SENDERS DE GRAN RECORREGUT
...................................................................... ....."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"
2ª Etapa. Sant Sebastià de Montmajor - Castellcir (25,190 km)
Diumenge, dia 24 d’octubre
Comencem aquesta segona etapa del Camí dels Nyerros a la parròquia de Sant Sebastià de Montmajor (524 m). Sortim per darrera l'església en direcció a la torreta transformadora, on arrenca una sendera que, per dins el bosc, ens menarà fins a la pista principal que baixa de Sant Sebastià, és e
l PR C-9. Seguim aquest PR, davallant per la pista en direcció a la riera de Sant Sebastià. En un revolt, deixem el PR i seguim un camí que baixa recte a trobar la riera. Arribem a l’àmplia pista que per l’esquerra ve de Gallifa. Marxem a l’esquerra en direcció a Gallifa i creuem la riera seguint els senyals del PR C-48.2. De seguida prenem un sender que arrenca a la dreta d’aquesta pista per començar a descendir pel marge esquerre del profund torrent que forma la mateixa riera de Sant Sebastià que més avall s’uneix amb la riera de Caldes i seguint en tot moment el traçat del PR. El camí és força espectacular penjat damunt el congost que forma la riera.
Trobem un rètol indicatiu. En aquest punt marxem a la dreta seguint el traçat del PR C-9.1 que baixa cap a Caldes de Montbuí. Passem pel gran Gorg de Marsanella o de les Elies, punt de parada obligatòria. Seguim ara pel Camí de les Elíes que ens portarà a Sant Feliu de Codines (482 m). Deixem diverses desviacions secundàries, i entrem a la població. Passem pel costat del cementiri municipal i aviat enfilem el carrer de les Elies que ens mena a la carretera de Sant Feliu de Codines a Sant Llorenç Savall.
Travessem Sant Feliu per un seguit de carrers en sentit ascendent, pujant escales en alguns d'ells, fins a sortir a la part alta de la vila, i sortim del nucli urbà per una pista asfaltada; seguim per un sender que hi ha a la dreta de la propietat de Masclans, conegut com el camí de Can Bosc (rètol indicatiu). Podem albirar davant nostre els cingles de Gallifa i el massís de Sant Llorenç del Munt. Seguim la pista que remunta cap el Serrat de la Galaieta i el Coll de les Termes, coincidint un tram amb el traçat de la ronda codinenca. Finalment, arribem al collet del Berenguer i enllacem amb l'itinerari de la clàssica travessa Matagalls-Montserrat (MM), la qual seguim fins al coll de Poses, per on passa la carretera C-59. Seguim l'itinerari de la MM durant un parell de quil
òmetres fins trobar la carretera de Vic a Molins de Rei. Passem sota el pont de la carretera i seguim la llera del riu Tenes fins a Sant Quirze Safaja (591 m), on trobem la font del Cingle.
Passem pel centre del poble i la plaça de l'Església, dedicada a Sant Pere i documentada de l’any 1100, que conserva vestigis de diversos segles. L’esvelt campanar li imprimeix força caràcter; punt de confluència amb el GR 177. Sortim de la vila en direcció al Parc de l'Aigua, i seguim per una pista entrant a les propietats de Mas Gall i Mas Vilardell. Continuem el recorregut per la bonica vall que forma la riera de Castellcir, i tot seguit passem per l’antic mas de Can Sants i la font de Can Sants, d’aigua fresca i bona, que resta a la dreta del camí sota una pineda, després d'un revolt i davant mateix de la casa. Més endavant, trobem el maset La Vileta, casa que resta deshabitada i a la dreta, a un nivell superior, ja podem albirar l'església de Sant Andreu de Castellcir, que es troba emplaçada a la vessant de ponent de la Serra de Roca Sitjana i molt propera a la riera de Castellcir, davant mateix de l'embassament.
Passat el mas de Can Jaumet, al costat de l'embassament de Castellcir, remuntem una pista a l'esquerra que ens menarà, al cap d'uns vint minuts, al poblet de Castellcir (789 m), final de la segona etapa, Camí dels Nyerros.
l PR C-9. Seguim aquest PR, davallant per la pista en direcció a la riera de Sant Sebastià. En un revolt, deixem el PR i seguim un camí que baixa recte a trobar la riera. Arribem a l’àmplia pista que per l’esquerra ve de Gallifa. Marxem a l’esquerra en direcció a Gallifa i creuem la riera seguint els senyals del PR C-48.2. De seguida prenem un sender que arrenca a la dreta d’aquesta pista per començar a descendir pel marge esquerre del profund torrent que forma la mateixa riera de Sant Sebastià que més avall s’uneix amb la riera de Caldes i seguint en tot moment el traçat del PR. El camí és força espectacular penjat damunt el congost que forma la riera.Trobem un rètol indicatiu. En aquest punt marxem a la dreta seguint el traçat del PR C-9.1 que baixa cap a Caldes de Montbuí. Passem pel gran Gorg de Marsanella o de les Elies, punt de parada obligatòria. Seguim ara pel Camí de les Elíes que ens portarà a Sant Feliu de Codines (482 m). Deixem diverses desviacions secundàries, i entrem a la població. Passem pel costat del cementiri municipal i aviat enfilem el carrer de les Elies que ens mena a la carretera de Sant Feliu de Codines a Sant Llorenç Savall.
Travessem Sant Feliu per un seguit de carrers en sentit ascendent, pujant escales en alguns d'ells, fins a sortir a la part alta de la vila, i sortim del nucli urbà per una pista asfaltada; seguim per un sender que hi ha a la dreta de la propietat de Masclans, conegut com el camí de Can Bosc (rètol indicatiu). Podem albirar davant nostre els cingles de Gallifa i el massís de Sant Llorenç del Munt. Seguim la pista que remunta cap el Serrat de la Galaieta i el Coll de les Termes, coincidint un tram amb el traçat de la ronda codinenca. Finalment, arribem al collet del Berenguer i enllacem amb l'itinerari de la clàssica travessa Matagalls-Montserrat (MM), la qual seguim fins al coll de Poses, per on passa la carretera C-59. Seguim l'itinerari de la MM durant un parell de quil
òmetres fins trobar la carretera de Vic a Molins de Rei. Passem sota el pont de la carretera i seguim la llera del riu Tenes fins a Sant Quirze Safaja (591 m), on trobem la font del Cingle.Passem pel centre del poble i la plaça de l'Església, dedicada a Sant Pere i documentada de l’any 1100, que conserva vestigis de diversos segles. L’esvelt campanar li imprimeix força caràcter; punt de confluència amb el GR 177. Sortim de la vila en direcció al Parc de l'Aigua, i seguim per una pista entrant a les propietats de Mas Gall i Mas Vilardell. Continuem el recorregut per la bonica vall que forma la riera de Castellcir, i tot seguit passem per l’antic mas de Can Sants i la font de Can Sants, d’aigua fresca i bona, que resta a la dreta del camí sota una pineda, després d'un revolt i davant mateix de la casa. Més endavant, trobem el maset La Vileta, casa que resta deshabitada i a la dreta, a un nivell superior, ja podem albirar l'església de Sant Andreu de Castellcir, que es troba emplaçada a la vessant de ponent de la Serra de Roca Sitjana i molt propera a la riera de Castellcir, davant mateix de l'embassament.
Passat el mas de Can Jaumet, al costat de l'embassament de Castellcir, remuntem una pista a l'esquerra que ens menarà, al cap d'uns vint minuts, al poblet de Castellcir (789 m), final de la segona etapa, Camí dels Nyerros.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 820 m) (- 570 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Desnivells acumulats aproximats: (+ 820 m) (- 570 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Full de ruta de la 2ª Etapa del Camí dels Nyerros
Àlbum de fotografies d'aquesta excursió
Track GPS 2ª etapa, Sant Sebastià de Montmajor - Castellcir
Sant Quirze Safaja: patrimoni de la Natura
Sant Quirze Safaja, és el poble situat més al sud del Moianès. El terme municipal fa poc més de 25 km2, que s’estenen enmig d’una zona muntanyosa envoltada de boscos de pi, roures, alzines i vegetació de ribera. Travessen el terme diversos torrents i rierols i també el riu Tenes. Al sud-est trobem els Cingles de Bertí que van patir un desastrós incendi forestal l’any 1994.
Té 25,89 km² i està integrat per dues parròquies, la que dóna nom al municipi i la de Sant Pere de Bertí, situada en un terreny que no podem considerar del Moianès sin
ó més aviat osonenc, per tal com es troba més vinculat amb Sant Martí de Centelles. Cadascuna de les dues parròquies o entitats del terme té una geografia i característiques diferents malgrat la seva unió municipal a partir del 1840. La parròquia de Sant Quirze Safaja s'estén de la cinglera del Fai (520 m) als cimals de la serra de Barnils o del Fabregar (844 m) i del coll de Poses (705 m) al trencall de Puigdolena (705 m). La majoria de les seves aigües van directament a la riera de Tenes, llevat d'un petit sector del costat nordest que van al Rossinyol o torrent de Roca Gironella, que s'uneix a la riera de Tenes sota Sant Miquel del Fai.
ó més aviat osonenc, per tal com es troba més vinculat amb Sant Martí de Centelles. Cadascuna de les dues parròquies o entitats del terme té una geografia i característiques diferents malgrat la seva unió municipal a partir del 1840. La parròquia de Sant Quirze Safaja s'estén de la cinglera del Fai (520 m) als cimals de la serra de Barnils o del Fabregar (844 m) i del coll de Poses (705 m) al trencall de Puigdolena (705 m). La majoria de les seves aigües van directament a la riera de Tenes, llevat d'un petit sector del costat nordest que van al Rossinyol o torrent de Roca Gironella, que s'uneix a la riera de Tenes sota Sant Miquel del Fai.
En canvi, la parròquia de Bertí, que es troba al sector de llevant del terme en una plataforma enlairada, un xic inclinada vers el sudoest, perfectament delimitada a l'est i al sud per la cinglera que porta el seu nom i al nord i a l'oest pel torrent de les Roquetes i el de Roca Gironella o el Rossinyol, és drenada per aquests i els torrents de Puigfred, de Bertí i del Sot de la Font Llòbrega, afluents a la riera de Tenes per l'esquerra. L'altitud de la plataforma de Bertí va dels 750 metres als 952 del Puigfred, la seva màxima cota.
La natura és el principal patrimoni del poble. Passejant pels nombrosos corriols i dreceres que encara uneixen les cases de pagès, trobarem fonts, baumes, gorgs, conreus, etc., recorreguts plàcids per a gaudir de la fauna i la flora del Moianès. El nucli del poble volta l’església parroquial, situada al casc antic, al capdamunt d’un espadat anomenat "La Molla". La resta d’habitatges estan repartits per la vall que forma el riu Tenes i en diferents urbanitzacions. És un poble tranquil, sec i fresc, on encara es pot gaudir de la típica gastronomia dels pobles de mitja muntanya. La Missa del gall, l’aplec de Pasqua, la diada dels patrons i la Festa Major d’estiu són els actes més tradicionals.
Els quatre elements de la natura s’uneixen a Sant Quirze Safaja per crear un espectacular paisatge: l’aigua que esculpeix formes capricioses a les roques; la terra que dóna vida a una vegetació salvatge; l’aire fresc que tallà l’alè; i el foc, que va donar calor als nostres avantpassats prehistòrics. Alguns dels llocs d'interès del poble són:
1- La bauma de l’Espluga. El lloc on s’aixoplugaren els nostres avantpassats, envoltats de la natura més salvatge.
2- La bauma del Molí o dels Horts. Un passeig al costat del riu amb un final exuberant.
3- Poua de les Torras. Exemple de la indústria del glaç, tradicional a casa nostra.
4- Pujada de Màrius Torras. Un passeig per la poesia, un racó de pau que us porta al casc antic.
5- La molla, Mirador al Tenes i Nucli antic. La història del poble suspesa sobre una roca, "la molla", envoltada de cingleres.
6- Església Parroquial. Documentada de l’any 1100, conserva vestigis de diversos segles. L’esvelt campanar li imprimeix caràcter.
7- Faig centenari. Més de quaranta metres d’arbre conegut com "l’arbre dels enamorats", descobriu el perquè.
8- Raconada del Tenes. Davant de l’ajuntament, el riu transcorre dòcil i juganer, i a la vegada conversa amb els pollancres, els bedolls i els pins.
9- Font del Cingle. Un dels tresors de la raconada del Tenes, font de vida i calma pels assedegats.
10- Font del Solar. Tradicionalment, l’ombra dels grans plataners i la taula de pedra han acollit berenars i estones de lectura.
11- Embassament. L’aigua reposada i els arbres de ribera el converteixen en un agradable racó.
12- Capella de Barnils. Vigila, d’alt d’un turó, els vents i les tempestes de la Serra de Barnils.
13- Molí i saltants de Llobateras. El riu esculpeix formes capricioses a la roca i provoca saltants inquiets, en sortir de l’antic molí fariner.
14- Sant Miquel del Fai. Espai natural, dels més bonics del país. Església romànica, salts d’aigua, coves, visites guiades gratuïtes, audiovisuals, restaurant especialitzat en cuina del Monestir, zona de picnic, cabana-bar, parc infantil, botiga de records, aparcament vigilat. Accés per la carretera de Centelles, a l’alçada de Can Sans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada