SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2011 - 2012
TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA
Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)
10a etapa. Vallfogona de Riucorb - Cervera (22,540 kms).
La Segarra, l'altiplà central de Catalunya, terra de castells i
pobles fortificats
La Segarra, l'altiplà central de Catalunya, terra de castells i
pobles fortificats
Diumenge, dia 6 de maig
Anem davallant pel Camí de Suró, enmig de camps de blat, en direcció al Clot dels Obacs, al fons de la vall de Guàrdia-Lada (730 m), collada on fan cap nombrosos camins. En una cruïlla, trobem a l'esquerra del camí la Bassa del Benya i un pal indicador. Deixem el Camí de la Bassa a la dreta, per continuar a l'esquerra pel Camí dels Obacs, que ens menerà a Talavera de la Segarra. Passem per davant de Can Quitxu i seguim la pista fins a entrar a Talavera de la Segarra (790 m) pel carrer Major. Talavera està situat al sud de la comarca i és un municipi compost per diversos nuclis de població. La vila compta amb la seva església parroquial, dedicada a Sant Salvador, que conserva una portalada romànica i les restes del castell de Talavera, al capdamunt del poble. El paisatge que l'envolta és el típic segarrenc.
Som al camí ral de Cervera a Rubinat; a l'esquerra, deixem els tossals de l'Isidret i dels Coloms i assolim la cruïlla on hi ha el camí que a la dreta davalla a Sant Pere dels Arquells, que es troba a uns 600 metres camí avall. Seguim recte, i molt a prop trobem a l'esquerra el Corral del Monjo. Ara, seguim l'anomenat Camí de l'Oratori que ens portarà a Cervera. Davallem pel Camí de l'Oratori, deixant a la dreta el camí que mena al Mas Cremat, i aviat assolim l'oratori de la Mare de Déu del Pilar (474 m). Tot seguit, travessem el riu Ondara per un pontet (466 m) i remuntem suaument la pista per entrar a Cervera, capital de la comarca de la Segarra (545 m). Entrem pel carrer de la Costa de Sant Francesc d'Assís i carrer de la Barbacana. Passem per davant del monument a la Generalitat de Catalunya i seguim per la plaça de les Corts Catalanes, carrer de Pere el Cerimoniós, plaça i carrer de Santa Anna, plaça de Sant Miquel i Plaça de la Universitat. Final de la desena etapa del GR 171.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 390 m) (- 475 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Talavera de la Segarra
La Segarra està situada a l'altiplà central de Catalunya, a llevant de les terres de Lleida. Les valls dels rius Corb, Ondara, Sió i Llobregós marquen el territori de sud a nord, generalment pla, accidentat al sud per les serres de Montargull i de Bellmunt i al nord per la serra de Pinós. Va formar part de la terra de frontera entre la dominació cristiana i islàmica, fet que explica l'abundància de castells i de pobles fortificats. El municipi de Talavera, de 30,11 km2, és situat al S de la comarca de la Segarra, al límit amb la Conca de Barberà i l'Anoia. Limita al NW i N amb el municipi de Ribera d'Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l'E amb Argençola (Anoia), al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l'W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra.
El terme municipal de Talavera és format per una conca envoltada de serrats suaus i arrodonits amb altures que oscil·len entre els 580 i els 850 m, entre els quals es destaquen la serra de Bellmunt amb 794 m d'altitud, la de Montfred amb 384 m, la de Montargull amb 851 m, la de Suró amb 827 m i la del castell i poble de Talavera amb 791 m.El municipi és format per diverses entitats que s'agrupen en les antigues parròquies i pobles: Talavera, amb la sufragània de Suró, el poble de Pavia, el de Civit, amb el terme del Bordell i l'ermita de Santa Fe, el de Bellmunt de Segarra, el de Pallerols i l'antic lloc de Montfred. Cadascuna d'aquestes entitats forma un poble agrupat amb molt poques masies i encara la majoria tancades. Totes les parròquies d'aquest municipi inicialment pertanyien al vell comtat d'Osona-Manresa i formaven part de la diòcesi de Vic fins que l'any 1957 es van unir a la de Solsona per tal com pertanyien a la província de Lleida.
El poble de Talavera (120 h el 2005) s'aixeca a la part occidental del terme, a 791 m d'altitud, en el pendent d'una muntanya coronada per l'antic castell. L'església parroquial de Sant Salvador de Talavera es troba a pocs metres de les cases del clos urbà, al cim de la serra. Conserva una portalada romànica del segle XII i un pany de paret; l'eixamplaren modernament amb un senzill estil neoclàssic i posaren l'entrada a la façana de llevant. Dins l'església s'hi conserva un sarcòfag de pedra, amb un relleu a l'exterior de la caixa que representa l'àguila i la campana, a la tapa hi ha les figures jacents d'un cavaller i la dama, amb la vestimenta del segle XIV, i a dins es conserven els ossos de dos personatges, que bé podrien ser un Aguiló i una So.
Les restes del castell de Talavera, situades dins el poble al punt més elevat, es confonen amb la construcció d'una casa. El poble conserva algun carrer cobert i el carrer del Call, on havien habitat jueus. Més a ponent del poble hi ha mig esbotzada una torre cilíndrica, que hom anomena el Molí de Vent, camí de la Guàrdia Lada i de Suró. La festa major se celebra el darrer cap de setmana de maig.
Els Alemany de Cervelló eren senyors de Talavera al segle XII, i Guerau Alemany de Cervelló la cedí al seu nebot Guillem d'Aguiló; aquest llinatge la senyorejà fins a la segona meitat del segle XIV, que passà per parentiu a la família So; els Joans i Antonis de So s'hi succeïren fins el 1563. Els Burguès i de So, o Burguès i Santcliment, foren després els senyors d'aquests pobles; des del 1753 el senyor era D. Gaietà Maria de Santcliment de Pignatelli, marquès de Rubí. Entre les famílies del poble el cognom Truiols o Trullols hi perdura des de fa set centúries. Tant aquí com a Pavia es conserva Can So.
*
*
*
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada