costa Brava.
Al sud es veu el Montseny, Montserrat, Collserola i bona part de la serralada Prelitoral. També abasta la plana del Rosselló, però el puig de Tretzevents li resta perspectives de la de l’Empordà. A l’oest, la vista s’allarga fins a la Pica d’Estats i la Maladeta. En dies de visibilitat refractària s’arriben a apreciar les siluetes del Ventor (Mont Ventoux) i fins i tot la Barre des Ecrins, als Alps del Delfinat.
Fem el descens per la còmoda i clàssica ruta dels Cortalets. Unes llaçades prop de la carena nord ens duen fins a la Portella (2.590 m). Voregem per l’esquerra o bé ens enfilem al cim del Pic Joffre (2.362 m) i enllacem amb el GR 10-36, que ve del refugi de Bonaigua. Passem per la font de la Perdiu i, entre matollars de neret, arribem a l’Estanyol, amb una vista sensacional del circ de Balaig, i de nou al xalet-refugi dels Cortalets. Fem un merescut descans al refugi i afrontem el tram final de baixada fins a Taurinyà. Sortim del refugi, seguint els senyals del GR 10 i el GR 83 fins al Ras dels Cortalets (2.055 m) on se separen. Ara, seguirem el GR 83. El sender baixa fort i en alguns punts és força aeri. Passem per la Soucarrade i el Roc Miquelet fins arribar al Roc del Mosquit (1.901 m), separació dels camins a Taurinyà i Mas Malet. Seguim baixant per boscos de pins i falgueres passant per les cabanes de Llasseres, una agrupació d’espectaculars cabanes de pedra seca amb diferents estances que utilitzaven els pastors durant l’època de més fred. Des d'aquesta alçada, gaudim d'espectaculars imatges de la vall amb Taurinyà a baix. El sender, ara força pedregós, segueix baixant sense descans pel mig d’un bosc de matolls i falgueres, i de tant en tant algun castanyer, fins arribar al petit poble de Taurinyà (571 m), situat al sud del Conflent, molt a prop de la famosa abadia de Sant Miquel de Cuixà. Final de l'onzena i última etapa dels Camins de Tramuntana (2ª part).
Organitza: Vocalia de Senders.
Full de ruta de les etapes 10 i 11, Vernet - Cortalets - Cim del Canigó - Taurinyà
Track GPS 10ª Etapa, Vernet - Xalet de Cortalets
Track GPS 11ª Etapa, Cortalets - Canigó - Cortalets
Track GPS 11ª Etapa, Cortalets - Taurinyà
Itinerari:
Refugi de Cortalets (2.150 m) – Cresta de Barbet – Pic Barbet (2.733 m) – Portella de Vallmanya (2.591 m) – Xemeneia – Cim del Canigó (2.784 m) – La Portella (2.590 m) – Pic Joffre (2.362 m) – Refugi de Cortalets (2.150 m) – Ras dels Cortalets (2.055 m) – Roc del Mosquit (1.901 m) – Taurinyà (571 m).
L'itinerari proposat per assolir el cim de la Pica del Canigó és l'autèntica Ruta Verdaguer al Canigó. L’itinerari és una proposta que convida al caminant a fer l’ascensió a la Pica fent una volta circular. S’inicia per la cresta de Barbet i es baixa pel pic Joffre. Els punts de l’itinerari segueixen l’argument del poema, a grans trets, i ens proposen alguns dels versos més descriptius i emblemàtics que parlen del naixement de la nació catalana a banda i banda del Pirineu. L’itinerari s’adreça als catalans del nord i del sud perquè amb el Canigó puguin gaudir del paisatge, la llengua i la llegenda que Verdaguer va construir com a símbol de la nació catalana.
 |
El Pic Barbet i la Pica del Canigó
|
Tot seguit, baixem per la carena meridional a la Portella de Vallmanya (2.591 m), i agafem el sender que amb una davallada breu ens porta al camí, fressat per ser una altra ruta clàssica d’ascensió a la Pica, que prové del refugi de Marialles i els Plans de Cadí. No gaire llunyà, a l'esquerra podem albirar el Puig Sec (2.665 m), a la capçalera de les valls de Vallmanya i Cadí. Voregem el Pic de Barbet per l’esquerra i arribem a la Bretxa Durier (2.696 m), un trau artificial de la carena, ja que va ser dinamitada a finals del segle XIX. Per un pedregar de gneis anem al peu de la canal de la Xemeneia, des d’on veiem, a l’esquerra, l’esvelta agulla que la caracteritza. La grimpada és fàcil (primer grau), amb bones preses i terrasses, tot i que al final es redreça una mica. Una cornisa a l’esquerra ens duu al cim de la Pica del Canigó (2.784 m), on trobem una creu de ferro i una taula d’orientació. Parlar del vast panorama de què gaudeix aquest cim sempre implica quedar-se curt, ja que és una talaia incomparable. En un dia clar domina el litoral mediterrani des de Marsella i el golf de Lleó fins al Cap de Creus, el golf de Roses i la Costa Brava.
 |
| Cim de la Pica |
Fem el descens per la còmoda i clàssica ruta dels Cortalets. Unes llaçades prop de la carena nord ens duen fins a la Portella (2.590 m). Voregem per l’esquerra o bé ens enfilem al cim del Pic Joffre (2.362 m) i enllacem amb el GR 10-36, que ve del refugi de Bonaigua. Passem per la font de la Perdiu i, entre matollars de neret, arribem a l’Estanyol, amb una vista sensacional del circ de Balaig, i de nou al xalet-refugi dels Cortalets. Fem un merescut descans al refugi i afrontem el tram final de baixada fins a Taurinyà. Sortim del refugi, seguint els senyals del GR 10 i el GR 83 fins al Ras dels Cortalets (2.055 m) on se separen. Ara, seguirem el GR 83. El sender baixa fort i en alguns punts és força aeri. Passem per la Soucarrade i el Roc Miquelet fins arribar al Roc del Mosquit (1.901 m), separació dels camins a Taurinyà i Mas Malet. Seguim baixant per boscos de pins i falgueres passant per les cabanes de Llasseres, una agrupació d’espectaculars cabanes de pedra seca amb diferents estances que utilitzaven els pastors durant l’època de més fred. Des d'aquesta alçada, gaudim d'espectaculars imatges de la vall amb Taurinyà a baix. El sender, ara força pedregós, segueix baixant sense descans pel mig d’un bosc de matolls i falgueres, i de tant en tant algun castanyer, fins arribar al petit poble de Taurinyà (571 m), situat al sud del Conflent, molt a prop de la famosa abadia de Sant Miquel de Cuixà. Final de l'onzena i última etapa dels Camins de Tramuntana (2ª part).
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: ***
Desnivells acumulats aproximats:
Dissabte: + 1.651 m - 112 m
Diumenge: + 859 m - 2.443 m
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Manel Cajide i Enric Cortés
Full de ruta de les etapes 10 i 11, Vernet - Cortalets - Cim del Canigó - Taurinyà
Track GPS 10ª Etapa, Vernet - Xalet de Cortalets
Track GPS 11ª Etapa, Cortalets - Canigó - Cortalets
Track GPS 11ª Etapa, Cortalets - Taurinyà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada