VOCALIA DE SENDERS

VOCALIA DE SENDERS

Senders de Gran Recorregut

Els camins secrets del Sant Greal

De Terrassa al Santuari de Núria a la recerca del Calze Sagrat

INTRODUCCIÓ

Després de dues temporades immersos en els Camins de Tramuntana, on hem recorregut plegats rutes transfrontereres seguint les petjades dels maquis, per camins d'incomparable bellesa del nord de Catalunya, entre la Mediterrània i el Canigó, enguany la Vocalia de Senders us proposa una altra aventura, no menys interessant, i és la de seguir un traçat entre dos dels monestirs més emblemàtics de Catalunya, com són el Monestir de la Mare de Déu de Montserrat i el Santuari de la Mare de Déu de Núria, on recorrerem la Catalunya Central, tot passant per una sèrie d'ermites, esglésies i catedrals de diverses èpoques, enmig d'un bell entorn natural que ens proporciona el nostre territori.

Monestir de Santa Maria de Montserrat

Aquest traçat hem cregut oportú batejar-lo com "Els camins secrets del Sant Greal", segu¡nt la tradició novel·lesca de l'Edat Mitjana, en què va donar el Calze Sagrat el misteri i l'impuls de la recerca per part d'alguns dels cavallers de la Taula Rodona, des de Perceval fins a Galahad. El Sant Greal és la copa que hauria fet servir Jesucrist en l'Últim Sopar amb els seus deixebles, i en la qual Josep d'Arimatea hauria recollit la sang que rajava del costat de Jesús, que el centurió romà travessà amb la seva espasa. Es tracta, com el Sant Sudari que l'amortallà, d'una de les relíquies més preades del cristianisme. La història del Sant Greal, però, sovint es barreja amb el mite. Les llegendes artúriques, el cavaller Perceval, les històries dels templers, "El codi Da Vinci" de Dan Brown o la pel·lícula "Indiana Jones i l'última croada" són només algunes versions, més o menys afortunades i més o menys realistes, de la història del Greal.

El SANT GREAL, MITE O REALITAT?

El Sant Greal, àlies el Sant Calze de Jesús, un objecte sagrat entre la Història i la Llegenda, és la Copa que Jesús féu servir en la Primera Eucaristia, durant l'Últim Sopar amb els seus Deixebles. Segons el Cristianisme en general, d'aquest Sant Calze de l’Úlltim Sopar, prengueren els seus Deixebles el Vi, símbol de la sang de Crist, per tal de fer-s’hi partícips tant de la seva Gràcia com de la seva Salvació. Una Copa que, pel seu significat i pel misteri que l'embolica ha estat objecte d'estudi i d'ambició, perseguit durant segles com un intent de comprovar la seva existència, i l'existència real del mateix Déu.

Els nazis a Montserrat

La Recerca del Sant Greal ha tingut les seves etapes reals, però la més important es remunta a l'Edat Mitjana, quan el Misticisme i la Religió absorbien la mentalitat del poble català i espanyol. Encara que també hi hagué recerques i estudis amb altres fins, bo i prenent el Sant Calze un caràcter de Poder, Vitalitat i Eternitat. Però, existeix realment el Sant Greal...? És una pregunta que no es pot respondre amb seguretat. Resulta impossible demostrar que una “copa va ser la usada per Jesús”. La màxima proximitat es produeix per l'Antiguitat del Sant Calze, sent diversos els candidats al Sant Greal per la seva edat i característiques. Al segle XXI, hi ha dues Copes, que el mateix Vaticà declarà “com a possibles objectes usats per Crist”: a) El Calze d'Antioquia i b) el Greal de València. Per descomptat, una cosa tan esotèrica i misteriosa com el Sant Greal ha donat lloc a múltiples llegendes i històries de fantasia, basades en la seva recerca i en la glòria dels qui el trobaven. Una de les històries més famoses té a veure amb el Rei Artur. Segons el poema “Joseph of Arimatea”, aquest Personatge Bíblic portà el Sant Calze a Anglaterra, per a unir-lo als ossos del difunt Rei. A partir d'aquest escrit, se succeïxen les Llegendes entorn de Camelot i la cerca del Sant Greal, totes sense fonament històric demostrable.

La tradició diu que el Sant Greal arribà a Roma a principis de l'era cristiana, on era utilitzat pels primers papes. L'any 258 hi hagué una forta persecució contra els cristians i el papa Sixt II entregà el Sagrat Calze a un dels diaques de la ciutat, fill d'Osca. El Greal viatjà cap a la Península, on es diu que romangué amagat a les muntanyes del que avui és Aragó fins al 1339. El rei catalanoaragonès Martí I l'Humà el tragué a la llum a la seva mort, i després de l'arribada de la casa dels Trastàmara a la corona, Alfons el Magnànim el traslladà a València, on el donà a la catedral de la ciutat el 1437. El Sant Calze apareix en nombroses novel·les de cavalleria dels segles XII i XIII, algunes de les quals inspiraren Richard Wagner en la seva obra "Parsifal" (Festival escènic sagrat), que consta de tres actes inspirats en tres llegendes cèltiques amb música i llibret en alemany, compostos per ell mateix. Es basa en el poema èpic medieval "Parzival" de Wolfram von Eschenbach, sobre la vida d'aquest cavaller de la cort del Rei Artur i la seva recerca del Sant Greal.

La música de Wagner, que tant agradava a alguns dirigents nazis, juntament amb la llegenda segons la qual el Sant Greal era una font de poder de la qual emanava riquesa i abundància sense límits, i que donava la victòria a aquell que el posseís, féu que el comandant en cap de les SS i ministre de l'Interior del III Reich, el polític Heinrich Himmler viatgés en plena Guerra Mundial fins al Monestir de Montserrat, doncs el servei d'espionatge nazi li informà que el Sant Greal romania custodiat en aquest monestir català. El cert, però, és que el viatge fou en va, doncs després de regirar totes les dependències del monestir, el Sant Greal havia desaparegut...

...i la nostra llegenda diu que uns excursionistes havien rebut l'encàrrec del sant abat de traslladar-lo al Santuari de Núria abans de l'arribada del dirigent nazi, però per misterioses circumstàncies l'expedició no arribà a bon port i en algun punt indeterminat entre aquests dos monestirs sembla que resta amagat el tan preuat i sagrat calze. Així doncs, us emplacem a tots els qui veniu sovint a les nostres caminades de senders a seguir amb nosaltres, la propera temporada, aquest traçat romeu des de Terrassa al Santuari de Núria a la recerca del Calze Sagrat (...per la qual cosa us recomanem que en comptes d'aparells GPS porteu frontals i detectors de metalls...). Evidentment, hi haurà un gran premi per a qui el trobi...

DE TERRASSA A NÚRIA.

DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

Segons els serveis d'informació del CSIC, que treballen amb el Centre Excursionista, hi ha una molt alta probabilitat que el Sant Greal es trobi amagat en algun indret de la ruta que tenim estudiada entre aquests dos grans monestirs catalans (de ben segur, en algun dels edificis religiosos per on passarem). Recorrerem cinc comarques catalanes, de sud a nord: el Vallès Occidental, el Bages, l'Osona, el Berguedà i el Ripollès. La primera etapa arrencarà des de Terrassa, exactament des de la catedral, la Parròquia del Sant Esperit, on ja vam escorcollar a fons per si amagava la preuada relíquia, i ens dirigirem tot seguit cap el Monestir de Santa Maria de Montserrat, seguint el camí romeu per Can Gonteres, Torrebonica, el Puig de l'Hospici, el cim del Cul de la Portadora i Monistrol de Montserrat. A la segona etapa, arribarem a l'Església Parroquial de la Mare de Déu de la Divina, al Pont de Vilomara, tot passant per Santa Cecília de Montserrat i seguint gran part del GR 4 per Sant Jaume de Castellbell i Sant Vicenç de Castellet. A la tercera etapa, continuarem la nostra recerca del Sant Greal a la Capella Medieval de Sant Bartomeu, a la vila de Navarcles, ascendint prèviament el Montgròs i visitant el nucli de Rocafort i el seu castell. A Navarcles, abandonarem el GR 4 i seguirem un tram del GR 3 i un altre del GR 177 en direcció a la Parròquia de Sant Vicenç de Calders, visitant també el seu castell.

Des de Calders, el GR 177 ens portarà al Monestir de Santa Maria de l'Estany, ascendint al Puig de la Caritat. A la sisena etapa, remuntarem vers l'Església Parroquial de Sant Bartomeu del Grau, seguint el traçat del GR 3 i passant per Sant Feliuet de Terrassola, Alboquers i la serra de Sant Salvador. Si el Sant Calze segueix sense aparèixer, continuarem el camí cap el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, tot travessant la serra de Sobremunt i passant prop de Sant Boi de Lluçanès. Tot seguit, farem cap el Monestir de Sant Jaume de Frontanyà, visitant el poble d'Alpens i ascendint el Puig Cornador; el GR 241 ens durà al petit poble de Sant Jaume de Frontanyà on farem un bon escorcoll del seu temple agustinià. Si encara no s'ha produït el miracle, continuarem la nostra ruta cap el Santuari de la Mare de Déu de Montgrony, travessant en primer terme els Cingles de Tubau i el poble de Gombrèn. Seguirem el camí en direcció nord a cercar el Temple de Sant Vicenç de Planoles, ascendint el cim del Pla de Pujalts i el Pedra Picada, abans de davallar a Planoles pel Raval de Nevà. Des d'aquí, ja només ens quedarà l'etapa final que ens durà al Santuari de la Mare de Déu de Núria, seguint un tram del GR 11, pel Collet de les Barraques i la Collada de Fontalba; en aquesta etapa, però, hi haurà l'opció, per als més agosarats, d'assolir el cim del Puigmal, no sigui que el tan preuat Vas estigui enterrat sota la creu.

PROGRAMA DE LA TEMPORADA 2014–2015

Així doncs, us emplacem a tots els qui veniu sovint a les nostres caminades de senders a seguir amb nosaltres aquest traçat romeu des de Terrassa al Santuari de Núria. El traçat l’hem estructurat en 11 etapes, amb un recorregut total aproximat de 255 quilòmetres i uns desnivells de 10.500 metres de pujada i 9.000 de baixada. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previst per aquesta nova temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu-ne bona nota i reserveu-vos aquestes dates:

DATA	ETAPA	DESCRIPCIÓ	KMS.	DESNIVELLS
21 de setembre	1ª Etapa	Terrassa – Monestir de Montserrat	24,150 km	+ 1.117 m/- 725 m
26 d’octubre	2ª Etapa	Monestir de Montserrat – Pont de Vilomara	27,390 km	+ 843 m/- 1.354 m
16 de novembre	3ª Etapa	Pont de Vilomara – Navarcles	21,710 km	+ 923 m/- 897 m
14 de desembre	4ª Etapa	Navarcles – Calders	19,660 km	+ 638 m/- 303 m
18 de gener	5ª Etapa	Calders – L’Estany	24,450 km	+ 841 m/- 519 m
22 de febrer	6ª Etapa	L’Estany – Sant Bartomeu del Grau	25,980 km	+ 600 m/- 549 m
22 de març	7ª Etapa	Sant Bartomeu del Grau – Els Munts	25,460 km	+ 985 m/- 746 m
19 d’abril	8ª Etapa	Els Munts – Sant Jaume de Frontanyà	27,540 km	+ 874 m/- 886 m
17 de maig	9ª Etapa	Sant Jaume de Frontanyà – Santuari de Montgrony	20,190 km	+ 1.154 m/- 1.020 m
14 de juny	10ª Etapa	Santuari de Montgrony – Planoles	19,880 km	+ 1.136 m/- 1.403 m
28 de juny	11ª Etapa	Planoles – Santuari de Núria	15,950 km	+ 1.114 m/- 322 m
Organitza: Vocalia de Senders

EL GREAL DE HIMMLER

El 23 d'octubre de 1940, el monestir de Montserrat, a Barcelona, rebia la inquietant visita del fundador de les SS, Heinrich Himmler. Curiosament, en aquest mateix viatge a Barcelona algú havia robat una cartera pertanyent al cèlebre nazi. Tots dos episodis, aparentment inconnexos, podrien estar relacionats amb una de les missions més "sagrades" del règim nazi: la recerca del Greal. Quan Heinrich Himmler visità Espanya a l'octubre de 1940, el seu destí principal fou el monestir de Montserrat, emplaçat a la muntanya del mateix nom. El fundador de les temibles SS, conegudes també com la "Ordre Negra", creia que al cenobi benedictí d'aquest recinte podria trobar les claus per aconseguir el Sant Greal, un dels objectes que els nazis buscaren amb més afany. I és que Adolf Hitler estava convençut que el Sant Calze de Crist li permetria accedir a un poder que li garantís el domini del món. De fet, malgrat l'evident fracàs del seu Reichführer Himmler per aconseguir el Sant Calze durant la II Guerra Mundial, l'obsessió nazi per Montserrat no s’esfumà. Sabem, per exemple, que el gener del 1942, mentre fullejava un llibre il·lustrat sobre Espanya, Hitler exclamà: "Montserrat! La mera paraula fa que revisqui la llegenda. Té el seu origen en la trobada hostil entre els moros i els elements romà-germànics. Un país encisador. Hom bé es pot imaginar allà el castell del Sant Greal". Imaginació fou, de fet, tot el que els nazis s'emportaren de la seva visita a la muntanya catalana el 1940. El passeig de Himmler per Montserrat es presentà més problemàtic del que s'esperava. Els responsables del monestir es negaren a rebre'l i encomanaren aquesta tasca a un jove monjo, el pare Andreu Ripoll. Poc pogué respondre aquell religiós als ocults interessos de Himmler, però quan s'oferí cortesament a ensenyar-li el monestir, el general Karl Wolf, un dels integrants del seguici del Reichführer, el detingué en sec d'una empenta: "Perdoni -li digué- a la seva excel·lència no li interessa el monestir, sinó la Natura". A què anà exactament Himmler a Montserrat?

Himmler estava convençut del paper de dominadora que la raça ària hauria d'exercir sobre els altres pobles del planeta i que aquesta supremacia es convertiria en alguna cosa indestructible si els nazis aconseguien apoderar-se d'alguns objectes dotats, presumptivament, d'un poder llegendari. S'afirma que la seva obsessió per l'ocultisme arribava a límits insospitats i que sempre viatjava amb llibres relacionats amb l'esoterisme, entre ells el famós Parcival, de Wolfram von Eschenbach. De fet, durant la seva visita a Montserrat a la recerca del Greal, Himmler mostrà el seu interès a saber si la biblioteca dels benedictins atresorava algun document al voltant de l'obra de Von Eschenbach. Els monjos ho negaren. L'obsessió de Himmler per posseir el Greal portà als nazis a una sistemàtica recerca per tot el Llenguadoc francès, seguint les tesis formulades per l'investigador Otto Rahn. Aquest recollí les llegendes que es conservaven en la tradició oral dels pastors d'aquella comarca i consultà les obres dels erudits locals, entre elles les d'Antoine Gadal, que li serviren de gran ajuda. Després d'establir importants connexions entre els càtars, els templers i els trobadors, Rahn arribà a la conclusió que les al·lusions al Greal contingudes en el Parcival de Von Eschenbach tenien un rerefons històric que anava molt més enllà dels valors purament literaris del poema. Així, interpretà que el castell de Montsalvatsche, a què s'al·ludeix en el famós poema, podria ser la fortalesa de Montsegur, perquè, segons el poeta medieval, només la comtessa Esclarmunda de Foix, càtara i propietària del castell, era digna de portar el Greal. Rahn cercà la preuada relíquia a les coves dels voltants perquè, segons creia, si els defensors de Montsegur havien vist els senyals dels seus companys, aquestes haurien hagut de ser efectuades des d'un lloc proper, en el qual havien dipositat el Greal. No obstant això, igual que alguns dels més qualificats esoteristes del cercle interior de la Societat Thule, Otto Rahn mai no descartà la possibilitat que el Montsalvatsche citat per Von Eschenbach fos també la forma de designar la muntanya de Montserrat, a les proximitats de Barcelona.

El seu obsessiu desig de fer-se amb el Greal, portà al responsable de les SS a la muntanya més emblemàtica de Catalunya el 23 d'octubre de 1940, precisament el mateix dia en què Hitler i Franco s'entrevistaven a la ciutat francesa d'Hendaia.

En la seva visita a Montserrat, Himmler estigué acompanyat per diferents autoritats franquistes, com l'alcalde de Barcelona, Miquel Mateu, o el capità general de Catalunya, el general Orgaz, a més d'un nombrós seguici, del qual formava part el general de les SS Karl Wolf -un altre individu obsessionat amb el Greal i molt relacionat amb els cercles ocultistes del nazisme-. La visita no estigué exempta d'incidents. En arribar al monestir, el poderós Reichführer es trobà amb la negativa a rebre'l pels màxims responsables de la comunitat, els pares Marcet i Escarré, que no volgueren exercir d'amfitrions del jerarca nazi al·legant que no parlaven alemany. L'actitud dels benedictins, que encomanaren la tasca a un jove monjo, produí un moment de forta tensió i la irritació de les autoritats locals. No acabaren aquí els incidents, ja que al totpoderós cap de les SS li fou robada una cartera de la suite de l'hotel Ritz, on s'allotjà durant la seva estada a Barcelona. L'escàndol fou monumental, tot i que la policia franquista procurà que no es difongués la notícia d'un robatori que la deixava en molt mal lloc, ateses les connotacions que concorrien.

No obstant això, malgrat que les autoritats posaren un particular interès ja que es mobilitzà tota la policia de Barcelona, la cartera mai no es trobà. Corregué el rumor que contenia importants documents relacionats amb el Greal i fins i tot s'afirmà que s'hi guardaven uns antics plànols de Montserrat en els quals podrien estar assenyalats els punts clau per aconseguir el Greal. S'estudiaren diverses possibilitats pel que fa al robatori, entre les quals que aquest hagués estat perpetrat pel servei secret britànic, que per aquelles dates tenia alguns destacats agents a Barcelona. Aquesta era una versió que convenia a la desconcertada policia franquista, ja que assenyalava un dels millors serveis secrets del món, el que feia menys penós l'oprobi que havia caigut sobre ells als ulls dels seus alarmats caps. La veritat és que la cartera del führer mai no aparegué i, en conseqüència, tampoc se sabé quin era el seu contingut. Un succés que ha permès alimentar tota mena d'especulacions ...

NORMES DE L’ORGANITZACIÓ

1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es podran fer a la Secretaria del Centre de 6 a 9 del vespre, o bé a través del web del Centre mitjançant tarjeta de crèdit, i es tancaran el dijous abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.

2.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.

3.- Per participar en aquestes caminades cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a la secretaria del CET o a través del seu web.

4.- A partir de l'horari de tancament de secretaria el divendres anterior a la sortida, no es podrà retornar l'abonament del tiquet de l'autocar en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar.

5.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia.

6.- Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar.

7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.

8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.

9.- Les sortides que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.