SENDERS DE GRAN RECORREGUT
...................................................................... ....."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"
5ª Etapa. Viladrau - Sant Andreu de Bancells - Presa de Sau
(29,230 km)
(29,230 km)
Diumenge, dia 16 de gener
Aquesta cinquena etapa del Camí dels Nyerros travessa un dels espais naturals protegits de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona: les Guilleries. Situat al límit de les comarques de la Selva i Osona, es tracta d'un espai poblat per frondosos boscos d'alzinars i algunes suredes, de caire mediterrani, i rouredes i fagedes, de caire eurosiberià, així com castanyedes i plantacions de pins exòtics i avets. Com a subcomarca, les Guilleries està formada pels municipis de Sant Hilari Sacalm,
Osor, Susqueda, Vilanova de Sau, Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves i Viladrau.
Iniciem l'etapa a Viladrau (818 m), poble on va néixer en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, nyerro per excel·lència. Seguim la carretera en direcció a Sant Hilari Sacalm i ràpidament creuem aquesta per passar al marge esquerre pel costat de casa Masó i un xic més avall per la casa El Grèvol. Just passada aquesta darrera, una pista forestal arrenca a la dreta del carrer i ens porta a Mas Miquel (790 m). A partir d’aquí, la pista enceta un suau ascens fins al collet de Mas Miquel, tot revoltant la propietat, mentre anem deixant rera nostre el poble de Viladrau, ben visible des d’aquí. Després d’un llarg tram planer, la pista remunta un pèl i de seguit un curt descens ens mena a una confluència de pistes, és el Pla Pastora (835 m), on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim un curt tram de pista descendent i apareix davant nostre, a pocs minuts, el poble d'Espinelves, a l'altre costat de l'Eix Transversal. Per travessar l'Eix i arribar fins al poble, seguim un sender que, per la dreta, passa per sobre el túnel d'Espinelves i davalla novament fins a l'entrada de la població.
Travessem pel bell mig del poble d'Espinelves, amb els seus carrers estrets i tortuosos. Poble de la comarca d'Osona, però pertanyent a la demarcació de Girona, Espinelves és popular pel seu entorn natural, la seva església romànica, dedicada a Sant Vicenç, i la seva peculiar especialitat en avets de Nadal. La vila està situada entre el Coll de Ravell i el Coll del Buch, cobert de boscos on impera el silenci, la pau i la quietud, i on els paratges són dignes d'admirar. Sortim d'Espinelves pel carrer de Sant Hilari, a la part més alta de la població, en clar sentit ascendent, en direcció al Collet del Grèvol (990 m). La pista descendeix per l'altra vessant perdent força desnivell per anar a trobar la carretera de Sant Sadurní d’Osormort, just davant mateix del Pla de la Creu (930 m), cruïlla de pistes. La principal marxa a l’esquerra cap el gran mas de Tortadès, però prenem una pista a la dreta que remunta en suau ascens. El camí passa per damunt les edificacions i vivers del Molí Roquer, per davallar de nou cap el Collet de les Valls (900 m). Ja des d’aquest punt i per darrera la boscúria podem albirar les cingleres del Collsacabra. Des del collet, seguim l'àmplia pista principal que ens menerà a la gran pista de Collsabena i Vallclara, on hi ha rètols indicatius. Ara la pista remunta, deixant un parell de desviacions a la dreta que porten a la casa de colònies de la Vileta i als masos de la Comtessa i la Burgada. Un darrer tram de constant ascens ens condueix al Collet de Collsabena (1.005 m). Davallem de seguida cap el veïnat de Collsabena. Seguim l’amplíssima pista principal que va planejant i descendint suaument cap a Vallclara, per terreny obert i assolellat, tot revoltant la gran fondalada qu
e forma el torrent de Sant Pere de Castanyedell. Passem pel costat del mas del Vilar, enclavat al bell mig de la carena; al fons, el poble de Vilanova de Sau resta ben visible.
Iniciem en aquest punt l’antic camí ral de Collsabena a Sant Andreu de Bancells (1.000 m). Un agradable tram planer que revolta la capçalera del Torrent de Font Ferrer ens mena sota els exuberants boscos de les Guilleries al bonic indret on s’assenta l’enrunat mas de Fogueres (940 m). Arribats a aquest antic mas, deixem a l’esquerra la pista que davalla cap a la Castanyera de Fogueres i Sant Pere de Castanyedell. Girem cap a la cruïlla de Collsasureda (950 m), deixant a la dreta la pista que remunta cap el coll de Malagarsa i continuem a l’esquerra cap a Collsacreu i Sant Andreu de Bancells per terreny obert amb belles vistes sobre el massís del Montseny, ben definit vers el sud. Amb bones panoràmiques sobre la Serra d’Ensija, el Pedraforca i la serra del Cadí, ja veiem davant nostre l’església de Sant Andreu de Bancells (927 m). Arribem a aquesta església datada del segle XII i on al seu rellotge de sol podem llegir: “Cada dia que passa t’atansa a la vida”.
L'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, al sector més oriental del terme de Vilanova de Sau, està situada en un magnífic mirador de les baixes Guilleries i és un notable edifici romànic que ha sofert múltiples modificacions i ampliacions però que malgrat tot guarda un bell absis amb les típiques arcuacions llombardes. L’església ja la trobem esmentada l’any 1101, però existia molt abans. Al costat de la parròquia, es troba el gran mas de Sant Andreu de Bancells, un edifici del segle XVII. Per als amants del turisme rural aquesta casa ofereix als seus convidats uns espais càlids, moderns i plens d'encant.
Osor, Susqueda, Vilanova de Sau, Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves i Viladrau.Iniciem l'etapa a Viladrau (818 m), poble on va néixer en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, nyerro per excel·lència. Seguim la carretera en direcció a Sant Hilari Sacalm i ràpidament creuem aquesta per passar al marge esquerre pel costat de casa Masó i un xic més avall per la casa El Grèvol. Just passada aquesta darrera, una pista forestal arrenca a la dreta del carrer i ens porta a Mas Miquel (790 m). A partir d’aquí, la pista enceta un suau ascens fins al collet de Mas Miquel, tot revoltant la propietat, mentre anem deixant rera nostre el poble de Viladrau, ben visible des d’aquí. Després d’un llarg tram planer, la pista remunta un pèl i de seguit un curt descens ens mena a una confluència de pistes, és el Pla Pastora (835 m), on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim un curt tram de pista descendent i apareix davant nostre, a pocs minuts, el poble d'Espinelves, a l'altre costat de l'Eix Transversal. Per travessar l'Eix i arribar fins al poble, seguim un sender que, per la dreta, passa per sobre el túnel d'Espinelves i davalla novament fins a l'entrada de la població.
Travessem pel bell mig del poble d'Espinelves, amb els seus carrers estrets i tortuosos. Poble de la comarca d'Osona, però pertanyent a la demarcació de Girona, Espinelves és popular pel seu entorn natural, la seva església romànica, dedicada a Sant Vicenç, i la seva peculiar especialitat en avets de Nadal. La vila està situada entre el Coll de Ravell i el Coll del Buch, cobert de boscos on impera el silenci, la pau i la quietud, i on els paratges són dignes d'admirar. Sortim d'Espinelves pel carrer de Sant Hilari, a la part més alta de la població, en clar sentit ascendent, en direcció al Collet del Grèvol (990 m). La pista descendeix per l'altra vessant perdent força desnivell per anar a trobar la carretera de Sant Sadurní d’Osormort, just davant mateix del Pla de la Creu (930 m), cruïlla de pistes. La principal marxa a l’esquerra cap el gran mas de Tortadès, però prenem una pista a la dreta que remunta en suau ascens. El camí passa per damunt les edificacions i vivers del Molí Roquer, per davallar de nou cap el Collet de les Valls (900 m). Ja des d’aquest punt i per darrera la boscúria podem albirar les cingleres del Collsacabra. Des del collet, seguim l'àmplia pista principal que ens menerà a la gran pista de Collsabena i Vallclara, on hi ha rètols indicatius. Ara la pista remunta, deixant un parell de desviacions a la dreta que porten a la casa de colònies de la Vileta i als masos de la Comtessa i la Burgada. Un darrer tram de constant ascens ens condueix al Collet de Collsabena (1.005 m). Davallem de seguida cap el veïnat de Collsabena. Seguim l’amplíssima pista principal que va planejant i descendint suaument cap a Vallclara, per terreny obert i assolellat, tot revoltant la gran fondalada qu
e forma el torrent de Sant Pere de Castanyedell. Passem pel costat del mas del Vilar, enclavat al bell mig de la carena; al fons, el poble de Vilanova de Sau resta ben visible.Iniciem en aquest punt l’antic camí ral de Collsabena a Sant Andreu de Bancells (1.000 m). Un agradable tram planer que revolta la capçalera del Torrent de Font Ferrer ens mena sota els exuberants boscos de les Guilleries al bonic indret on s’assenta l’enrunat mas de Fogueres (940 m). Arribats a aquest antic mas, deixem a l’esquerra la pista que davalla cap a la Castanyera de Fogueres i Sant Pere de Castanyedell. Girem cap a la cruïlla de Collsasureda (950 m), deixant a la dreta la pista que remunta cap el coll de Malagarsa i continuem a l’esquerra cap a Collsacreu i Sant Andreu de Bancells per terreny obert amb belles vistes sobre el massís del Montseny, ben definit vers el sud. Amb bones panoràmiques sobre la Serra d’Ensija, el Pedraforca i la serra del Cadí, ja veiem davant nostre l’església de Sant Andreu de Bancells (927 m). Arribem a aquesta església datada del segle XII i on al seu rellotge de sol podem llegir: “Cada dia que passa t’atansa a la vida”.
L'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, al sector més oriental del terme de Vilanova de Sau, està situada en un magnífic mirador de les baixes Guilleries i és un notable edifici romànic que ha sofert múltiples modificacions i ampliacions però que malgrat tot guarda un bell absis amb les típiques arcuacions llombardes. L’església ja la trobem esmentada l’any 1101, però existia molt abans. Al costat de la parròquia, es troba el gran mas de Sant Andreu de Bancells, un edifici del segle XVII. Per als amants del turisme rural aquesta casa ofereix als seus convidats uns espais càlids, moderns i plens d'encant.
Continuem en marcada direcció nord-est ja amb belles vistes sobre els cingles del Collsacabra i el Puigmal que destaca davant nostre. Passem per la font del Rector i arribem a la Plaça del Bisbe, on hi ha la gran pista de Vallclara. Marxem a la dreta en sentit ascendent per trobar de seguit la pista que recorre la carena de les Serres de Sant Andreu. Passem pels masos del Bruc i Can Gallard i davallem acusadament per la pista fins arribar al gra
n mas de les Serres de Sant Andreu (660 m). En aquest punt ens desviem pel Camí de les Mines i comencem a perdre desnivell per l’estreta i pedregosa pista. Camí avall, anem trobant les restes d’unes petites instal·lacions mineres d’extracció de fluorita.Anem descendint tot gaudint de formidables vistes sobre l’embassament de Sau i els cingles del Collsacabra, fins que al capdavall arribem a la llera de la riera Major que baixa les seves aigües cap a l’embassament de Susqueda. Seguim pel costat de la riera fins arribar a l’àmplia pista que uneix els embassaments de Sau i Susqueda, on trobem els senyals del GR 178 i el GR 210 que conflueixen en aquest tram de pista. Marxem a l’esquerra en direcció a la propera presa de Sau. Arribats dalt de la presa (450 m), trobem uns rètols del Consell Comarcal que descriuen el traçat del GR 210, el Sender del Ter. Aquí a la presa de Sau ens recolliran els autocars, final de la cinquena etapa, Camí dels Nyerros.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 735 m) (- 1.115 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Full de ruta de la 5ª Etapa del Camí dels Nyerros
Àlbum de fotografies d'aquesta excursió
Els masos de Bancells
cellsL'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, al sector més oriental del terme de Vilanova de Sau, està situada a 927 metres d’alçada en un magnífic mirador de les baixes Guilleries i és un notable edifici romànic que ha sofert múltiples modificacions i ampliacions però que malgrat tot guarda un bell absis amb les típiques arcuacions llombardes i unes recents obres de restauració mostraren que tenia l’antic portal a migdia com la majoria de les construccions romàniques antigues. L’església ja la trobem esmentada l’any 1101 però existia molt abans.
Rectoria de San
t Andreu de BancellsCom la majoria de parròquies, la de Sant Andreu de Bancells també tenia la rectoria al costat. Al igual que l’església, la rectoria també és del segle XII. Té dos portals d’arc de mig punt un d’ells dovellat i de bella factura amb l’any 1717 gravat i que correspondria a la part més antiga de la casa. L’altre es troba en un nivell inferior, ja que la casa està construida en un fort desnivell, i també és de mig punt però no és de pedres tallades ni tan bonic com l’anterior. Darrerament, s’hi han fet reformes que sembla que continuen però a un ritme tranquil i que són per poder oferir la casa com a residència de turisme rural.
t Andreu de BancellsCom la majoria de parròquies, la de Sant Andreu de Bancells també tenia la rectoria al costat. Al igual que l’església, la rectoria també és del segle XII. Té dos portals d’arc de mig punt un d’ells dovellat i de bella factura amb l’any 1717 gravat i que correspondria a la part més antiga de la casa. L’altre es troba en un nivell inferior, ja que la casa està construida en un fort desnivell, i també és de mig punt però no és de pedres tallades ni tan bonic com l’anterior. Darrerament, s’hi han fet reformes que sembla que continuen però a un ritme tranquil i que són per poder oferir la casa com a residència de turisme rural.
Les Valls 
Si volem veure Les Valls hem d’anar on comença la Riera de Castanyedell sota el Puig d’Ases. És una casa de la que hi ha referències al segle XVII, que presenta un bon estat però a la que les reformes, sobretot l’arrebossat, han fet perdre l’aspecte de casa antiga i rustega típica d’aquells paratges. S’utilitza de segona residència i segurament gràcies a això s’ha salvat de la fi que han tingut altres cases dels voltants, tot i que la Vall de Castanyedell és una de les que conserven millor el patrimoni, encara que algunes de les cases són reconstruccions totals de les existents antigament.
Si volem veure Les Valls hem d’anar on comença la Riera de Castanyedell sota el Puig d’Ases. És una casa de la que hi ha referències al segle XVII, que presenta un bon estat però a la que les reformes, sobretot l’arrebossat, han fet perdre l’aspecte de casa antiga i rustega típica d’aquells paratges. S’utilitza de segona residència i segurament gràcies a això s’ha salvat de la fi que han tingut altres cases dels voltants, tot i que la Vall de Castanyedell és una de les que conserven millor el patrimoni, encara que algunes de les cases són reconstruccions totals de les existents antigament.
La Caseta de Vallclara
La Caseta de Vallclara, bastida vers el 1780 però amb referències des del segle XVII, fou convertida posteriorment en hostal, en un indret que domina una magnífica panoràmica sobre la vall del Ter i el sector del N i de ponent de les Guilleries. Al seu costat es va edificar el que havia de ser l’hotel Don Juan de Serrallonga, mai no acabat i peça emblemàtica de la fallida urbanització que a finals dels seixanta es volia edificar en aquell lloc. Per promocionar-la hi varen fer actuacions una bona part dels artistes més reconeguts de l’època. Ara tot l’entorn presenta un estat d’abandó i deixadesa.
La Caseta de Vallclara, bastida vers el 1780 però amb referències des del segle XVII, fou convertida posteriorment en hostal, en un indret que domina una magnífica panoràmica sobre la vall del Ter i el sector del N i de ponent de les Guilleries. Al seu costat es va edificar el que havia de ser l’hotel Don Juan de Serrallonga, mai no acabat i peça emblemàtica de la fallida urbanització que a finals dels seixanta es volia edificar en aquell lloc. Per promocionar-la hi varen fer actuacions una bona part dels artistes més reconeguts de l’època. Ara tot l’entorn presenta un estat d’abandó i deixadesa.
Fogueres 
Situada al costat de l’antic Camí Ral de Vic a Girona passant pel Pont de Malafogassa i prop de Sant Andreu de Bancells, Fogueres és una masia abandonada al anys seixanta que actualment serveix per tancar-hi bestiar segons l’època de l’any. És una casa gran de planta baixa, pis i golfes a més de diferents estances d’us agrícola per sota la planta baixa que es varen fer aprofitant el desnivell del terreny i que va tenir diferents ampliacions. Hi ha notícies des de l’any 1432 però se suposa que és anterior. Als fogatges de 1553 hi apareix com a propietari en Pere Folgueres i hi ha diferents anys gravats en pedres, 1775 en una porta i 1855 en el forn. A la façana hi trobem una porta amb arc escarser descentrada que dóna entrada a un corredor al final del qual trobem la cuina. Accedir a les plantes superiors és ja impossible perquè han caigut bona part dels sostres i amb ells les escales que hi portaven. Davant la casa hi ha la masoveria, que és un edifici molt més reduït i que conté també algunes dependències auxiliars. Com a curiositat comentar que la porta té gravada a dalt una creu esvàstica curvilínia anomenada “lauburu”en vasc i que actualment és un dels símbols més representatius d’aquest poble. Potser algun dels seus antics propietaris tenia ascendència vasca.
Situada al costat de l’antic Camí Ral de Vic a Girona passant pel Pont de Malafogassa i prop de Sant Andreu de Bancells, Fogueres és una masia abandonada al anys seixanta que actualment serveix per tancar-hi bestiar segons l’època de l’any. És una casa gran de planta baixa, pis i golfes a més de diferents estances d’us agrícola per sota la planta baixa que es varen fer aprofitant el desnivell del terreny i que va tenir diferents ampliacions. Hi ha notícies des de l’any 1432 però se suposa que és anterior. Als fogatges de 1553 hi apareix com a propietari en Pere Folgueres i hi ha diferents anys gravats en pedres, 1775 en una porta i 1855 en el forn. A la façana hi trobem una porta amb arc escarser descentrada que dóna entrada a un corredor al final del qual trobem la cuina. Accedir a les plantes superiors és ja impossible perquè han caigut bona part dels sostres i amb ells les escales que hi portaven. Davant la casa hi ha la masoveria, que és un edifici molt més reduït i que conté també algunes dependències auxiliars. Com a curiositat comentar que la porta té gravada a dalt una creu esvàstica curvilínia anomenada “lauburu”en vasc i que actualment és un dels símbols més representatius d’aquest poble. Potser algun dels seus antics propietaris tenia ascendència vasca.
Vallbodeny 
Al nord-est de Sant Andreu de Bancells, en un dels llocs més agrests de Les Guilleries, per sota del Castell de Fogueres i les Penyes de Cabrerola, hi ha les restes del que fora Vallbodeny, una casa que en temps de Serrallonga pertanyia a la Querosa, que era propietat d'en Serrallonga i per tant era de la família de la dona del bandoler. Porta molts anys abandonada, a finals dels cinquanta tant sols quedaven unes minses restes de parets que avui dia encara es poden veure. De totes maneres als anys seixanta la va comprar una persona del ram de la construcció i hi va aixecar una petita cabana que encara està en bon estat tot i que ja ha canviat de mans una altra vegada. Molt enfonyada al mig d’una perxada de castanyers i de difícil accés resta avui dia deshabitada.
Al nord-est de Sant Andreu de Bancells, en un dels llocs més agrests de Les Guilleries, per sota del Castell de Fogueres i les Penyes de Cabrerola, hi ha les restes del que fora Vallbodeny, una casa que en temps de Serrallonga pertanyia a la Querosa, que era propietat d'en Serrallonga i per tant era de la família de la dona del bandoler. Porta molts anys abandonada, a finals dels cinquanta tant sols quedaven unes minses restes de parets que avui dia encara es poden veure. De totes maneres als anys seixanta la va comprar una persona del ram de la construcció i hi va aixecar una petita cabana que encara està en bon estat tot i que ja ha canviat de mans una altra vegada. Molt enfonyada al mig d’una perxada de castanyers i de difícil accés resta avui dia deshabitada.
El Pujol 
Aquesta petita casa del terme de Sant Andreu de Bancells, ara de Vilanova de Sau, està situada prop de la Plaça del Bisbe cap a la vessant de Querós. Tot i que ja comença a patir les conseqüències de l’abandonament, aquesta casa no va quedar deshabitada fins fa uns deu o dotze anys quan per raó de l’edat, la dona que hi vivia, per voluntat pròpia, ja que tenia possibilitats d’anar a un lloc millor, va haver de marxar-ne. Val a dir que no disposava d’aigua ni llum elèctric. L’aigua l’havia d’anar a buscar a la font del Rector que està a la plaça del Bisbe, prop de Sant Andreu i que representava una caminada d’almenys vint minuts anar i tornar, carregada amb els cantirs. L'edificació, a més de molt reduïdes dimensions, no presenta cap element destacable i deu ser del segle XVIII o fins i tot el XIX.
Aquesta petita casa del terme de Sant Andreu de Bancells, ara de Vilanova de Sau, està situada prop de la Plaça del Bisbe cap a la vessant de Querós. Tot i que ja comença a patir les conseqüències de l’abandonament, aquesta casa no va quedar deshabitada fins fa uns deu o dotze anys quan per raó de l’edat, la dona que hi vivia, per voluntat pròpia, ja que tenia possibilitats d’anar a un lloc millor, va haver de marxar-ne. Val a dir que no disposava d’aigua ni llum elèctric. L’aigua l’havia d’anar a buscar a la font del Rector que està a la plaça del Bisbe, prop de Sant Andreu i que representava una caminada d’almenys vint minuts anar i tornar, carregada amb els cantirs. L'edificació, a més de molt reduïdes dimensions, no presenta cap element destacable i deu ser del segle XVIII o fins i tot el XIX.
Can Bellot 
Can Bellot, situada molt a prop de Sant Andreu de Bancells, era una masia de mitjanes dimensions amb planta i pis que com la majoria, va tenir diverses modificacions, alguna de les quals ja en els darrers temps de la seva ocupació allà pels anys seixanta. El seu estat és ruinós i la vegetació ja la cobreix en bona part, ocultant quasi tota la façana i amb ella la porta, que està formada per uns grans carreus de pedra amb la llinda de fusta. A l’interior encara es pot veure bastant bé la distribució en els llocs que no ha caigut la teulada. No se sap exactament de quan data però se suposa que es del segle XVIII. En una de les finestres hi ha gravat 1797.
Can Bellot, situada molt a prop de Sant Andreu de Bancells, era una masia de mitjanes dimensions amb planta i pis que com la majoria, va tenir diverses modificacions, alguna de les quals ja en els darrers temps de la seva ocupació allà pels anys seixanta. El seu estat és ruinós i la vegetació ja la cobreix en bona part, ocultant quasi tota la façana i amb ella la porta, que està formada per uns grans carreus de pedra amb la llinda de fusta. A l’interior encara es pot veure bastant bé la distribució en els llocs que no ha caigut la teulada. No se sap exactament de quan data però se suposa que es del segle XVIII. En una de les finestres hi ha gravat 1797.
*
*
*
*
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada