EL CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR-83)

EL CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (G.R.-83)
Mataró – Canigó – Prada de Conflent (la ruta de l’Exili)

Amics i amigues senderistes:

De nou, després del descans estiuenc, tots tindrem l'oportunitat de tornar a gaudir amb les llargues caminades de senders de gran recorregut. Després de dos anys de trescar per la Serra del Cadí, la qual ara coneixem un xic més a fons, ens toca ara canviar d'aires, de sentir una nova frescor: la frescor Mediterrània. En aquesta temporada 2006-2007 que començarem, la Vocalia de Senders us proposa un nou repte: el G.R.-83, El Camí del Nord o del Canigó. No es tracta d'un G.R. com els altres, si no d'un G.R. molt especial, carregat de simbolisme i d'història, un Camí que busca imperiosament el Nord.


L'excursionisme ha estat, si més no a Catalunya, una activitat amb un innegable component cultural i, fins i tot, polític, a base de trepitjar el país pam a pam, muntanya a muntanya, riu a riu..., i vet aquí que un grup d'entusiastes excursionistes del Maresme, tot trepitjant país, seguint i resseguint camins mig oblidats, ajuntant peces, ens proposen una nova ruta excursionista carregada d'atractius i farcida de simbolisme: el Camí del Nord o del Canigó, aquell que segueix la línia del meridià que uneix Prada de Conflent i el Canigó, la muntanya més emblemàtica del nostre Pirineu Oriental, amb la costa i el mar Mediterrani, justament a Mataró. I, per fer-ho, travessa tot un seguit d'espais naturals i de pobles i ciutats ben emblemàtics, d'alts valors paisatgístics, culturals i ambientals, que supera carenes i muntanyes, i travessa boscos i rius... què més podem demanar?


La Pica del Canigó es troba a 2° 27' 21'' longitud Est, línia imaginària que parteix Mataró en dos, passa per les Cinc Sènies i trepitja la desembocadura de la riera de Sant Simó abans d'endinsar-se en la Mediterrània. Aquesta línia corre parella al meridià de París, i es pot dir que s'inscriu dins una franja més àmplia anomenada "meridià verd". Més que qualsevol altre indret, el Canigó és un dels signes d'identitat més clars i inequívocs dels països catalans. El paper que ha jugat històricament, des del punt de vista social, polític, literari i llegendari, i la influència que exerceix a l'hora de configurar els vents i l'orografia de la nostra terra, l'han convertit en una de les poques muntanyes que uneix més que separa, que tothom la sent seva i alhora comparteix; és, en tots els aspectes, el Nord d'aquesta ruta.

Al peu del massís del Canigó, hi roman un petit poble, Castell, on l’insigne poeta català, Mossèn Cinto Verdaguer, va escriure la seva coneguda obra Canigó, màxim exponent de la poesia èpico-lírica de la Renaixença catalana. Amb la dedicatòria “als catalans de França”, l’obra constitueix un fidel reflex de la influència del massís i les seves llegendes en la recerca dels orígens del poble català. Els pobles que envolten el Canigó (Prades, Prats de Molló, Vernet,...) es van transformar, sovint, en capitals de manifestacions catalanistes. En èpoques difícils, l’excursionisme va recollir i difondre l’esperit de reafirmació i unió cultural de les dues Catalunyes.

Mataró, inici del G.R.-83, ens permet amarar-nos d'aigua de la Mediterrània. Amb poc més de 200 quilòmetres, el G.R.-83 travessa el Maresme, el Vallès, la Selva, la Garrotxa, el Ripollès, el Vallespir i el Conflent, arribant al Canigó i Prada de Conflent nou dies després d'haver partit, i ho fa per les planes, els rius, les muntanyes i les valls que identifiquen la nostra terra. Les varietats geològiques de flora i fauna es fan presents a cada revolt del camí. Aquesta ruta recupera aquells vells camins que acostaven els pobles, testimonis d'activitats i oficis ja desapareguts, com els carboners, treballadors del bosc, talladors de pedra, minaires, traginers, moliners, ferrers, guaridores, segadors, pastors i transhumants..., els mateixos camins per on Bernat Tallaferro, immortalitzat per Jacint Verdaguer en el seu poema Canigó, va marcar i defensar la que avui s'anomena Catalunya originària..., camins trepitjats per les successives ones migratòries, buscant una vida millor o l'única possible..., camins d'imperis, de bandolers, de bruixes i bruixots, follets i dones d'aigua, de llegendes, d'esperança, d'exili i de supervivència...


Fa poc més de seixanta anys, aquests vells camins van ser testimonis d'una frenètica activitat: centenars de milers de lluitadors per la Llibertat, en un hivern rigurós, van confiar en ells per seguir vivint i defensant el poc o molt que s'emportaven, o els quedava. Només pel Coll de Malrem, entre Beget i La Menera, més de 5.000 exiliats van creuar a peu aquesta via entre finals de gener i començaments del febrer del 1.939 per conservar la seva integritat. Molts altres, poc després, també ho van fer per seguir lluitant o, simplement, per sobreviure.

"...Estem aquí per fer reviure la memòria... el passat, que ens empenyé cap el present, i que ens arrabassà tantes vides ara fa seixanta-cinc anys, ens reuneix avui al voltant d'aquesta fita fronterera, testimoni silenciós...

Per la lluita per la Llibertat, tots som germans i caminarem colze a colze: "no passaran"... Llavors, us vull parlar del Camí del Nord... aquest sender de gran recorregut transfronterer que surt de Mataró, passa pel Canigó i per fi arriba a Prades.

"Camí del Nord", que tens els peus a la Mediterrània i la mirada posada al Nord... camí de llegendes, camins plens d'història, camí dels exiliats, camins que es dibuixen sota els peus i que creen llaços entre els homes, els pobles, les generacions...

El vent murmureja versos de'n Jacint Verdaguer... evoquem el dolor dels bandejats que fugien del feixisme i de la mort.

Teixim la trama de la vida, seguint els senders... Quan, al costat de la fita fronterera cinc-cents vint-i-u, passem la mirada de dreta a esquerra, veiem que no hi ha cap diferència, que la frontera és una línia imaginària purament administrativa... on anem, estarem com a casa nostra..."

(extret del discurs pronunciat al Coll de Malrem en una excursió commemorativa organitzada per Els Amics del Camí del Nord l’any 2004)


El Camí del Nord és la suma de tots aquests camins, molts d'ells recuperats gràcies a la configuració d'aquesta ruta. Només esperen que nosaltres els tornem a descubrir i utilitzar, guardant-los el lloc que es mereixen a la nostra vida i a la nostra història.

Hem d'agrair al grup Marxaires Mataró-Canigó, així com als Amics del Camí del Nord (Catalunya Nord), la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró, l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i a altres grups, el seu esforç i la seva tasca portada a terme per consolidar el camí, que l'han resseguit, l'han
marcat i senyalitzat, l'han explicat i divulgat, fins aconseguir que assolís el reconeixement de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i el seu equivalent francès, el CDRP 66.


El 24 de juny del 2005, dia de Sant Joan, va ser inaugurat a la platja del Callao de Mataró (El Maresme) el monòlit del Camí del Nord o del Canigó. A l'acte, hi van assistir l'alcalde de la ciutat, i el president de la FEEC, a més dels promotors del G.R.-83, els catalans Marxaires Mataró-Canigó i els francesos Amics i Amigues del Camí del Nord.

El monòlit està format per una peça quadrada, de 2,10 x 2,10 metres, construïda en acer inoxidable i acer. El retall d'aquests dos materials coincideix amb el perfil del recorregut del Camí del Nord, entre Mataró i Prada de Conflent. El gruix de la peça d'acer s'ha aprofitat per indicar els municipis per on transcorre la ruta. Per simbolitzar la línia imaginària que uneix la ciutat de Mataró amb la muntanya del Canigó, s'ha construït una peça corbada d’hacer d’uns 9 metres de llargada que s'enfonsa a la sorra de la platja. A l'interior d'aquesta peça shi ha col.locat fibra òptica, de manera que de nit es marca una línia corba de llum coincidint amb el meridià.

Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previstes per aquesta nova temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu nota i reserveu-vos aquestes dates:


CALENDARI TEMPORADA 2006 - 2007

22 d'Octubre ............. 1ª Etapa ........... Mataró - Vallgorguina (21,100 Qms.)
19 de Novembre ......... 2ª Etapa ........... Vallgorguina - Breda (20,800 Qms.)
17 de Desembre ........ 3ª Etapa ........... Breda (Riells) - Osor (27,400 Qms.)
21 de Gener .............. 4ª Etapa ........... Osor - Les Planes d'Hostoles (20,300 Qms.)
18 de Febrer ............. 5ª Etapa ........... Les Planes d'Hostoles - Olot (21,700 Qms.)
18 de Març ............... 6ª Etapa ........... Olot - Beget (25,250 Qms.)
22 d'Abril .................. 7ª Etapa ........... Beget - Prats de Molló (19,500 Qms.)
20 de Maig ............... 8ª Etapa ........... Prats de Molló – Ref. Marialles - Castell (26,600 Qms.)
17 de Juny ............... 9ª Etapa ........... Ref. Marialles - Cim del Canigó - Ref. Cortalets – Taurinyà (Prada de Conflent) (27,300 Qms.)
8 de Juliol ............. 10 Etapa ........... Recorregut a determinar. Final de temporada i dinar de germanor.Vocals: Robert Rué, Hermógenes Díez, Enric Cortés i Joan Perich.


Desitgem que aquesta passejada per Catalunya sigui del vostre grat, un passeig integral que ens durà del mar a la muntanya, pensat per gaudir de la terra, els camins, la gent i la natura, mitjançant l'activitat més antiga i solidària de l'home: l'anar a peu.

"Un jorn de sender, una setmana de salut!".


La Vocalia de Senders.


NOTES de l'organització:

Les etapes de G.R que no es puguin fer en el seu moment, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser ajornades, es tornaran a programar dins el cicle de sortides "Itineraris per Catalunya". Com ja sabeu, la Vocalia de Senders va iniciar aquesta nova etapa de sortides el passat mes de Juny. L'etapa "reina" d'aquesta segona temporada que hem dedicat al Parc Natural del Cadí - Moixeró, i que va ser ajornada per problemes tècnics (Mirador del Gresolet - Puig de la Canal Baridana - Josa del Cadí), està ja programada dins el cicle "Itineraris per Catalunya" per al proper 17 de Setembre.

Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es faran obligatòriament a la Secretaria del Centre, i es tancaran el dimecres abans de cada sortida.

No s'admetran inscripcions per telèfon. L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d’exhaurir-se les places de l’autocar.

Com a conseqüència de l'augment de tarifes en els serveis d'autocars, a partir d'aquesta temporada, el tiquet de l'autocar es veurà incrementat en dos euros respecte als preus que teníem fins ara. L'abonament de l'autocar quedarà fixat en 14 € per als socis de l'Entitat, i en 17 € per als qui no en son socis.

Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia.
Es recomana portar roba i calçat adequats, i ésser en possessió de la llicència de la FEEC.

L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.
Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.

IMPORTANT!!
Ja coneixeu la nova pàgina web de la Vocalia de Senders?

Hem estrenat web, i volem que la conegueu!!

La Vocalia de Senders volem informar a tots els senderistes que hem engegat una nova pàgina web. Un raconet d'Internet on tindreu sempre actualitzada l'última informació. Per fí tenim un espai on consultar ràpidament totes les notícies, calendari de sortides, excursions, novetats, anècdotes, nous projectes, canvis d'última hora, etc., a més d'altra informació relativa al Centre Excursionista de Terrassa, el periòdic mensual, altres seccions o vocalies, i el món de la muntanya en general...

No us la perdeu, la web s'actualitza puntualment, i a més és interactiva: podeu publicar comentaris, suggeriments, consultes, i tot allò que cregueu adient. Si teniu alguna foto de les últimes caminades i la hi voleu publicar, només cal que ens ho digueu.

Connecteu-vos-hi, esperem la vostra visita!!http://vocaliadesenders.blogspot.com

(hi podeu accedir també des de la pàgina web del Centre).


CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ
i els Centres d'interès
Ja a les primeres travesses de finals dels 80 i començaments dels 90 del segle passat, es va començar a recopil·lar informació sobre els centres d'interès de la ruta. Molts d'ells es percebien visualment i quan hom parla de rutes a peu es donen per descomptat: el paisatge, la terra, la flora, la fauna... Però d'altres també n'hi havia a dojo, ja que el fet d'estructurar la ruta preferentment sobre antics camins rals, permetia avançar pels mateixos indrets per on s'havia escrit la història... una història comuna d'una mateixa terra separada al segle XVII pel Tractat dels Pirineus... Us heu preguntat mai què en seria de la història sense els camins?

La influència dels romans i altres civilitzacions anteriors estan ben presents durant tota la ruta, etapa a etapa; és possible trobar i observar el domini d'antics oficis, actualment perduts, per part d'habitants de conrades més o menys aïllades o ja integrats dins nuclis de població importants perquè havien hagut de canviar de forma de vida, amb el corresponent abandonament dels camps i les masies; es poden escoltar a diferents indrets les mateixes llegendes o molt semblants amb topònims canviants. També es fa present Bernat Tallaferro més enllà del personatge èpic que va crear en Cinto Verdaguer, trobant vestigis seus i del seu paper en la configuració de la Catalunya originària... o d'en Joan Sala "Serrallonga", mític bandoler, allà on els hagi, rei de les Guilleries, però que es desplaçava fins el Canigó pels mateixos camins d'aquesta ruta quan es veia assetjat... o de les migracions naturals, que ajudaven a repoblar territoris després de guerres i epidèmies, força documentades les dels segles XVI i XVII provinents del Nord... i així podríem seguir sense parar.
Però segurament un dels centres d'interès més importants de la ruta és sens dubte l'exili produït per la guerra civil 1936-1939.


Diari de Prats de Molló.
Resum de l'èxode de la població civil i de les tropes republicanes espanyoles...


"...La fugida de l'exèrcit republicà espanyol i de la seva població civil cap a França marca profundament la vida dels habitants de Prats de Molló. És un esdeveniment històric sense precedents del qual nosaltres debem deixar constància en el registre de la nostra comunitat perquè les generacions futures puguin saber que entre 90.000 i 100.000 persones, homes, dones, nens i vells, varen penetrar a França pel coll d'Ares, coll Pregon i altres colls del voltant... Si nosaltres afegim a aquesta xifra fantàstica de gent, 1000 ó 2000 caps de bestiar veiem que dificulten encara més la viabilitat dels passos desbordant tots els serveis de les administracions a causa de totes aquestes persones i bestiar que van envair tot el territori de la nostra comarca...

A més estàvem a ple hivern i una espessa capa de neu recobria les muntanyes, però l'espant i la por fa que res, que cap obstacle, els detingui...
El 27 de gener del 1939 arriben els primers fugits, per grups d'algunes persones, dones, vells i infants que porten en el seu rostre el senyal de la fatiga, del fred i de la fam. Les seves figures deixen veure clarament els terribles patiments que han sofert... Els habitants de Prats de Molló contemplàvem les interminables corrues de siluetes que baixaven de la muntanya pel camí de la capella de Santa Margarida... Davant d'aquesta afluència de persones a qui s'havia d'atendre, els habitants de Prats de Molló vàrem prendre mesures urgents sense esperar les indicacions de la prefectura de Ceret... Quan la primera fam va quedar calmada, es feren fogueres per calentar-se les dones i els nens. però encara quedava calmar l'engoixa. La corrua de gent continua i les escoles no poden amb la marea humana i comencen a portar la gent als camps de vacances de la vall de Perpinyà... El 5 de febrer hi ha una gran tempesta de pluja i neu a la muntanya. Els refugiats espanyols queden atrapats i és urgent que quedin racerats, donant prioritat a les dones i els seus fills... És una visió lamentable veure el sofriment d'aquests infants, morts de fred amb les seves mares que a vegades no tenen llet per alimentar-los...

El 6 de febrer arriben els refugiats ferits transportats pels cotxes espanyols des de coll d'Ares i també pel coll de la Guilla... Mentrestant, una negra corrua de refugiats i ferits continua el seu camí de fugida desafiant els perills amb un coratge sobrehumà portant al descobert les ferides horroroses del combat, ferides en carn viva, putrefactes... Són els horrors de la guerra i les seves conseqüències. Això és possible en ple segle XX que no hauria de permetre aquestes atrocitats... El cor esclata de pena veient aquest lamentable espectacle, aquestes corrues silencioses que passen davant els meus ulls..."
En el mes de febrer del 1939, les tropes franquistes van ocupar tota la frontera pirinenca, impedint el pas, com a mínim, per les principals vies de comunicació. Més de 450.000 persones van creuar la frontera aquells dies de febrer pel coll d’Ares, el coll de Malrem, el coll de Lilla, el Pertús i Portbou. De tots aquells colls o passos, el de Malrem, per on passa aquesta ruta, era el més dificultós, no pas per la seva altitud o accidents excepcionals, sinó perquè l’aproximació i el creuament s’havien de fer a peu. Procedents d’Olot, Oix i Beget, passant pel coll de Golofreu i el de Malrem, van arribar a La Menera, un petit poble de la Catalunya Nord de poc més de 300 habitants en aquells anys, més de 5000 refugiats. El poble de La Menera es va volcar en ajudar els refugiats que arribaven en condicions ben miserables i en ple hivern. Es destinà l’escola per a la gent més delicada. La Casa de socors de Sant Vicenç de Paul es va convertir en hospital per als malalts. El poble va demanar ràpidament ajuda a les poblacions veïnes... I la història no feia més que començar... l’esclat de la 2ª guerra mundial al cap d’uns mesos, comportà que molts altres seguiren creuant la frontera per aquells mateixos passos, per seguir lluitant o, simplement, per sobreviure.



Terrassa, juny de 2006.