SENDERS DE GRAN RECORREGUT
EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar
Quarta etapa. Mequinensa - Almatret (21,620 km)
Diumenge, dia 20 de desembre
En aquesta quarta etapa del GR 99, deixarem enrera la província de Saragossa, amb els seus paisatges més feréstecs, i entrarem definitivament a la comunitat autònoma de Catalunya, la qual ja no abandonarem fins al delta de l'Ebre.
Situat vora la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre, el poble de Mequinensa que avui dia coneixem va ser creat fa pocs anys, quan a mitjans del passat segle es va construir l'embassament de Riba-roja, deixant l'antic Mequinensa negat per les aigües i obligant els seus habitants a construir un nou lloc per viure. Del poble vell, d'origen musulmà, en queda poc més que el record, ja que abans de ser inundat va ser destruït. Tot i així, de
l poble nou resulta interessant visitar: el castell-palau dels Montcada, del segle XIV i estil gòtic, recentment restaurat, restes de la vella església de Nostra Senyora dels Àngels, el jaciment arqueològic de Castellets, o el museu miner.
La sortida de Mequinensa es fa pel pont de l’Arbora sobre el Segre, situat sobre el ramal de l’embassament de Riba-roja que penetra fins a la Granja d'Escarp, a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca. La unió d'aquests tres grans rius formen l'Aiguabarreig, important espai d'interès natural; un lloc privilegiat per conèixer a fons i gaudir de boscos de ribera, illes, canyissars i llacunes. La seva importància com a aiguamoll queda patent en la gran quantitat d'aus que poden ser observades. El Camí Natural de l'Ebre segueix la carretera de servei miner que discorre per la riba de l'embassament. Quan s'acaba la franja d'hortes que el separen de la riba, el camí continua paral·lel al pantà en direcció est.
Un cop acabat el curt tram asfaltat de la carretera, la pista supera algunes entrades a les explotacions mineres i s'arriba al barranc de l'Aiguamoll, divisòria entre l'Aragó i Catalunya. S'abandona la riba del pantà fent un gir a l'esquerra per remuntar el fons de la vall i arribar a un punt més elevat, on hi ha unes mines en desús amb les seves precàries instal·lacions: són les mines Lluc.
El camí, a poc a poc, va guanyant alçada, travessant la dilatada vall de Mas de Gili. S'arriba així a una cruïlla on es descarta un ramal que condueix a la població de Maials. Es passa pel Mas de Gili, o del Cisco, i es continua pujant cap a la Bassa de l'Empedrola, assolint la divisòria de la serra i la carretera de Maials a Almatret, lloc amb unes excel·lents vistes vers el N, enmig d'una vegetació de garriga mediterrània.
Creuada la carretera, s'agafa l'antiga via, que davalla a un torrent i connecta amb el traçat més modern. En poc més de dos quilòmetres, el camí entra al casc urbà d'Almatret, petita població de poc més de mil habitants, dedicats a l'agricultura, on s'obté un oli d'oliva de qualitat molt especial a partir de la varietat arbequina. Malgrat la distància que la separa de l'Ebre, no li són aliens els avatars del gran riu, i tot el seu entorn és un continu mirador sobre el seu encaixat curs.
Dificultat: *
Desnivells acumulats aproximats: (+390 m) (-70 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar
Quarta etapa. Mequinensa - Almatret (21,620 km)
Diumenge, dia 20 de desembre
En aquesta quarta etapa del GR 99, deixarem enrera la província de Saragossa, amb els seus paisatges més feréstecs, i entrarem definitivament a la comunitat autònoma de Catalunya, la qual ja no abandonarem fins al delta de l'Ebre.
Situat vora la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre, el poble de Mequinensa que avui dia coneixem va ser creat fa pocs anys, quan a mitjans del passat segle es va construir l'embassament de Riba-roja, deixant l'antic Mequinensa negat per les aigües i obligant els seus habitants a construir un nou lloc per viure. Del poble vell, d'origen musulmà, en queda poc més que el record, ja que abans de ser inundat va ser destruït. Tot i així, de
l poble nou resulta interessant visitar: el castell-palau dels Montcada, del segle XIV i estil gòtic, recentment restaurat, restes de la vella església de Nostra Senyora dels Àngels, el jaciment arqueològic de Castellets, o el museu miner.La sortida de Mequinensa es fa pel pont de l’Arbora sobre el Segre, situat sobre el ramal de l’embassament de Riba-roja que penetra fins a la Granja d'Escarp, a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca. La unió d'aquests tres grans rius formen l'Aiguabarreig, important espai d'interès natural; un lloc privilegiat per conèixer a fons i gaudir de boscos de ribera, illes, canyissars i llacunes. La seva importància com a aiguamoll queda patent en la gran quantitat d'aus que poden ser observades. El Camí Natural de l'Ebre segueix la carretera de servei miner que discorre per la riba de l'embassament. Quan s'acaba la franja d'hortes que el separen de la riba, el camí continua paral·lel al pantà en direcció est.
Un cop acabat el curt tram asfaltat de la carretera, la pista supera algunes entrades a les explotacions mineres i s'arriba al barranc de l'Aiguamoll, divisòria entre l'Aragó i Catalunya. S'abandona la riba del pantà fent un gir a l'esquerra per remuntar el fons de la vall i arribar a un punt més elevat, on hi ha unes mines en desús amb les seves precàries instal·lacions: són les mines Lluc.
El camí, a poc a poc, va guanyant alçada, travessant la dilatada vall de Mas de Gili. S'arriba així a una cruïlla on es descarta un ramal que condueix a la població de Maials. Es passa pel Mas de Gili, o del Cisco, i es continua pujant cap a la Bassa de l'Empedrola, assolint la divisòria de la serra i la carretera de Maials a Almatret, lloc amb unes excel·lents vistes vers el N, enmig d'una vegetació de garriga mediterrània.
Creuada la carretera, s'agafa l'antiga via, que davalla a un torrent i connecta amb el traçat més modern. En poc més de dos quilòmetres, el camí entra al casc urbà d'Almatret, petita població de poc més de mil habitants, dedicats a l'agricultura, on s'obté un oli d'oliva de qualitat molt especial a partir de la varietat arbequina. Malgrat la distància que la separa de l'Ebre, no li són aliens els avatars del gran riu, i tot el seu entorn és un continu mirador sobre el seu encaixat curs.
Dificultat: *
Desnivells acumulats aproximats: (+390 m) (-70 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
Full de ruta de la 4ª Etapa Camí Natural de l'Ebre
Àlbum de fotografies d'aquesta etapa
L'Aiguabarreig, espai natural
Emplaçada al nordest de la Península Ibèrica, la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre, rep el nom propi d'Aiguabarreig. Es tracta de la més gran unió fluvial i probablement la de més interès biològic d'Iberia.
Administrativament una vessant pertany a Catalunya i és on trobem tot l'espai fluvial, contraforts i serres limítrofes (Massís de Montllober, Tossals de Montmeneu i d'Almatret) dins de l'anomenat Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000 incloent-hi els termes mu
nicipals de Seròs, Massalcoreig, La Granja d'Escarp, Almatret (tots ells del Segrià) i La Pobla de Massaluca (Terra Alta).
nicipals de Seròs, Massalcoreig, La Granja d'Escarp, Almatret (tots ells del Segrià) i La Pobla de Massaluca (Terra Alta).La riba occidental es localitza dins la comarca del Baix Cinca, als pobles de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa i una petita porció (Faió) en un extrem del Matarranya. Tots ells, doncs, sota administració de l'Aragó. En aquesta banda encara no s'ha concretat cap procés de protecció però el setembre del 2001 fou declarat Zona d'Especial Protecció de les Aus amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig. Englobant la zona central de l'Aiguabarreig, des del sud de Torrent de Cinca, tot l'espai fluvial de Mequinensa fins la unió amb el riu Matarranya en la comarca del mateix nom. Per a la conca del Matarranya la ZEPA inclou els municipis de Faió, Nonasp, Favara i Maella.
Paisatgísticament a l'Aiguabarreig hi trobem centenars de metres d'amplària d'aigua, amb nombroses illes i els boscos de ribera més extensos de l'Ebre, grans masses de canyissar i amples gleres de codissos (còdols), badines i galatxos, llacunes dolces i salobroses, arrossars i torrents. És també punt de confluència de la flora estepària, provinent del desert dels Monegres i la flora mediterrània per mitjà de l'Ebre, inclosos alguns elements propis de la muntanya. L'entrellaçada connexió de les riberes fluvials i les llacunes amb un entorn àrid i mediterrani on sovintegen cingles verticals i alhora planes de fruiters l'hi atorguen aquesta riquesa biològica excepcional.
Per aquestes característiques conviuen espècies d'ambients ben oposats on els ocells són el grup més destacat, ja que abraça des de les colònies de martinets o tota mena de rapinyaires fins a les aus dels ambients desèrtics, incloent una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa. S'afegeixen, notòriament, els rèptils, amfibis i els mamífers amb un extraordinari reguitzell de muricecs (rat-penats), una abundant població de Cérvol i més escadusseres la Llúdriga i la Cabra Salvatge. Els endemismes són notables en l'entomofauna i dins les aigües, junt amb les nàiades, subsisteixen amb dificultat (pels efectes dels embassaments i la introducció del Silur) poblacions de peixos autòctons com el Fraret o Rabosa de riu (Salaria fluviatilis).
L'àrea estrictament fluvial de l'Aiguabarreig és una zona humida de gran transcendència com a àrea de reproducció, hivernada i sojornada de fauna migratòria. La ubica
ció en plena depressió de l'Ebre i la proximitat del Delta l'hi afegeixen valors afegits com a extraordinari connector biològic.
ció en plena depressió de l'Ebre i la proximitat del Delta l'hi afegeixen valors afegits com a extraordinari connector biològic.La unió fluvial més gran de la península ibèrica és, indubtablement, una contrada única per a la realització d'activitats de lleure i esportives a la natura. La massa fluvial ateny una sorprenent grandària i és, en bona part, navegable. Per aquest motiu la navegació i la pesca esportiva són dues de les activitats més freqüents, essent per a la pesca un punt de reconeguda importància internacional. Centenars de pescadors (particularment del centre d'Europa) visiten cada any l'Aiguabarreig i disposen ací d'una extensa xarxa d'ofertes, moltes d'elles entorn a la pesca d'espècies al·lòctones de gran interès pel pescador de competició, com el cas del Silur (Silurus glanis), el Black Bass (Micropterus salmoides) o la Luciperca (Stizostedion lucioperca). Tanmateix la riquesa biològica de l'enclau atrau també centenars d'amats de la natura i particularment observadors d'ocells (birdwatchers).
Mequinensa és, indubtablement, la localitat de l'Espai Natural amb una major oferta turística (material de pesca, lloguer d'embarcacions, centre d'interpretació de la natura, etc.) i d'allotjament, amb diferents càmpings, hostals, apartaments i cases rurals a les que cal afegir un gran alberg municipal.
*
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada