SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2011 - 2012

  TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA

Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)

11a etapa.  Cervera - Castellfollit de Riubregós  (23,750 kms).
Un recorregut històric pels castells de Montfalcó, Ferran, Malacara i Castellfollit  

Diumenge, dia 27 de maig

En aquesta etapa per la Segarra gaudirem d'un recorregut espargit de castells i fortificacions. L'actual paisatge de la Segarra es caracteritza per pobles alçats sobre un turó, presidits per un castell amb una església romànica. Aquesta estampa de la Segarra prové dels segles de la Reconquesta, en la qual es varen construir aquestes fortificacions castellaires, cases fortes, torres de guaita, defensa o una portalada, avui en dia dissimulats pels nous carrers que s'han construït al poble. A vegades més que un castell es pot arribar a tractar d'un poble tot emmurallat. Els castells de la Segarra sorprenen per la seva espectacularitat, la seva grandesa i la magnitud de les dimensions en general.

Som a Cervera, capital de la comarca de la Segarra (545 m), i sortim des de la Plaça de la Universitat. Seguim per l'avinguda de Manresa, i travessem la carretera L-311 (Cervera - Ponts). Agafem un camí paral·lel a la via del tren; el GR 171 s'ajunta amb el PR-C 140 i tots dos aniran junts un tram de la pista quitranada. Passem el pas a nivell i seguim el Camí de l'Empedrat. Després de passar pel Pas de la Casilla Alta, arribem al Terraplè del Foix, on seguim pel Camí Ral que ens mena al mas Suau (600 m), a l'esquerra del camí. En aquest punt, s'inicia el camí a Montfalcó Murallat. Travessem a gual la Riera de Vergós (528 m) i assolim la carretera LV-1003 (Sant Guim de la Rabassa - Les Oluges), just on trobem el mas Ribera i les granges del Foix. Travessem la carretera i passem el coll de Montfalcó (560 m); a mà esquerra ens queda el grup de cases de Montfalcó Murallat, fortificació d'origen islàmic que val la pena de visitar. Aquest bonic i petit nucli de cases evoca temps pretèrits, ja que tot el clos és murallat i l'accés s'hi fa per un portal. S'ha esmentat que fou una fortalesa molt preuada tant pels serraïns com pels cristians. A la dreta tenim l'Era de Montfalcó Murallat i el Cobert de Cal Gomà. Seguim avançant pel Camí dels Igols.

Un xic més amunt, girem a la dreta pel Camí Ral i seguim el riu Sió per la seva riba esquerra, aigües amunt. Just en una cruïlla de pistes, en la zona anomenada Les Planes, on hi ha la cabana del Vilaplana, girem a l'esquerra pel Camí de la Mejana en direcció al poble de Santa Fe de Segarra. Travessem el riu Sió a gual i arribem a la carretera d'Estaràs, la qual travessem per entrar a la població de Santa Fe de Segarra (605 m), vila que pertany a Les Oluges. A la part més alta domina una gran casa senyorial, de tipus medieval i plateresc. Una part del poble, la més immediata al castell, que ens queda a la nostra dreta, conserva trossos de muralla i un portal de grans dovelles. L'església guarda una estructura romànica. Sortim del poble pel carrer del Portal i seguim el camí del cementiri, que deixem a mà esquerra, en direcció a la vall de Malacara.

Pel Camí de Sant Ramon, arribem a la carretera LV-1005 (Sant Ramon - Sant Guim de Freixenet) que seguim a la dreta. A l'esquerra, veiem la serra d'Alta-Riba amb el seu tossal (663 m). Seguim per la Solana de Malacara a buscar el poble de Ferran. Passem a frec de la serreta de la Garriga i assolim el mas de Cal Cintet (615 m), punt on girem a la dreta, seguint el Fondo de Malacara. A dalt de tot de la carena es veu la masia de Malacara (680 m). Deixem algunes desviacions a la dreta que pugen a Malacara i arribem al poble de Ferran (670 m), que deixarem a l'esquerra del camí. Aquest nucli de població pertany al municipi d'Estaràs, al cim es veuen ruïnes del que devia ser el castell de Ferran. Sortim del poble i travessem la carretera N-141f (Calaf - Sant Ramon) i passem pel cementiri de Ferran. Tot seguit, travessem l'Eix Transversal (C-25), just on hi ha la Bassa Novella, a la dreta del camí.

                                                                                                                                        

Encetem en aquest punt el Camí de Castellfollit de Riubregós, i passem a frec de la Cabana dels Millars (666 m), i dels masos de Cal Miquelet (674 m), Can Millars i Cal Quec (671 m), tots a l'esquerra del camí. Més endavant, masia de Cal Castellanes, també a l'esquerra. Anem pujant fins arribar a Can Guinard (614 m) i Cal Tiquet. Ja som a la vall del riu Magra, amb la serra de Cascats a la nostra esquerra. Travessem el Torrent de Magrà (507 m) i entrem a Castellfollit de Riubregós (482 m) pel poliesportiu municipal. El poble està situat entre el riu Magra i el Llobregós. Són famoses les restes del castell de Sant Esteve (s. XI). Castellfollit té un dels castells emmurallats més interessants de la zona, ja que conté grafits medievals. Dins d'una vall excavada pel riu Llobregós, la població era antigament un punt de confluència del camí ral i del camí de la sal, per on passaven els traginers que portaven aquest producte de vila en vila. Al poble, essencialment agrícola, de carrerons estrets i cases velles, destaca el bell edifici de l'antic monestir, conegut per Santa Maria del Priorat. Final de l'onzena i penúltima etapa del GR 171.

Dificultat:  **

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 280 m) (- 390 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.

Full de ruta de l'11 etapa del GR 171
Track GPS 11ª Etapa Cervera - Castellfollit de Riubregós 

Àlbum de fotografies d'aquesta 11ª etapa

Montfalcó Murallat

Montfalcó Murallat està aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases. Una vila closa és un tipus de població típica de l'edat medieval. A Catalunya, el millor exemple de vila closa que ha romàs intacta, sense creixement modern, és el poble de Montfalcó Murallat. Està envoltat de muralles de grans dimensions, de 8 a 9 metres d’altura i d'1 metre i mig a dos de gruix. La muralla només es pot apreciar des de fora, està formada per carreus rectangulars units amb morter alternats per altres carreus de mida gairabé quadrada. Al llarg dels anys s'hi ha realitzat diferents obertures per a adequar la fortificació a les noves necessitats de les cases que s'hi adossaren posteriorment.  S’assenten directament sobre roca calcària. En tot el recorregut de la muralla existeix el pas de muralla situat a la part superior, amb una amplada d’1’70 m. Té una única entrada fortificada al costat sud, formada per una doble porta d’arcs adovellats situada en sentit perpendicular per reforçar la defensa. Un cop a l’interior hi ha la plaça central on podem trobar: un pou, que podia haver estat un pou de gel; un cup on es fermentava el vi, i dues cisternes que recollien l’aigua de pluja. És en la part central d’aquesta plaça on trobem la casa, on es creu que originàriament hi havia una torre quadrada que es va ampliar formant part de l’edifici que podem veure avui. L'antic castell presenta una planta allargada, que s'adapta al cim del turó. Els costats més llargs són el nord i el sud, lleugerament convergents cap a l'est, on es tanquen contra l'absis de l'església. Amb el pas dels segles, el castell va perdre la seva condició i albergà unes quantes cases. El conjunt s’organitza a partir de la plaça central des d’on surten dos carrers. El carrer Rodó: aquest dóna la volta a la muralla pels costats nord, oest i sud. En la part nord es conserva una porxada de gran interès arquitectònic. Resseguint el perímetre de la fortalesa, arribem a l’antic forn de pa comunal, el qual s’ha restaurat mantenint les lloses sobre les quals es pastava el pa. El recinte fa 94’50 metres de llargada per 48’8 d’amplada. S’adapta a la topografia del terreny i té majoritàriament una forma arrodonida. On s’aprecia més és a la part est on es troba l’església, l’absis de la qual aprofita part d’una torre circular de defensa.

Montfalcó Murallat va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (1949). A partir de 1050: Monte Falconi, Montfalcho, Monte Falchone de Uluga, Montefalcone d’Uluga, Monte Falcone, Monte Falconis, Monte Falcho, Monte Falchone, Muntfalco d’Uluya, Montfalcó d’Oluja, Montfalcó d’Oluges, Montfalcó del Duc, Montfalcó Murallat. La població té el seu origen al segle XI. És durant el regnat de Bernat I (1035-1049), comte de Berga. El comte Bernat I morí sense descendència i Montfalcó quedà integrat al Comtat de Cerdanya. Al 1079 n’era Senyor Ramon Miró. Al 1095 n’era Dalmau Bernat. A finals del segle XII trobem com a senyor del castell a Ramon de Cervera, que va fer testament a favor de la seva filla Marquesa, casada amb Guillem de la Guàrdia. Aquest, l’any 1234, deixà totes les seves possessions a Isabel de Torroja, neboda seva, casada amb Ramon Folc VIII de Cardona. A partir d’aquesta data i fins al segle XIX el lloc de Montfalcó va ser possessió de la família ducal dels Cardona. Montfalcó va ser escenari d’algunes conteses bèl·liques, com per exemple la Guerra Civil Catalana (1462-1472) que mantingueren el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya.

A través d’un carrer des de la plaça, es troba l’església de Sant Pere, originalment era d’estil romànic. L’edifici ha estat reformat al llarg de la història. La transformació més important es realitzà entre els segles XVII i XVIII quan es construïren les capelles laterals i la torre del campanar. A l’interior s’instal·là un retaule barroc del qual avui només en queda una taula pintada. La construcció del retaule obligà a aixecar una paret de separació entre la nau i l’absis. Durant la primera fase de les obres de restauració de la muralla, que es van acabar l’any 1997, es va descobrir l’absis romànic. De l’església actual, només la part de l’absis i la porta d’entrada (part oest) són de l’església original romànica. Les mides aproximades són: 7 m. d’amplada per 18 de llargada. Dalt d’un turó boscós, al sud-oest del poble, hi ha les ruïnes de l’església de Sant Jaume, del qual sols en resta part de l’absis i del mur sud. El Campanar té les següents mides: quadrat de 3 m. Alçada: 22,65 m. Una campana. Nom: MARIA, Diàmetre 50 cm. Inscripció: “Ora pro nobis Iesu”. Artesà: “Pere Martí Pintos me fecit any 1725”. Posada a Montfalcó l’any 1954.

Montalcó és objecte d’una bella llegenda : Una vegada Montfalcó es veia assotat pels estralls de la guerra i la seva gent lluitava amb el coratge de què era capaç per defensar el seu poble. Els assaltants van haver de renunciar moltes vegades a prendre el cim de les muralles de Montfalcó. Cansats de perdre gent a cada intent de l’assalt, van decidir posar setge al poble, per tal de fer-los capitular de fam i set. Esperaven que aviat cauria la població, ja que no semblava que tinguessin massa provisions per aguantar. Per això, i després d’un temps decidiren plantejar la rendició als defensors de Montfalcó, i en un gest de burla van llençar a l’interior, per sobre les muralles, un missatge instant-los a rendir-se, que anava lligat amb una barra de pa! Creien que en veure el pa s’adonarien que no podien aguantar més, que mentre ells patien gana els de fora anaven sobrats de menjar. La seva sorpresa, però, fou molt gran quan van veure que des de dins rebutjaven la rendició tot tirant fora una altre missatge lligat amb un peix fresc! En veure el peix, van comprendre que no farien rendir-se de fam i set els de Montfalcó, van aixecar el setge. Segons la llegenda, posteriorment s’esbrinà que hi havia una mina que anava de les Oluges a Montfalcó, per la qual entraven els aliments.

*

*

*

*

*