SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2013 – 2014

   Camins de Tramuntana
"dels nyerros als maquis"

Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca

Segona part:     Sant Llorenç de Cerdans - Pica del Canigó*****

7a etapa.                    Molló - Setcases                     (17,960 kms)

De la Vall del Ritort a la Vall del Ter, una magnífica travessa de Molló a Setcases amb un ventall d'impressionants panoràmiques
 

Diumenge, dia 13 d'abril

Bonica travessa que transcorre per bells paratges tot seguint part del GR 11 i el PR 188, entre Molló i Setcases, passant de la vall del Ritort a la del Ter. Tret del fort desnivell, l'excursió és molt tranquil·la i en tot moment gaudirem de la solitud de les altes pastures i de magnífics paisatges: veurem el Canigó, les esquerdes de Rojà, el Costabona, el cim de Pastuira, la coma de l’Orri, els Gra de Fajol, el Bastiments i deixarem darrera nostre el punxegut cim del Comanegra, que sobresurt entre les muntanyes de l’Alta Garrotxa. La bellesa i panoràmica d’aquests indrets són espectaculars. En aquest estrat de la muntanya, a partir dels 1.600 metres aproximadament, el pi negre s'ensenyoreix del territori i només admet l'escassa competència de la gòdua i plantes de petit format, com la genciana, el roser de pastor i el panical en les seves diferents versions.

Després de fer un bon cafè al poble de Molló (1.181 m), sortirem pel costat de l'ermita romànica de Santa Cecília, tot remuntant pel marge dret del Clot de la Font Vella. Deixem Can Borrató a mà esquerra i anem ascendint pel Planàs i el Güell per passar tot seguit per l'antic mas de Can Pletis (1.366 m). Amb un breu tram de contínua remuntada arribem a la modesta ermita de Santa Magdalena (1.445 m), punt on el "campaner de Bolòs" ens oferirà una simfonia campanera (tot un art adquirit amb la pràctica al llarg dels anys). En aquest punt, el Turó de Santa Magdalena, trobem els senyals del GR 11, traçat que seguirem i que no abandonarem fins al Coll de Lliens.

Després del "concert", prosseguirem el camí, ara per terreny més suau, però sempre en sentit ascendent, tot passant per les Roques de Santa Creu. Seguim l'ascensió, ara més planera, fins arribar a les Rocasses d'en Moi. Travessem el torrent de la Font de l'Espatllat, punt on trobem els Igols d'en Romanic. A partir d'aquí el camí torna a ascendir per un bosc de pi negre fins assolir el Puig de Sant Joan (1.671 m) des d'on ja podem albirar el Puig Moscós. Una breu remuntana, seguint la carena, ens menerà al cim del Puig Moscós (1.739 m) (vèrtex geodèsic). Des del cim, gaudirem d'una magnífica panoràmica. A tocar tenim el Costabona; el Canigó domina el paisatge al nord. A l'oest treuen el cap el Bastiments i el Gra de Fajol i a l'est s'alça altiu el Bassegoda, i la vista arriba fins al massís del Montgrí. Al sud, s'exten la Garrotxa i al fons el Montseny. Des d'aquí, resseguirem la carena per la Serra de Fembra Morta, descendint suaument cap a la collada de la Fembra Morta (1.728 m). Amb un breu i nou ascens, passarem pel cim del Turó de les Fontetes (1.768 m). Continuem a tota carena, abandonant temporalment el GR 11, i ens enfilem al cim del Puig Sistra (1.990 m), la màxima cota que assolirem el dia d'avui. Al cim hi ha una fita de terme i té una gran vista panoràmica cap a la banda del Costabona i la vall d'Espinavell.

Cim del Puig Sistra

Un ràpid descens pel vessant sud ens portarà a creuar el Coll de Lliens (1.864 m), punt on ens retrobem de nou amb el traçat del GR 11, que es dirigeix a Setcases. Seguim per terreny agradable, i anem descendint cap el Pla de les Bigues (1.882 m), punt on deixarem definitivament el traçat del GR 11, que gira cap a l'oest. Anem travessant diferents turonets fins al Pla Rodó (1.906 m) on el terreny   es torna a redreçar, i amb un curt ascens assolim la darrera cota del dia, el Puig de les Agudes (1.976 m), un dels cent cims de la FEEC i punt culminant de la Serra de Faitús. Aquest cim té dues puntes separades uns 50 metres, sent la de ponent la que té vèrtex geodèsic. Vistes espectaculars de la serralada pirinenca.

Des del cim, emprendrem un perllongat descens pel vessant sud-oest, cap el Pla de Llobet (1.920 m) on girarem vers el sud per seguir una llarga diagonal per salvar la capçalera del Barranc de la Torrentera. Des d'aquestes alçades podem veure sota nostre i a considerable distància la Roca del Nen de Llebro que sembla vigilar el fons de la vall. El camí, en sinuós traçat, davalla cap el Serrat dels Plans, punt des d'on torna a girar en marcada direcció nord-oest, que ens menerà cap el Bac de Meians (1.435 m), ja dins del traçat del PR 188 que ve de Vilallonga de Ter. Després de creuar el Rec de la Torrentera, passem pel costat del famós Roc conegut com el Nen de Llebro situat al Pla de la Rovirassa. Continuem pel traçat del PR 188, tot planejant i amb agradable descens. Travessem el Clot de Socarrats i arribem per fi al poble de Setcases (1.270 m) on, si hem anat sobre l'horari previst, ens podrem menjar unes bones botifarres a la brasa a Can Jepet. Final de la setena etapa dels Camins de Tramuntana (2ª part).

 

 

 

 

INFORMACIÓ DESTACADA

              

Dificultat:  **

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.277 m) (- 1.235 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals:  Enric Cortés i Àngel Vela
 

Full de ruta de la 7ª etapa dels Camins de Tramuntana, Molló - Setcases 

Track GPS 7ª Etapa, Molló - Setcases

Àlbum de fotos 7ª Etapa, Molló - Setcases






La Vall de Camprodon, terra de camins

És difícil resumir la bellesa d'aquesta vall del Pirineu, a la comarca del Ripollès. Aquest gran escenari de naturalesa et convida a realitzar tot tipus d'activitats de muntanya, inclòs l'esquí a l'estació de Vallter 2000. Tot un clàssic. Perfectament integrats en el paisatge, tots els pobles de la vall et mostraran els seus encants. A Camprodon es respira la seva essència medieval. Sens dubte, et fotografiaràs davant del seu pintoresc pont vell, del segle XII. Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases també presumeixen d'entorns privilegiats, petits nuclis històrics i esglésies de molts segles enrere que no pots deixar de visitar. Sant Pau de Segúries t'ofereix un passeig per la via romana del Capsacosta. I, al costat de França, Molló t'enamorarà pel seu entorn d'alta muntanya i el seu aspecte típicament pirinenc.

Geogràficament, socialment i econòmicament, la Vall de Camprodon forma una petita comarca a cavall del Vallespir, l'Alta Garrotxa i el Ripollès. Quan es feia la divisió comarcal en temps de la República, la vall va complir tots els requisits per ser comarca. Hi va haver molts dubtes degut a la dimensió petita del territori. Es va dubtar posar junts la vall i la Garrotxa, i finalment es va englobar en el Ripollès. La història econòmica de la vall ha anat lligada a la transhumància que venia de la Vall de Ribes i anava a la Garrotxa. El bestiar de la vall es venia a la fira de Santa Teresa a Camprodon i després a la de Sant Lluc a Olot. L'obertura de la carretera fins a Beget i l'obertura del túnel de Collabòs han acabat de lligar econòmicament la Vall de Camprodon amb Olot.

La Vall de Camprodon es troba a l'extrem oriental dels Pirineus, a poc més de 70 km del mar Mediterrani. El fet de tenir les darreres alçades de muntanyes de més de 2.000 m. (només queda el Canigó), i el fet d'estar al costat de l'Alta Garrotxa, dóna a la vall un caràcter especial. Geogràficament, el territori en el que ens movem va des de Beget a 500 m. fins a Bastiments, a 2.881 m. Aquesta amplitud de nivells dóna una màxima diversitat de clima, paisatge, flora i fauna. No hi ha cap altre lloc als Pirineus (ni potser a Europa) amb aquestes característiques. Aquesta amplitud de nivells fa que la vall sigui un lloc ideal per fer senderisme. A l'hivern, quan per temps extrem no es pot anar a la zona més elevada, es pot anar a caminar a l'alta Garrotxa, entre la Vall de Bolòs, Beget, Hortmoier i Oix. A l'estiu, quan fa més calor, es pot caminar per la part més alta de la carena pirinenca anant fins els pobles i llocs del vessant nord, com Prats de Molló, Mentet, Carançà, Toès, Eina i Planès.

La gran riquesa natural, patrimonial i paisatgística del seu entorn configuren els seus elements identitaris. A la Vall de Camprodon destaquen els valors naturals, paisatgístics i ecològics que, de l'alta muntanya al fons de la vall, configuren la important diversitat natural del territori. El relleu de la Vall de Camprodon ve marcat per la carena formada pel pic de Bastiments, el pic de la Dona i la serra del Costabona. Les altituds més destacables es troben a l’eix de muntanyes que separen el Vallespir del Ripollès, amb la cota culminant del Bastiments, 2.881 metres.  

La zona de la Vall de Camprodon té una història documentada a partir del segle X, però se sap del coneixement i el pas dels Romans per vestigis d'obres com ara la Via Romana pel Capsacosta, i és de suposar que féren servir el pas del Coll d'Ares. Una part del teritori és calcari, amb existència de nombroses coves, més abundants quan ens apropem i endinsem a l'Alta Garrotxa. Gràcies a elles i als objectes que s'hi han trobat, sabem que els primers pobladors daten de l'Edat de Bronze, entre 1800 i 1200 anys abans de Crist. Posteriorment sabem que hi ha hagut assentaments cèltics, ibèrics i romans.

Els valors històrics, arquitectònics i culturals de la Vall de Camprodon es manifesten per tot el territori: ermites, oratoris, santuaris, esglésies, construccions civils, mostres d’art, cabanes de pastor, tancats de pedra, i jaciments arqueològics. L'art Romànic de la Vall de Camprodon és l'expressió d'un renaixement cultural que apraregué en l'expulsió dels musulmans de la península Ibèrica. És nascut al Mediterrani i va ser propagat pels monjos de Cluny. El romànic s'estengué pel nord de la península Ibèrica, seguint els camins de peregrinació a Compostela. El nostre territori entra de ple dins la veritable ruta del romànic, que va des de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís les Fonts, Arles sur Tec, Prats de Molló, Molló, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, i Ripoll. Si bé en un primer moment la construcció romànica era d'influència lombarda, en un segon període la infulència és francesa, deguda al corrent del peregrinatge i a l'expansió de les ordres monàstiques.

A la vall hi ha una xarxa de senders molt extensa. Des de l'any 1996 s'ha obert, marcat i senyalitzat 400 km de camins. La diversitat i  l'extensió de la xarxa fa de la comarca de la Vall de Camprodon la Terra de camins.

La llarga tradició excursionista present a la Vall de Camprodon es tradueix en aquesta àmplia oferta de rutes a peu, al voltant dels pobles i els indrets més destacats. Des de rutes a peu, a rutes de natura, passant per rutes amb BTT, a les clàssiques excursions per senders de gran i petit recorregut, pistes i corriols, configuren la Vall de Camprodon com un territori de camins, amb una gran varietat de nivells, temps i dificultats, apte per a tothom. A la tradició excursionista, la Vall de Camprodon, amb la pista d’esquí de Vallter 2000, cobreix els desitjos dels esquiadors i de les famílies que vénen a descobrir la vall. Els punts d’observació, miradors , cims i turons, des dels quals es pot tenir una visió global de la Vall, no només permeten observer, sinó també interpretar el paisatge i la seva dinàmica.