SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2011 - 2012

  TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA

Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)

9a etapa.  Coll de Senan - Vallfogona de Riucorb  (26,740 kms).
Un passeig per la serra del Tallat i els seus parcs eòlics.  

Diumenge, dia 15 d'abril

Iniciem aquesta novena etapa del GR 171 al Coll de Senan (658 m), a la carretera L-232 (Espluga de Francolí - Els Omells de na Gaia), al peu de la serra del Tallat, la qual fa de límit natural entre les comarques de l'Urgell, al nord, i la Conca de Barberà, al sud, i es pot considerar la continuació de la Serra de Vilobí, a l'oest, de la qual està separada pel Coll de Senan. El punt més alt de la serra del Tallat és el Tossal Gros de Vallbona, amb 804 metres d'altitud, per on passa el GR 171. El 2006 s'hi va començar la construcció del parc eòlic Serra del Tallat, que va entrar en funcionament el 2007.

Iniciem la suau ascensió per la serra, després de deixar a l'esquerra una derivació del GR 171 que mena al poble de Senan (620 m). Un cop assolida la carena, passem pel Coll Vell (713 m) i tot seguit voregem, pel vessant sud, el Tossal Gros de Vallbona (804 m), punt més alt de la serra. Seguim per una pista i la deixem per continuar per l'antic camí que segueix la carena. Als pocs minuts, arribem al Cap del Coll (720 m), on hi ha la carretera TV-2338 (Blancafort - Els Omells de na Gaia), punt de confluència amb el GR 175 (la Ruta del Císter) que prové del mas d'en Jover. Tots dos GR aniran junts a partir d'aquí un tram curt del recorregut, fins al trencall que mena al Santuari del Tallat, que queda a uns 8 minuts, però val la pena fer aquesta marrada per poder visitar el Santuari (788 m). Seguirem doncs el GR 175 en direcció al Santuari. Documentat des del 1081, com a torre de defensa del Tallat, fou després un eremitori. El 1354, un grup de devots de la parròquia de Rocallaura, al qual el santuari ha estat sempre vinculat, hi fundaren l'església de Santa Maria del Puig del Tallat. El 1509, els monjos de Poblet se'n feren càrrec i hi continuaren fins al 1822. Fou priorat i santuari marià. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els terrenys i el santuari foren subhastats. La imatge de la Mare de Déu del Tallat, d'alabastre de color negre, fou traslladada a un cambril de l'església de St. Llorenç, a Rocallaura. Altres parts de l'edifici es troben actualment en diversos indrets com el castell de Santa Florentina de Canet de Mar, el Museu Cau Ferrat de Sitges o el mas de Misericòrdia de Reus.

Un cop visitat el Santuari, tornem a l'itinerari original del GR 171, per l'anomenat Camí Ral. Arribem a una cruïlla de pistes on trobem l'Hostal del Tallat (714 m), i seguim ara el Camí del Tallat fins al Cap del Coll (704 m) on hi ha la carretera TP-2335 (Sarral - Rocallaura), la qual creuarem. Des d'aquest punt tenim una superba panoràmica sobre la Conca de Barberà. Seguim fins al Coll de Belltall, on creuem la carretera C-14 (Tàrrega-Montblanc) i ens dirigim al coll de Forès. Passada la casa de la Faneca, en la zona anomenada Comalats, tornem a trobar el GR 175 que puja des de Belltall (831 m). Tots dos GR seguiran junts fins al coll de Forès. Seguim pel Camí de Belltall i deixem el Puig de les Forques a la nostra esquerra, i arribem per fi al Coll de Forès (790 m), on el GR 175 se separa i continua cap el poble de Forès. És, també, l'inici de la variant GR 171-1 que passa per Sant Pere de Sabella i per Fonoll, on el tornarem a trobar. Al coll, hi ha una bàscula i la parada de l'autobús; també trobem una gran bassa i la Creu de Terme del Pla de la Bassa. A la dreta, encimbellat, podem veure el poble de Forès (860 m), on la història ens explica que fou un dels primers llocs on s'inicià la tasca de colonització catalana a la comarca. La seva església parroquial és d'estil romànic, dedicada a Sant Miquel.

Sortim del coll pel Camí de les Fontanelles  en  direcció  al  poblet  de Fonoll. Passem a frec de Cal Boldú, a mà esquerra, i anem davallant per la vall de Forès; tenim el riu Forès a la nostra dreta. Passem sobre el Clot de Minguell i travessem la Rasa de Forès per un pontet, davant mateix del poblet de Fonoll (685 m). La població queda a la dreta del GR, punt d'inici/final de la variant GR 171-1 que va a Sant Pere de Sabella i al Coll de Forès. Fonoll forma part del municipi de Passanant, i sols resta en relatiu bon estat l'església  romànica  dedicada  a Sant Blai. Seguim pel Camí del Fonoll i tornem a travessar la Rasa de Forès (596 m), dirigint-nos ara cap el castell de Saladern. Travessem el riu Seniol i passem pel costat del Mas i Castell de Saladern (610 m). Està situat dalt d'un turó, al costat mateix del mas. Construït probablement durant el segle XI, en l'actualitat amb prou feines en resta un tram de paret i la base del que degué ser el de la muralla. La paret és feta amb carreus irregulars disposats en filades i conserva alguna petita obertura. Se sap que l'any 1303 va ser adquirit per Ponç de Biure, comanador de l'orde de l'Hospital. Dalt la casa, s'hi troba una font d'aigua salada.

Passat el castell, travessem la Rasa de la Font i el camí comença a enfilar-se fort cap el poble de Segura. Arribem a la Plana del Subies i entrem a la població de Segura (785 m), que pertany al municipi de Savallà del Comtat. Vila molt interessant, situada en un tossal, es formà a redós del castell, esmentat ja al segle XII. Seguim avançant pel camí de la carena fins a trobar la pista per arribar al Balneari de Vallfogona de Riucorb. Davallem pel Camí de l'Albió fins travessar la Rasa del Bosc i arribar a la carretera T-224 (Vallfogona de Riucorb - Llorac). La seguim a l'esquerra i entrem al Balneari de Vallfogona de Riucorb (584 m), d'aigües mineromedicinals d'acreditada fama. Final de la novena etapa del GR 171. Les aigües minerals de Vallfogona (fonts Pudosa i Salada), que brollen un xic riu amunt de la població de Vallfogona, són abundoses, clorurades i sulfatades, i s'aprofiten sota control mèdic des de finals del segle XIX. El balneari es va construir a principis del segle XX, i després d'un temps de crisi, recentment s'ha tornat a revitalitzar.

Dificultat:  **

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 540 m) (- 590 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.

*
Full de ruta de la 9ª Etapa del GR 171

Track GPS 9ª Etapa Coll de Senan - Vallfogona de Riucorb

Àlbum de fotografies d'aquesta 9ª etapa

Vallfogona de Riucorb i el seu balneari

La vila de Vallfogona de Riucorb està situada en plena vall del Corb, on la combinació de colors al llarg de l’any, entre el conreu de cereal, oliveres, ametllers i les extensions de bosc, permet gaudir d’un entorn paisatgístic singular. El terme municipal té una extensió de 10,97 km2 i té un total de 129 habitants (2008). Passejar per Vallfogona de Riucorb és endinsar-se en un gran llibre obert, on cada carrer és una pàgina d’història -castell, església, cases, molins, espais museístics, racons evocadors…-, i de poesia del conegut Rector de Vallfogona.

La vall del Corb és el territori que s’estén a banda i banda del riu Corb, afluent del Segre, al llarg del seu descens des de Rauric (Conca de Barberà) fins a Bellpuig (Urgell), tot i que la influència geogràfica, social, econòmica i política de la vall s’estén des de Santa Coloma de Queralt fins a Bellpuig, passant per 17 municipis, on destaquen elements de l’arquitectura popular (molins, feixes, cabanes de pedra seca, pous…). En entrar a la vall per la capçalera del riu, que neix a Rauric, prop de Santa Coloma de Queralt, el viatger es va trobant un seguit de petits pobles que comparteixen una identitat pròpia, tot i pertànyer històricament a tres comarques diferents: la Segarra, la Conca de Barberà i l’Urgell.

El Dr. Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (Saragossa/Tortosa? 1578/1579-Vallfogona 1623), el Rector de Vallfogona, va fer de la vila de Vallfogona la seva font d’inspiració. Passejant pels seus carrers, es pot veure un clar homenatge al poeta, ja que es poden llegir molts fragments de les seves poesies en rajoles a les parets dels carrers. Una de les èpoques de més gran esplendor de Vallfogona coincideix amb el temps en què el Rector hi va fer estada. Fou un dels poetes barrocs més importants de Catalunya, en una època difícil per al català a les altes esferes. D’altra banda, promogué la construcció de la Capella de Santa Bàrbara (1617). La fama del Rector s’ha mantingut durant segles, i en són prova de la seva agudesa les anècdotes que la fantasia popular, oral i escrita, li ha atribuït des d’aleshores. Destaca com va conèixer el seu enginyós escolà Pere: El Rector-poeta li preguntà: -D’on véns?/ On vas?/ Com et dius?/ I amb qui t’estàs? I el nen Pere, de sis anys, li respongué: -Vinc de Tàrrega./ Vaig a Verdú./ Em dic Pere./ I no m’estic amb ningú.

Actualment, la vila de Vallfogona es caracteritza per la construcció en pedra vista, amb llindes i finestrals renaixentistes. En destaquen: Cal Tiana, construcció a la plaça Major (2.ª m. s. XVI), amb porta originària, avui tapiada, i dos magnífics finestrals renaixentistes; Cal Sastre (1568), edifici del c. del Forn, amb dos finestrals renaixentistes motllurats i ampits de pedra; i d’altres cases característiques del s. XVIII i següents. La Plaça Major és un clar testimoni de l’època medieval. De forma quadrangular, originàriament estava semiporticada. Constituïa el centre urbà de reunió per excel·lència i hi tenia lloc el mercat de la vila. Al Castell de Vallfogona s’hi allotjaren tres tipus de senyors feudals. El primer fou en Gombau d’Oluja i la seva esposa, senyor de molts pobles de l’alta vall del Corb. Després, fou el centre d’una sotscomanda templera i, més tard, centre de la Comanda de Vallfogona i membres dependents. A l’exterior destaquen algunes finestres antigues com la llinda de 1579 del comanador Rafael Xammar i d’Agullana, que coincideix amb l’escut dels tres lleons d’Anglaterra. Tingué colomar. El Monument al Rector de Vallfogona és una estructura de bronze amb relleu, instal·lada l’any 1951, en honor seu, a la plaça de l’Església.

Al terme municipal existiren set creus per delimitar, fer el viacrucis o impartir justícia. Actualment es conserva: la Creu de Santa Maria, de terme (s. XIV-XV), a la pl. de l’Església, amb el Crist crucificat i la Verge; i la Creu de Sant Jordi, caminal, del llegat d’en Pere Santolí (7-10-1373), situada al camí de la partida de Badiceli, restaurada amb fust i travesser nous per l’escultor Jacint Casanovas (1996) i traslladada a l’entrada N de la carretera de Vallfogona. L'Església parroquial de Santa Maria té una portalada romànica, amb capitells capgirats. L’interior és en part gòtic, amb elements d’èpoques posteriors, com el campanar del s. XVIII. Destaca a l’interior la Capella de Sta Bàrbara (1617). Per visitar l’interior de l’església, cal informar-se a: http://www.vallfogonaderiucorb.cat/

El Balneari de Vallfogona resta situat a 1,5 km del municipi i va ser fundat pel vallfogoní Mn. Miquel Piera Martí l'any 1901 per aprofitar les aigües mineromedicinals existents a la zona des del s. XIX, les quals foren declarades d’utilitat pública el 1903. Ubicat en un lloc d’excepcional bellesa i interès natural, permet gaudir de la tranquil·litat necessària per assaborir tots els elements que ofereix el seu entorn rural, envoltat d’una variada i abundosa vegetació característica de la vall del Corb. Amb els seus establiments hotelers, cases de lloguer, juntament amb la variada vegetació dels seus jardins, és el lloc ideal per a prendre-hi les aigües medicinals, fer excursions o descansar.  L’edifici de l'hotel ha estat en constant renovació des l’any 1.992. L’hotel te 96 habitacions totes amb bany o dutxa, telèfon, TV que es diferencien entre executives (habitacions totalment reformades) o estàndard. Amb servei de restaurant, saló social per a banquets i convencions, cafeteria, salons de TV i jocs. Animació sociocultural, servei de caixa fort i dos ascensors. Voltant l’edifici hi ha un gran parc privat enjardinat, piscina exterior (juliol i agost), pistes de petanca i parc infantil. El balneari disposa de modernes instal·lacions i tècniques d’aplicació, la piscina termal amb diferents tipus de bany, banyera d’hidromassatge, dutxa de pressió, inhalacions, sauna, estufa vaporari,.. i tècniques com presoteràpia, parafangs, parafines i massatges.