VOCALIA DE SENDERS

CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA

VOCALIA DE SENDERS
Senders de Gran Recorregut
Temporades 2015-2017

CAMINANT PER LA HISTÒRIA

Una ruta per reivindicar el paper de l’excursionisme en la identitat catalana

INTRODUCCIÓ

En el marc de la commemoració del Tricentenari del desenllaç de la Guerra de Successió a Catalunya, engeguem aquest setembre un nou projecte d’excursionisme per a les dues properes temporades de senders, basat en la Ruta dels Senders del 1714, impulsada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un recorregut pels escenaris més destacables de la Guerra de Successió (1702-1714) que suposà la fi de l’estat català, de les seves institucions i les seves llibertats; llocs emblemàtics carregats d’un gran simbolisme, que tenen un excepcional interès patrimonial i paisatgístic, i que ofereixen una variada oferta cultural i d’oci al seu voltant. L’objectiu d'aquesta ruta és relligar-los en un sol itinerari, aprofitant la xarxa oficial de senders homologats que ja existeix a Catalunya, i amb el propòsit de posar en valor, una vegada més, l’excursionisme i el coneixement del país.

La commemoració del Tricentenari vol promoure la memòria de la nostra història, amb la vista posada cap endavant i aprofitar per suscitar un debat sobre el nostre present i futur col·lectius. Commemorar és reviure la memòria de les persones. Recuperar les vivències, els llocs i els fets. Catalunya no és una nota al peu de la Història. N’hem estat protagonistes i volem continuar imprimint-hi les nostres experiències col·lectives, de la mà de la resta de nacions del món. La identitat de Catalunya és ben viva. Els arguments els trobem als carrers, els pobles i les ciutats; en el treball constant i diari dels seus homes i dones; en la música de la seva llengua; en els valors que ens identifiquen i ens fan ser poble. I és tot això el que ens esperona a continuar sent. La història ens convoca. Caminem cap al futur, amb naturalitat i fermesa.

Castell de Talamanca

La Ruta dels Senders del 1714 és un recorregut pels escenaris on van succeir els episodis històrics més destacables de la Guerra de Successió a Catalunya: una posada en valor de més d’una cinquantena de monuments i espais històrics destacats de la Guerra de Successió estructurats en deu nodes centrals, vint Viles Cremades, municipis que van ser creats i saquejats durant la guerra, i una vintena més agrupats sota el concepte d’Espais 1714, indrets destacables per les batalles, pels personatges, pels setges o pels conjunts emmurallats que s’hi conserven. Els deu punts clau de la ruta són els monuments de la Seu Vella de Lleida, la Universitat de Cervera, l'Ermita de Sant Sebastià a Vic, els castells de Cardona i de Talamanca, les torres de defensa com la Manresana, a Els Prats de Rei, o la Torre Solsona, a la fortificació de Castellciutat de la Seu d’Urgell, les ruïnes del Born de Barcelona o les cases on va viure Rafael Casanova a Moià i Sant Boi de Llobregat. La Ruta ens descobrirà els monuments més emblemàtics dels escenaris de 1714 i ens traslladarà al període de la Catalunya moderna apropant-nos a l’interessant llegat artístic del barroc.

Basant-nos en la ruta original dels Senders del 1714, impulsada i creada per la FEEC, hem creat la nostra pròpia ruta, lleugerament modificada, per adaptar-la millor a la nostra manera de fer, a la nostra logística, escollint aquells itineraris, llocs, indrets i paisatges que hem considerat més atractius des del punt de vista excursionista i muntanyenc, i evitant, en tot el possible, les zones més urbanes. Com a resultat, hem dissenyat dos traçats ben diferenciats que solquen Catalunya de sud a nord, que sortiran de punts diferents però que es trobaran en el punt final; dos traçats que farem en les dues properes temporades dins del cicle Senders de Gran Recorregut.

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I ELS FETS DE 1714

L'11 de setembre del 1714 va marcar la fi de la lluita al Principat i l’arrencada d'una època, en molts aspectes encara vigent, en la qual vàrem perdre les nostres llibertats seculars. Europa sortia aleshores d'un dels conflictes bèl·lics més importants de la seva història, la Guerra de Successió espanyola, en què Catalunya havia jugat un paper protagonista.

El context internacional. La Guerra de Successió espanyola es considera el primer conflicte armat global i en què, a més de qui havia d'ocupar el tron hispànic, es va lluitar per instaurar l'equilibri de poder a Europa. El 1700, la mort sense descendència de Carles II d'Espanya va dividir el continent entre els partidaris dels dos aspirants a la Corona, el duc Felip de Borbó i l'arxiduc Carles d'Habsburg, membres de les dinasties més poderoses de l'època. Contra l'amenaça que significaria una possible unió de França i Espanya en la persona de Felip, Anglaterra, Holanda i el Sacre Imperi Romanogermànic van crear una coalició, la Gran Aliança de La Haia, que va declarar la guerra als Borbó el 1702.

Catalunya i la guerra. Catalunya temia que una monarquia encapçalada per Felip V, de tarannà absolutista, topés amb l'organització política catalana, de tall parlamentari i pactista. A més, els mercaders del país aspiraven a desenvolupar un capitalisme comercial inspirat en el model holandès, que se sustentava en una base republicana. Aquests sectors volien usar les Constitucions i les institucions catalanes, com les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent, per impulsar el seu projecte. Tot i això, Catalunya es va mantenir lleial a Felip V fins al 1705, quan l'actuació hostil dels representants reials va causar el malestar del poble i les autoritats del Principat. Una representació de prohoms catalans va signar a Gènova un pacte amb Anglaterra pel qual a canvi del respecte cap a les nostres lleis, es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana. Efectuada aquesta operació, els caps borbònics van ser expulsats i l'arxiduc Carles, ja amb el nom de Carles III, va establir la seva cort a Barcelona. L'empenta aliada, però, va ser breu. Mentre a Europa les seves armes assolien victòries, a la península Ibèrica no van aconseguir cap èxit rotund. Per contra, el triomf borbònic a la batalla d'Almansa, el 25 d'abril del 1707, va permetre la conquesta de València i d'Aragó, la supressió dels seus furs i l'inici de la invasió de Catalunya.

El Tractat d'Utrecht. El 1711 va morir sense descendència l'emperador austríac, germà de Carles III. Aquest va marxar cap a Viena per assumir la corona imperial, i el joc d'aliances se’n va ressentir. No era convenient una unió dels trons espanyol i imperial en una sola persona. Això i l'esgotament econòmic dels contendents van dur a converses de pau en què, a canvi de conservar el tron, Felip V va cedir territoris i privilegis comercials, sobretot a favor dels britànics, però sense oblidar el greuge que, segons ell, havien comès els catalans en revoltar-se contra seu. Amb aquestes condicions, es va signar el Tractat d’Utrecht l'abril del 1713, que cloïa la guerra i ignorava les llibertats de Catalunya malgrat l'afany dels ambaixadors catalans per fer-se sentir en les negociacions. Les garanties del Pacte de Gènova s’havien esvaït.

Barcelona, 14 mesos assetjada. Sense suport internacional, el juny del 1713 la Junta de Braços, l'organisme superior convocat per la Generalitat i equivalent a unes Corts, va proclamar la resistència armada. La darrera fase del conflicte es va centrar en el setge de Barcelona, entre el juliol del 1713 i el setembre del 1714, que va captar l'atenció de tot el continent. La caiguda de la ciutat l’11 de setembre, i la de Cardona el dia 18 van liquidar la guerra al Principat.

Les conseqüències. La derrota del 1714 va tenir conseqüències que van afectar tothom. Els Decrets de Nova Planta, el conjunt de regles promulgades per Felip V després de la guerra per implantar l'absolutisme en els seus dominis, van significar l'abolició de les constitucions catalanes i de les institucions pròpies amb la intenció de reduir els territoris de la monarquia hispànica a les lleis de Castella.

Els catalans van perdre drets seculars com les garanties processals, mitjançant les quals ningú no podia ser empresonat sense l'exprés manament del jutge i s'assegurava que tothom tingués accés a la justícia. També va ser suprimit el dret que permetia que el dany que provoqués un empleat públic a un ciutadà fos immediatament reparat, i la legislació a propòsit de la inviolabilitat del domicili i de la correspondència. En conclusió, els Decrets de Nova Planta van suposar per a Catalunya la pèrdua del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i d'una capacitat legislativa tradicionalment avançada a la seva època. Les seqüeles encara es perceben en àmbits com el cultural, ja que va ser aleshores quan la llengua castellana va passar a ser oficial i obligatòria a l'Administració i a la judicatura, i el fiscal, atès que el país no ha tornat a tenir en aquest aspecte la sobirania anterior als esmentats decrets.

ELS PUNTS CLAU DE LA RUTA DELS SENDERS DEL 1714

La Ruta 1714 és una proposta d’itinerari turístic i cultural pels indrets, monuments, viles o espais més destacats de la guerra de Successió a Catalunya. Els escenaris del conflicte, des de Barcelona a la Seu d’Urgell són una posada en valor de més d’una cinquantena de monuments i espais històrics destacats de la guerra de Successió estructurats en deu nodes centrals, vint Viles Cremades, municipis que van ser creats i saquejats durant la guerra, indrets destacables per les batalles, pels personatges, pels setges o pels conjunts emmurallats que s’hi conserven. Els següents són els 10 punts clau de la Ruta 1714:

El Born de Barcelona. Les ruïnes que hi ha sota l’antic Mercat del Born són el testimoni dels barris que van ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Can Barraquer-Museu de Sant Boi. Can Barraquer (Sat Boi de Llobregat), on va viure fins a la seva mort Rafael Casanova.

Castell i batalla de Talamanca. On es va viure la darrera victòria catalana un mes abans de la capitulació de Barcelona.

Casa-Museu Rafael Casanova. A Moià, on va néixer l’heroi de la defensa de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1714.

Ermita de Sant Sebastià a Vic. On va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans, el 17 de maig de 1705.

Turó de la Seu Vella de Lleida. Arran de la victòria borbònica a la Guerra de Successió, a partir del segle XVIII tot el turó de la Seu Vella de Lleida va passar a ser un recinte militar.

Universitat de Cervera. És un dels símbols més destacats de la implantació del nou ordre borbònic a Catalunya.

Torre de la Manresana. La Torre de la Manresana (Els Prats de Rei) va ser l’observatori d’una important batalla l’any 1711.

Castell de Cardona. El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

La Torre Solsona. La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat, un lloc d’importància estratègica pel seu domini visual sobre les valls del Segre i del Valira. Per aquest motiu, la fortalesa de la Seu d’Urgell va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la Guerra de Successió.

DESCRIPCIÓ DELS ITINERARIS

Aquests dos grans itineraris seguiran fidelment el traçat original de la FEEC en un percentatge molt alt, evitant les parts urbanes i l'asfalt de les carreteres quan ha estat possible. S'han suprimit els trams que travessen les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i part del Vallès Occidental, així com els trams de la Catalunya occidental entre Lleida i Cervera, per considerar-los menys importants des del punt de vista excursionista i perquè s'havia de retallar per algun lloc el traçat original degut a la seva llargària, d’uns 650 kms, impossibles de dur a terme en dues temporades. Com a conseqüència, dels deu escenaris més destacables de la Guerra de Successió que té la ruta original, nosaltres en visitarem sis: el Castell de Talamanca, la Casa-Museu Rafael Casanona a Moià, l'ermita de Sant Sebastià a Vic, la Torre de la Manresana a Els Prats de Rei, el Castell de Cardona i la Torre Solsona a la fortificació de Castellciutat de la Seu d’Urgell, sumant un recorregut total d'uns 500 quilòmetres aproximadament.

La primera temporada (2015-2016), que iniciarem aquest proper mes de setembre, estarà dividida en 11 etapes i recorrerà la part més oriental del recorregut, entre les poblacions de Terrassa i Gósol. Trepitjarem les comarques del Vallès Occidental, el Bages, Osona, el Ripollès i el Berguedà. Des de Terrassa ens endinsarem en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt per assolir la Mola i davallar a Mura visitant les Coves de Mura. Seguirem cap a la vila de Talamanca fent una visita al Castell de Talamanca, on es va viure la darrera victòria aliada abans de la capitulació de Barcelona.

Continuarem, tot seguint gran part del GR 3, per Monistrol de Calders i Moià, on visitarem la Casa Museu Rafael Casanova, on va néixer l’heroi de la defensa de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1714. Travessarem la Plana de Vic, tot passant per Santa Eulàlia de Riuprimer i Vic, assolint el turó on es troba l'Ermita de Sant Sebastià, on va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans, el 17 de maig de 1705. Seguirem per Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de Besora, per entrar al Ripollès per Ripoll i Campdevànol. El tram final del recorregut ens portarà per Sant Pere d'Aüira i la serra de Santa Magdalena, per arribar a Castellar de n'Hug i les Fonts del Llobregat. Seguint el traçat del GR 4, i sota el Puigllançada i la Tossa d'Alp, arribarem a la vila de Bagà, i conclourem la temporada al poble de Gósol.

La segona temporada (2016-2017) també estarà dividida en 11 etapes i solcarà la banda més occidental de l’itinerari, i segurament la part més desconeguda, entre les poblacions de Jorba i Gósol. Com veieu, Gósol és el punt de referència on es trobaran els dos itineraris al final de cada recorregut. En aquesta segona temporada, travessarem les comarques de l'Anoia, el Bages, el Solsonès, l'Alt Urgell i el Berguedà. A grans trets, recorrerem pobles com Els Prats de Rei, visitant la Torre de la Manresana, que va ser l’observatori d’una important batalla l’any 1711; travessant la serra de Castelltallat, pujarem cap a Cardona, visitant també el seu imponent castell, que va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió. Seguirem ascendint cap a Solsona i Sant Llorenç de Morunys. Travessarem el Segre per Organyà, per ascendir tot seguit la serra de Prada i tornar a davallar a Noves de Segre i La Seu d'Urgell, on visitarem la Torre Solsona, a la fortificació de Castellciutat, un lloc d’importància estratègica pel seu domini visual sobre les valls del Segre i del Valira, la principal defensa pirinenca durant la Guerra de Successió. L’últim tram de la ruta ens menerà des de La Seu d’Urgell a Fórnols del Cadí i Gósol.

LA SAMARRETA ‘SENDERS DEL 1714’ DE LA FEEC, PER CELEBRAR EL TRICENTENARI

En el marc del Tricentenari, que commemora el fatal desenllaç de la Guerra de Successió a Catalunya, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i la Generalitat impulsen la Ruta dels Senders del 1714. Amb motiu de la presentació de la Ruta, també s’ha realitzat una samarreta commemorativa. La Federació ha dissenyat aquesta samarreta per donar a conèixer el projecte Senders del 1714 i commemorar el Tricentenari. Aquest projecte forma part del Campus Esportiu del Tricentenari que engloba les actuacions esportives de la commemoració dels 300 anys dels fets de 1714. La FEEC participa en aquesta iniciativa amb la potenciació del senderisme i els camins del Tricentenari.

La Vocalia de Senders, per poder lluir encara més aquest projecte de senders basat en la Ruta dels Senders del 1714, ha posat a la venda, per a tots els socis de l’Entitat, i a un preu molt econòmic, aquesta samarreta commemorativa. Tothom qui vulgui adquirir una samarreta tècnica com la de la imatge, o vàries, es pot inscriure a la secretaria del Centre Excursionista. Un cop confeccionada la llista d'inscripció, es farà la comanda de les samarretes a la Federació i les entregarà a tots els inscrits juntament amb un díptic dels Senders del 1714.

SENDERS DEL 1714 - CAMINANT PER LA HISTÒRIA.
EL PROGRAMA 2015-2017

SENDERS DEL 1714 - TEMPORADA 2015 – 2016

La primera temporada (2015-2016) recorre la part més oriental del recorregut, entre les poblacions de Terrassa i Gósol. Trepitjarem les comarques del Vallès Occidental, el Bages, Osona, el Ripollès i el Berguedà. Us encoratgem a tots a seguir amb nosaltres aquest primer traçat per la història de Catalunya, que hem estructurat en 11 etapes, amb un recorregut total aproximat de 254 quilòmetres i uns desnivells de 9.000 metres de pujada i 8.000 de baixada, aproximadament. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previst per aquesta nova temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu-ne bona nota i reserveu-vos aquestes dates:

DATA	ETAPA	DESCRIPCIÓ	KMS.	DESNIVELLS
20 de setembre	1ª Etapa	Terrassa – Mura	24,020 km	+ 1.032 m/- 847 m
25 d’octubre	2ª Etapa	Mura – Monistrol de Calders	17,830 km	+ 606 m/- 689 m
15 de novembre	3ª Etapa	Monistrol de Calders – L’Estany	25,310 km	+ 721 m/- 297 m
13 de desembre	4ª Etapa	L’Estany – Vic (Sant Joan del Galí)	22,680 km	+ 634 m/- 986 m
17 de gener	5ª Etapa	Vic (Parc Miquel Albó) – Manlleu	24,240 km	+ 438 m/- 480 m
21 de febrer	6ª Etapa	Manlleu – Sant Quirze de Besora	25,410 km	+ 432 m/- 291 m
20 de març	7ª Etapa	Sant Quirze de Besora – Campdevànol	25,370 km	+ 817 m/- 682 m
17 d’abril	8ª Etapa	Campdevànol – Fonts del Llobregat	23,250 km	+ 1.193 m/- 727 m
22 de maig	9ª Etapa	Fonts del Llobregat – Bagà	23,030 km	+ 1.178 m/- 1.598m
19 de juny	10ª Etapa	Bagà – Gósol	23,480 km	+ 1.187 m/- 549 m
10 de juliol	11ª Etapa	Gósol – Gósol (Volta al Pedraforca)	17,460 km	+ 622 m/- 622 m

SENDERS DEL 1714 - TEMPORADA 2016 – 2017 La segona temporada (2016-2017) estarà dividida en 12 etapes i recorrerà la banda més occidental del recorregut, entre les poblacions de Jorba i Gósol. Travessarem les comarques de l'Anoia, el Bages, el Solsonès, l'Alt Urgell i el Berguedà. A grans trets, i a falta de completar les dades finals d’aquesta segona temporada, podem avançar el següent calendari:

NORMES DE L’ORGANITZACIÓ

1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es podran fer a la secretaria del Centre de 6 a 9 del vespre, o bé a través del web del Centre mitjançant targeta de crèdit, i es tancaran el dijous abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.

2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.

3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.

4.- Per participar en qualsevol sortida o activitat és necessari estar en possessió de la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, s'haurà de contractar l’assegurança temporal a secretaria.

5.- A partir de l'horari de tancament de secretaria el divendres anterior a la sortida, no es podrà retornar l'abonament de la inscripció en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar. En el cas de l'absència d'un no soci, només es podrà retornar el suplement que es paga per no ser soci del Centre Excursionista.

6.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia. Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar.

7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.

8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.

9.- Les sortides que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.

10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.