Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Mirador de Sant Joan de la Muntanya (Montblanc)

18 de setembre del 2007

EL CAMÍ DELS BONS HOMES (GR-7, GR-107)



Benvolguts companys!



Ja tornem a ser en una nova edició del cicle Senders de Gran Recorregut. Aquesta temporada passada, que tot just acabem, l'hem dedicada a recórrer camins històrics, camins de llegendes, camins d'exili de la Guerra Civil: el GR-83, El Camí del Nord o del Canigó. En aquesta nova temporada que comencem, 2007-2008, seguirem la nostra singladura per altres camins també històrics i d'exili: El Camí dels Bons Homes, el GR-107.

El Camí dels Bons Homes ja es va fer l'any 1.999, per l'antic Grup de Senders de la Secció d'Excursionisme, i el tornem a repetir aquesta temporada, ja que són molts els senderistes que ens han demanat poder-lo tornar a fer. El Camí dels Bons Homes està inspirat en les rutes de la diàspora dels càtars que fugien de la persecució, i transcorre per les comarques de l'Arièja, la Cerdanya, el Berguedà, l'Alt Urgell i el Solsonès. Passar-hi ofereix la possibilitat de reviure la seva peculiar aventura i també d'extasiar-se amb la bellesa d'un paisatge que es manté encara verge.

Durant molt de temps, la serralada del Pirineu ha estat una mena de barrera infranquejable, un mur de separació entre els catalans d'una banda i l'altra, o entre els catalans i els occitans. La frontera divisòria entre els dos estats veïns ha actuat massa sovint com un obstacle relativament insuperable, com una ratlla gruixuda que marcava la ignorància mútua entre pobles tanmateix germans. Però hi hagué un temps, ja remot, en què la comunicació entre ambdós costats de la serralada pirinenca era més fàcil i més franca. En aquella època medieval, la gent de les valls de l'Arièja o de l'Aude parlaven simplement dels colls quan es referien a la serralada que els separava de la terra catalana i que tan fàcilment travessaven...

Però les idees també circulaven d'un costat a l'altre, amb tota naturalitat, a través d'unes llengües germanes que no presentaven problemes de comprensió. I, entre aquestes idees, totes aquelles noves doctrines religioses de l'època medieval que, apartant-se del camí de corrupció de l'Església catòlica, volien retornar al missatge autèntic de l'Evangeli de Jesús. Occitània, terra d'intercanvis comercials, va ser el focus principal d'aquestes idees herètiques que uns homes barbuts i practicants d'una rígida moral de conducta, predicaven per les places de les viles i cruïlles de camins. Homes i dones que, paradoxalment, coneixem amb el nom de càtars, una de les diverses designacions pejoratives amb què van anomenar-los aquells qui, pensant en la perillosa expansió de la seva doctrina, van perseguir-los després amb una ferocitat que encara avui ens esborrona.

El catarisme va ser un fenomen religiós que promovia una església basada en l'espiritualitat i la caritat, amb un retorn als valors més purs i senzills del cristianisme primitiu. Els orígens del catarisme van ser a Bulgària en el segle XI; cavallers i mercaders el van portar a Llombardia i Occitània durant els segles XII i XIII, i es va estendre per l'Imperi Germànic, Provença, Llenguadoc i el Pirineu català. Les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i Cerdanya van ser punts de penetració i difusió del catarisme. Els últims reductes càtars a Catalunya van ser fins a primers del segle XIV. La derrota de Muret (1.213), on va morir el rei Pere I de Catalunya i Aragó, va significar l'inici del declivi tràgic del catarisme i d'un canvi a la política catalana.

Parlem de tres segles escassos (XII, XIII i XIV), d'un pas terriblement fugaç per la terra occitana i per la història, d'un instant relativament efímer de glòria i, tot seguit, d'un mètode d'extermini -la Croada i la Inquisició- que, després de dècades de persecució i vida clandestina, acabaria esborrant literalment la presència i el rastre dels càtars. El Camí dels Bons Homes ressegueix aquest rastre. A partir de les empremtes que la història ens ha deixat en una i altra banda del Pirineu, ens descobreix un paisatge extraordinari, ens mostra una ruta turística realment atractiva i ens obre una porta de contacte i de coneixença entre la gent del Berguedà i de l'Arièja, de Catalunya i d'Occitània. D'aquesta manera, l'evocació d'un passat compartit i la descoberta d'un territori d'una bellesa excepcional confereixen a aquest recorregut turístic un caràcter singular que ens crida poderosament l'atenció i ens convida, il·lusionats, a fer camí.

En definitiva, El Camí dels Bons Homes és un itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya, Espanya) i el Castell de Montsegur (Arièja, França) seguint els camins que, entre els segles XII i XIV, van esdevenir rutes de migració dels càtars cap al sud en el seu exili d'Occitània. Aquest és el recorregut original, dividit en 8 etapes, però darrerament se n'ha afegit una variant, que recorre les comarques de l'Alt Urgell i el Solsonès, i que ressegueix bona part del GR-7. Aquesta variant discorre entre el Santuari del Miracle, al Solsonès, i Gósol, dividida en 3 etapes. El recorregut total és de 270,300 kilòmetres i un desnivell aproximat de 9.180 metres de pujada i 8.190 metres de baixada.

Us proposem fer aquesta temporada 2007-2008 tot el recorregut sencer d'El Camí dels Bons Homes, incloent-hi la variant del GR-7. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previstes per aquesta nova temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu nota i reserveu-vos aquestes dates:


CALENDARI TEMPORADA 2007-2008


21 d’octubre........... 1ª etapa Santuari del Miracle (Solsonès) - Timoneda (25,650 km)
18 de novembre..... 2ª etapa Timoneda - Sant LLorenç de Morunys (28,930 km)
16 de desembre..... 3ª etapa Sant Llorenç de Morunys (La Coma) - Gósol (21,750 km)
20 de gener............ 4ª etapa Santuari de Queralt - Gósol (26,100 km)
17 de febrer .......... 5ª etapa Gósol - Bagà (24,020 km)
16 de març............. 6ª etapa Crta. Coll de Pal (Gréixer) - Ardòvol (26,060 km)
20 abril .................. 7ª etapa Ardòvol - Porta (28,100 km)
11 de maig ............ 8ª etapa Porta - Merenç-de-las-Vals (21,520 km)
25 de maig ............ 9ª etapa Merenç-de-las-Vals - Orgeis (17,970 km)
15 de juny .............10ª etapa Orgeis - Comús (22,660 km)
29 de juny .............11ª etapa Comús - Montsegur (16,100 km)
13 de juliol..............12ª etapa Etapa sorpresa, final de temporada i dinar de germanor

Vocals: Robert Rué, Hormógenes Díez, Enric Cortés i Joan Perich




Obtenció del Diploma del Camí dels Bons Homes


El 1999 es va constituir el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes (CR-CBH), liderat pels consells comarcals del Berguedà i de la Cerdanya i format majoritàriament per empresaris del sector, amb l'objectiu de vetllar per la qualitat dels serveis turístics, la promoció del CBH i pel bon ús de la marca. En aquests vuit anys d'existència, el Consell Regulador ha treballat en la millora del projecte, ha ampliat el recorregut a les comarques de l'Alt Urgell i el Solsonès, s'ha incrementat la senyalització i proposat noves variants per a BTT i cavall. Així mateix, el CR-CBH ofereix, a qui ho sol·liciti, un carnet de ruta que una vegada segellat en totes les etapes al llarg del camí, dóna dret a rebre un diploma.

La Vocalia de Senders, a través de la Secretaria del Centre, confeccionarà una llista amb tots aquells que tinguin la intenció de fer totes les etapes del Camí dels Bons Homes, per a l'obtenció del diploma acreditatiu, i se'ls lliurarà un carnet de ruta. Aquesta llista estarà disponible a la secretaria del Centre durant el període d'inscripció de la primeta etapa, en el mes d'octubre.

Us convidem, doncs, a creuar de sud a nord un dels indrets més bells del Pirineu català seguint les petjades dels càtars. El fet de connectar amb la història és sempre un exercici saludable per a sentir vives les nostres arrels. Ho podem fer amb el pas dels càtars, els quals, en la seva fugida de la repressió, es van refugiar a Catalunya; hi van arribar per un camí que més tard van seguir els hugonots, els bandolers, els contrabandistes i els refugiats de les guerres de França i Espanya. Tanmateix, el que veurem en realitat no és solament un camí històric. Avui, el que hi trobarem és un paisatge grandiós amb una biodiversitat pròpia de l'altitud del Pirineu, unes viles acollidores, esglésies romàniques i pobles fortificats que ens evoquen la vida dels bons homes.



"Un jorn de sender, una setmana de salut!".

La Vocalia de Senders




NORMES DE L'ORGANITZACIÓ


1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es faran obligatòriament a la Secretaria del Centre, i es tancaran el dimecres abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.

2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte i/o la seva adreça electrònica.

3.- Un cop completa la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d'espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s'apuntin en aquesta llista d'espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.

4.- Un cop finalitzat el període d'inscripció, és a dir, a partir del dimecres anterior a cada sortida, no es podrà retornar l'abonament del tiquet de l'autocar en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar.

5.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia.

6.- Es recomana portar roba i calçat adequats, i estar en possessió de la llicència de la FEEC.

7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.

8.- Les etapes de G.R que no es puguin fer en el seu moment, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser ajornades, es tornaran a programar dins el cicle de sortides "Itineraris per Catalunya".

9.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida, la Secció d'Excursionisme o la Junta Directiva del CET segons correspongui.

10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.




Espais d'Interès Natural del Camí dels Bons Homes


Els bons homes i les bones dones que van fugir de les viles de l'Arièja i l'Aude ho van fer travessant muntanyes i valls de gran bellesa i riquesa natural, resseguint camins de ferradura i estrets passos, colls de muntanya, rius cabalosos i boscos impressionants, on l'ós, el llop, el linx, el trencalòs i l'àguila daurada eren els senyors de les contrades i mantenien l'equilibri de les poblacions convivint pacíficament amb la gent, que vivia dels productes del seu entorn.

Ha canviat molt la forma de vida de les poblacions de muntanya als inicis del segle XXI, on l'ós, el llop i el linx són més un record nostàlgic d'una natura verge que una realitat, i on només l'àguila daurada i el trencalòs conserven part dels seus antics dominis. No obstant això, la natura manté encara un estat salvatge d'extraordinària bellesa a l'entorn dels camins de fugida cap al sud dels homes i dones acusats d'heretgia càtara. Molts d'aquests paisatges es conserven en tan bon estat com fa vuit segles i una bona part tenen actualment algun grau de protecció a un costat i a l'altre de la frontera. El Camí dels Bons Homes permet connectar-los i facilitar-ne la visita i descoberta.



Espai d'Interès Natural de la Serra de Queralt
. Constitueix la part més meridional del conjunt muntanyenc d'Ensija-Rasos de Peguera, en contacte amb la depressió Central, amb una superfície declarada d'interès natural de 635 hectàreas. La serra, orientada d'est a oest, forma part del Prepirineu i té el seu cim culminant al Puig de Campllong, de 1.589 metres d'altitud. El vessant sud presenta nombroses cingleres, en les quals trobem una interessant flora i fauna rupícoles.


Espai d'Interès Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera
. Situat al sud de l'eix Cadí-Moixeró, aquest conjunt abasta les serres d'Ensija i els Rasos de Peguera, orientades d'est a oest i separades per la vall de Peguera. Aquestes muntanyes tenen un alt interès perquè presenten el límit meridional de diverses comunitats vegetals alpines i subalpines. S'hi troben boscos de pi negre amb neret. Entre la fauna destaca la presència de l'isard, procedent del Cadí, i la reintroducció del cabirol. Cal destacar la importància d'alguns elements geològics i paleontològics com les petjades de titanosaure al coll de Fumanya, úniques a Europa.


Parc Natural del Cadí-Moixeró. És l'espai natural protegit més gran del Principat i la Catalunya Nord, que abasta tres comarques: el Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell. A la regió pirinenca, forma part de les serres prepirinenques exteriors al sud de l'eix dels Pirineus. Alguns dels paisatges de més bellesa són la cara nord del Cadí, amb cingleres i parets gairebé verticals, i un impressionant vessant sud, resseguit per nombroses canals de bosc i roca. L'espectacular silueta del Pedraforca domina les valls de Gresolet i vetlla les poblacions de Gisclareny, Saldes, Vallcebre i Gósol. La Tossa i el Puigllançada tanquen el parc per l'est.


Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca
. El massís del Pedraforca, tot i trobar-se dins els límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró, va ser declarat l'any 1982 paratge natural d'interès nacional per preservar-lo de les explotacions de carbó que s'iniciaven aquell any. La seva especial silueta ha fet d'aquesta muntanya una de les més atractives i emblemàtiques de l'alpinisme català. La seva orografia és abrupta, amb dos cims principals: el Pollegó Superior, de 2.497 metres d'altitud, i el Pollegó Inferior, de 2.436 metres. El paratge inclou també la vall de Gresolet.


Reserva Natural del riu Segre-Prullans. El riu Segre, al seu pas per la plana de la Cerdanya, presenta zones fluvials de gran bellesa, amb trams de bosc de ribera ben conservats, on la presència de la llúdriga va fer recomanable declarar-les reserva natural per tal de preservar aquests hàbitats. Els boscos de ribera són formats per pollancres, bedolls i salzes. Dins la fauna, destaquen la llúdriga, la truita de riu i el barb de muntanya.


Espai d'Interès Natural Tossa Plana-Puigpedrós
. El sector pirinenc que abasta els massissos de la Tossa Plana de Lles, el Puigpedrós i la vall de la Llosa és fronterer amb Andorra i Francça. La Portella Blanca, de 2.519 metres d'altitud, és el coll on es troben els tres estats i per on el Camí dels Bons Homes creua la frontera administrativa entre les dues Cerdanyes. Es caracteritza per grans extensions de pastures i nombrosos llacs, com els de Malniu, Engorgs, La Pera o la Muga. Entre la vegetació, destaca el pi negre i la pingüícula, planta carnívora de zones amb aigua. La fauna és la característica d'alta muntanya, amb l'isard, l'ermini, la marta i la marmota. La reserva inclou el riu de la Llosa com a zona protegida per l'existència de la llúdriga.



Reserva Natural d'Orlú. Situada al nord dels Pirineus, comprèn una petita vall amb altituds compreses entre els 900 i els 2.750 metres. Les roques són principalment granítiques i esquistoses. La reserva acull una de les densitats d'isards més importants d'aquestes muntanyes. Sobre aquesta espècie s'han fet estudis de comportament i no és rar observar-ne exemplars amb collar de colors o amb emissors de ràdio per facilitar-ne el seguiment. Els ecosistemes d'alta muntanya acullen altres exemplars de la fauna, com l'àguila daurada, la perdiu blanca, el gall fer, el picot garser, el gamarús, la merla de pit blanc i el raspinell.



*


*