SENDERS DE GRAN RECORREGUT
EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar
Segona etapa. Mas de la Punta - Vall de Freixes - Casa Beanta
(28,130 km)
Diumenge, dia 25 d'octubre
Recorregut escarpat per la retallada riba de l'Ebre, entre la desembocadura del barranc de Valcomuna i la part baixa del barranc de Vall de Freixes, a prop de les plantacions d'ametllers i oliveres de la Llosa. Un primer tram, entre Mas de la Punta i el barranc de Valmayor, discorre per zones de repoblació de pins i rierols adornats amb taques de tamarius, a més ofereix bones vistes sobre l'Ebre. A Valmayor, el camí se separa una mica de la riba i hi torna més endavant. Després de creuar els barrancs de Pauls i Valdelón, el camí continua fins al refugi de ribera de Vall de Freixes i la Casa Beanta, final de l’etapa.
Per estalviar-nos un tram asfaltat de 2,700 kms., entre l’embarcador de Mas de la Punta i la N-211, aquesta segona etapa començarà en aquest pun
t, la carretera de Casp a Mequinensa. Creuem el pont sobre el barranc de Val de Poblador i enfilem la via pecuària, la vella ruta de Mequinensa. Entre tamarius, travessem el barranc de Val de Mamet i per una pista forestal entrem al barranc de Valmayor, que travessem per la riba esquerra de l’Ebre. Més endavant, passem per les edificacions de l’antic mas de Caballé i la finca de Llosa, que estén els seus cultius d’ametllers i oliveres a ambdós costats de la pista. Es creuen els barrancs de Pauls i Valdelón i s’arriba finalment al barranc de Vall de Freixes, on hi ha un refugi de ribera i on podrem descansar, malgrat que no hi ha avituallament ni aigua.
L’última part de l’etapa transcorre per una zona més muntanyosa, doncs travessa la serra de Los Rincones. El Camí Natural ha de travessar la serra per la seva part més elevada, i com a compensació podrem veure al fons el perfil retallat dels Pirineus. Després de passar per la torre Fustigueras, vèrtex geodèsic i punt més alt de la serra, el camí davalla a buscar la Casa Beanta, final d’aquesta segona etapa. Aquest punt es troba en un encreuament de pistes on l’autocar no ens pot venir a buscar, per tant hem de continuar a peu uns tres quilòmetres aproximadament fins a trobar l’autocar a la N-211, en el punt quilomètric 303.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+460 m) (-280 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
Diumenge, dia 25 d'octubre
Recorregut escarpat per la retallada riba de l'Ebre, entre la desembocadura del barranc de Valcomuna i la part baixa del barranc de Vall de Freixes, a prop de les plantacions d'ametllers i oliveres de la Llosa. Un primer tram, entre Mas de la Punta i el barranc de Valmayor, discorre per zones de repoblació de pins i rierols adornats amb taques de tamarius, a més ofereix bones vistes sobre l'Ebre. A Valmayor, el camí se separa una mica de la riba i hi torna més endavant. Després de creuar els barrancs de Pauls i Valdelón, el camí continua fins al refugi de ribera de Vall de Freixes i la Casa Beanta, final de l’etapa.
Per estalviar-nos un tram asfaltat de 2,700 kms., entre l’embarcador de Mas de la Punta i la N-211, aquesta segona etapa començarà en aquest pun
t, la carretera de Casp a Mequinensa. Creuem el pont sobre el barranc de Val de Poblador i enfilem la via pecuària, la vella ruta de Mequinensa. Entre tamarius, travessem el barranc de Val de Mamet i per una pista forestal entrem al barranc de Valmayor, que travessem per la riba esquerra de l’Ebre. Més endavant, passem per les edificacions de l’antic mas de Caballé i la finca de Llosa, que estén els seus cultius d’ametllers i oliveres a ambdós costats de la pista. Es creuen els barrancs de Pauls i Valdelón i s’arriba finalment al barranc de Vall de Freixes, on hi ha un refugi de ribera i on podrem descansar, malgrat que no hi ha avituallament ni aigua.L’última part de l’etapa transcorre per una zona més muntanyosa, doncs travessa la serra de Los Rincones. El Camí Natural ha de travessar la serra per la seva part més elevada, i com a compensació podrem veure al fons el perfil retallat dels Pirineus. Després de passar per la torre Fustigueras, vèrtex geodèsic i punt més alt de la serra, el camí davalla a buscar la Casa Beanta, final d’aquesta segona etapa. Aquest punt es troba en un encreuament de pistes on l’autocar no ens pot venir a buscar, per tant hem de continuar a peu uns tres quilòmetres aproximadament fins a trobar l’autocar a la N-211, en el punt quilomètric 303.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+460 m) (-280 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
Full de ruta de la 2ª Etapa Camí Natural de l'Ebre
Àlbum de fotografies d'aquesta etapa
El Mar d'Aragó
A la comarca del Baix Aragó-Casp és obligat destacar el Mar d'Aragó, embassament la capacitat del qual dista molt de Yesa, Mediano o Grado, triplicant-los; per això és el més gran de la Comunitat aragonesa. Des de Mequinensa fins a les proximitats de Sástago, pujant per l'antic llit de l'Ebre, s'estén el Mar d'Aragó. Un gran mar interior, originat a principis dels seixanta amb la construcció de la presa de Mequinensa, la finalitat era i és explotar els recursos hidroelèctrics del riu. La construcció d'aquests embassaments a mitjans del segle XX va alterar l'antic i navegable llera fluvial per convertir
-lo en una important reserva d'aigua, salt hidràulic i lloc d'oci. Antigament, el riu es remuntava i es baixava amb rais o llaüts, transportant tot tipus de productes entre Escatrón i Tortosa. Aigües avall viatjaven cereals, sal, llanes, cuirs, safrà i bestiar equí; aigües amunt, procedents de Barcelona, ho feien espècies, sucre, teixits fins, colorants i mobles. La nova situació de preses i embassaments va provocar que es perdessin els ports, les embarcacions i totes les activitats relacionades amb el transport fluvial, encara que a dia d'avui la gent d'aquests llocs s'ha adaptat a aquesta nova realitat, promocionant i cuidant el turisme i les activitats fluvials recreatives, com són la pesca o la navegació.
-lo en una important reserva d'aigua, salt hidràulic i lloc d'oci. Antigament, el riu es remuntava i es baixava amb rais o llaüts, transportant tot tipus de productes entre Escatrón i Tortosa. Aigües avall viatjaven cereals, sal, llanes, cuirs, safrà i bestiar equí; aigües amunt, procedents de Barcelona, ho feien espècies, sucre, teixits fins, colorants i mobles. La nova situació de preses i embassaments va provocar que es perdessin els ports, les embarcacions i totes les activitats relacionades amb el transport fluvial, encara que a dia d'avui la gent d'aquests llocs s'ha adaptat a aquesta nova realitat, promocionant i cuidant el turisme i les activitats fluvials recreatives, com són la pesca o la navegació.El volum total màxim d'aquest gran embassament és de 1.530 hm3, dada que, tot i ser considerable, no crida tant l'atenció com la resta de les xifres que l'acompanyen: una longitud màxima de 110 km, una amplada mitjana de 600 m i una profunditat màxima de 61 m. La cota màxima d'embassament arriba als 121,5 metres sobre el nivell del mar, i és llavors quan apareixen els paràmetres que més impressionen. L'embassament retalla al voltant de 550 km de costes, i ocupa una superfície de 7.540 Has.
En un aprofitament racional mig, l'embassament no baixa més enllà de la cota 112, encara que excepcionalment pot baixar fins la 90. La temperatura mitjana anual de l'aigua és de 16º C, sent la mínima els 11º C de febrer i la màxima els 23º C d'agost. La qualitat de l'aigua i, amb ella, la distribució de les espècies piscícoles, varia moltíssim d'una zona a una altra de l'embassament, com a conseqüència de la gran longitud d'aquest. Dins de la mesura del programa LEADER que fa referència al turisme, s'ha potenciant la creació d'allotjaments i restaurants per a poder desenvolupar un recurs endogen de la importància de l'embassament de Casp. Així, s'han creat i millorat diversos restaurants i instal.lacions de càmping, hotels, embarcadors i un club nàutic, impulsant les seves possibilitats turístiques: esports nàutics i d'aventura, pesca esportiva, embarcadors, ports esportius, ...
En el Mar d'Aragó, l'activitat esportiva és intensa i continuada; 
s'ha celebrat des del campionat d'Espanya d'esquí Nàutic fins a nombroses proves i competicions de motonàutica. La infraestructura va creixent: ja hi ha un port esportiu a la urbanització "El dique" i diversos accessos a l'embassament amb embarcacions, com a la urbanització "Playas de Chacón", càmping "Lake Caspe", Club de Tennis "Meridiano Cero", etc. Hi ha naus per guardar d'embarcacions al Club Nàutic, per a temporades que no es navegui. Hi ha tallers de reparació d'embarcacions i fins i tot es disposa de vaixells de vela i motor fora borda per llogar. Contínuament es realitzen cursos de surfing, vela, ski aquàtic i motor.
s'ha celebrat des del campionat d'Espanya d'esquí Nàutic fins a nombroses proves i competicions de motonàutica. La infraestructura va creixent: ja hi ha un port esportiu a la urbanització "El dique" i diversos accessos a l'embassament amb embarcacions, com a la urbanització "Playas de Chacón", càmping "Lake Caspe", Club de Tennis "Meridiano Cero", etc. Hi ha naus per guardar d'embarcacions al Club Nàutic, per a temporades que no es navegui. Hi ha tallers de reparació d'embarcacions i fins i tot es disposa de vaixells de vela i motor fora borda per llogar. Contínuament es realitzen cursos de surfing, vela, ski aquàtic i motor.Donada la qualitat de l'aigua i per disposar de racons protegits de vents, hi ha camps d'entrenaments permanents d'esquí. També el fet de comptar amb cerç i vents vespertins facilita la navegació a vela. No és fàcil apreciar la grandesa d'aquest embassament, ja que serien necessaris diversos dies per recórrer-lo sencer. La pesca des d'embarcacions adquireix cada dia més força, el que dóna lloc a un cens de navegants i de vaixells de considerable importància.
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada