Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Camí de la Sois en direcció a Campelles (Ripollès)

5 de juny del 2014


 
VOCALIA DE SENDERS       
Senders de Gran Recorregut      



 Els camins secrets del Sant Greal      
 De Terrassa al Santuari de Núria a la recerca del Calze Sagrat      



3a etapa.                El Pont de Vilomara - Navarcles               (21,710 km)
Un interessant recorregut per la comarca del Bages visitant les Tines de la Vall del Flequer i l'encantador poble de Rocafort en un entorn natural privilegiat


Diumenge, 16 de novembre

Som al Pont de Vilomara (196 m), a la comarca del Bages. Fa uns mil anys vora el Llobregat, al lloc de Vilomara, no hi havia poble. Hi havia un pont per on passava el camí ral que anava de Manresa a Barcelona, un parell de masies (Villamara i Matadarcs), alguns molins que usaven l’aigua del riu per moldre blat i fer-ne farina, i dues esglésies: Santa Maria de Matadarcs i Santa Magdalena del Pla. El mas Villamara (avui Vilomara) donà nom al pont i als terrenys del seu voltant. Aquesta masia, que és a la vora de l’antic pont, havia estat fa més de 2000 anys una antiga vil·la romana.
                                          Tines de la vall del Flequer
Sortim de la població en direcció nord-est, tot seguint la ruta de les Tines de la vall del Flequer. Seguim paral·lels a la riera de Santa Magdalena i voltem tota la serra de Cal Bitó per entrar de ple a la vall del Flequer i visitar tots els conjunts de tines que anirem trobant al llarg de tota la vall. Durant el segle XIX, el Bages va ser la comarca de Catalunya que més vinya tenia plantada i la que més vi produïa. La major part de les terres conreades eren de vinya; i més que se’n va plantar quan la plaga de la fil·loxera va matar els ceps de les vinyes franceses. Els pagesos hi feien marges de pedra seca per tal de poder plantar els ceps a les feixes formades i aprofitar cada pam de terra. Per poder realitzar la verema i fer el vi en millors condicions, els pagesos van construir les tines a la
mateixa vinya, lluny de la masia tal com era habitual. A la vall del Flequer es poden veure els grups de tines més impressionants, com les del Bleda, les tines del Tosques, les de l'Escudelleta, les d'en Ricardo, les tines del Camí del Flequer i d'altres. Tot ascendint suaument per la pista, passem per Can Flequer (423 m) i la font Freda del Flequer fins que assolim el turó del Montgròs (584 m) (vèrtex geodèsic),  considerat com la principal referència orogràfica del terme.

Davallem del turó, passem vora els masos d'El Bofí i Cal Tinet i entrem al poble de Rocafort (431 m). A l’edat mitjana, a Rocafort ja hi havia un castell on vivia el senyor de Rocafort, que era l’amo de totes les terres i persones del terme. Avui dia, només en queden les runes. Al poble, destaca l'església de Santa Maria de Rocafort i la Pedra de les Creus, on, esculpides a la roca, s'hi poden observar una trentena de creus. Sortim de Rocafort, passem per davant del castell i seguim el Camí de Rocafort a Sant Esteve de Vila-rasa. Passat l'Hort del Prat, travessem la riera de Mura i la seguim pel seu marge dret. Deixem el mas de Cal Jepet a la nostra dreta i seguim davallant per la pista fins arribar a la masia de Sant Esteve de Vila-rasa (286 m), ja al terme municipal de Talamanca, sota els turons del Cucurucú Gros i el Cucurucú Petit a la banda de llevant. En aquest petit llogaret, destaca l'ermita romànica de Sant Esteve de Vila-rasa.


Santa Maria de Rocafort
Prosseguim la pista en direcció nord, sota la Pedrera de Sant Ignasi, i de seguit l'abandonem per un sender a mà esquerra. Anem pujant molt suaument pel camí fins a trobar el camí de les Basses (382 m) a tocar de la carretera BV-1221 de Talamanca a Navarcles. Creuem el camí de les Basses i comencem a davallar en direcció al riu Llobregat. Passem per l'anomenat Balc Caner, prop del riu i a escassos 300 metres de l'abadia benedictina de Sant Benet de Bages, a l'altre costat del Llobregat dins del terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Situada a la conca de la Vall dels Horts, entre el puig de Sant Valentí i els balços erosionats del riu Llobregat, és un dels conjunts monàstics més interessants del país.

 

Passem pel Revolt de Sant Benet (275 m) i entrem decididament a la vila de Navarcles, un poble amb un munt de fonts saludables. La Font Calda és una surgència situada prop de Navarcles en el terme municipal de Calders. L'aigua que brolla d'entremig de les roques és d'una qualitat excel·lent i arriba a una àmplia xarxa de fonts urbanes i a fonts tradicionals. D'aquesta manera, els navarclins i forasters tenen a prop aigua d'excel·lent qualitat. Entrem pel carrer Talamanca, i seguim pel carrer Pau Claris, parc de Marcel·lí Monrós, Plaça de la Vila, carrers Nou i Torras i Bages fins a sortir al Passeig de les Fonts (252 m). Final de la tercera etapa a la recerca del Sant Greal.




INFORMACIÓ DESTACADA


Dificultat:  **

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 923 m) (- 897 m).

Organitza: Vocalia de Senders.