SENDERS DE GRAN RECORREGUT

G.R.-83. Novena etapa: Refugi de Marialles-

Cim del Canigó-Xalet de Cortalets-Taurinyà

(Prada de Conflent)


EL CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (G.R.-83). Mataró - Canigó - Prada de Conflent. La ruta de l'Exili.


Novena etapa: Refugi de Marialles - Cim del Canigó - Xalet de Cortalets - Taurinyà (Prada de Conflent) (27,300 Km)

“Muntanyes del Canigó fresques són i regalades

i molt més ara a l’estiu, que les aigües són gelades.

Sis mesos m’hi vaig estar sens veure-hi persona nada

sino un trist rossignolet que en sortir del niu cantava...”

Diumenge, dia 17 de juny

El Canigó, situat majestuosament a l’extrem oriental de la serralada pirinenca, a 68 kms. del mar Mediterrani, forma un massís ben definit; sobresurt amb altivesa de les planúries del Rosselló i resta emmarcat per les comarques del Conflent i Vallespir, cedint bruscament els 2.784 metres del seu cim en direcció al mar.

En l’antigor dels temps, habitants refugiats en les altes valls, per raons de supervivència i seguretat, van atorgar als cims un caràcter sagrat, en difondre la creença d’esdevenir habitacle de déus benefactors i esperits malignes. Només cal recordar el valor que els grecs van conferir a la muntanya de l’Olimp o bé el que les Sagrades Escriptures van atribuir al Sinaí. No ha d’estranyar-nos, doncs, la simbologia sacra que la muntanya del Canigó exerceix sobre el poble català.

Impregnada la muntanya de tradicions i llegendes, va motivar la curiositat de Pere el Gran II de Catalunya que va realitzar la seva ascensió l’any 1.285, després d’una cruenta batalla contra exèrcits francesos, segons la crònica medieval. En la història de l’excursionisme, Pere II de Catalunya serà el capdavanter en l’ascens a la muntanya.

Al peu del Massís, hi roman un petit poble, Castell, on l’insigne poeta català, Mossèn Cinto Verdaguer, va escriure la seva coneguda obra Canigó, màxim exponent de la poesia èpico-lírica de la Renaixença catalana. Amb la dedicatòria “als catalans de França”, l’obra constitueix un fidel reflex de la influència del massís i les seves llegendes en la recerca dels orígens del poble català.

Els pobles que envolten el Canigó (Prades, Prats de Molló, Vernet,...) es van transformar, sovint, en capitals de manifestacions catalanistes. Cal destacar la gran foguera encesa en el cim del Canigó a les vigílies de la nit de Sant Joan, amb llenya procedent d’arreu dels països de parla catalana. Aquesta bella tradició, símbol de la unió de les Catalunyes, actualment és repetida per una foguera en la Pica d’Estats. En èpoques difícils, l’excursionisme va recollir i difondre l’esperit de reafirmació i unió cultural de les dues Catalunyes.

Les muntanyes i valls del Canigó ens ofereixen un veritable espectacle, amb paratges d’una soledat absoluta, on el silenci és el major privilegi i els boscos i rocam estan radiants de lluminositat mediterrània, característiques que donen al Canigó un segell especial com ens diu la cançó popular.

L’autocar ens portarà fins al poble de Vernet-les-Bains (690 m), on està previst que amb vehicles tot terreny ens portin fins al refugi de Marialles (1.718 m). Aquí comencem la nostra ruta.

Sortim de Marialles, on el GR-83 coincideix amb el GR-10 francès, i travessem el torrent de la Llipodera. El camí, ben marcat, ens portarà fins a coll Verd (1.868 m). Seguim un camí a la dreta que duu a la font d’en Martí i baixa fins al riu Cadí. Travessem el riu i seguim fins al refugi Aragó (2.123 m); més endavant arribem als Plans de Cadí. A partir d’aquest punt, el paisatge és més sever. El sender puja en fort pendent la Portella de Vallmanya fins al peu de la Xemeneia, que en fàcil grimpada ens durà fins al cim del Canigó (2.784 m), cim principal del massís i talaia privilegiada de les comarques del Vallespir, Conflent i Rosselló; en dies clars es poden veure les illes Balears i els Alps. És molt possible que al cim trobem molta gent que porta feixos de llenya per a la foguera que en els propers dies es farà al cim, encesa amb la Flama de la Llengua Catalana, que es guarda a Prada de Conflent, i que perpetua la Pàtria Catalana.

Després d'esplaiar-nos amb les vistes panoràmiques i de fer les fotos de rigor, baixarem cap al xalet de Cortalets, i seguidament deixant la pista principal, que fa molts revolts, anirem cap a Taurinyà (a 5 Km de Prada de Conflent), on acabarem l’etapa i el recorregut total del GR-83.

Dificultat: ***
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1070 m.) (- 2230 m.)

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Robert Rué, Hermógenes Díez, Enric Cortés i Joan Perich.

PROPERA ETAPA
Diumenge, dia 8 de Juliol

Rupit - Les Planes d'Hostoles (Final de temporada i Dinar de Germanor)