SENDERS DE GRAN RECORREGUT


El Camí dels Bons Homes (GR-7, GR-107)

Primera etapa. Santuari del Miracle - Timoneda (25,650 km)

Diumenge, dia 21 d'octubre

El camí dels Bons Homes, inspirat en les rutes de la diàspora dels càtars que fugien de la persecució, transcorre per les comarques de l'Arièja, la Cerdanya, el Berguedà, l'Alt Urgell i el Solsonès. Passar-hi ofereix la possibilitat de reviure la seva peculiar aventura i també d'extasiar-se amb la bellesa d'un paisatge que es manté encara verge.

La primera etapa transcorre tota per la comarca del Solsonès, d'on el poeta Salvador Espriu té en una prosa breu i precisa, una definició impagable de la comarca: "El Solsonès, on domina el bosc, majestuós, esplèndid. Hi ha la petita ciutat episcopal de Solsona, civilitzada i pulcra, amb una catedral on rep culte la preciosa imatge de la Mare de Déu del Claustre". No masa lluny (a 9,2 km.) de Solsona es troba el Santuari del Miracle, lloc d'inici de la variant del Camí dels Bons Homes (GR-7) i que a Gósol es troba amb el camí principal, que s'inicia al Santuari de Queralt, al Berguedà.

El Santuari del Miracle, segons diu la llegenda, va néixer a conseqüència de l'aparició de la Mare de Déu a un pastoret l'any 1458. Les construccions més antigues: l'hostal, l'església i la vella albergueria per als pelegrins, daten dels segles XVI i XVII. És important el monumental i valuosíssim altar major, d'estil barroc català, fet per l'escultor Carles Morató a mitjan segle XVIII.

Sortint doncs d'aquest punt, ens dirigirem cap a Solsona, i un cop feta una petita visita turística, continuarem la caminada en direcció a la font del Corb i seguint diversos corriols i camins ramaders, anirem fins a Timoneda, petit nucli de població de 21 habitants, pertanyent al municipi de Lladurs.

Dificultat: *

Desnivells acumulats aproximats: (+350 m) (-275 m).

Carnet de Ruta per a l'obtenció del Diploma CBH: el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes (CR-CBH), liderat pels consells comarcals del Berguedà i de la Cerdanya, ofereix als excursionistes carnets de ruta que, una vegada segellats en totes les etapes al llarg del camí, donen dret a rebre un diploma acreditatiu. Durant el període d'inscripció d'aquesta primera etapa, del 8 al 17 d'octubre, es confeccionarà una llista a la secretaria del Centre amb tots aquells qui tinguin la intenció de fer totes les etapes del Camí dels Bons Homes, per a l'obtenció d'aquest diploma, i se'ls lliurarà a cadascun un carnet de ruta. Aquesta llista estarà disponible a la secretaria del C.E.T. fins el 31 de desembre de 2007, data límit.

Vocals: Robert Rué, Hermógenes Diez, Enric Cortés i Joan Perich.

El Santuari del Miracle

El santuari del Miracle, situat al peu de l'estreta carretera de Su i construït a partir d'una suposada aparició de la Mare de Déu a uns nens pastors de la veïna masia de Cirosa al segle XV, està format per un conjunt d'edificis entre els quals destaca la mateixa església, d'estil barroc, amb una singular galeria en el mur meridional, que està presidit per un magnífic retaule barroc tallat entre el 1.744 i el 1.745 i considerat un dels més grans i espectaculars de Catalunya.

Al costat del temple hi ha la Casa Gran, edifici renaixentista que antigament feia les funcions d'alberg, la casa d'espiritualitat, un bar i una botiga d'objectes de record. Després de visitar es pot aprofitar per pujar fins el tossal de Sant Gabriel, que permet contemplar boniques vistes panoràmiques de la comarca.

L'any 1747 els administradors del Miracle encomanen a un dels escultors catalans més en voga, Carles Morató, la construcció d'un retaule de gran estil. El retaule del Miracle és estiísticament un model acabat d'art barroc català de l'època de transició (1730-1770). En opinió dels experts, aquesta obra esta situada entre les obres mestres del seu temps a casa nostra. Està format per tres cossos sobreposats. Integren el primer dos grups de pedestals enmig dels quals hi ha l'altar, una senzilla mesa de fusta, que porta gravat en el medallonet central l'any 1758. A tocar de l'ara de l'altar apareix el primer sagrari de reserva, situat a l'alçada del primer graó de l'escalinata que munta vers el sagrari gran d'exposició. Aquest te forma de baldaquí sostingut per sis columnes d'uns dos metres d'alçada; en els fons, unes altres dues columnes més petites aguanten l'arc sota el qual es col·locava l'arqueta o monument els dies de solemne exposició del Santíssim. El timpà de damunt el sagrari reprodueix en baix relleu l'escena de l'aparició.

Inmediatament sobre aquest primer cos s'eleva el segon amb la gran fornícula o portalada que fa de marc a la imatge de la Verge, col·locada en una peanya de 30 cm d'alçacada. és un tron opulent i de gran efecte que per la part de darrere es prolonga formant un cambró, al qual donen accés dues escales amb les corresponents portes obertes als costats del retaule, a peu pla del presbiteri. A banda i banda d'aquesta portalada central, descansen sobre altres tantes peanyes sis estàtues gegantines: a la dreta del retaule, sant Josep, sant Ramon Nonat, i sant Esteve; a l'esquerra, sant Joan Baptista, sant Pere i sant Tomàs apòstol. Darrera les imatges s'eleven columnes ornades amb garlandes de flors, fruits i fullatges, i les pilastres que sostenen l'enorme frontó curvilini, en el centre del qual apareix l'Esperit Sant, que representan la caritat i flanquejada per dues estàtues que representen la fe i l'esperança. A continuació s'alcen dos grups de pilastres que formen el tercer cos. L'estàtua imponent de sant Martí de tres metres d'alt; entre dos àngels , en constitueixen el centre. Dos grans gerros de flors i quatre àngles, els del mig portant la bola del món, coronen el majestuós retaule.