SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2013 – 2014
Camins de Tramuntana"dels nyerros als maquis"
Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
Segona part: Sant Llorenç de Cerdans - Pica del Canigó*****
8a etapa. Setcases - Vallter 2000 (13,890 kms)
Carenejant pels cims més solitaris i oblidats de la serra del Catllar i la Coma de l'Orri, un espectacle muntanyós de primer ordre
Carenejant pels cims més solitaris i oblidats de la serra del Catllar i la Coma de l'Orri, un espectacle muntanyós de primer ordre
Diumenge, dia 4 de maig
Heus aquí una autèntica excursió d'alta muntanya per la zona de Vallter amb l'ascensió a un dels cims més oblidats, el Puig de Pastuira o de les Borregues. En aquesta travessa des de Setcases fins a l'estació d'esquí de Vallter descobrirem un d'aquells racons meravellosos del Pirineu Oriental, la serra del Catllar i la Coma de l'Orri. Si la zona d'Ulldeter està força freqüentada els caps de setmana, aquí tindrem un veritable santuari de tranquil·litat. El Puig de les Borregues, a l'extrem de la serra del Catllar, és una muntanya poc concorreguda. Es troba a mig camí entre la zona de Vallter i la zona del Balandrau, a la carena que uneix el Gra de Fajol i el Puig de Fontlletera. Potser per aquesta situació un xic aïllada de les muntanyes més visitades es converteix en un cim oblidat. La ruta ens ofereix grans vistes dels cims de la serralada pirinenca oriental des del tram on carenegem a gran altura: Bastiments, Infern, Gra de Fajol, cims de l'Olla de Núria, Balandrau, etc. Des del cim, la vista cap el sud-est de tota la Vall de Ter és realment espectacular.
Som al poble de Setcases (1.270 m), i abans d'arrancar caldrà esmorçar per tal de poder afrontar el costerut tram inicial. Arranquem pujant per les escales de Can Jepet, tot remuntant suaument entre els
prats i els camps de conreu del terme de Setcases. Durant tot aquest tram, anirem recorrent els prats i les cabanes que la gent de Setcases fa servir com estables i granges de bestiar. Passat el Clot de la Vernosa i el Planàs, deixarem la Cabanya d'en Bundanci a mà esquerra (1.562 m), i més amunt la Cabanya d'en Llabaig a la dreta, per arribar al Serrat del Coll del Llop, on, si tenim sort, trobarem la font del Coll del Llop (1.636 m). Seguim remuntant el camí que ara gira vers el sud per anar a buscar la Devesa de Querornabòs (1.703 m), on ja arribarem sense alè. Arribats a aquest llom, gaudirem d'una superba visió de la vall del Ter amb el poble de Setcases sota nostre i totes les cabanes de pastors.
 |
Puig de les Borregues. Al fons, el Canigó
|
A partir d'aquí, comencem a enfilar amb forta remuntada, tot passant pel costat de l'enrunat Casal de Querornabòs i la Jaça dels Xais, per tal d'anar a buscar la carena que ens portarà al cim de la Creu Vermella (2.354 m), també conegut com el Pic de Pastuira. Tot seguit, comencem a resseguir la carena del Serrat del Catllar, enlairats per damunt del profund barranc del Catllar que resta sota nostre a l'esquerra. Passem pel cim de la Canal Mala (2.425 m) i anem resseguint en tot moment la carena que s'enfila vers ponent, recorrent la Cinglera de les Arbretes, i amb un darrer tram d'exigent ascens assolim la cota màxima, el Puig de Pastuira o de les Borregues (2.693 m), un dels cent cims de la FEEC. Si el temps ens acompanya, gaudirem d'unes vistes panoràmiques excepcionals de 360 graus.
A partir del cim, sense perdre ni guanyar massa desnivell, anirem resseguint tota la carena que formen els cims de la Coma de l'Orri, la carena de les Bretes Blanques, enlairats a cavall entre la vall del Freser a ponent i la Coma de l'Orri i la vall
del Ter a llevant, fins que finalment assolirem el Coll de la Coma de l'Orri (2.499 m). Arribats a aquest altiu coll, per aquells que encara no hagin tingut prou, hi ha la possibilitat de fer el Pic del Gra de Fajol Gran (2.708 m). Per a la resta de mortals, és a dir les persones normals, iniciarem una agradable i planera diagonal vers el nord que ens menerà a l'ampli i ventat coll de la Marrana (2.529 m), on esperem que no bufi el Torb.
 |
Carena del Puig de les Borregues
|
Des d'aquí, seguint el traçat clàssic del GR 11, ja recorregut en el Camí dels Nyerros, descendirem agradablement fins arribar al refugi d'Ulldeter (2.220 m), on a tots els participants d'aquesta etapa se'ls farà entrega d'un petit detall meritori per l'esforç de la sortida. Feta l'entrega, prosseguirem el descens fins a la propera carretera que ve de Setcases i la seguirem amunt uns quants metres per acabar l'etapa a les instal·lacions de l'estació d'esquí de Vallter 2000 (2.160 m). Final de la vuitena etapa dels Camins de Tramuntana (2ª part).
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: ***
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.560 m) (- 651 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Manel Cajide i Enric Cortés
Espai d'interès natural de la Capçalera del riu Ter
L’Espai d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser forma part del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) des de la seva aprovació l’any 1992. És el més extens del Ripollès, amb unes 12.500 ha ubicades en vuit municipis, de les quals un 80% es reparteixen entre Queralbs i Setcases. Ubicat en un espai d’alta muntanya, inclou els principals cims de la comarca (Gra de Fajol, Bastiments...), així com els naixements dels seus dos rius més importants, el Ter i el Freser.
L’any 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar que s’instés el Govern a iniciar els tràmits per declarar l’espai com a parc nacional o parc natural, una petició que es va repetir al cap d’un any però que no va progressar.
Els valors naturals que més destaquen, a primera vista, són aquells vinculats a les formes pròpies del modelat glacial, i les surgències d’aigua i els cursos torrencials, amb ràpids i sallents freqüents. Els circs, envoltats de cingles, canals i tarteres d’esquists, la majoria d’elles funcionals, els cons de dejecció de blocs, els lòbuls i cordons de les glaceres rocalloses relictes, els grans blocs erràtics, etc. I també, les espectaculars valls de modelat glacial, que s’obren a les cotes inferiors de la subunitat. Igualment, pel que fa a la flora i la fauna, formada per espècies adaptades a les rigoroses condicions de l’alta muntanya, que abasta a nivell nacional el límit de distribució d’espècies catalogades com a “molt rares” i “fràgils”, com ara per exemple la perdiu blanca (Lagopus mutus pyrenaicus) o la genciana alpina (Gentiana acaulis subsp. alpina).
Els canvis estacionals del paisatge són d’un atractiu extraordinari: des d’aspecte polar dels paisatges hivernals, fins a l’esplèndid cromatisme tardorenc, amb els bedollars daurats, passant per la magnífica florida del prats alpins i dels nerets sota les pinedes de pi negre, i els brolls i regalims d’aigües, pels prats xops amb eufòrbies, durant l’època del desgel.
L’àrea conté un bon nombre d’hàbitats d’interès comunitari on en molta part la superfície forestal és de gestió publica (en aquest cas majoritàriament pertanyent a la Generalitat) i que fan la funció de boscos protectors. De fet, aquesta subunitat és la que presenta una major protecció dels valor naturals (ja sigui a traves del PEIN o la Xarxa Natura 2000), i alhora es torna l’àrea on es reclama augmentar-ne la preservació per salvaguardar amb més eficiència els seus valors.
L’espai es defineix també pels seus importants valors culturals i simbòlics doncs és una zona ben atractiva i amb un important llegat i tradició excursionista, com ho palesa la referència del ja desaparegut Xalet d’Ull de Ter, construït l’any 1908 i primer refugi de muntanya de l’estat espanyol; o la continuïtat en la presència de l’actual Refugi d’Ull de Ter, o bé, l’actual promoció i disseny d’una important xarxa d’itineraris de vianants per muntanya.
Altres valors es centren en la presència del jaciment de la Balma de les Donzelles de cronologia imprecisa però catalogat pel planejament urbanístic de Setcases; l’atractiu estètic dels diversos salts d’aigua, com el del Cossí d’en Batlló a la riera de Carboners; el bon estat de conservació del bosc de ribera i la presència encara de prats de dall; la presència de testimonis de la vida nòmada i pastoral d’aquestes contrades com són les cabanes i els refugis de pedra; l’existència de gran nombre de tanques de pedra d’encara no 30 cm d’alçada resseguits d’avellaners (Corylus avellana); les feixes amb cabanes margeneres de la zona de la Solana del Fuster; els espadats, penya-segats, cingleres i afloraments de roca per la seva abruptesa i espectacularitat; l’ús social i cultural que desenvolupa el bosc, ja sigui per motius d’esbarjo com també per la recol·lecció de bolets, plantes medicinals, caça, etc; el santuari del Catllar catalogat en el planejament de Vilallonga de Ter i considerat Bé Cultural d’Interès Nacional; i finalment, l’atractiu que suposa la presència de diversos miradors ja condicionats per el gaudi i la contemplació del paisatge, com són el Forat de l’Olla des d’on gaudireu de vistes sobre la vall del Ter, Gra de Fajol, Pastuira, etc., el Mirador d’en Xoriguera amb una esplèndida vista de la vall de Carlat, o el Mirador de la Baidana des del qual es pot contemplar gran part de terme municipal de Setcases, així com la majoria dels cims més importants.
-073.jpg)
Amb cims superiors als 2.000 m. recoberts per prats montans, tarteres, roquissars i de climatologia extrema, aquesta àrea aplega els majors valors naturals de l’àmbit i és la majoria dels paisatges menys humanitzats de la vall, ja que només acull el nucli urbà de Setcases i un petit seguit de construccions aïllades al voltant de la carretera GIV-5264, a banda de les construccions vinculades a l’estació d’esquí de Vallter 2000. La subunitat es troba coronada per un carenam de pics i serres molt emblemàtiques de l’excursionisme català (Bastiments, Gra de Fajol, Puig Pastuira, etc.) tot i que un dels aspectes més distintius és la presència d’importants calmes culminants, nues i batudes pels vents, com les de les rodalies de la zona del coll de Mentet. La vegetació dominant són els prats alpins i subalpins propis de l’alt Pirineu, tot i que també les pinedes de pi negre amb neret ocupen bona part de les zones que es troben inferiors als 2000 m. A les parts més baixes hi dominen les rouredes com també les pinedes de pi roig, les quals han tingut una important expansió per a l’aprofitament fustaner.
Aquesta subunitat és la que abasta les zones amb major pendent, és a dir superiors al 50%, i on la presència de planes al·luvials és ínfima, destacant les que hi ha al nord i sud del nucli de Setcases com ara les Closes del Pont Nou, la plana de la Catllaresa o la Closa Gran, i on s’hi preveu algun creixement urbanístic, com per exemple en el primer cas. Els forts pendents i desnivells expliquen també que sigui la zona amb més risc d’allaus. Fisiogràficament està formada per la capçalera del riu Ter (inclou els diferents torrents i rieres que davallen del circ d’Ulldeter) amb les conques hidrogràfiques del riu Carboner, el torrent de Coma de l’Orri i la conca de la riera del Catllar que conformen una geomorfologia amb quatre conques visuals i fluvials, ben clares i diferenciades, que perfilen bé aquest paisatge.
Les principals dinàmiques en que es veu sotmesa aquesta subunitat són dues, d’una banda, els processos urbanístics i de desenvolupament d’activitats vinculades a l’oci, l’esbarjo i a l’esport, en bona part lligats a l’estació d’esquí de Vallter 2000; i de l’altra, un procés de declivi, o fins i tot d’abandó, de les activitats agropecuàries tradicionals i en especial de la ramaderia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada