Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Foto de grup a la PLaça Vella (1ª etapa Terrassa-Núria)

26 octubre de 2009

SENDERS DE GRAN RECORREGUT









...................................................................... ....."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"


6ª Etapa. Presa de Sau - Cim de la Rocallarga - Tavertet (18,270 km)

Diumenge, dia 13 de febrer

Per raons logístiques d’aproximació i recollida per part dels autocars, aquesta sisena etapa del Camí dels Nyerros s’ha vist modificada i convertida en una etapa pont entre la presa de l’embassament de Sau i Tavertet. Com que l’etapa ha quedat reduïda substancialment, l’enriquirem amb un recorregut complementari per tal de visitar alguns dels paratges més significatius on va començar a forjar la seva llegenda un dels nyerros més famosos com va ser en Joan Sala i Ferrer, més conegut com en Serrallonga. Així doncs, des de l’embassament de Sau (450 m), després de passar per l’hostal de la Riba i de superar la canal del Grau del Castell, recorrerem la cinglera del Castell per ascendir al bellíssim mirador del Puig de la Força (741 m), que ens ofereix una superba visió sobre el Sot del Balà, el Salt del Noguer, l’embassament i la vall de Sau, mentre anirem gaudint de les recòndites raconades sota el cingle que van servir a en Serrallonga i la seva quadrilla per retenir els nobles hostatges que segrestaven per tal d’aconseguir una contrapartida econòmica de la noblesa fidel a Felip IV, el rei castellà que per finançar les guerres obertes en territoris aliens, ofegava Catalunya econòmicament.

Feta l’ascensió al Puig de la Força, retornarem al Pla del Castell i seguirem el curt tram de camí que ens menarà al bell poble de Tavertet, passant primer per l’anomenada Muralla Ibèrica sobre el cingle Moltorer. Des de Tavertet, encetarem una segona part del recorregut tot seguint el traçat del GR 2 per la pista que porta de Tavertet a la gran casa de l’Avenc (1.028 m), assentada damunt el grandiós cingle que li dóna nom. Des d’aquí, seguirem el camí carener que ascendeix al cim de la Roca Llarga (1.186 m). En el centre de la roca hi ha una fita geodèsica, obrint-se una panoràmica circular molt àmplia. La Rocallarga és una roca allargassada que sobresurt uns 20 metres de la carena de forma descarada sobre l’abisme. És el lloc on les vistes són més immenses, on, efectivament, la vista es perd en l’horitzó infinit. És un cim emocionant ja que la roca està penjada del buit sobre els prats del Pla Boixer. Des d’aquí podrem gaudir, si el jorn és clar, d’una dilatada panoràmica que abasta des de Montserrat i Sant Llorenç del Munt a ponent, passant pel Montseny, tot l’entramat muntanyós de les Guilleries, on destaca el cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues al sud, i ben propera, vers llevant, la cinglera del Far i el poble de Rupit que resta sota nostre, mentre que al nord, tota la cadena pirinenca des del Port del Comte, passant pel Pedraforca i el Cadí fins al massís del Canigó conformen una panoràmica de primer ordre.

Assolit el cim de la Roca Llarga, continuarem camí vers el nord per un tram d’àmplies panoràmiques pirinenques fins arribar al collet de Rajols (1.162 m), punt on canviarem de direcció per dirigir-nos cap a ponent i resseguir la carena de Monteis en sentit descendent. Passat el collet de la Finestrica i el Pla de Soca Negra, creuarem l’amplíssim Pla de Monteis, i ja amb un darrer tram d’agradable descens, sempre acompanyats de les belles vistes del Collsacabra, retornarem a Tavertet (869 m) després d’haver completat un magnífic recorregut circular. Poble agradable i acollidor, Tavertet és digne de ser contemplat i admirat per la bellesa del mateix poble i per l’atractiu dels seus paratges. Es diu que s’hi respira l’aire més pur de Catalunya, però sens dubte el més espectacular són les cingleres que limiten amb la vall del Ter. Tot el poble és declarat Bé d’Interès Cultural, amb un nucli urbà que conserva quaranta cases bastides entre els segles XVII i XVIII. Té monuments romànics com l’Església de Sant Cristòfol (s. XI-XVI), situada dins del poble; Sant Corneli, ermita situada al cim d’un petit puig als afores, damunt d’un assentament prehistòric; Sant Bartomeu Sesgorgues (s. XII-XVII-XVIII), a sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues, i Santa Cília (s. XI), gairebé en ruïnes. Aquí ens recolliran els autocars, final de la sisena etapa, Camí dels Nyerros.



Dificultat: **

Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.130 m) (- 690 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.







Tavertet, entre les Guilleries i el Collsacabra

Tavertet és un municipi de la comarca d'Osona. Limita al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud amb les Guilleries. El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això, i l'espectacular entorn natural que l'envolta, frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d'un encant molt especial. Municipi agradable i acollidor, digne de ser contemplat i admirat per la bellesa del mateix poble i per l’atractiu dels seus paratges. Es diu que s’hi respira l’aire més pur de Catalunya, però sens dubte el més espectacular són les cingleres que limiten amb la vall del Ter. Els cingles de Tavertet constitueixen una impressionant barrera natural que separa les Guilleries de l'altiplà del Collsacabra, a curta distància del riu Ter i de l'embassament de Sau, en un territori cobert d'espessos boscos. Des de Tavertet es poden fer nombroses sortides i itineraris entre el Collsacabra, la Vall de Sau i les Guilleries.
Tavertet va ser declarat Bé d’Interès Cultural, amb un nucli urbà que conserva quaranta cases bastides entre els segles XVII i XVIII. El nucli urbà constava inicialment de només tres carrers, que encara s’anomenen de la mateixa manera: “Carrer de Dalt”, “Carrer del Mig” i “Carrer de Baix”. Els darrers 20 anys, el poble ha crescut força, però ha sabut mantenir un bon equilibri estètic entre les antigues cases del 1700 - 1800 i les construccions mes modernes. El lloc és també un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells. La natura salvatge és per tot arreu i a ben poca distància del nucli urbà. Els torrents que baixen del Collsacabra, en arribar als cingles, es precipiten al buit formant uns salts d’aigua impressionants. Els més propers al poble són els salts del Noguer i del Molí Bernat, al sot de Bala. Seguint la cinglera es troba més endavant la Cua de Cavall al torrent de l’Avenc i el Salt del Sallent prop de Rupit.
Té monuments romànics, com l’església de Sant Cristòfol (s. XII-XVII), situada dins del poble; Sant Corneli, ermita situada al cim d’un petit puig als afores, probablement damunt d’un assentament prehistòric; Sant Bartomeu Sesgorgues (s. XII-XVII-XVIII), a sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues, i Santa Cília (s. XI), gairebé en ruïnes. La masia de la Torre té una torre de guaita (s. XIII-XIV). Sant Miquel de Sorerols, del segle XI, és un bell exemple d’església.
Actualment, tot i ser un poble de pocs habitants, és un poble en el que sempre hi ha molta gent pels seus carrers. És un dels punts més turístics de la comarca on els diumenges es fan moltes excursions i on molta gent va a passar uns dies per gaudir de la natura i el menjar del lloc. Des d'quest poble surten excursions a cavall, en bici, a peu... Hi ha un centre on es preparen tota mena d'activitats per la zona per gent de totes les edats.
Des de darrera de l'església de Sant Cristòfol hi ha un gran mirador des d'on es pot guadir d'una magnífica vista de la vall de Sau. A Tavertet es troba un dels punts d'informació de la comarca on es poden trobar guies, rutes, descripcions de llocs i monuments.... perquè tinguem tota la informació necessària per gaudir plenament d'aquest lloc.
*
*
*
*