SENDERS DE GRAN RECORREGUT
EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar
Primera etapa. Casp - Mas de la Punta (28,870 km)
Diumenge, dia 20 de setembre
Iniciem la nostra singladura pel Camí Natural de l’Ebre (GR 99) a la ciutat de Casp, província de Saragossa. Casp és la capital de tota la comarca. Dos rius, el Guadalope i l'Ebre (embassat) fan d'aquesta ciutat i, per extensió, de tota la comarca un mar interior, l'anomenat Mar d'Aragó, aportant aigua en abundància a una importantíssima horta, on es conreen abundants fruiters, sobretot presseguers i cirerers. L'origen de Casp es remunta al segle II aC. Els romans han deixat nombrosos vestigis a la ciutat i a tota la comarca. Destaca el Mausoleo de Miralpeix , salvat de les aigües de l'embassamen
t pels habitants de Casp l'any 1962. Però estem en terres del gòtic i el conjunt de la Plaça de Santa Maria és el més interessant de Casp: la Col·legiata de Santa María (s. XIII al XVIII). Al costat de la Col·legiata podem veure les restes del castell medieval on es va celebrar el Compromís de Casp.
Després de remuntar la frondosa horta del Guadalope, el Camí Natural de l’Ebre arriba a la presa de Moros i als Tres Túnels, construïts per derivar el riu i evitar així que amb l'embassament de Mequinensa s'anegués aquest tram d'hortes. A l'altra banda de la presa la pista puja a l'interfluvi Guadalope-Ebre. Després d'un curt tram per la vella N-211, el Camí connecta amb el carril de la Herradura. Per pista, s'arriba a les platges de la Herradura, punta de terra d'un vell meandre, amb l'illa Mediana en el centre. Després de superar unes construccions enrunades, seguint per l'antiga via de Casp a Mequinensa, es troba el refugi de Cuesta Falcón i més endavant es travessa el barranc de Valdepilas, i s'arriba al càmping nàutic de Lake Caspe, des d'on una pista forestal connecta amb l'enclavament de Mas de la Punta, complex municipal per a usos recreatius.
Mas de la Punta és una extensió municipal de Casp que ocupa un ample esperó de terreny: la Vuelta de la Magdalena, formada per un doble meandre de l'Ebre. L'interior es dedica a cultius experimentals i la zona d'entrada, a zones d'esbarjo, embarcador i un refugi d'ús lliure. Davant del refugi, a l'altra vorera i sobre un promontori, s'alça l'ermita de la Magdalena, últim edifici del que va ser el convent i poblat de la Magdalena. L'amplitud de la llàmina d'aigua, en contrast amb els seus riberals agrests, ofereix una panoràmica excepcional.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+230 m) (-210 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar
Primera etapa. Casp - Mas de la Punta (28,870 km)
Diumenge, dia 20 de setembre
Iniciem la nostra singladura pel Camí Natural de l’Ebre (GR 99) a la ciutat de Casp, província de Saragossa. Casp és la capital de tota la comarca. Dos rius, el Guadalope i l'Ebre (embassat) fan d'aquesta ciutat i, per extensió, de tota la comarca un mar interior, l'anomenat Mar d'Aragó, aportant aigua en abundància a una importantíssima horta, on es conreen abundants fruiters, sobretot presseguers i cirerers. L'origen de Casp es remunta al segle II aC. Els romans han deixat nombrosos vestigis a la ciutat i a tota la comarca. Destaca el Mausoleo de Miralpeix , salvat de les aigües de l'embassamen
t pels habitants de Casp l'any 1962. Però estem en terres del gòtic i el conjunt de la Plaça de Santa Maria és el més interessant de Casp: la Col·legiata de Santa María (s. XIII al XVIII). Al costat de la Col·legiata podem veure les restes del castell medieval on es va celebrar el Compromís de Casp.Després de remuntar la frondosa horta del Guadalope, el Camí Natural de l’Ebre arriba a la presa de Moros i als Tres Túnels, construïts per derivar el riu i evitar així que amb l'embassament de Mequinensa s'anegués aquest tram d'hortes. A l'altra banda de la presa la pista puja a l'interfluvi Guadalope-Ebre. Després d'un curt tram per la vella N-211, el Camí connecta amb el carril de la Herradura. Per pista, s'arriba a les platges de la Herradura, punta de terra d'un vell meandre, amb l'illa Mediana en el centre. Després de superar unes construccions enrunades, seguint per l'antiga via de Casp a Mequinensa, es troba el refugi de Cuesta Falcón i més endavant es travessa el barranc de Valdepilas, i s'arriba al càmping nàutic de Lake Caspe, des d'on una pista forestal connecta amb l'enclavament de Mas de la Punta, complex municipal per a usos recreatius.
Mas de la Punta és una extensió municipal de Casp que ocupa un ample esperó de terreny: la Vuelta de la Magdalena, formada per un doble meandre de l'Ebre. L'interior es dedica a cultius experimentals i la zona d'entrada, a zones d'esbarjo, embarcador i un refugi d'ús lliure. Davant del refugi, a l'altra vorera i sobre un promontori, s'alça l'ermita de la Magdalena, últim edifici del que va ser el convent i poblat de la Magdalena. L'amplitud de la llàmina d'aigua, en contrast amb els seus riberals agrests, ofereix una panoràmica excepcional.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+230 m) (-210 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
*
Full de ruta de la 1ª Etapa Camí Natural de l'Ebre
Àlbum de fotografies d'aquesta etapa
Casp, ciutat històrica
Casp
En els seus orígens, la població va créixer a partir d'un nucli creat per l'Ordre de San Juan de Jerusalem al 1169, i l'any 1412 va ser el privilegiat escenari del Compromís de Casp pel qual Fernando I va accedir a la Corona d'Aragó, fet que li va atorgar a la vila fama i reconeixement molt més enllà de les seves fronteres. Més tard, el 21 d'abril de 1861, Casp va obtenir el títol de ciutat, atorgat per la reina Isabel II. Actualment és la capital de la comarca del Baix Aragó-Casp, amb una economia basada principalment en el sector agrícola i de serveis. La visita al seu casc històric permet descobrir un lloc ple d'història i vida: la col·legiata de Santa María la Major, declarada Monument Nacional al 1908 i amb diverses capelles i retaules ressenyables; el castell del Bailío o del Compromiso, en reconstrucció; el mausoleu romà de Miralpeix, que en 1962 va ser traslladat, pedra a pedra, des de la seva ubicació original a l'actual per a evitar qu
e quedés sota les aigües de l'embassament de Mequinensa; l'ermita romànica de Santa María d'Horta, igualment rescatada de les aigües de l'embassament; la torre de Salamanca, part d'un sistema òptic de comunicació construït durant la Tercera Guerra Carlista; o diferents edificis i façanes d'arquitectura civil dels segles XIV i XVI a l'entorn de la plaça del Compromís i el carrer del Carmen.
e quedés sota les aigües de l'embassament de Mequinensa; l'ermita romànica de Santa María d'Horta, igualment rescatada de les aigües de l'embassament; la torre de Salamanca, part d'un sistema òptic de comunicació construït durant la Tercera Guerra Carlista; o diferents edificis i façanes d'arquitectura civil dels segles XIV i XVI a l'entorn de la plaça del Compromís i el carrer del Carmen.El Camino Jacobeo
La ciutat de Casp s'ha sentit, des de molt temps enrere, plenament vinculada amb aquest camí, ja que s'assegura que aquí va néixer sant Indalecio, un dels Barons Apostòlics que van acompanyar a Santiago en la Vinguda de la Verge del Pilar. A més, existeix una antiga via de peregrinació per la vall de l'Ebre que unia Tortosa, Gandesa, Casp, Zaragossa, Calahorra i enllaçava a Logroño amb el Camí Francès; que era recorreguda per molts viatgers provinents del litoral mediterrani. Al seu pas pel Baix Aragó, aquesta via ha estat avui recuperada, resultant ser una interessant proposta senderista que permet conèixer i gaudir dels pobles i el seu entorn. El Camí Natural de l'Ebre, GR 99 coincideix en diversos trams amb ella, factor que li afegeix atractiu i història.
Embassament de Mequinensa-Mar d'Aragó
Proper a la ciutat es troba l'embassament de Mequinensa-Mar d'Aragó. Amb una capacitat de 1.533 hm3, aquest embassament és el més gran dels tres que, des de Chiprana a Flix (a Catalunya), escalonen i represan l'Ebre. La seva construcció, a mitjan segle XX, va alterar l'antiga i navegable llera fluvial per a convertir-lo en una important reserva d'aigua, salt hidràulic i lloc d'oci. Antigament el riu es remuntava i descendia amb almadies o llaüts, transportant tot tipus de productes entre Saragossa (per Escatrón) i Tortosa. La nova situació de preses i embassaments va provocar que es perdessin els ports, el transport fluvial i moltes de les activitats relacionades amb ell, però a dia d'avui la gent d'aquests llocs s'ha adaptat a aquesta nova realitat, promocionant i cuidant el turisme i les activitats fluvials recreatives, com la pesca o la navegació.
El riu Guadalope i la seva conca
El Guadalope inicia el seu viatge en la serra de Gúdar-Maestrazgo, a uns 1.600 m d'altitud, descendeix entre canons, estalvia preses, rega hortes i, després de 182 km de recorregut, desemboca a l'Ebre al costat de la ciutat de Casp, a 100 m d'altitud, passant a formar part de les aigües de l'embassament de Mequinensa a través dels Tres Túnels. La conca alta travessa el Maestrazgo i els seus pobles, des d'on s'està portant a terme un interessant projecte: el Parc Fluvial del Guadalope. En aquesta part del viatge recorre les ribes de diversos pobles rics en història i patrimoni cultural, alguns d'ells declarats Conjunt Històric- Artístic: Cantavieja, Mirambel, Miravete de la Sierra o Villarluengo. En el tram final de la seva conca baixa, el Guadalope està envoltat per un entramat de sèquies i canals, que des del segle XII han permès regar una frondosa horta; a més, aquest tram actua a manera de corredor biològic entre les serres de Casp i l'Ebre, amb restes de bosc de galeria on trobar interessants pollancredes i salzedes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada