EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)

CASP – RIUMAR

SENDERS DE GRAN RECORREGUT Temporada 2009-2010

Estimats amics:

De nou, estem a punt d'iniciar una nova temporada de senders de gran recorregut, disposats, com sempre, a descobrir nous horitzons, camins que encara no coneixem però que ben segur ens guarden moltes sorpreses. Aquesta vegada anirem més lluny, anirem a conèixer les terrres de l'Ebre.

La importància cultural, social i natural del riu Ebre va incentivar els principals actors de l'excursionisme i el senderisme de l'Estat Espanyol per crear el GR 99, l'anomenat Camí Natural de l'Ebre. Es tracta d'un recorregut que ressegueix el curs del riu des de Reinosa, al naixement de l'Ebre, fins a la desembocadura, al Delta; prop de 1.150 quilòmetres dividits en 59 trams i que travessa 7 comunitats autònomes. Es tracta del primer dels grans camins de ribera constituïts dins de la que serà l'anomenada Xarxa d'Itineraris Naturals promoguda pel propi Ministeri de Medi Ambient. Amb aquesta xarxa es pretén facilitar l'accés de la població als valors naturals associats als entorns de gran qualitat ambiental que proporcionen els rius, al mateix temps que s'intenta afavorir el desenvolupament rural de les zones per on passen.

La idea d'aquest sender es va gestar en unes reunions que els comitès de senders de les federacions de muntanya de les comunitats autònomes afectades van tenir a la seu de la Federación Aragonesa de Montañismo, a Saragossa, cap allà l'any 1994. Per qüestions extraesportives el projecte no va prosperar en aquell moment, però afortunadament, en els darrers anys ha rebut de l'Administració l'impuls econòmic que necessitava i avui ja és una realitat.

Els treballs d'adequació del Camí Natural de l'Ebre van començar cap a la primavera de l'any 2006. Aquest projecte senderístic es va concebre, des del primer moment, com una infraestructura especialment apta per a l'oci, el turisme sostenible, l'esport i l'educació. El llarguíssim sender és el resultat de l'esforç conjunt del Ministeri de Medi Ambient i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, els quals van assumir la responsabilitat del projecte a proposta de la Federación Española de Montaña y Escalada (FEDME). Per a la cristal·lització material del projecte van col·laborar més d'un centenar d'ajuntaments i set governs autonòmics (els de Cantàbria, Castella-Lleó, La Rioja, País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya).

La seva homologació íntegra com a sender de gran recorregut (GR 99) ha estat possible gràcies a la participació i l'acord amb les set federacions de muntanyisme dels territoris autonòmics esmentats, incloent-hi la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). En definitiva, estem parlant d'un dels projectes senderístics més importants dels darrers lustres, el qual ha estat justificadament comparat, quant a rellevància i infraestructures, al Camino de Santiago.

Pel que respecta a la nostra tasca, com a grup senderista de Catalunya, en un principi es va pensar a fer la part catalana del Camí Natural de l'Ebre, és a dir, el tram de camí que travessa tota la comunitat autònoma, resseguint el curs de l'Ebre des de Mequinensa fins al Delta, però aquest traçat és massa curt per completar tota una temporada i, finalment, es va decidir afegir-hi tres etapes de l'Aragó. Per tant, la nostra singladura començarà a Casp, província de Saragossa, i finalitzarà a Riumar, a les platges del Delta, en un recorregut d'uns 240 quilòmetres, dividit en deu etapes.

Encara que el fet de seguir sempre el mateix riu pugui semblar que el paisatge ha de resultar monòton i poc variat, la realitat és ben bé una altra, ja que a mida que el curs del riu avança, els meandres, les poblacions, els passos angostos del riu, etc., proporcionen un seguit de vistes molt variades i, fins i tot, alguna de punyent, com és el cas de la central nuclear d'Ascó, o bé curiosa com és el cas del pas de barca de Flix, o bé commemorativa, com és el cas del castell de Miravet. L'itinerari, degut a les dificultats de pas, sovint ha de passar d'un costat a l'altre del riu i en alguns casos se separa del riu per poder continuar el camí.

L'EBRE, ITINERARI PER CATALUNYA

El vell Elaios greg, l'Hiber romà, l'Ebre català, és l'únic riu que, com que ve de fora, trenca la Serralada Catalana per regar-ne les terres. L'Ebre, en el tram català aplega les singularitats més interessants del seu llit. Quan l'Ebre es fica definitivament a Catalunya, ho fa a poc a poc, embassat en el pantà de Riba-roja, en pregons meandres engorjats en terrenys calcaris. L'Ebre segueix el seu curs entortolligat i en un dels meandres més profunds apareix Flix, amb la indústria química, la presa i la central elèctrica. En la zona anomenada Illeta s'aixequen les ruïnes del castell, que dominen el poble. L'església té una façana renaixentista i l'interior és del gòtic darrer. Dins el mateix terme de Flix, hi ha el santuari de la Mare de Déu del Remei, en un bonic indret.

Aigua avall hi ha Ascó, on contrasten les modernes construccions de les centrals nuclears amb l'aspecte morisc de les cases que pel costat del castell s'hi escampen. A l'altra banda de l'Ebre, davant d'Ascó, hi ha Vinebre. Una mica més enllà es troba la Torre de l'Espanyol. Però tot seguit, riu avall, apareix un dels accidents geogràfics més interessants: el Congost del Pas de l'Ase. L'espectacle del riu quan travessa les muntanyes calcàries és impressionant. Es pot contemplar des de l'ermita de Sant Miquel, i també hi ha un excel·lent panorama des de la Roca de l'Ortiga, sobre el sensacional remolí de la Caldera. Amb una mica de sort, es poden veure les cabres salvatges que s'han avesat a aquests cingles.

Un cop passada aquesta estretor del Pas de l'Ase, el riu entra de ple en la depressió de Mora. El primer poble del marge esquerre és Garcia. Des del Castell s'observa un excel·lent panorama de tota la riba. El riu Siurana desemboca a l'Ebre en aquest poble. Continua l'Ebre majestuós i arriba a les dues Mores: Móra la Nova, al marge esquerre, i Móra d'Ebre, a la dreta, unides per un pont de ferro. Móra d'Ebre, que és la capital de la comarca, està dominada pel seu castell amb una muralla i dues torres rodones. El riu ofereix, en aquesta zona, esplèndides possibilitats per a esports com ara el rem i la pesca. Passades les dues Mores, tot seguit a l'esquerra, hi ha l'històric enclavament de Castellet de Banyoles, sens dubte el jaciment arqueològic més important de la comarca. Encara que el terme de Tivissa arriba a l'Ebre i fins i tot creua el marge dret, el poble n'és lluny, a la falda de la serra de la Creu. Poble molt pintoresc amb església gòtica.

L'Ebre s'estén per la bonica mitjana anomenada l'Illa de Punxó, que té una horta excel·lent. A Ginestar encara hi ha terrissaires, creadors de càntirs i gerres artesanals. Per travessar l'Ebre des de Ginestar, no hi ha res millor que fer-ho pel deliciós pas de Barca de Miravet. Des del marge esquerre l'espectacle és extraordinari: a l'altra banda, l'imponent castell de Miravet, veritable joia arquitectònica de la Ribera d'Ebre. El primer centre d'interès paisatgístic de la Ribera d'Ebre es troba al lloc on l'Ebre entra a la comarca: el pas de Barrufemes o Benifallet, construït sobre una antiga possessió àrab. Aigua avall de Benifallet, just quan el riu surt del congost, hi ha l'assut de Xerta, de més de 500 metres de longitud.

Seguint el curs del riu, en una recolzada del marge esquerre, hi ha Tivenys. Davant mateix, a l'altre costat, Xerta, on ja en època romana hi havia un castell per vigilar la navegació del riu. Més endavant, es troba Aldover, amb una horta excel·lent. Davant la capital de la comarca, hi ha Roquetes, on es troba l'Observatori Geofísic de l'Ebre. Tortosa s'assenta al marge esquerre del riu, unida a Roquetes per un pont de ferro. Dominant la ciutat hi ha la Suda, magnífic castell rehabilitat avui com a Parador Nacional. A Tortosa, centre de comerç fluvial, s'acabava una de les etapes de la Via Augusta, i els romans hi van construir un dels pocs ponts estables que es van aixecar sobre l'Ebre. Aigua avall de Tortosa, l'Ebre fa de frontera entre les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Sobre una terrassa al·luvial hi ha Amposta. A partir d'Amposta, el riu s'obre de sobte a la immensa plana del delta, a la Ribera Baixa, d'una bellesa veritablement singular, sobretot quan els camps estan negats o l'arròs és verd.

Un cop a l'interior del delta, la sensació és extraordinària, sense cap altra perspectiva que les fileres d'arbres arran dels canals. Una mica abans d'arribar a Jesús i Maria trobem l'illa de Gràcia. A la Cava es pot agafar el transbordador per travessar el riu. A l'altra banda, Sant Jaume d'Enveja, els Muntells i Poble Nou del Delta. El Canal Vell, la Bassa de l'Estella i la Punta del Fangar són punts del delta de gran interès, on abunda el marisc. Passada la Cava, s'arriba finalment a la urbanització de Riumar, en un magnífic paisatge de platges de dunes. Des d'una d'aquestes dunes, anomenada Mirador de les Verges, es pot contemplar la desembocadura i l'Illa de Buda, en el límit del Parc Natural del Delta de l'Ebre.

L'EBRE, CAMINS D'AIGUA

En aquesta pàgina web de Vocalia de Senders tindreu l'oportunitat de veure un extraordinari documental en format vídeo, amb un total de 22 capítols d'uns deu minuts de durada cadascun, sobre l'Ebre, que va ser emès per TV3, Televisió de Catalunya, i la Televisión de Aragón.

Es tracta d'una sèrie de caràcter divulgatiu que va dirigida a un ampli sector del públic, al qual es dóna a conèixer què és i com és l'Ebre des d'una perspectiva: l'aèria, inusual, atractiva, diferent i que el públic no acostuma a veure mai. El programa parteix del concepte de patrimoni integral, és a dir, de la suma dels diferents vessants (artístic, natural i antropològic) complementats amb les indicacions històriques i literàries corresponents.

La imatge, agafada des de l'aire, projecta aquest conjunt i ofereix tota una successió no només de paisatges, sinó de tots aquells elements que s'hi poden trobar i que a la vegada el configuren. Des de la fauna, el patrimoni arquitectònic, els pobles o els elements naturals, els estanys o els salts d'aigua fins a totes aquelles activitats que s'hi desenvolupen. Les imatges van acompanyades d'una música i un text capaços de captivar i emocionar. El text, que n'és el fil conductor, no és una simple descripció: és tot un seguit de suggeriments provinents de l'àmbit històric i literari, que ajuden a comprendre i a la vegada complementen les belles i espectaculars imatges.

"L'Ebre, camins d'aigua" és una sèrie que respon a un contingut específic i coherent en si mateix. És per aquest motiu que no es tracta d'una simple suma d'imatges, sinó que la mateixa captació i ordre de cada fotograma respondrà a un discurs concret adaptat a la realitat en cada un dels capítols. El resultat és en si mateix una visió completa del contingut i de la diversitat del riu Ebre.

La gravació de les imatges s'ha dut a terme amb la tecnologia més avançada, l'alta definició (HD), i a través del sistema Cineflex, únic a Europa, que permet la màxima qualitat d'imatge. A més, el suport digital permet reutilitzar les imatges tantes vegades com es vulgui sense pèrdua de qualitat.

Si cliqueu en l'enllaç següent podeu accedir als 22 vídeos. En realitat el documental es compon de 6 capítols, de tres o quatre parts cadascun, més un setè capítol que és un resum de tota la filmació sobre l'Ebre. Esperem que us agradi:

L'Ebre, camins d'aigua

Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previstes per aquesta nova temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu nota i reserveu-vos aquestes dates:

CALENDARI TEMPORADA 2009-2010

20 de setembre ................................. 1ª etapa. Casp - Mas de la Punta (28,870 km)

25 d'octubre.......................................2ª etapa. Mas de la Punta - Casa Beanta (28,330 km)

22 de novembre................................. 3ª etapa. Casa Beanta - Mequinensa (15,950 km)

20 de desembre................................. 4ª etapa. Mequinensa - Almatret (21,620 km)

17 de gener....................................... 5ª etapa. Almatret - Flix (22,780 km)

21 de febrer ......................................6ª etapa. Flix - Móra d'Ebre (26,420 km)

21 de març......................... ............. 7ª etapa. Móra d'Ebre - Benifallet (23,120 km)

18 d'abril ..........................................8ª etapa. Benifallet - Tortosa (28,310 km)

23 de maig .......................................9ª etapa. Tortosa - Deltebre (26,710 km)

20 de juny ...................................... 10ª etapa. Deltebre - Riumar (15,490 km) Dinar de germanor

Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.

Desitgem que aquesta nova aventura senderista sigui del vostre grat, tot mitjançant la pràctica d'una de les activitats amb més tradició del nostre país, l'excursionisme. Animeu-vos, doncs, i tingueu sempre present el nostre lema: "Un jorn de sender, una setmana de salut".

NORMES DE L'ORGANITZACIÓ

1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es faran obligatòriament a la Secretaria del Centre, i es tancaran el dimecres abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar. Aquesta temporada, com a cas especial, el límit de places d'autocar serà de 60.

2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.

3.- Un cop completa la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d'espera podrà servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s'apuntin en aquesta llista d'espera hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.

4.- A partir de l'horari de tancament de secretaria el divendres anterior a la sortida, no es podrà retornar l'abonament del tiquet de l'autocar en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar.

5.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia.

6.- Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar. També es recomana estar en possessió de la llicència de la FEEC.

7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.

8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.

9.- Les sortides de GR que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.

10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.

____________________________________________________________

*

*

*

*