SENDERS DE GRAN RECORREGUT










...................................................................... ....."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"

4ª Etapa. Aiguafreda - Viladrau (20,820 km)

Diumenge, dia 12 de desembre

Sens dubte, aquesta és una de les etapes més boniques del Camí dels Nyerros, encara que les que vénen no li tenen res a envejar. Ens introduïm de ple en els exuberants boscos del Montseny, amb unes fagedes i castanyedes impressionants, disfressades amb els colors de la tardor. Paisatges i vistes espectaculars des de les cingleres ens faran gaudir d'allò més. Val la pena l'esforç per superar el desnivell entre Aiguafreda i Viladrau.

Sortim del centre d'Aiguafreda (404 m) seguint el carrer Mossen Josep Salvans fins al seu capdamunt en acusat ascens fins enllaçar amb el traçat del GR 2 que seguirem durant un breu tram. Deixem el GR 2 i seguim pel Sender del Torrent de l’Aragall en marcada direcció nord-oest, per sota les pinedes i alzinars. Travessem diversos camins transversals que pugen del torrent de l’Aragall i marxem en forta remuntada cap a l’enrunat mas de Can Casanoves, que domina una bella visió sobre els cingles de Bertí a ponent i del Tagamanent vers el sud. Creuem pel mig de les runes tot deixant unes antigues feixes a la dreta i de seguit trobem una àmplia pista que per l’esquerra puja des d'Aiguafreda. Prenem aquesta pista en direcció al Collet de la Costa. Tornem a desembocar a la pista per on passa el GR 2 i el seguim un breu tram fins a la casa restaurada de Can Serra de l’Arca (663 m), amb una bella vista sobre el Tagamanent i els Cingles de Bertí.

Seguim per la Pista de Sant Miquel de Canyelles cap a les runes del Saní i la font del Saní (719 m). Deixem a la dreta un camí que baixa cap a la font i continuem en agradable ascens. Ja arran de la cinglera del Saní, creuem un despreniment de grans blocs de roques sota l’esborany obert en la cinglera i el camí s’enfila en marcades ziga-zagues per superar la cinglera mentre anem gaudint de belles vistes sobre la vall de la riera del Pujol, el Matagalls, el Pla de la Calma i el Tagamanent. Assolim el cim de la cinglera pel Grau del Boix, i al Pla de la Creu (834 m) enllacem novament amb el GR 2. El seguim una cinquantena de metres, i el deixem per encetar un agradable i suau tram per damunt la cinglera i sota l’alzinar en direcció al Serrat de la Peça (879 m), on trobem un gran vèrtex geodèsic, i al Pla del Forn (862 m). Seguint ara una àmplia pista asfaltada, arribem al poble del Brull (842 m), porta d'accés al Parc Natural del Montseny (església romànica de Sant Martí del Brull), i creuem la carretera de Seva a Collformic.

Sortim del Brull, deixant definitivament el GR 2 que marxa a l'esquerra, i seguim en suau ascenció cap a les propietats de Mas Mateu Santesmases, el Puig Castellar i el gran mas de Les Escaletes, que deixem a l'esquerra del camí. Sortim a la pista que ve de la casa de Puig Castellar i passem pel collet de l’Apellador on hi ha un gran dipòsit d’aigua damunt un turonet. Arribats al Collet de Puig Castellar (951 m), deixem a la dreta el camí que es dirigeix a Collformic, i seguim unes fites cap a dalt la carena del Serrat de Font Pomereta. Ascendint per uns estreps rocallosos de lloses grises, arribem al Pla de la Castanyera (1.102 m) on hi ha una gran torre elèctrica, i continuem per un fressat camí per sota uns grans pins.

Al Collet de les Garrotades (1.181 m) trobem una senyalització del Meridià Verd i deixem la pista que marxa recte cap a la Font de la Pomereta i prenem un fressat sender per resseguir la carena de les Saleres de Font Pomereta per terreny obert, des d’on ja podem albirar vers el nord-est la modesta ermita de Sant Miquel de Barretons dalt la carena que baixa del cim del Matagalls. Als poc minuts, sortim al Camí a Sant Segimon (1.245 m), des d'on podem albirar el santuari de Sant Segimon, a la carena de l’altre costat d’un profund torrent que haurem de creuar. Encetem un vertiginós descens cap el Torrent dels Rentadors. El sender és treballós i passa per una bonica i frondosa fageda abans d’arribar a la llera del rierol. Amb forta remuntada, el sender ens mena finalment al Collet de les Tres Creus (1.223 m), just arran de la pista de Collformic a Sant Segimon. Davant el santuari de Sant Segimon, arrenca a l’esquerra un sender senyalitzat que davalla cap a Viladrau i que prenem. Passem sota una bella fageda i per sota el santuari. Encetem el descens del tram conegut com el Camí de les Marrades.

Durant la baixada, passem pel Collet de l’Estornell (1.148 m), un turonet que forma un excel·lent mirador sobre la vall de La Sala, i pel Torrent de l’Oratori o del Matagalls (1.030 m), una bella raconada que aviat ens mena a l’oratori de Sant Camil de Lelis, patró dels cecs. Prosseguim el descens pel fressat camí que més avall travessa la magnífica Castanyeda Gran de Can Gat amb alguns exemplars de cinc-cents anys de vida. Camí avall, passem pel costat de la font de l’Erola que resta al marge dret del camí, i arribem a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola (882 m), última parada abans d'arribar a Viladrau. Continuem descendint pel fressat camí que davalla cap a Can Gat, Can Bosc i el mas del Quintà Nou, tot passant per impressionants castanyers centenaris. Creuem un pont per damunt el bell rierol del Sot dels Vernets (748 m) on trobem unes runes. El paratge és força bonic. Deixem a l'esquerra del camí les instal·lacions de la depuradora de Viladrau, i entrem a la població per la part baixa. Seguim per diversos carrers i arribem finalment a la plaça Major i l'Ajuntament de Viladrau (811 m), final de la quarta etapa, Camí dels Nyerros.



Dificultat: **

Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.160 m) (- 740 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.




Full de ruta de la 4ª Etapa del Camí dels Nyerros

Àlbum de fotografies d'aquesta excursió




Viladrau, bressol d'en Serrallonga


Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, nasqué a Viladrau el 23 d'abril de 1594. Fou un bandoler català que roman avui dia com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer. Fill del nyerro Joan Sala i de Joana Ferrer, nasqué al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe de mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona, que esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Treballà a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, el que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren més endavant a l'església de Sant Martí de Querós i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre.

Hi ha tres masos importants en la vida d'en Serrallonga:

- La Sala de Viladrau
- Can Serrallonga a Sant Hilari Sacalm
- Ca l'Agustí a Santa Coloma de Farners

El bandoler regnà a les Guilleries en el temps del seu màxim esplendor i resseguint aquest paisatge, encara feréstec en molts llocs, ens permet evocar la seva presència. Però físicament aquests tres masos esdevenen l'espai més immediat on ell visqué i configuren el seu itinerari vital: el mas on nasqué, el mas on es casà i visqué i el mas on fou traït i fet presoner.

Joan Sala i Ferrer, nasqué l'any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començant a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaren a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l'any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denuncià. Quan foren a detenir-lo, es defensà i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l'hi quedà més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure.

No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la qual també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas; el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l'assetjaven. Els primers anys d'activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l'atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquests l'any 1627, agrupà les seves bandes i convertir-se en el principal bandoler del país.

Durant vuit anys fou un mal son pels lloctinents Miguel de los S. de San Pedro i el Duc de Feria, però, l'any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensificà la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l'altra banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d'ells a la seva conveniència. Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV.

Però, l'any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurà al lloctinent, a canvi de l'aixecament de l'empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres d'estacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta.

Amb la banda gairebé desfeta, en Joan de Serrallonga es dedica a vagarejar pels Pirineus. Al Juliol de 1632, el dia de Sant Jaume, una jove, vídua del moliner de Castelló d'Empúries, en Joana Massissa de 19 anys d'edat, es dirigeix cap al Santuari de Núria. Però, en un indret del camí, uns homes, pedrenyal en mà, l'aturen, son en Serrallonga i els seus homes, que decideixen segrestar-la. Així comença una història d'amor que portarà a en Serrallonga i la Joana a viure un idil·li de poc més d'un any, en què compartiran robatoris i fugides, i conviuran fora de la llei fins que el dia 31 d'Octubre de 1633, delatats per l'hereu del mas Agustí de Santa Coloma de Farners, on havien cercat refugi, son fets presos. El dia 8 de Gener, després de dies de tortura, en Joan Sala i Ferrer “Joan de Serrallonga” es executat a Barcelona. La seva companya és obligada a declarar en el judici en contra seva per poder salvar la vida. A les seves entranyes porta el fruit del seu amor amb el bandoler.

La fama popular acumulada durant anys, les simpaties que despertava entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d'un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l'enfrontament armat, provocant la revolta del “Corpus de Sang” i, com a conseqüència d'aquesta, la guerra dels Segadors, va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que feren créixer i escampar la seva llegenda. Aquesta fou recollida per la literatura que ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor.

*
*
*
*