SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2013 – 2014
Camins de Tramuntana"dels nyerros als maquis"
Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
Segona part: Sant Llorenç de Cerdans - Pica del Canigó*****
9a etapa. Vallter 2000 - Castell (27,950 kms)
Entre el Ripollès i el Conflent, una travessa integral per paratges de gran bellesa amb la constant presència de l'altiu CanigóDiumenge, dia 1 de juny
Aquesta no és una excursió com qualsevol, és una excursió en majúscules, una travessada integral entre les comarques del nord del Ripollès i el Conflent, on gaudirem, en una llarga caminada d'alta muntanya, d'unes de les millors panoràmiques de tot el massís del Canigó. Des de l'estació d'esquí de Vallter resseguirem tota la carena que formen els primers contraforts importants dels Pirineus Orientals, com el Pic de Roca Colom, el Roc de la Mort de l'Escolà i les Esquerdes de Rojà, que tanquen el circ on neix el Riu Tec, important eix fluvial d'aquestes contrades nord-catalanes. Passades les Esquerdes, se'ns obrirà un paisatge ampli, verd, idíl·lic, amb el Canigó cada vegada més a prop nostre.
 |
Les Esquerdes de Rojà
|
Ja amb la primavera ben entrada, anirem a fer una llarga passejada. Des de Vallter (2.160 m) arrencarem i per la Portella de Morenç (2.377 m) prosseguirem. Seguint el camí de Campmagre de molt bona amplada, travessarem el Puig de la Coma Ermada (2.495 m). Una llarga travessa encetarem i el Puig de la LLosa (2.504 m) assolirem. Sense perdre ni guanyar massa desnivell, el cim de la Roca Colom (2.506 m) trepitjarem, i pel cim del Roc de la Mort de l'Escolà (2.462 m) continuarem. Rera nostre, l'altiva presència del Costabona s'eleva vers el sud com un far que delimita la cota pirinenca dels cims que sobrepassen els 2.000 metres en la divisòria d'aigües.
Tot seguint l'itinerari de l'Alta Ruta Pirinenca (HRP), davallarem un xic des del cim del Roc de la Mort de l'Escolà cap a la Portella de Rojà (2.373 m), on trobarem el petit i metàl·lic refugi lliure de Rojà a la banda sud i, tot seguit, resseguirem les anomenades Esquerdes de Rojà, una llarga cresta que fa de partió entre les comarques del Conflent i del Vallespir. El quars blanc que predomina en les roques de tota aquesta zona és realment espectacular. Tot carenejant per les Esquerdes de Rojà i amb un suau descens davallarem cap el Coll de Roques Blanques (2.273 m), on trobarem la pista que davalla en direcció sud cap el refugi dels Forquets. Seguirem la carena assolint la Collada Verda (2.270 m) per la vessant nord del Puig de la Collada Verda (ascensió opcional puntuable per als Cent Cims de la "FEEF").
Continuarem per terreny més aviat planer, sempre per la vessant obaga de la Serra dels Cóms, assolint en primer terme el Coll de les Voltes i seguidament la Collada del Vent (2.280 m). Per sota el cim dels Cóms arribarem al refugi de Plaguillem (2.276 m), tot havent gaudit durant aquest llarg tram de travessa d'unes de les millors panoràmiques de tot el massís del Canigó. El Pic dels Set Homes, el Pic de Tretzevents i el Pic de Rojà s'alcen davant nostre en un entramat de cims que conformen tot el massís del Canigó, destacant-ne el cim de la Pica més al nord, que és el nostre objectiu final.
A Plaguillem trobem els senyasl del GR 83 (Mataró - Canigó - Prada de Conflent, la Ruta de l'Exili), el qual seguirem fins al refugi de Marialles. Sortint del Plaguillem, experimentarem l'agradable sensació d'assolir un cim en sentit descendent i trepitjar el Pic de Donapà (2.112 m) tot passant prèviament per la Collada de la Roqueta. Descendirem suaument cap el Rec de la Llipodera, i seguint el seu curs en una perllongada baixada per una preciosa pista envoltada d'avets a banda i banda, arribarem al Refugi de Marialles (1.718 m), on podrem fer una parada per descansar.
A Marialles trobem els senyas del GR 10 francès que ara seguirem fins a Coll de Jou. Deixem a l'esquerra l'ampla pista de terra que porta al refugi i encetem una llarga davallada pel sender del GR 10, tot resseguint el curs del Barranc de Trabés, i passant pel Coll del Cavall Mort (1.454 m) i el Coll de la Creu (1.233 m) fins que arribem al Coll de Jou (1.125 m) de nou a la pista principal. Des d'aquí, un bonic sender entre la boscúria ens durà, en agradable descens, fins al petit poble de Castell (Casteil) (773 m), on l’insigne poeta català, Mossèn Cinto Verdaguer, va escriure la seva coneguda obra Canigó, màxim exponent de la poesia èpico-lírica de la Renaixença catalana. Final de la novena etapa dels Camins de Tramuntana (2ª part).
Continuarem per terreny més aviat planer, sempre per la vessant obaga de la Serra dels Cóms, assolint en primer terme el Coll de les Voltes i seguidament la Collada del Vent (2.280 m). Per sota el cim dels Cóms arribarem al refugi de Plaguillem (2.276 m), tot havent gaudit durant aquest llarg tram de travessa d'unes de les millors panoràmiques de tot el massís del Canigó. El Pic dels Set Homes, el Pic de Tretzevents i el Pic de Rojà s'alcen davant nostre en un entramat de cims que conformen tot el massís del Canigó, destacant-ne el cim de la Pica més al nord, que és el nostre objectiu final.
 |
Collada de Roques Blanques
|
A Marialles trobem els senyas del GR 10 francès que ara seguirem fins a Coll de Jou. Deixem a l'esquerra l'ampla pista de terra que porta al refugi i encetem una llarga davallada pel sender del GR 10, tot resseguint el curs del Barranc de Trabés, i passant pel Coll del Cavall Mort (1.454 m) i el Coll de la Creu (1.233 m) fins que arribem al Coll de Jou (1.125 m) de nou a la pista principal. Des d'aquí, un bonic sender entre la boscúria ens durà, en agradable descens, fins al petit poble de Castell (Casteil) (773 m), on l’insigne poeta català, Mossèn Cinto Verdaguer, va escriure la seva coneguda obra Canigó, màxim exponent de la poesia èpico-lírica de la Renaixença catalana. Final de la novena etapa dels Camins de Tramuntana (2ª part).
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 592 m) (- 1.975 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Manel Cajide i Àngel Vela
Refugis del Torb, entre Núria i el Canigó
Refugis del Torb és una gran travessa de muntanya entre Núria i el Canigó. És el cercle principal que uneix la Vall de Núria, Ulldeter, la Muntanya de Rojà i el Massís del Canigó, dissenyat per fer-lo en cinc etapes naturals. Segueix els camins històrics transitats durant segles per aquestes contrades, de sempre pels pastors transhumants i els seus ramats, i després també pels excursionistes.
La travessa Refugis del Torb transcorre per paratges d’un alt interès naturalístic, alguns dels quals disposen de diverses figures de protecció mediambiental. Les característiques biogeogràfiques són prou homogènies amb les variants altitudinals i les diferències cara sud – cara nord. El Ripollès, el Conflent i el Vallespir són comarques de muntanya situades als Pirineus Orientals, el Pirineu més antic. En la zona axial es pot observar l'empremta de les antigues glaceres: els circs, les valls en forma de U i les morrenes.
La travessa Refugis del Torb es desenvolupa entre els 900 i els gairebé 3000 m d’altitud, territoris de muntanya mitjana i alta muntanya, sotmesos a condicions meteorològiques severes i canviants. La gran varietat de combinacions de la travessa Refugis del Torb permet dissenyar fins a 12 etapes possibles Per a simplificar-ho, hi ha dues propostes tancades: “Torb Standard” en 5 dies (Núria-Ulldeter-Marialles-Mentet-Carançà-Núria) i “Torb Altitude” en 7 dies (el mateix itinerari però afegint-hi diferents ascencions com les del Canigó i el Puigmal). Però si voleu dissenyar-vos altres combinacions us podeu fer la travessa a la vostra mida.
Totes aquestes característiques biogeogràfiques d’alt interès naturalístic han fet al llarg dels anys que, a banda i banda de la frontera, es declaressin diverses figures de protecció mediambiental:
- Espai d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: És un espai natural protegit al Ripollès (12.262 ha) que representa la regió biogeogràfica alpina on la geomorfologia glacial i periglacial del Pirineu Oriental hi està ben representada.
- Xarxa Natura 2000: La gran bellesa d'aquest territori i la diversitat d'espècies que s'hi troben ha fet que gairebé un 35% del territori del Ripollès estigui protegit amb aquesta figura de protecció d’ambit europeu.
- Reserves Naturals de Pi, Mentet i Prats de Molló: Situades al límit del massissos del Canigó, de la Carança i del Costabona, aquestes tres reserves protegeixen una rica biodiversitat i nombrosos casos d’endemisme.
- Canigó Grand Site: Com a paratge de gran notorietat, el massís del Canigó fa part dels Grands Sites nacionals francesos des de l’any 1989. S’hi fan actuacions de rehabilitació de zones de paisatges degradats, millora i creació d’equipaments d’acolliment i d’àrees d’estacionament, control de la circulació motoritzada i suport a les mobilitats sostenibles, manteniment dels accessos al paratge classificat, difusió d’informacions pràctiques, sensibilització a l’ecologia de muntanya… Es tracta d’una mobilització quotidiana perquè “la muntanya sagrada dels catalans” sigui un massís viu i accessible. Des de 2011 és considerat també Grand Site de França, tal com altresmés coneguts, el mont Saint-Michel, el pont del Gard, Rocamadour, la muntanya Sainte-Victoire, la pointe du Raz, el puy de Dôme…
Pel que fa a les tradicions ancestrals de tota aquesta zona, en el territori de les reserves naturals de Prats de Molló, Pi i Mentet, les cabanes de pastors, uns petits abrigalls de pedres seques, formen un patrimoni arquitectònic remarcable. Totes aquestes contruccions són el testimoni de l’activitat intensa passada. Els Usatges de Barcelona, els usos i costums que van servir de base al dret català precisen, en un document de l’any 1068, els drets d’herbatge dels ramats en els estiuatges de la zona. Aquesta transhumància entre les zones costaneres del Rosselló, de la Catalunya Sud i les pastures de l’alta muntanya van tenir durant segles un rol essencial per l’economia local i va afavorir el comerç del bestiar i de la llana. La pujada cap a l’estiuada és encara vigent avui dia. Els bovins criats per la carn, ara majoritaris, es queden a mig pendent. El pas de les bèsties s’organitza seguint un ordre precís per tal d’aconseguir una utilització optima de l’herba: primer pels bovins, després pels cavalls i les ovelles.
Pel que fa a la història, la travessa Refugis del Torb ofereix al participant un recorregut escenari d’episodis del nostre passat, que és bo i bonic d’anar recordant. Per començar, aquestes tres comarques, el Ripollès, el Vallespir i el Conflent, i tot el trajecte de la travessa, compartiren senyors i comtes durant alguns segles de la nostra edat mitjana. Abans que Catalunya fos una realitat nacional, els comtes de Cerdanya, sota el domini dels quals hi havia entre d’altres territoris, la vall de Ribes, són també senyors del Conflent, en el qual ja des del segle IX, compten amb uns col·laboradors militars, els vescomtes de Conflent. Un membre d’aquesta família vescomtal del Conflent és el bisbe d’Urgell, sant Ermengol (1010-1035), que, a banda del seu ofici episcopal, que afectava a la vall de Ribes, tenia en aquest territori, a títol particular diverses propietats, a Ventolà i a Ribes. La vall de Ribes i el Conflent presenten, però, una relació encara més estreta i més continuada en un aspecte poc conegut, però essencial per entendre l’economia i la manera de viure a muntanya: la ramaderia. El segle XV, època de gran progrés de la ramaderia, quan els carnissers de Barcelona s’interessaven per l’abastiment de bons productes per als mercats de la ciutat comtal, i compraven carn del Conflent i de la vall de Ribes , es va establir una aliança estratègica entre les grans pastures i els pastors de Coma de Vaca (Queralbs) i les pastures de Vinçà al Conflent.
L’empresa que desenvolupa i ofereix aquests itineraris de Refugis del Torb és A Pas d’Isard. A Pas d’Isard neix de l’estima per la nostra terra, la seva cultura i els seus paisatges, i de l’afany per descobrir-ne cada racó pas a pas. Volen compartir amb tots els que ho vulguin els històrics corriols d’aquests itineraris, les intenses vivències que genera l’excursionisme, la descoberta d’aquests magnífics paisatges, i les converses amb les persones del territori que enriquiran la nostra descoberta. Us animem, doncs, a que hi participeu.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada