SENDERS DE GRAN RECORREGUT

G.R.-83. Tercera etapa:

Riells del Montseny - Osor


EL CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR-83). Mataró - Canigó - Prada de Conflent. La ruta de l’Exili.

Tercera etapa. Riells del Montseny - Osor (27,400 Km)


Diumenge, dia 17 de desembre

A Riells del Montseny (480 m), situat al vessant del massís del Montseny, a la comarca de la Selva, límit amb el Vallès Oriental, iniciem la nostra caminada. Anirem cap a Sant Climent (680 m), on hi ha les restes d’una ermita i seguirem cap a Arbúcies per un camí de baixada; passarem per Can Roc i el Prat del Moré abans d’entrar al poble, lloc que es mereix una paradeta per prendre cafè.

Sortim d’Arbúcies per la carretera de Sant Hilari Sacalm i aviat ens endinsem per una pista a l’esquerra, passem per dessota la carretera i seguim per la pista. Passem seguidament per Can Perota i Can Farriol, i arribem a una cruïlla de camins: cal agafar el del mig que ens menarà a Joanet (520 m); arribem a una pista prop de Can Nofre, a partir d’aquí el corriol va vorejant la pista, passem per l’anomenada “Pedra d’en Serrallonga”, on es diu que el famós bandoler va “passar per la pedra” al propietari d’un mas de les rodalies. Seguim per Can Faustino i arribem a la carretera de Sant Hilari Sacalm, la qual seguirem uns deu minuts fins arribar a la població (870 m). Sortim direcció a Villavecchia i agafem la pista al Subirá que deixarem per baixar cap a la Font de Can Pla, per desembocar finalment a la pista de Sant Miquel de Solterra. Seguim aquesta pista a l’esquerra però la deixarem abans d’arribar a Sant Miquel, agafant un camí a la dreta tot fent baixada; passem una altra cruïlla i seguim pel camí principal fins a la Riba d’Amunt, des d’on baixarem a la Riba d’Avall, tocant el riu Ripoll, i seguim cap a Osor (340 m), punt d’arribada i final de la nostra etapa d’avui.


Dificultat: *

Desnivells acumulats aproximats: (+ 790 m) (– 950 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Robert Rué, Hermógenes Díez, Enric Cortés, Joan Perich

Camins, ermites, castells... i altres testimonis del passat

Abans d’arribar a Arbúcies, camí de Joanet, tenim l’opció de poder visitar l’antic castell termal de Montsoriu del qual en resten la torre de l’homenatge i torres dels seus tres recintes murallats, del segle XI. Les primeres notícies del castell consten el 1002, però segurament ja hi havia una fortalesa al lloc, car s’han trobat, dintre i pels voltants, fragments de ceràmica ibèrica i romana.

Arribats a Arbúcies, fora ja del Parc Natural del Montseny, cal visitar el Museu Etnològic del Montseny, contemplar l’arbre de la llibertat i la plaça de la vila, i recordar un dels fets més destacables del seu passat, la derrota d’un regiment de soldats valons que lluitaven a favor de Felip V, per part del sometent de la vila, junt amb els de Viladrau, Espinelves i Sant Hilari, el 14 de gener de 1714.

Al poble de Joanet, veïnat que es troba ja esmentat l’any 866 podem visitar la seva església dedicada a Sant Mateu i d’origen romànic, però que fou totalment transformada el 1619 i posteriorment, el 1890 (quan fou aixecat el campanar) i el 1940; es comunica per un pont modern amb la rectoria. L’escala que porta a l’església és enllosada amb pedres tombals que devien formar part del paviment de l’església, la majoria de les quals pertanyen a tombes de rectors dels segles XVII i XVIII.

A Sant Hilari Sacalm, pot ser interessant la visita a l’antic Mas Saleta documentat des del segle XII, conserva la capella d’estil gòtic amb retaule barroc. Convertit en castell amb materials de procedència molt diversa, actualment també és conegut com el castell de Mont Solís, amb una important col·lecció de selles de muntar i carrosses del segles XVII i XVIII. Deixant enrera la capital de les Guilleries, coneguda principalment per les seves fonts d’aigües ferruginoses, a uns set quilòmetres, podem tenir l’oportunitat, amb una mica de sort, de visitar la fabulosa mansió de Villavecchia construïda el 1893 per l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.

Superada Villavecchia i començant a baixar cap Osor, deixem a la nostra esquerra el turó de Solterra o Sant Miquel de les Formigues, la muntanya més alta de les Guilleries (1.204 m) i on encara es conserven restes de l’antic castell, que ja al segle X era centre d’un important terme feudal. Sobre la base d’una torre, s’hi va aixecar a mitjans del segle passat la Creu de les Guilleries, de ferro amb unes grans formigues de forja al peu.

La vista panoràmica és magnífica i ens permet contemplar gran part del recorregut fet i del que resta pendent.

PROPERA ETAPA
Diumenge, dia 21 de gener de 2007
Osor - Les Planes d'Hostoles (20,300 km)