SENDERS DE GRAN RECORREGUT
....................................................................................................."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"
....................................................................................................."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"
1ª Etapa. Terrassa (CET) – S. Sebastià de Montmajor (21,160 km)
Diumenge, dia 3 d’octubre
El primer diumenge d’octubre, dia 3, inaugurarem el nostre GR, el Camí dels Nyerros, a la plaça del Vapor Ventalló, davant la seu del Centre Excursionista, des d'on s'iniciarà la primera etapa del recorregut entre Terrassa i Sant Sebastià de Montmajor. Per qüestions dels actes del Centenari, no s'ha pogut posar aquesta data al mes de setembre, com era el nostre desig, és per això que a l'octubre es faran les dues primeres etapes, els dies 3 i 24.
Inicien el recorregut des de la porta de la seu del C.E.T. (298 m) tot remuntant en direcció nord el carrer Sant Llorenç fins al seu final, punt on creuem el carrer Cervantes i seguim el Passeig de les Lletres fins al seu capdamunt. Creuem les avingudes del 22 de juliol i de l'Abad Marcet. Passem pel co
stat de l’Estadi Olímpic i travessem l'avinguda Béjar. Pel carrer de l'Estatut arribarem al Parc de les Nacions Unides i l'avinguda Lacetània, davant mateix del traçat del Quart Cinturó. Travessem el Quart Cinturó per prendre l’antic camí de Can Carbonell que recorre l’anomenat Pla del Bon Aire.
Entrem a Matadepera per la urbanització Verge de Montserrat (420 m) i travessem la riera de les Arenes per un pont. Passem per davant del camp de futbol i del pavelló d'esports de Matadepera. En aquest punt, enllacem amb el traçat del GR 173 i el PR C-13. Seguim el carrer de la Font de la Tartana fins al seu final. A banda dreta, trobem can Gorina, antiga masia del segle XVI. Més endavant, trobem la masia de Can Solà del Racó a la dreta, i la font de la Tartana a l'esquerra. Ara, prenem la pista secundària que marxa a la dreta i remunta cap el Collet dels Forns seguint el traçat del GR 173, el qual abandonem al coll per seguir recte cap a la casa del Girbau. El camí ens porta a la urbanització El Racó (575 m) que travessem. Passat l'Hostal del Cim, el camí gira sobtadament per davallar al Sot del Pujol. Continuem recte en direcció al mas Olivet i Sant Feliu del Racó. Passem per les masies de Can Manyosa i Cal Joan Coix i arribem a la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall.
Deixem la carretera i prenem una pista a la dreta que aviat esdevé asfaltada i s'endinsa cap el torrent de Torell, tot pujant amunt, fins arribar a la pista de la Serra de Pinós que ens portarà a la carena (596 m). Seguim la pista de Can Cadafalch i continuem recte pel costat d'unes curioses alzines seguint el traçat del PR C-145 en marcada direcció nord. Passem prop del coll Monner (614 m) i les runes de Can Monner, que deixem a la dreta de la pista, la qual segueix recte, a l’esquerra, cap el gran mas de Can Sallent. Prenem un ramal que gira
i marxa a la dreta encarats cap a la carena de la urbanització del Farell que podem albirar ben altiva i llunyana davant nostre. Prenem un corriol, tot descendint pel bell mig del torrent de Can Monner i passem per la Font dels Horts de Coll Monner. Desemboquem a la pista del Coll de Tres Pins (494 mts.) per anar a trobar la pista que va de Sant Sebastià de Montmajor a Can Sallent, que ens portarà en una suau pujada a la parròquia de Sant Sebastià de Montmajor (524 m).
Sant Sebastià de Montmajor és un poblet molt petit, pertanyent al municipi de Caldes de Montbui, i està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. La seva església, dedicada a Sant Sebastià, està documentada del segle XI.
Diumenge, dia 3 d’octubre
El primer diumenge d’octubre, dia 3, inaugurarem el nostre GR, el Camí dels Nyerros, a la plaça del Vapor Ventalló, davant la seu del Centre Excursionista, des d'on s'iniciarà la primera etapa del recorregut entre Terrassa i Sant Sebastià de Montmajor. Per qüestions dels actes del Centenari, no s'ha pogut posar aquesta data al mes de setembre, com era el nostre desig, és per això que a l'octubre es faran les dues primeres etapes, els dies 3 i 24.
Inicien el recorregut des de la porta de la seu del C.E.T. (298 m) tot remuntant en direcció nord el carrer Sant Llorenç fins al seu final, punt on creuem el carrer Cervantes i seguim el Passeig de les Lletres fins al seu capdamunt. Creuem les avingudes del 22 de juliol i de l'Abad Marcet. Passem pel co
stat de l’Estadi Olímpic i travessem l'avinguda Béjar. Pel carrer de l'Estatut arribarem al Parc de les Nacions Unides i l'avinguda Lacetània, davant mateix del traçat del Quart Cinturó. Travessem el Quart Cinturó per prendre l’antic camí de Can Carbonell que recorre l’anomenat Pla del Bon Aire.Entrem a Matadepera per la urbanització Verge de Montserrat (420 m) i travessem la riera de les Arenes per un pont. Passem per davant del camp de futbol i del pavelló d'esports de Matadepera. En aquest punt, enllacem amb el traçat del GR 173 i el PR C-13. Seguim el carrer de la Font de la Tartana fins al seu final. A banda dreta, trobem can Gorina, antiga masia del segle XVI. Més endavant, trobem la masia de Can Solà del Racó a la dreta, i la font de la Tartana a l'esquerra. Ara, prenem la pista secundària que marxa a la dreta i remunta cap el Collet dels Forns seguint el traçat del GR 173, el qual abandonem al coll per seguir recte cap a la casa del Girbau. El camí ens porta a la urbanització El Racó (575 m) que travessem. Passat l'Hostal del Cim, el camí gira sobtadament per davallar al Sot del Pujol. Continuem recte en direcció al mas Olivet i Sant Feliu del Racó. Passem per les masies de Can Manyosa i Cal Joan Coix i arribem a la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall.
Deixem la carretera i prenem una pista a la dreta que aviat esdevé asfaltada i s'endinsa cap el torrent de Torell, tot pujant amunt, fins arribar a la pista de la Serra de Pinós que ens portarà a la carena (596 m). Seguim la pista de Can Cadafalch i continuem recte pel costat d'unes curioses alzines seguint el traçat del PR C-145 en marcada direcció nord. Passem prop del coll Monner (614 m) i les runes de Can Monner, que deixem a la dreta de la pista, la qual segueix recte, a l’esquerra, cap el gran mas de Can Sallent. Prenem un ramal que gira
i marxa a la dreta encarats cap a la carena de la urbanització del Farell que podem albirar ben altiva i llunyana davant nostre. Prenem un corriol, tot descendint pel bell mig del torrent de Can Monner i passem per la Font dels Horts de Coll Monner. Desemboquem a la pista del Coll de Tres Pins (494 mts.) per anar a trobar la pista que va de Sant Sebastià de Montmajor a Can Sallent, que ens portarà en una suau pujada a la parròquia de Sant Sebastià de Montmajor (524 m).Sant Sebastià de Montmajor és un poblet molt petit, pertanyent al municipi de Caldes de Montbui, i està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. La seva església, dedicada a Sant Sebastià, està documentada del segle XI.
Desnivells acumulats aproximats: (+ 680 m) (- 475 m)
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Track GPS 1ª Etapa, Terrassa - Sant Sebastià de Montmajor
Full de ruta de la 1ª Etapa del Camí dels Nyerros
Full de ruta de la 1ª Etapa del Camí dels Nyerros
Sant Sebastià de Montmajor
Sant Sebastià de Montmajor, al Vallès Oriental, es un poblet de sis habitants en el municipi de Caldes de Montbui al Vallès Oriental. Està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. És un dels exemples que s'han conservat de sagrera medieval.
L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065, i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. I amb l'auspici d'aquest orde es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament. El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l'església de Caldes. Al cap de molts anys, el 1868, va ser declarada parròquia independent i li van ser agregades cases de la parròquia de Gallifa com Ginestós, Salví, Montbou o Oller, entre d'altres. L'església consta d'una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular. El tran
septe presenta absidioles semicirculars. Al creuer hi ha el campanar de planta quadrada, de dos pisos.
septe presenta absidioles semicirculars. Al creuer hi ha el campanar de planta quadrada, de dos pisos.
Del poble n'hi ha constància des de 1065, i formava part de la llarga llista de llocs que depenien del Monestir de Sant Cugat; justament fou una decisió de l'Abadia aixecar l'església romànica on s'honorava i s'honora a Sant Sebastià [ L'aplec tindrà lloc aquest any 2007 el dissabte 20 de gener. En ocasió de la exposició Universal de 1828-1929, i formant part de l'anomenat Poble Espanyol, es reproduí aquest singular temple.
El nucli de població principal i més antic, es troba en una fondalada tot baixant del Farell, anomenat primerament Montmajor; des d'aquí se’ns obre una vall que amb l'única excepció del Castell de Gallifa que sobresurt dins d'un mar de verd arriba fins als cingles; escassament deu cases distribuïdes en un parell de minúsculs carrers, que coincideixen formant un angle recte; la plaça que dona accés a l'església, ho fa també en la seva part inferior , al restaurant anomenat La Rectoria, que obre les seves portes els divendres, dissabtes i diumenges, la part més elevada del poble es justament el petit cementiri on acaronats pel sol, descansen eternament els habitants de Sant Sebastià cridats ja a la casa del Pare Celestial.
En el camí comú, des de Castellar del Vallès, Sentmenat i Sant Llorenç de Savall, s'arriba al poble per l'anomenada baixada del rellotge, actualment només una torre sense senyalització, en la que ens confirmen que hi ha havia un rellotge que se sentia perfectament tant des del nucli principal, com des del Serrat de Baix , habitat principalment en els períodes de vacances.
El poble ha canviat poc en els seus més de mil anys d'història; avui amb una mínima població permanent, sense cap mena de servei, i situat al final d'una carretera a la que qualificar com a sinuosa no li fa justícia, s'ha de refiar del turisme, ja sigui en la seva vessant tradicional, a peu, en bicicleta i a cavall, ja en els qui accedeixen en vehicles de motor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada