Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Mirador de Sant Joan de la Muntanya (Montblanc)

26 d’abril del 2009

SENDERS DE GRAN RECORREGUT

EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)Casp - Riumar

Cinquena etapa. Almatret - Flix (22,780 km)

Diumenge, dia 17 de gener

S'inicia aquesta cinquena etapa del Camí Natural de l'Ebre a la cornisa oriental de la plana d'Almatret, des d'on es baixa bruscament per les vessants d'Escombrons a la ribera de l'Ebre, a l'altura del pont de Riba-roja d'Ebre, entrant així en un sector molt diferent. Fins a Flix, es continua pel camí de sirga que recorre el marge esquerre de l'Ebre, travessant l'Espai d'Interès Natural de Sebes, on es pot visitar el seu centre d'interpretació i miradors d'aus, així com recórrer senders abalisats. Després de creuar el pont-presa de Flix, es puja al casc urbà d'aquesta localitat, situada al coll d'un estret meandre.

Sortim d'Almatret per un camí forestal entre cultius d'ametllers en direcció al Mirador de Pauls i Fatarella pel vessant ombrívol d'Escombrons. Després de passar per un repetidor de televisió, que queda a l'esquerra del camí, arribem al coll de l'Empanissot, on hi ha el Mirador de Riba-roja. Es continua en direcció al mirador de la presa. Deixem a l'esquerra el barranc d'Almatret i, després de passar per les runes del que va ser el Mas Cremat, comencem una forta davallada a buscar la Punta de la vall d'Ombrenc. El camí, en aquest punt aeri, presenta boniques perspectives. Continuem la baixada i de seguida s'arriba al pont de Riba-roja, que dóna accés a aquesta població. Riba-roja, alçada sobre una rocalla vermella que coronés el castell templer i les seves muralles, manté una zona d'hortes i regadius a la vora de l'Ebre.

El Camí continua cap a Flix per Valldeporcs, en direcció a la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes. Es passa per dos masos importants: el mas d'Avella i el mas del Favó, tots dos a la dreta de la pista. Un cop passats, ens endinsem a la Reserva Natural d'aus, es passa per la instal·lació ornitològica del mirador de les Cigonyes i s'arriba a la Passera Bosc de Ribera, un dels passeigs més bonics de la Reserva Natutral. Al fons ja es pot albirar la població de Flix. Més endavant, passem pel Mas del Director, masia rehabilitada com a centre d'interpretació, i es creua el barranc de Sant Joan per arribar a la carretera C-12, que se segueix a la dreta. Es creua el riu Ebre pel pont sobre el barratge de la presa de Flix i, a l'altra banda, pel carrer del Pont, s'entra al casc urbà de la població. Val la pena visitar Flix i travessar-lo fins arribar al famós pas de barca.

El casc urbà de Flix, situat al coll d'un estret meandre del riu, sempre va ser lloc privilegiat per a la defensa i vigilància de la navegació fluvial: un castell, enmig del àpex de la recolzada, així ho testifica. El seu pas de barca i el de Miravet, són les úniques barques de sirga a tot l'Ebre català.


Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+120 m) (-530 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).






Full de ruta de la 5ª Etapa Camí Natural de l'Ebre

Àlbum de fotografies d'aquesta etapa


Almatret, Riba-roja i Flix
 
ALMATRETAlmatret és el primer poble català del llarg recorregut del Camí Natural de l’Ebre GR 99. Situat sobre una zona elevada de vistes privilegiades, a 462 m sobre el nivell del mar, se li coneix una llarga i interessant trajectòria al llarg de la història. La seva carta de població data de l’any 1301, quan es va col·locar la primera pedra de la localitat. Anys més tard, al 1558, van ser redactades les ordenances municipals: normes administratives, judicials i penals que van organitzar la convivència i el dia a dia dels seus habitants. Actualment, aquesta població, la que queda més al sud de les terres de Lleida i la més alta de la comarca del Segrià, viu de l’agricultura de secà (oliveres, ametllers i cereals), la ramaderia (granges porcines i avícoles), la producció d’oli d’oliva i les explotacions mineres de lignit.

De la localitat serà interessant visitar: l’església parroquial de San Miquel, d’estil barroc; el pou de la Vila, construït amb pedra i que encara conserva els onze safareigs que van pertànyer a cadascuna de les onze famílies que van habitar el poble al segle XV; la creu de terme, gòtica; l’antiga presó, i l’ermita de Sant Joan.

L’EBRE I L'EMBASSAMENT DE RIBA-ROJAAls peus del municipi, l’embassament de Riba-roja esdevé un important reclam turístic per gaudir de totes les activitats relacionades amb la pesca i la navegació. Va entrar en funcionament l’any 1969 amb una capacitat de 210 hm3, i va suposar un canvi radical de l’economia de la regió basada fins aquell moment en el transport fluvial, mitjançant llaüts, del carbó explotat a les rodalies. Actualment, a la zona hi ha un embarcador per a les activitats de pesca i de lleure. Des de la Comarca de la Ribera de l’Ebre s’han senyalitzat els tradicionals camins de comunicació entre Almatret i Riba-roja d’Ebre (ruta del Mirador i ruta dels Valls al Fumeral), que permeten gaudir d’unes interessants vistes de l’embassament, la presa i els pobles de la riba.

ELS TOSSALS D'ALMATRETEls tossals o costers d’Almatret es localitzen al nord-oest d’aquesta població, sobre les aigües de l’Ebre. Formen part del Pla d’Espai d’Interès Natural (PEIN) declarat l’any 1992 per la Generalitat de Catalunya i de la proposta catalana a la Xarxa Natura 2000. Es tracta d’un espai natural de pronunciats contraforts coberts de pi blanc i vegetació associada de tipus continental, que constitueixen una illa de vegetació en un entorn on solen ser habituals ecosistemes d’ambients més àrids. L’existència d’uns recorreguts senyalitzats (camí del mirador del Cingle de la Pena i camí de la ribera de l’Ebre), permeten conèixer i gaudir d’aquest espai natural.

RIBA-ROJA D'EBREQuan l’Ebre entra a Catalunya, Riba-roja d’Ebre és el primer poble que es troba al seu pas. Restes neolítiques i romanes localitzades al municipi parlen dels seus primers pobladors, encara que van ser els templers els qui van donar a la vila la forma que avui li coneixem. Actualment, Riba-roja d’Ebre centra la seva activitat econòmica en el turisme relacionat amb la pesca i la navegació. La població de Riba-roja d’Ebre es troba enclavada entre embassaments: el de Riba-roja aigües amunt (210 hm3) i el de Flix aigües avall (4,17 hm3). La construcció d’aquests embassaments va alterar l’antiga i navegable llera del riu per a convertir-la en una important reserva d’aigua i lloc d’oci. Anys enrere el riu es remuntava i es descendia amb llaüts, transportant tot tipus de productes; però la nova situació de preses iembassaments va obligar a canviar l’economia i els costums de la zona i, a dia d’avui, la gent d’aquests indrets s’ha adaptat a la nova situació, promocionant i cuidant el turisme i les activitats fluvials recreatives, com la pesca o la navegació.
Del nucli urbà serà interessant visitar: les ruïnes del castell templer, del segle XII, amb el mirador de la Pena i la seva vista sobre l’Ebre; l’església parroquial de San Bartomeu, del Barroc, o el Museu Etnològic, que reconstrueix una casa de principis del segle XX. Properes a la població es troben l’ermita de Santa Madrona i l’ermita de Berrús. Aquesta última, gòtica, en el seu moment va ser salvada pedra a pedra d’acabar sota les aigües de l’embassament de Riba-roja. Ara es troba en un promontori des d’on es pot gaudir d’una bona panoràmica.


LA RESERVA NATURAL DE SEBES
Sobre la riba esquerra del riu Ebre, aigües amunt de la presa i el pont de Flix, es troba aquest singular espai fluvial. La Reserva Natural de Sebes conserva un important bosc de ribera, uns extensos canyissars, illes fluvials de frondosa vegetació i la fauna pròpia d’aquests tipus d’ambients. És molt recomanable visitar el Centre d’Informació i Educació Ambiental Mas del Director, el mirador i la llacuna recuperada del Canyissar, l’observatori de les cigonyes o la passera del bosc de ribera.

FLIX La població de Flix s’assenta al centre de l’espectacular meandre que dibuixa l’Ebre al seu pas per aquest paratge. La seva posició estratègica ha suposat que, al llarg dels segles, nombroses cultures habitessin el lloc amb la finalitat de controlar el pas fluvial i el comerç associat a ell. Actualment Flix disposa d’unes bones comunicacions, variats equipaments socials, una activitat industrial important i un entorn natural de gran interès. Del seu nucli urbà serà interessant visitar: les restes del castell vell, d’origen medieval; el castell nou, localitzat al punt més alt del meandre; l’església parroquial de l’Assumpció: espectacular conjunt d’estil gòtic; els carrers del nucli antic, amb racons de gran bellesa com els porxos del carrer Major o la plaça d’Espanya; els vells molins d’oli, o el pas de barca municipal, un dels últims que es mantenen a l’Ebre.
Els més antics habitants que es coneixen a la zona de Flix són els Ilercavons. Aquests ibers, que van poblar el curs final del riu Ebre, van deixar des de Mequinensa a Benifallet un important patrimoni arqueològic de poblats i necròpolis. Als voltants de Flix es poden visitar tres d’aquests interessants jaciments dels segles V i IV a. C.: el de Mosselló, el de Sebes i el de Castellons.