SENDERS DE GRAN RECORREGUT
EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar
Tercera etapa. Casa Beanta - Mequinensa (19,050 km)
Diumenge, dia 22 de novembre
Per arribar a Casa Beanta, punt d’inici d’aquesta tercera etapa del GR 99, haurem de fer el mateix recorregut, però a la inversa, que vem fer al final de la segona etapa des de la casa Beanta fins a la N-211, lloc on ens deixa l’autocar. Es tracta d’uns 3 kms. aproximadament.
A partir d'aquí, se segueix pel camí del Plano. Dues pistes, una per cada banda, s'incorporen al Camí Natural. Uns met
res abans que el camí inicïi el descens pel barranc de Tapioles, s'arriba a un conjunt de cases i naus que conserven les restes d'un vell aljub a l'esquerra del camí, es tracta del Mas de Falonet. A uns 5 minuts passat el mas, es deixa la pista i per una drecera es fa un gir de 180 graus que permet internar-se al barranc de Tapioles. En un pronunciat descens, el camí es dirigeix a la riba de l'embassament. Després de passar per unes edificacions, s'arriba a una cruïlla de pistes en un collet i el camí davalla a buscar el fons del rierol de Tamariu.
La pista baixa al marge dret de l'embassament. Es passa en dues ocasions entre estretes parets per sortir a una pista asfaltada que condueix a la part superior de la presa de Mequinensa. Finalment, el carril desemboca a la N-211, molt a prop de la riba de l'Ebre. El camí passa pel pont sobre l'Ebre, just en el punt on comença el traçat de l'etapa 36.1 del GR 99 que es dirigeix a Fayón, una de les variants del Camí Natural.
Un cop creuat el riu, podrem apreciar, a l'altre vessant, les restes de l'antic casc urbà de Mequinensa sota la figura dominant del castell medieval. En poc més d'un quilòmetre, pel voral de la carretera, i aprofitant un ramal de descans sobre la riba, s'entra finalment a la localitat de Mequinensa, final de l'etapa. Aquesta nova població es va construir arran de la desaparició de l'antiga com a conseqüència de la construcció del pantà de Riba-roja, a principis de la dècada dels setanta; d'estar a la vora de l'Ebre, va passar a ubicar-se al marge dret del Segre.
Com que l’etapa d’avui és curta, la podrem completar amb una interessant visita al castell medieval de Mequinensa, considerat avui dia un dels millors castells que l'art gòtic va llegar a la Corona d'Aragó. Constitueix el punt d'interès més important de Mequinensa. Poques fortaleses tenen un millor emplaçament que aquesta, contemplant un extens i impressionant paisatge, gairebé geològic, sobre la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
Dificultat: *
Desnivells acumulats aproximats: (+160 m) (-350 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar
Tercera etapa. Casa Beanta - Mequinensa (19,050 km)
Diumenge, dia 22 de novembre
Per arribar a Casa Beanta, punt d’inici d’aquesta tercera etapa del GR 99, haurem de fer el mateix recorregut, però a la inversa, que vem fer al final de la segona etapa des de la casa Beanta fins a la N-211, lloc on ens deixa l’autocar. Es tracta d’uns 3 kms. aproximadament.
A partir d'aquí, se segueix pel camí del Plano. Dues pistes, una per cada banda, s'incorporen al Camí Natural. Uns met
res abans que el camí inicïi el descens pel barranc de Tapioles, s'arriba a un conjunt de cases i naus que conserven les restes d'un vell aljub a l'esquerra del camí, es tracta del Mas de Falonet. A uns 5 minuts passat el mas, es deixa la pista i per una drecera es fa un gir de 180 graus que permet internar-se al barranc de Tapioles. En un pronunciat descens, el camí es dirigeix a la riba de l'embassament. Després de passar per unes edificacions, s'arriba a una cruïlla de pistes en un collet i el camí davalla a buscar el fons del rierol de Tamariu.La pista baixa al marge dret de l'embassament. Es passa en dues ocasions entre estretes parets per sortir a una pista asfaltada que condueix a la part superior de la presa de Mequinensa. Finalment, el carril desemboca a la N-211, molt a prop de la riba de l'Ebre. El camí passa pel pont sobre l'Ebre, just en el punt on comença el traçat de l'etapa 36.1 del GR 99 que es dirigeix a Fayón, una de les variants del Camí Natural.
Un cop creuat el riu, podrem apreciar, a l'altre vessant, les restes de l'antic casc urbà de Mequinensa sota la figura dominant del castell medieval. En poc més d'un quilòmetre, pel voral de la carretera, i aprofitant un ramal de descans sobre la riba, s'entra finalment a la localitat de Mequinensa, final de l'etapa. Aquesta nova població es va construir arran de la desaparició de l'antiga com a conseqüència de la construcció del pantà de Riba-roja, a principis de la dècada dels setanta; d'estar a la vora de l'Ebre, va passar a ubicar-se al marge dret del Segre.
Com que l’etapa d’avui és curta, la podrem completar amb una interessant visita al castell medieval de Mequinensa, considerat avui dia un dels millors castells que l'art gòtic va llegar a la Corona d'Aragó. Constitueix el punt d'interès més important de Mequinensa. Poques fortaleses tenen un millor emplaçament que aquesta, contemplant un extens i impressionant paisatge, gairebé geològic, sobre la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
Dificultat: *
Desnivells acumulats aproximats: (+160 m) (-350 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
El castell de Mequinensa
L'entorn natural i faunístic de Mequinensa constitueix un gran atractiu per al turisme ecològic i esportiu. La pesca, amb gran varietat d'espècies que abunden a les aigües del pantà, i els esports nàutics, atreuen cada any a un major nombre de visitants. L'excel·lent varietat d'ecosistemes que van des de les estepes mediterrànies als impenetrables boscos de ribera, fan un paradís faunístic d'una biodiversitat incomparable. Entre aquests el que més destaca és l'"Aiguabarreig", que se situa entre la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre.
Però un dels punts d'interès i d'obligada visita és el majestuós castell de Mequinensa. A la part alta del turó va ser construït un castell gairebé a la vora d'un gran precipici, el que li confereix un emplaçament des del qual encara avui, es pot contemplar l'espectacular paisatge a una alçada d'uns 185 metres sobre el nivell de la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca. Poques fortaleses tindran un millor emplaçament que aquesta, contemplant un extens i impressionant pai
satge, gairebé geològic. No deixa de sorprendre que els Montcada, senyors de la baronia de Mequinensa escollissin aquest niu d'àligues per a la seva mansió fortificada, l'edifici és un autèntic Castell-Palau, un dels millors que l'art gòtic va llegar a la Corona d'Aragó, datat els segles XIV i XV.
satge, gairebé geològic. No deixa de sorprendre que els Montcada, senyors de la baronia de Mequinensa escollissin aquest niu d'àligues per a la seva mansió fortificada, l'edifici és un autèntic Castell-Palau, un dels millors que l'art gòtic va llegar a la Corona d'Aragó, datat els segles XIV i XV. No hi ha dubte que els Ibers, romans, visigots i musulmans van haver d'ocupar i fortificar l'altura, però els escassos elements heràldics trobats fins i tot entre les ruïnes del castell, durant la seva restauració, pertanyen al llinatge dels Moncada traslladant-nos a finals del segle XIII o a començament del s. XIV. L'edifici s'alça arrogant, sent una massa tancada de força alçada. La seva planta és un quadrilàter irregular, amb set torrasses rectangulars excepte una, la més robusta, que és curiosament de plata pentagonal. Dues de les torrasses flanquegen la petita porta que és semicircular.
Durant els anys 50 el castell, que estava en ruïnes per causa de la Guerra Civil espanyola va ser rehabilitat com a residència per ENHER deixant-lo en perfecte estat, tot i que actualment és propietat d'ENDESA. Considerat avui dia un dels millors castells que l'art gòtic va llegar a la Corona d'Aragó. Constitueix el punt de interès més important de Mequinensa. En els seus principis va ser una fortalesa àrab, construïda per la tribu berber dels Miknasa fins al segle XII, i al final de diverses conquestes, cau en mans de Ramon Berenguer IV, passant ja definitivament a mans dels cristians. Després de diversos canvis de propietari, en el 1.184 se li concedeix el castell i la vila de Mequinensa al marquès d'Aitona, D. Ramon Guillem de Montcada, passant posteriorment als ducs de Medinaceli (Duquessa d'Alba).
Però fins al s. XV no s'introdueixen 
les primeres reformes per tal de convertir la fortalesa militar en residència-palau. Molt després, entre els anys 1700 i 1710 (Guerra de Successió) en què es va produir un canvi de dinastia a Espanya (dels Àustries als Borbons) es va transformar i condicionar el castell i els voltants a una nova forma de guerra (amb armes de foc, artilleria ...), essent aquest el moment en què el duc d'Orleans va manar construir un camí que anés des de Mequinensa a Tortosa paral.lel al riu, per tal de custodiar totes les barcasses (llaüts) que navegaven pel riu entre aquestes dues poblacions.
les primeres reformes per tal de convertir la fortalesa militar en residència-palau. Molt després, entre els anys 1700 i 1710 (Guerra de Successió) en què es va produir un canvi de dinastia a Espanya (dels Àustries als Borbons) es va transformar i condicionar el castell i els voltants a una nova forma de guerra (amb armes de foc, artilleria ...), essent aquest el moment en què el duc d'Orleans va manar construir un camí que anés des de Mequinensa a Tortosa paral.lel al riu, per tal de custodiar totes les barcasses (llaüts) que navegaven pel riu entre aquestes dues poblacions. Entre els anys 1808 i 1814 (Guerra de la Independència) el castell va suportar 3 atacs per part de Napoleó, però finalment el 1810 va ser conquerit per les tropes del Mariscal Suchet, pertanyent fins el 1814 al govern francès. Però al febrer d'aquest mateix any i sense disparar ni un sol tret va tornar a mans espanyoles per mediació d'una estratègia més de l'espionatge de Van Halen. Mequinensa va passar a ser inscrit en lletres grans en una de les columnes exteriors a l'Arc de Triomf de París.
Entre 1820 i 1823 va adquirir un paper decisiu, suportant importants atacs carlins i conservant la guarnició militar que va durar fins a principis del segle XX, que va ser abandonat. Durant la guerra civil passa a ser un castell d'observació i un cop finalitzada la guerra queda en ruïnes fins que l'empresa ENHER el reconstrueix en la dècada dels anys 50. Actualment el castell és propietat d'ENDESA.
**
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada