SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2012 – 2013
Camins de Tramuntana"dels nyerros als maquis"
Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
Primera part: Cap de Creus – Sant Llorenç de Cerdans*****
3a etapa. Colera - Coll de Banyuls (17,280 kms)
Una fantàstica caminada per la serralada oriental de l'Albera, els últims contraforts dels Pirineus
Una fantàstica caminada per la serralada oriental de l'Albera, els últims contraforts dels Pirineus
Diumenge, dia 16 de desembre
En aquesta tercera etapa dels Camins de Tramuntana descobrirem un dels racons meravellosos de Catalunya, el sector oriental de la Serra de l'Albera, declarat Paratge Natural d’Interès Nacional, és l’extrem oriental de la serralada pirinenca, que ve a morir a la Mediterrània; les seves carenes davallen cap el mar formant una retallada costa de cales profundes, i els seus poc freqüentats cims són plenament pirinencs, amb boscos mediterranis plens de suredes i envoltats de gatoses, estepes i ginesta. La presència de l’altiu Canigó al nord-oest remarca encara més aquest ambient pirinenc i el contacte entre el mar i la terra configura aquest paisatge sorprenent de la Marenda.
Iniciarem la nostra caminada a Colera, lloc on vem acabar l'etapa anterior; arrancarem des del carrer de l'Església (35 m), prop de l'Ajuntament, i anirem seguint el traçat del GR 92, tot pujant per la Baga del Puig del Falcó. Deixem El Corral a mà esquerra i continuem l'ascensió en direcció al Coll del Frare. Anirem ascendim sempre sota els cims del Puig del Falcó i el Puig Pelat, que veurem a la nostra esquerra; amb una suau remuntada arribarem al Coll del Frare (202 m). Des d'aquest punt elevat, just entre els termes de Portbou i Colera, les vistes panoràmiques sobre Llançà i el Port de la Selva són impressionants. És aquí on realment es pot entendre Portbou com a porta de la Costa Brava. Al coll, quan la Tramuntana bufa amb força, emet un so ensordidor que recorda, donada la nomenclatura del coll, el murmuri de frares resant. Passem sobre el túnel del Coll del Frare per on discorre la N-260. Podem veure, a mà dreta, l'antiga carretera de Colera a Portbou, la N-260a.
Seguint sempre el traçat del GR 92, el Camí de Ronda, anirem davallant cap a la Badia de Portbou i l'estació internacional de trens de Portbou (4 m). Marxarem per dins la població, travessant la Rambla Catalunya, arribant a la platja i l'embarcador de Portbou. Anirem a cercar l'antic camí que puja al coll dels Belitres. Sortim de Portbou per l'avinguda de França i el carrer de Sant Jordi. Passem per Can Rossendo, a mà dreta de la pista, i seguim en suau ascens, deixant el Coll dels Belitres (165 m) a mà dreta, un paratge obert a tots els vents. En aquest coll, hi ha un monument als 100.000 homes, dones i nens, Republicans espanyols i Internacionalistes, que van haver de prendre el camí de l'exili després de tres anys de guerra contre el franquisme. A partir d'aquest punt, deixarem la mediterrània a la nostra esquena i seguirem vers ponent per encetar un tram de sender trencador que ens menerà al Coll de la Farella (306 m); abans, haurem deixat a mà dreta el Puig de la Farella (360 m). Just a ponent del coll hi ha el Dolmen del Coll de la Farella (datable vers el 3000 aC). A partir del coll, el terreny es redreça força i seguint la carena fronterera assolim el Puig de l'Àliga (528 m). Amb un fort ascens assolim finalment el cim del Qerroig (636 m), amb les restes de l'antiga Torre de Querroig (672 m) i restes del castell, que es troben íntegrament dintre de l’estat francès. El cim de Querroig és un autèntic mirador entre Catalunya i França, des d'on podem gaudir de 360º d’espectaculars vistes sobre el massís de l’Albera, el massís del Canigó, el Cap de Creus, el Cap de Cervera i la Costa Vermella.
Descendirem cap el coll del Suro (535 m) i el Pla del Ras (543 m) per creuar tot seguit el Coll de Tarabaus (624 m), on veiem a l'esquerra l'arranjada Font de Tarabaus. Encetem, tot seguit i seguint la carena, l'ascensió que ens menerà al Puig de Tarabaus (699 m), amb vistes espectaculars de la Mediterrània. Un altre descens ens portarà al Coll dels Empedrats (642 m), d'àmplies vistes a banda i banda. Tot carenejant, passarem pel Coll del Teixó i la Torre Petita (746 m); més endavant, la Torre Grossa o Puig d'en Jordà (754 m), punt més alt de l'excursió, des d'on iniciarem un nou descens al Ras de la Perdiu (676 m). De seguit, i sempre seguint la carena, davallarem al Coll del Torn (609 m), deixant el Puig del Torn a la nostra dreta, punt des del qual gaudim de molt bones vistes sobre les vinyes verdes vora el mar de la Marenda en plena costa Vermella.
Extasiats pel paisatge, gairebé sense adonar-nos-en, passarem pel cim del Puig de la Calma (718 m), on gaudirem d'una insospitada visió de la Pica del Canigó. Encetarem un perllongat descens per una carena trencada fins a la Collada de Vallfreda (486 m), on podrem descansar un xic de la pedregosa baixada. Tot seguit, passarem pel Coll del Llop (379 m) i assolirem l'últim cimet de l'Albera oriental, el Puig de les Forques (404 m); un suau descens ens menerà al final de la nostra etapa d'avui, el Coll de Banyuls (356 m), àmplia collada on trobem el Refugi Coll de Banyuls, del Club Excursionista Empordanès, i per on passa la carretera que es dirigeix a Espolla. Final de la tercera etapa dels Camins de Tramuntana (1ª part).
Full de ruta 3ª etapa, Colera - Coll de Banyuls
Track GPS 3ª Etapa Colera - Coll de Banyuls
Àlbum de fotos 3ª Etapa, Colera - Coll de Banyuls
Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
La serra de l’Albera és el nom que rep el tram oriental del Pirineu, des del coll del Pertús fins al mar. Separa les grans planes de l’Empordà i del Rosselló i des del 1659, pel Tractat dels Pirineus, la seva carena forma part de la línia fronterera francoespanyola. Té uns 25 km de llargada i els cims principals són el puig Neulós (1.257 m), el puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el pic de Sallafort (992 m). El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera forma part dels termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós. Està constituït per dos sectors ben diferenciats: un d’occidental, el de Requesens- Baussitges i l’oriental de Sant Quirze de Colera-Balmeta, separats per la zona del coll de Banyuls. Constitueix una unitat ecològica i paisatgística de gran qualitat on pot observar-se la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies; tot plegat inserit en una zona dominada per les roques metamòrfiques del Pirineu: esquists i pissarres.
El sector Requesens-Baussitges presenta les zones més humides i enlairades, amb una cobertura de bosc de gairebé el 100 % i amb una vegetació extraordinàriament variada amb suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, fagedes i els prats de la zona culminal. L’àrea de Requesens comprèn la capçalera del riu Anyet, amb una esplèndida vegetació de ribera que inclou freixes, salzes i verns. La zona de Baussitges inclou l’alta vall del riu Orlina, on persisteixen les poblacions de faig més orientals de la península. El sector Sant Quirze de Colera-Balmeta està vertebrat al voltant de l’important monestir de Sant Quirze de Colera, vertadera joia de l’art romànic català. Constitueix ja una zona de característiques plenament mediterrànies, secularment castigada pels incendis forestals. La vegetació està dominada per escadusseres suredes, brolles i matollars. En aquest indret subsisteixen les darreres poblacions de tortuga mediterrània de la península Ibèrica.
El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera fou creat per la Llei 3/1986, de 10 de març, del Parlament de Catalunya (DOGC 666-26.03.1986). Posteriorment, el Decret 101/87, de 20 de febrer, sobre desplegament de la Llei 3/1986 (DOGC 825-06.04.1987) estableix la creació de dues reserves naturals parcials en el si del Paratge Natural. Aquestes són la Reserva Natural Parcial de la capçalera de l’Orlina, de 384 ha, creada amb la finalitat de preservar la flora, especialment la fageda, i la Reserva Natural Parcial de la Vall de Sant Quirze, de 585 ha, per a la protecció de la tortuga mediterrània. Poc més endavant, el Decret 123/87, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals per a la protecció d’espècies animals en perill de desaparició a Catalunya (DOGC 833-29.04.87) crea la Reserva Natural Parcial de Sant Quirze, de 742 ha, també per a la protecció de la tortuga mediterrània.
Per tant, els espais naturals de protecció especial de l’Albera ocupen una superfície total de 4.207 ha, de les quals 3.465 corresponen al Paratge Natural pròpiament dit (i que inclou dues reserves naturals parcials) i 742 ha a la Reserva annexa de Sant Quirze. El Paratge natural i les reserves estan inclosos, des del 2006, en un més extens espai d’interès natural anomenat l’Albera que forma part de la xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva 92/43/CEE que crea una xarxa ecològica europea d’espais protegits. L’àmbit d’aquest nou espai protegit té una superfície de 16.302 ha i s’estén pels municipis de la Jonquera, Cantallops, Peralada, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes, Espolla, Rabós, Vilamaniscle, Garriguella, Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou.
La serra de l’Albera, que té els colls més baixos de tots el Pirineu, ha estat de sempre lloc de pas entre els pobles i les cultures d’Europa i la península Ibèrica, però també lloc d’establiment humà. En els seus vessants meridionals hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya, amb una cronologia entre el neolític mitjà i el calcolític (3500-1800 aC). En el terme de la Jonquera es destaquen els dòlmens de Canadal, del Mas Baleta, dels Mesclants, del Pedreguer o els dòlmens i menhirs dels estanys; en el d’Espolla, els dòlmens de la Cabana Arqueta - un dels més grans de l’Albera -, de la font del Roure, d’Arreganyats i del Barranc - amb una llosa decoberta amb gravats insculpits -, el menhir de Castellar o la necròpolis hallstàttica dels Vilars, i a Rabós d’Empordà, els dòlmens de la Coma de Felis, de les Comes Llobes, del Solar d’En Giberto el menhir del Mas Roquer. Molt a prop, a Sant Climent Sescebes, hi ha el notable dolmen de la Gutina i el menhir de la Murtra o Pedra Gentil. Els colls de Panissars i del Pertús, tots dos al terme de la Jonquera, són els passos més transitables de tota la serra, travessats per camins importants des de temps molt remots. A la ratlla fronterera amb França hi ha les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Panissars (s. XI), que tingué una funció d’hospital de camí; excavacions arqueològiques recents han posat al descobert vestigis de la calçada romana i grans blocs de pedra que han estat identificats amb les restes dels trofeus de Pompeu a la via Domitia-via Augusta (s. I aC).
Hi ha un ric patrimoni d’art romànic, l’estil propi de l’alta edat mitjana, època en què es consolidà el poblament del sector. Dins l’àmbit del paratge, el monument més notable és l’antic monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, documentat des del s. X, del qual resta la magnífica església basilical i vestigis del claustre, dependències monàstiques i fortificacions; prop seu hi ha l’antiga parròquia de Santa Maria de Colera, també romànica, tot dins el terme de Rabós, a la vall de Sant Quirze. També cal indicar l’ermita de Santa Llúcia (s. XII-XIII, abans parròquia de Sant Miquel de Solans), l’església de Sant Julià dels Torts (s. XII-XIII) i l’interessant exemplar preromànic de Sant Pere del Pla de l’Arca (s. X), a la Jonquera. Les antigues parròquies de Sant Martí de Baussitges (s. X) i de Sant Genís d’ Esprac (s. XII-XIII), preromànica i romànica, respectivament, a Espolla; o l’ermita de Sant Quirc i la parròquia tardoromànica de Sant Julià (s. XIII-XIV) a Rabós d’Empordà. Al terme de la Jonquera, dominant estratègicament els colls de la serra de l’Albera, hi ha les restes dels castell de Rocabertí, d’un llinatge nobiliari, vinculat al comtat de Peralada, que tingué un paper destacat en la història de Catalunya.
En aquesta tercera etapa dels Camins de Tramuntana descobrirem un dels racons meravellosos de Catalunya, el sector oriental de la Serra de l'Albera, declarat Paratge Natural d’Interès Nacional, és l’extrem oriental de la serralada pirinenca, que ve a morir a la Mediterrània; les seves carenes davallen cap el mar formant una retallada costa de cales profundes, i els seus poc freqüentats cims són plenament pirinencs, amb boscos mediterranis plens de suredes i envoltats de gatoses, estepes i ginesta. La presència de l’altiu Canigó al nord-oest remarca encara més aquest ambient pirinenc i el contacte entre el mar i la terra configura aquest paisatge sorprenent de la Marenda.
 |
Portbou
|
 |
Cim de Querroig
|
*****VIDEO: Diada Nacional de Catalunya - 2011 al cim del Querroig
Descendirem cap el coll del Suro (535 m) i el Pla del Ras (543 m) per creuar tot seguit el Coll de Tarabaus (624 m), on veiem a l'esquerra l'arranjada Font de Tarabaus. Encetem, tot seguit i seguint la carena, l'ascensió que ens menerà al Puig de Tarabaus (699 m), amb vistes espectaculars de la Mediterrània. Un altre descens ens portarà al Coll dels Empedrats (642 m), d'àmplies vistes a banda i banda. Tot carenejant, passarem pel Coll del Teixó i la Torre Petita (746 m); més endavant, la Torre Grossa o Puig d'en Jordà (754 m), punt més alt de l'excursió, des d'on iniciarem un nou descens al Ras de la Perdiu (676 m). De seguit, i sempre seguint la carena, davallarem al Coll del Torn (609 m), deixant el Puig del Torn a la nostra dreta, punt des del qual gaudim de molt bones vistes sobre les vinyes verdes vora el mar de la Marenda en plena costa Vermella.
Extasiats pel paisatge, gairebé sense adonar-nos-en, passarem pel cim del Puig de la Calma (718 m), on gaudirem d'una insospitada visió de la Pica del Canigó. Encetarem un perllongat descens per una carena trencada fins a la Collada de Vallfreda (486 m), on podrem descansar un xic de la pedregosa baixada. Tot seguit, passarem pel Coll del Llop (379 m) i assolirem l'últim cimet de l'Albera oriental, el Puig de les Forques (404 m); un suau descens ens menerà al final de la nostra etapa d'avui, el Coll de Banyuls (356 m), àmplia collada on trobem el Refugi Coll de Banyuls, del Club Excursionista Empordanès, i per on passa la carretera que es dirigeix a Espolla. Final de la tercera etapa dels Camins de Tramuntana (1ª part).
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: ***
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.395 m) (- 1.070 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Àngel Vela i Enric Cortés
Full de ruta 3ª etapa, Colera - Coll de Banyuls
Track GPS 3ª Etapa Colera - Coll de Banyuls
Àlbum de fotos 3ª Etapa, Colera - Coll de Banyuls
Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
La serra de l’Albera és el nom que rep el tram oriental del Pirineu, des del coll del Pertús fins al mar. Separa les grans planes de l’Empordà i del Rosselló i des del 1659, pel Tractat dels Pirineus, la seva carena forma part de la línia fronterera francoespanyola. Té uns 25 km de llargada i els cims principals són el puig Neulós (1.257 m), el puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el pic de Sallafort (992 m). El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera forma part dels termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós. Està constituït per dos sectors ben diferenciats: un d’occidental, el de Requesens- Baussitges i l’oriental de Sant Quirze de Colera-Balmeta, separats per la zona del coll de Banyuls. Constitueix una unitat ecològica i paisatgística de gran qualitat on pot observar-se la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies; tot plegat inserit en una zona dominada per les roques metamòrfiques del Pirineu: esquists i pissarres.
El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera fou creat per la Llei 3/1986, de 10 de març, del Parlament de Catalunya (DOGC 666-26.03.1986). Posteriorment, el Decret 101/87, de 20 de febrer, sobre desplegament de la Llei 3/1986 (DOGC 825-06.04.1987) estableix la creació de dues reserves naturals parcials en el si del Paratge Natural. Aquestes són la Reserva Natural Parcial de la capçalera de l’Orlina, de 384 ha, creada amb la finalitat de preservar la flora, especialment la fageda, i la Reserva Natural Parcial de la Vall de Sant Quirze, de 585 ha, per a la protecció de la tortuga mediterrània. Poc més endavant, el Decret 123/87, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals per a la protecció d’espècies animals en perill de desaparició a Catalunya (DOGC 833-29.04.87) crea la Reserva Natural Parcial de Sant Quirze, de 742 ha, també per a la protecció de la tortuga mediterrània.
Per tant, els espais naturals de protecció especial de l’Albera ocupen una superfície total de 4.207 ha, de les quals 3.465 corresponen al Paratge Natural pròpiament dit (i que inclou dues reserves naturals parcials) i 742 ha a la Reserva annexa de Sant Quirze. El Paratge natural i les reserves estan inclosos, des del 2006, en un més extens espai d’interès natural anomenat l’Albera que forma part de la xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva 92/43/CEE que crea una xarxa ecològica europea d’espais protegits. L’àmbit d’aquest nou espai protegit té una superfície de 16.302 ha i s’estén pels municipis de la Jonquera, Cantallops, Peralada, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes, Espolla, Rabós, Vilamaniscle, Garriguella, Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou. 
Hi ha un ric patrimoni d’art romànic, l’estil propi de l’alta edat mitjana, època en què es consolidà el poblament del sector. Dins l’àmbit del paratge, el monument més notable és l’antic monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, documentat des del s. X, del qual resta la magnífica església basilical i vestigis del claustre, dependències monàstiques i fortificacions; prop seu hi ha l’antiga parròquia de Santa Maria de Colera, també romànica, tot dins el terme de Rabós, a la vall de Sant Quirze. També cal indicar l’ermita de Santa Llúcia (s. XII-XIII, abans parròquia de Sant Miquel de Solans), l’església de Sant Julià dels Torts (s. XII-XIII) i l’interessant exemplar preromànic de Sant Pere del Pla de l’Arca (s. X), a la Jonquera. Les antigues parròquies de Sant Martí de Baussitges (s. X) i de Sant Genís d’ Esprac (s. XII-XIII), preromànica i romànica, respectivament, a Espolla; o l’ermita de Sant Quirc i la parròquia tardoromànica de Sant Julià (s. XIII-XIV) a Rabós d’Empordà. Al terme de la Jonquera, dominant estratègicament els colls de la serra de l’Albera, hi ha les restes dels castell de Rocabertí, d’un llinatge nobiliari, vinculat al comtat de Peralada, que tingué un paper destacat en la història de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada