SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2012 – 2013
Camins de Tramuntana"dels nyerros als maquis"
Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
Santuari de la Mare de Déu de les Salines
El santuari de les Salines és emplaçat a 1.080 m. d'altitud, al nord de la vila de Maçanet de Cabrenys, i s'hi arriba per una carretera forestal que surt del poble, amb un recorregut de 13 Km. L'edifici, format per la capella, l'hostatgeria i el refugi, s’alça a damunt d'un petit replà del terreny; al mig de la petita vall de 3 Km de llarg per 1 d'ample, que forma la ribera de les Salines, després del seu naixement a la font del Moixer. A uns 100 m del santuari, al costat de la carretera hi ha la cova, on la llegenda vol que -com tantes altres de la terra- aquesta fos trobada també per un toro.
Els cims que envolten aquesta vall son d'una vegetació d'exuberància excepcional; (pins, faigs, freixes, grèvols, roures, càdecs, falgueres); només interrompuda, per la presència de roquissers esberlats pels efectes del gel i dels llamps. Els topònims hi són abundants i escaients, el Moixer (1.437 m), la Fajosa, la Collada del Pous (1.235 m), el Roc de la Graula (1.285 m), la Serra, el Pas del Cavall (1.250 m), Pedrisses (1.331 m), el Coll de Ceret (1.230 m), Font Cervera (1.200 m), Roc de St. Gabriel, les Lloseres, el Pla de la Llebre (1.320 m), el Pla de l'Estiu, el Pla de la Creu (1.040 m), el Salt de Monars, la Roca del Vent, etc ...
Les Salines es troba en els confins de l’Empordà amb el Vallespir, tota la carena de la banda nord, fa de frontera amb França i les seves aigües són tributaries del Tec. Hi ha dos accessos més, un és la carretera, que puja des de la Vajol per Coll de Lli i s'uneix a la que ve de Maçanet 1 Km abans d'arribar a les Salines; i l'altre la carretera que ve de Ceret per Fontfreda (20 km) i s'enfila fins la Collada dels Pous, on empalma amb la que va al Moixer. Des del santuari es pot pujar a dalt la carena, a Pedrisses o al Moixer, des d'on es veu una vista fabulosa, d'una banda tot l’Empordà; i de l'altra el Vallespir, el Rosselló, el Canigó i tot el Pirineu oriental.
El nom de "Les Salines", prové de la sal que es repartia al bestiar, tal com succeïa als plans del mateix nom, situats al massís del Puigmal. En aquest petit pla, hi havia "les saleres" "salines" que eren lloses damunt de les quals, els pastors hi posaven la sal que consumien les vaques i ovelles quan hi pujaven al pasturatge. Efectivament, abans d'edificar-se la capella, en aquest mateix lloc, hi havia el "camp de les salines". Després de la seva construcció, tota la muntanya fou batejada amb aquest nom.
El santuari es un conjunt de construccions adossades, format per la capella, l'hostatgeria, el refugi i el pati. L'antiga casa de l'ermità i l'hostatgeria, a llevant de l’església, són disposats en angle recte, de forma que tanquen i arreceren la plaça. L’església, de petites dimensions, és d'una nau de volta apuntada, seguida i repicada; amb absis semicircular, orientada a ponent. Darrera l'absis se n'hi afegí un altre, també semicircular, que fa la funció de sagristia. La portada del frontis és d'arc de mig punt, adovellada. A la clau del seu arc hi ha gravada la data 1687, amb unes inicials JVR, que se suposa es refereix, al rector de Maçanet d'aleshores, Josep Vinyes. A sobre la façana s'alça el petit campanar de cadireta d'un sol arc, amb uns petits pilanets a la part superior.
Al segle XIII, els Ortal de Llers, eren senyors de la vall de Maçanet i el castell de Cabrera. El darrer d'aquesta nissaga, Mascarós d'Ortal, el trobem el 1271 com a compromissari, representant els habitants de Maçanet, davant del bisbe de Girona, Pere de Castellnou; on li demana llicència per edificar una capella en honor de la Verge Maria, en el lloc anomenat "Les Salines". El 1275, la capella ja estava acabada, i per això, Mascarós d'Ortal i la seva esposa Ermessenda fan donació a Les Salines d'unes terres per al cultiu, pastures i la facultat de construir un molí al Salt de Monars per al manteniment del capellà i els seus successors.
El 1907, degut en gran part a la generositat de Francesca Olivet, es fan moltes millores, sobretot a l'hostatgeria. Així ho recorda una làpida adossada a la paret, dintre la capella. L'any 1913. "la Muntanya", va passar a ser gestionada per l'Estat, però no fou fins el 1926 que fou expropiada definitivament a l’ajuntament, pagant-ne 29.083 pessetes. De seguida es comença la carretera d'explotació forestal, de 13 Km de longitud, sota la direcció del "Cuerpo de Ingenieros de Montes", i s'acaba el 1918. Fou una obra important a la seva època, tenint en compte els mitjans que hi havia llavors. Els anys immediats a la guerra civil, el capellà de Les Salines es Mn. Jaume Busquets. El 1935, té cura de l'albergueria en "Tonet de la Fonda".
Quan esclata la guerra civil, l'Esteve Planas del mas Roger i en Silvestre Camps van amagar la imatge de la Mare de Deu, els objectes i llibres, en una balma prop del mas Solanells. Així la imatge es va salvar d'una destrucció segura, si hagués caigut en mans dels milicians. La verge va romandre tot el temps de guerra, en aquesta balma, embolcallada amb una manta. En canvi els altres objectes varen restar al mas Solanells. Durant aquest temps la capella fou ocupada pels milicians. Acabada la guerra, Manel Casadevall i Teresa Cumbriu, tornen obrir el santuari l'estiu del 1940. Entre el 1941-1942, es restaura el santuari i es construeix la sagristia tot a compte del benefici, que governa Dolors Sagué Olivet, neboda de la fundadora.
Durant l'ocupació alemanya a França, Les Salines, era freqüentada per aquestes tropes, que tenien l'acantonament a Ceret i Les Illes. En aquests anys 40, també es va engravar la carretera, amb pedra d'ull de serp fins a la "Forestal" i amb pedra calcinal d'allí en amunt, després coberta amb terra, que era cosa corrent de l’època. Cap l'any 1974, es forma el "Patronat de st. Isidre", constituït per gent de Maçanet lligada al treball de la pagesia i que té per finalitat preservar l'organització de l'aplec de st. Isidre així com el santuari. En els darrers anys, gracies al "Patronat" i alguna subvenció aconseguida per l'Ajuntament i el batlle Joan Viñas, hem de dir que la fisonomia del santuari ha millorat molt, s'hi han fet diferents restauracions (1976, 1977, 1984, 1985, 1986), principalment a les façanes deixant la pedra vista, teulades, remolinats, renovació de portes i finestres i arranjament dels entorns.
L’hostalatge de Les Salines és obert de primers de juliol fins a mitjans de setembre i també els dies festius de tot l'any, amb servei de begudes i entrepans. Les Salines es un indret de visita obligada pel visitant que arriba a Maçanet. La benignitat del lloc i l'excessiva bellesa dels seus verals, fascinen d'una manera absoluta. Qui descobreix la seva màgia ja no se'n pot estar.
Primera part: Cap de Creus – Sant Llorenç de Cerdans*****
7a etapa. La Vajol - Tapis (19,310 kms)
De les Alberes al massís de les Salines, una panoràmica travessa per l'Alt Empordà, entre frondoses fagedes i altives carenes
De les Alberes al massís de les Salines, una panoràmica travessa per l'Alt Empordà, entre frondoses fagedes i altives carenes
Diumenge, dia 17 de març
Aquesta etapa dels Camins de Tramuntana transcorre per paratges de la Serra de les Salines, una serralada pirinenca i fronterera entre les comarques de l'Alt Empordà i el Vallespir i com a continuació natural de la serra de l'Albera, amb alçades que superen àmpliament els 1.400 metres i que ens permetran veure diferents estatges de vegetació, des de les típiques alzines suredes mediterrànies a les parts més baixes fins a clapes d’ombrívoles fagedes als punts més alts de la serra. Els boscos i les vistes espectaculars sobre la plana empordanesa, l’Alta Garrotxa i el Vallespir, amb el Canigó com a teló de fons, ens acompanyaran al llarg del recorregut.
 |
El Canigó des de Les Salines
|
Iniciem aquesta setena etapa dels Camins de Tramuntana des de la carretera que puja al coll de Manrella (604 m), just a 1 km. del poble de La Vajol, uns metres més amunt del restaurant "Can Comaulis". En aquest punt trobem, a mà esquerra, la pista que puja al Coll de Lli. Nosaltres, però, seguirem un sender a mà dreta que, amb una breu remuntada, ens menerà també al famós Coll de Lli (713 m), on tornarem a retre homenatge als nostres compatriotes que van patir l'exili. Ara, marxarem a l'esquerra, seguint l'ample camí que puja al castell de Cabrera, l'anomenat Camí de les Salines, on arribarem en pocs minuts de marxa. En aquest punt, deixarem l'ample camí, i ens desviarem un xic per anar a gaudir de l'esplèndida vista que ens ofereix el Castell de Cabrera (852 m), un bonic mirador de Maçanet de Cabrenys i de la zona nord de la Garrotxa, amb tota la plana empordanesa als nostres peus.
Un cop esmorzats, retornarem a l'ampli camí que puja des del Coll de Lli cap a Les Salines. Deixem a la dreta el Puig del Faig i passem pel Coll de les Cordes, tot travessant uns esplèndids boscos de pins. Seguim una perllongada ascensió que ens porta a trobar la cruïlla del Pla de les Creus (1.009 m), on enllaça per l'esquerra l'amplíssima pista que puja de Maçanet de Cabrenys i segueix cap a la Mare de Déu de les Salines i al Coll dels Pous. Deixem aquesta pista a l'esquerra i encetem un camí que marxa a la dreta, tot travessant unes frondoses pinedes per damunt d'una exuberant catifa verda, molt abundosa a la Ribera de les Salines. Arribem així a la font de les Salines, amb diversos aforaments, on brolla aigua abundant. Des d'aquí, unes escales ens menen al Santuari de la Mare de Déu de les Salines (1.084 m), on podrem prendre cafè. El Santuari compta amb una capella, un petit refugi lliure i un restaurant. Situat en un indret privilegiat gaudeix d'unes vistes espectaculars de la comarca.
 |
Santuari i refugi de Les Salines
|
Tot seguit, enfilem el camí cap el coll dels Pous, i al cap d’uns 200 m deixem la font de la Cova a l'esquerra i arribem a la Cova de les Salines. Amb una breu però intensa remuntada, assolim l'ampli Coll dels Pous (1.246 m). En aquest punt, hem de creuar la frontera i, endinsant-nos pocs metres dins de França, a la nostra esquerra trobem el traçat del GR 10 francès. El seguim direcció nord-est. El camí s'enfila sobtadament i comença a planejar tot recorrent unes impressionants fagedes. Aquest tram de camí, fins arribar a la cruïlla del Coll Cerdà, deixarà a més d'un embadalit. El camí recorre la vessant nord del Roc de Frausa (1.421 m), i just en passar sota aquest cim, obtindrem unes vistes increïbles del Canigó. Deixem a la dreta el camí que davalla cap a Amélie-les-Bains, i seguim remuntant un xic per tornar a planejar de seguit. Arribem així a la desviació que porta al Coll Cerdà, per on segueix el GR 10 francès, el qual deixarem en aquest punt, i seguim a l'esquerra. En pocs minuts arribem a la Collada de Sant Martí (1.402 m), per encetar el tram més panoràmic de la travessa. Passem sota el Roc de la Campana (1.438 m) i sota el Roc de la Sentinella (1.401 m) tots dos a la nostra esquerra, des d'on gaudim d'unes impressionants vistes del Roc de Sant Salvador (l'anomenat Cerví de les Salines) i de tota la vall de Montalbà, acompanyats en tot moment de l'omnipresent Canigó.
 |
Roc de la Campana
|
Creuem el panoràmic i aeri Pas de les Collades (1.274 m), i la collada del Pla Joanal, i descendim al Coll de la Dona Morta (1.082 m), on trobem un menhir al bell mig del coll, el menhir de la Dona Morta. Des del coll, tornem a guanyar un xic de desnivell per davallar tot seguit al proper Coll de Perilló, que deixarem a la nostra dreta. Iniciem el definitiu descens seguint el traçat del Camí de Tapis, passant per la Solana d'en Vinyes (883 m), i seguint per un entramat de pistes obertes per l'explotació forestal que dificulten el seguiment d'aquest antic camí, però que per nosaltres no serà cap problema tenint en compte els experimentats vocals d'aquesta sortida. Arribem al Pla de la Castanyeda (660 m) on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim per la dreta, tot davallant pel camí del Casal del Ruiz, que ens portarà directament al petit poble de Tapis (580 m), que pertany al municipi de Maçanet de Cabrenys. Tapis és un llogaret pintoresc, on destaca la seva església que sobresurt d'entre les cases amb la seva espadanya bífora. Final de la setena etapa dels Camins de Tramuntana (1ª part).
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.290 m) (- 1.315 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Jordi Sales i Jordi Masana
Santuari de la Mare de Déu de les Salines
El santuari de les Salines és emplaçat a 1.080 m. d'altitud, al nord de la vila de Maçanet de Cabrenys, i s'hi arriba per una carretera forestal que surt del poble, amb un recorregut de 13 Km. L'edifici, format per la capella, l'hostatgeria i el refugi, s’alça a damunt d'un petit replà del terreny; al mig de la petita vall de 3 Km de llarg per 1 d'ample, que forma la ribera de les Salines, després del seu naixement a la font del Moixer. A uns 100 m del santuari, al costat de la carretera hi ha la cova, on la llegenda vol que -com tantes altres de la terra- aquesta fos trobada també per un toro.
El nom de "Les Salines", prové de la sal que es repartia al bestiar, tal com succeïa als plans del mateix nom, situats al massís del Puigmal. En aquest petit pla, hi havia "les saleres" "salines" que eren lloses damunt de les quals, els pastors hi posaven la sal que consumien les vaques i ovelles quan hi pujaven al pasturatge. Efectivament, abans d'edificar-se la capella, en aquest mateix lloc, hi havia el "camp de les salines". Després de la seva construcció, tota la muntanya fou batejada amb aquest nom.
El santuari es un conjunt de construccions adossades, format per la capella, l'hostatgeria, el refugi i el pati. L'antiga casa de l'ermità i l'hostatgeria, a llevant de l’església, són disposats en angle recte, de forma que tanquen i arreceren la plaça. L’església, de petites dimensions, és d'una nau de volta apuntada, seguida i repicada; amb absis semicircular, orientada a ponent. Darrera l'absis se n'hi afegí un altre, també semicircular, que fa la funció de sagristia. La portada del frontis és d'arc de mig punt, adovellada. A la clau del seu arc hi ha gravada la data 1687, amb unes inicials JVR, que se suposa es refereix, al rector de Maçanet d'aleshores, Josep Vinyes. A sobre la façana s'alça el petit campanar de cadireta d'un sol arc, amb uns petits pilanets a la part superior.
Al segle XIII, els Ortal de Llers, eren senyors de la vall de Maçanet i el castell de Cabrera. El darrer d'aquesta nissaga, Mascarós d'Ortal, el trobem el 1271 com a compromissari, representant els habitants de Maçanet, davant del bisbe de Girona, Pere de Castellnou; on li demana llicència per edificar una capella en honor de la Verge Maria, en el lloc anomenat "Les Salines". El 1275, la capella ja estava acabada, i per això, Mascarós d'Ortal i la seva esposa Ermessenda fan donació a Les Salines d'unes terres per al cultiu, pastures i la facultat de construir un molí al Salt de Monars per al manteniment del capellà i els seus successors.
Quan esclata la guerra civil, l'Esteve Planas del mas Roger i en Silvestre Camps van amagar la imatge de la Mare de Deu, els objectes i llibres, en una balma prop del mas Solanells. Així la imatge es va salvar d'una destrucció segura, si hagués caigut en mans dels milicians. La verge va romandre tot el temps de guerra, en aquesta balma, embolcallada amb una manta. En canvi els altres objectes varen restar al mas Solanells. Durant aquest temps la capella fou ocupada pels milicians. Acabada la guerra, Manel Casadevall i Teresa Cumbriu, tornen obrir el santuari l'estiu del 1940. Entre el 1941-1942, es restaura el santuari i es construeix la sagristia tot a compte del benefici, que governa Dolors Sagué Olivet, neboda de la fundadora.
Durant l'ocupació alemanya a França, Les Salines, era freqüentada per aquestes tropes, que tenien l'acantonament a Ceret i Les Illes. En aquests anys 40, també es va engravar la carretera, amb pedra d'ull de serp fins a la "Forestal" i amb pedra calcinal d'allí en amunt, després coberta amb terra, que era cosa corrent de l’època. Cap l'any 1974, es forma el "Patronat de st. Isidre", constituït per gent de Maçanet lligada al treball de la pagesia i que té per finalitat preservar l'organització de l'aplec de st. Isidre així com el santuari. En els darrers anys, gracies al "Patronat" i alguna subvenció aconseguida per l'Ajuntament i el batlle Joan Viñas, hem de dir que la fisonomia del santuari ha millorat molt, s'hi han fet diferents restauracions (1976, 1977, 1984, 1985, 1986), principalment a les façanes deixant la pedra vista, teulades, remolinats, renovació de portes i finestres i arranjament dels entorns.
L’hostalatge de Les Salines és obert de primers de juliol fins a mitjans de setembre i també els dies festius de tot l'any, amb servei de begudes i entrepans. Les Salines es un indret de visita obligada pel visitant que arriba a Maçanet. La benignitat del lloc i l'excessiva bellesa dels seus verals, fascinen d'una manera absoluta. Qui descobreix la seva màgia ja no se'n pot estar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada