SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2011 - 2012

  TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA

Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)

8a etapa.  Montblanc - Coll de Senan  (26,290 kms).
Una excursió plenament cultural per la Conca de Barberà.  

Diumenge, dia 18 de març

Som a Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, un dels més bells conjunts medievals de Catalunya, situat al cor de la Ruta del Císter. Ens dirigim cap el Monestir de Santa Maria de Poblet seguint el GR 171 fins a l'Espluga de Francolí, després seguirem una variant de la Ruta del Císter, el GR 175-2, fins a la masia d'en Simó, i un curt tram del GR 175 fins a Poblet on entronca amb el traçat del GR 171; després seguirem cap a Vimbodí i el poblet de Senan, als peus de la serra del Tallat, en una excursió plenament cultural.

Sortim de Montbanc (350 m) pel Portalet de la Serra i tot seguit passem sota un arc de la muralla de Sant Jordi. Enfilem pel camí de l'Amalguer i trobem el punt de  confluència  amb  el GR 175,  la Ruta del Císter, que per l'esquerra ve del Monestir de Poblet. De seguit, creuem el torrent de Sant Joan i més endavant travessem el barranc de la Tossa. Seguim ara per l'anomenat camí de la Trinitat que ens mena a l'ermita de Sant Miquel (452 m), després de creuar el barranc de l'Ermita, des d'on tenim una bona panoràmica de la Conca de Barberà. Seguim en direcció a l'Espluga de Francolí, que ja podem albirar davant nostre. Travessem el barranc de la Masia d'en Simó i abandonem, momentàniament, el traçat del GR 171 que entra a l'Espluga, per seguir la variant de la ruta del Císter, el GR 175-2, que ens mena a la masia d'en Simó.

En aquest punt, tornem a trobar el GR 175, que ve de la Santíssima Trinitat i el mirador de la Pena, i el seguim en direcció al monestir. Girem a la dreta i seguim el camí fins a arribar a les Masies de Poblet, zona residencial i hotelera on també hi ha l'Alberg Jaume I. Seguim la carretera TV-7007 a mà esquerra i sortim de les Masies. Creuem el pont del Barranc de Sant Bernat, anem en direcció al Monestir. A mà esquerra trobem les fonts del Ferro de la Magnèsia, dedicades a l'abat Siscar. Entrem al recinte del Monestir de Poblet (496 m). Aquest bell i sobri monument, situat al peu de les muntanyes de Prades, destaca per una sobrietat i austeritat impressionants. Els seus orígens es remunten al 1151. Ha tingut un paper destacat en la història de Catalunya, com ho demostra el fet que la seva biblioteca allotja un important tresor històric de la corona catalanoaragonesa. El 1921 Poblet és declarat monument nacional.

Sortim del monestir per la carretera TV-7002 (Vimbodí-Poblet), deixant definitivament les variants i seguint únicament el GR 171 en direcció a Vimbodí. Travessem a gual el riu Sec i passem pel castell de Milmanda (450 m) on les aromes del vi i les pedres del castell conviuen en perfecta harmonia. Està situat per sobre d'uns assentaments primitius íbers, grecofenicis i romans. Sempre ha estat un castell-palau i mai no va tenir gaire importància estratègica com a castell defensiu. Després de travessar uns camps d'ametllers, arribem al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents (460 m), d'estil gòtic, i entrem al poble de Vimbodí (495 m) pel raval de Poblet. La vila, antigament emmurallada, es troba damunt un cingle pinyonenc, i el seu actual temple parroquial, situat on antigament romania el castell, és dedicat a la Transfiguració del Senyor.

Creuem Vimbodí pel centre i passem pel carrer Major, seguim pels carrers Anselm Clavé i Indústria, fins a sortir-ne. Girem a la dreta i travessem la via del tren per un pont i, tot seguit, la carretera N-420. Deixem el cementiri de Vimbodí a la nostra dreta i creuem les vies del TGV (tren de gran velocitat). Més endavant, travessem per un pont l'autopista AP-2 i seguim recte pel camí de Codoç en direcció nord cap a la Creu de Codoç (551 m), que ens queda a uns 100 metres a la dreta de la pista. Passem unes granges i de seguida a l'esquerra trobem les runes de l'antic poblat de Codoç (546 m). En aquest punt girem a la dreta i passem a frec del Cobert de l'Alzinet (555 m), a sota mateix de la serra de Vilobí, amb el seu parc eòlic. Ara, ja som al camí de Senan, a la Coma d'en Bom. En una cruïlla, deixem a l'esquerra el mas del Raspall i passem sota el Puig Coniller (611 m). El GR enfila els últims metres cap el Coll de Senan. Passem pel Coll de les Eugues (592 m) i assolim, finalment, el Coll de Senan (658 m), a la carretera T-232 (Espluga de Francolí - Els Omells de na Gaia), que separa les serres de Vilobí i del Tallat. El poblet de Senan es troba a uns 600 metres baixant per la carretera. Final de la vuitena etapa del GR 171.

Dificultat:  **

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 715 m) (- 400 m).

Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 6 del matí. La tornada serà cap al vespre.

Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb plaçes limitades. Cal treure la plaça d’autocar a la secretaria del Centre, del dia 5 al 14 de març, ambdós inclosos, de 7 a 9 del vespre.

Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el dimecres, dia 14 de març, serà l'últim dia d'inscripció, per tant preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Es recomana estar en possessió de la llicència de la FEEC.

Preu de la inscripció: 18 € per als socis, 28 € per als no socis.

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.

Full de ruta de la 8ª Etapa del GR 171

Track GPS 8ª Etapa Montblanc - Coll de Senan

Àlbum de fotografies d'aquesta 8ª etapa

El Monestir de Santa Maria de Poblet

Poblet és un monestir de monjos cistercencs que segueixen la Regla de sant Benet, des de la seva fundació, el 1150. Suprimit per les lleis de l'Estat l'any 1835, va ser refundat l'any 1940 per monjos del mateix Orde vinguts d'Itàlia. Pertany a la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, de la qual formen part també els monestirs femenins de Santa Maria de Vallbona i de Santa Maria de Valldonzella, i el monestir masculí de Santa Maria de Solius. Actualment la comunitat monàstica de Poblet consta de 32 monjos professos, 1 oblat regular i 1 donat.

«Quan el visitant de Poblet entra al monestir i es troba submergit en aquest conjunt monumental que, com ha dit Josep Pla, és “un món de formes, de tradicions i de símbols”, després de fruir de l'espectacle de la pedra i la llum sent sorgir en el seu interior una sèrie de preguntes: Tot això, per què és així? Què ha fet que Poblet hagi esdevingut el que és? Quina intenció primitiva i quin procés ulterior han donat lloc a aquesta sàvia composició d'edificis i d'estils? Quina institució, i amb quines vicissituds, va anar produint, segle rere segle, aquest fet monumental? Quines relacions amb el món exterior van tenir els qui van fer possible aquesta enorme realitat artística i històrica?»

L'èxit de l'aventura cistercenca explica Poblet. Cister és fundat el 1098, i Poblet el 1150, quan encara no han passat cent anys. Els segles XII i XIII són fonamentals en la història del nostre monestir. De fet, ells ens deixen enllestides les principals dependències de la casa: un espai, bell i funcional alhora, per a la recerca de Déu. Aquest espai ens ha arribat gairebé intacte en la seva totalitat. El XIV és encara un segle de grans realitzacions, i també el de la davallada, lenta, però indefectible. Cal dir que la documentació coneguda sobre la vida privada de la comunitat de Poblet no reflecteix al llarg dels segles desviacions notables de l'ideal inicial dels fundadors de Cister i, al seu torn, dels fundadors de Poblet, provinents de Fontfreda. De fet aquesta, l'autèntica història de Poblet, encara no ha estat escrita, ni, segurament, ho serà mai. La dels monjos que, dia a dia, tot enfilant salms, asseguraren el creixement i la continuïtat de la casa, la domus Populeti. Podríem explicar així la successió dels dies i dels anys que completen els segles XV, XVI, XVII i XVIII: Poblet, la institució, la comunitat, els seus monjos, cerquen de donar un nou rostre, formes diferents a allò que viuen en la intimitat del propi cor. No sempre, però, ho podran fer amb la transparència ni amb el vigor del primer ideal. El segle XIX, amb una societat que experimenta canvis profunds, plantarà, amb l'abandó i la progressiva espoliació del monestir desert, la llavor d'un futur recobrament. Un recobrament que farà possible, amb el retorn dels monjos l'any 1940, el retorn també a unes formes de vida més pures, més autèntiques, més profundament benedictines i, per tant, també més evangèliques. Els monjos d'ara, hereus dels antics, mai no ho agrairem prou, perquè l'autenticitat és potser un dels valors més importants que podem i hem d'oferir als homes i dones del nostre temps.

 No hem parlat d'abats de Poblet il·lustres, ni de comtes, ni de reis, ni de construccions... Pensem que és sobretot la humilitat la qui escriu la història, la de debò. Com ho palesa, de forma contundent, la llosa tombal d'un ex-abat de Poblet, fra Vicenç Ferrer, mort el 1411, col·locada al claustre, just davant la sala capitular, al bell mig, perquè tothom la trepitgi en entrar i sortir, amb aquesta sola i reveladora inscripció: Miserere mei Deus secundum magnam misericordiam tuam, del salm 50, el salm amb què sant Benet fa començar cada dia la lloança del matí, a trenc d'alba, i a la recitació del qual vol que tots els monjos siguin presents (cf. Regla de sant Benet 13, 2). La pregària que, com l'abat Ferrer, nosaltres hauríem de fer nostra, amb confiança i amb agraïment, perquè, al capdavall, la vida del monjo es resumeix en aquesta actitud d'abandó a Déu: «no desesperar mai de la misericòrdia de Déu» (Regla de sant Benet 4, 74).

La Fundació Poblet és una institució creada el 2003 que té com a principal objectiu contribuir a la difusió d'una tradició de pensament, gairebé mil·lenària, constituïda pels ideals que la comunitat de monjos cistercencs ha anat transmetent durant segles, especialment en els territoris —de l'Estat Espanyol, França i Itàlia— que, en el passat, van formar part de la Corona d'Aragó.  La Fundació Canònica privada «Reial Monestir de Santa Maria de Poblet» es va constituir el maig de l'any 2003, d'acord amb el Codi de Dret Canònic. Com s'expressa en els seus estatuts, es proposa bàsicament: «Uns fins congruents amb la missió de l'Església Catòlica, que corresponen a obres de pietat, apostolat i caritat —tant espiritual com temporal— i en particular, el foment, recuperació, conservació, recerca i difusió en la societat civil d'aquells valors espirituals, socials, culturals i d'altres valors humans que tinguin especialment com a referent el Monestir de Santa Maria de Poblet, la comunitat de monjos cistercencs que hi resideix, l'àmbit geogràfic del territori històric de l'antiga Corona d'Aragó i el conjunt del món del Cister».

+
*
*
*
*
*

SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2011 - 2012

  TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA

Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)


PROGRAMA DE LA TEMPORADA 2011 - 2012

Aquest és el programa de les etapes que tenim previstes per aquesta nova temporada 2011 - 2012. Preneu-ne nota i reserveu-vos aquestes dates. Sota el quadre, en teniu més informació:

1ª Etapa: Refugi del Mont Caro - Paüls 
    
Data: 18 de setembre de 2011
Distància: 21,160 Kms.
Desnivells acumulats: + 735 m, - 1.490 m
Dificultat: **

2ª Etapa: Paüls - La Fonteta (Gandesa) 
    
Data: 9 d'octubre de 2011
Distància: 29,870 Kms.  (acumulat: 51,030 Kms.)
Desnivells acumulats: + 1.480 m , - 1.415 m
Dificultat: ***

3ª Etapa: Gandesa - Sant Jeroni (Móra d'Ebre) 

Data: 23 d'octubre de 2011
Distància: 22,950 Kms.  (acumulat: 73,980 Kms.)
Desnivells acumulats: + 725 m, - 850 m
Dificultat: **

4ª Etapa: Sant Jeroni (Móra d'Ebre) - La Figuera

Data: 13 de novembre de 2011
Distància: 26,660 Kms.  (acumulat: 100,640 Kms.)
Desnivells acumulats: + 760 m, - 420 m
Dificultat: **

5ª Etapa: La Figuera - La Morera de Montsant

Data: 11 de desembre de 2011
Distància: 21,450 Kms.  (acumulat: 122,090 Kms.)
Desnivells acumulats: + 965 m, - 770 m 
Dificultat: **

6ª Etapa: La Morera de Montsant - Prades

Data: 15 de gener de 2012
Distància: 22,340 Kms.  (acumulat: 144,430 Kms.)
Desnivells acumulats: + 1.050 m, - 850 m
Dificultat: **

7ª Etapa: Prades - Montblanc

Data: 19 de febrer de 2012
Distància: 25,290 Kms.  (acumulat: 169,720 Kms.)
Desnivells acumulats: + 510 m, - 1.105 m
Dificultat: **

8ª Etapa: Montblanc - Coll de Senan (Ctra. L-232)

Data: 18 de març de 2012
Distància: 26,290 Kms.  (acumulat: 196,010 Kms.)
Desnivells acumulats: + 715 m, - 395 m
Dificultat: **

9ª Etapa: Coll de Senan (Ctra. L-232) - Vallfogona de Riucorb

Data: 15 d'abril de 2012
Distància: 26,740 Kms.  (acumulat: 222,750 Kms.)
Desnivells acumulats: + 540 m, - 590 m
Dificultat: **

10ª Etapa: Vallfogona de Riucorb - Cervera

Data: 6 de maig de 2012
Distància: 22,370 Kms.  (acumulat: 245,120 Kms.)
Desnivells acumulats: + 640 m, - 695 m
Dificultat: **

11ª Etapa: Cervera - Castellfollit de Riubregós

Data: 20 de maig de 2012
Distància: 22,900 Kms.  (acumulat: 268,020 Kms.)
Desnivells acumulats: + 200 m, - 270 m
Dificultat: *

12ª Etapa: Castellfollit de Riubregós - Santuari de Pinós
   
Data: 17 de juny de 2012
Distància: 14,500 Kms.  (acumulat: 282,520 Kms.)
Desnivells acumulats: + 610 m, - 160 m
Dificultat: *

*
*
*
*
*

SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2011 - 2012

  TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA

Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)

Benvolguts companys!

De nou, després del descans estiuenc, tots tindrem l'oportunitat de tornar a gaudir amb les llargues caminades de Senders. Ja tornem a ser en una nova edició del cicle Senders de Gran Recorregut. Som a punt d'iniciar una nova singladura, disposats, com sempre, a descobrir nous horitzons. Aquesta temporada passada, que tot just acabem, l'hem dedicada al Centenari de la nostra Entitat, trepitjant camins històrics, camins de llegendes, camins d'exili: el Camí dels Nyerros. En aquesta nova temporada que comencem, 2011-2012, volem canviar d'aires, trescant aquesta vegada pel sud de Catalunya. La Vocalia de Senders us ofereix un espectacular recorregut de prop de tres-cents quilòmetres per terres poc conegudes, però molt interessant des del punt de vista muntanyenc: el GR 171, des del Refugi de Caro, al massís dels Ports, fins al Santuari de Pinós, a la comarca de la Segarra, centre geogràfic de Catalunya. Una caminada per paratges de gran interès, tot travessant serralades, antics camins i rutes històriques; juntament amb el GR 11, el GR 171 és el més muntanyós de tots els senders de gran recorregut de Catalunya.

El GR 171 va néixer com a variant del GR 7 i des del 1995 té entitat pròpia. El seu recorregut discorre paral·lel al del GR 7, uns quilòmetres més al nord i a l’oest. Així, doncs, enllaça el Santuari de Pinós amb el Refugi de Caro, i recorre quasi 300 quilòmetres de les demarcacions de Lleida i Tarragona. Al llarg de l’itinerari, travessa indrets naturals de primer ordre de les comarques de ponent i sud de Catalunya, com les Muntanyes de Prades, la serra del Montsant o el massís dels Ports. També destaquen alguns dels principals conjunts monumentals del país, com el monestir de Poblet, la vila de Montblanc o la Cartoixa d’Escaladei.

Aquest GR va ser creat per fer-lo de nord a sud, no obstant, nosaltres el recorrerem de sud a nord. El Sender, dividit en 12 etapes, partirà del refugi del Mont-Caro, al Parc Natural dels Ports, en direcció al petit poble de Paüls, construït pels serraïns; la panoràmica que s’hi obté del delta de l’Ebre és espectacular. Seguidament, ens trobarem les muntanyes del Montsagre (el pirineu Tarragoní), on la pedra en forma de cingles i espadats i els boscos de pins aferrats a la roca modelen un paisatge molt abrupte i de gran bellesa. Cal destacar també el paratge de la Mare de Déu de la Fontcalda, un indret paradisíac a la riba del riu Canaletes on hi ha una ermita i un balneari. Travessarem la serra de Pàndols, amb continus alts i baixos, lloc on durant la guerra civil es lliuraren fortes batalles; els boscos de pins formen part de l’escassa vegetació que envolta el monument, aixecat en honor dels que van lluitar a la batalla de l’Ebre, en la cota 705 de la serra de Pàndols. En aquest punt, es pot gaudir d’interessants vistes dels pobles que s’estenen al sud, com el Pinell de Brai o Prat de Comte. Actualment, és un espai natural protegit que el GR 171 recorre de cap a cap per la seva carena de dents que apunten al cel. Seguirem per la serra de Cavalls, on els boscos guanyen protagonisme als conreus a mesura que el sender s’acosta a la Punta Redona, punt culminant de la serra.

 Refugi del Mont Caro

Més endavant, trobarem l’Ebre, que en aquest tram és un riu ample i molt cabalós. Cal seguir-lo uns metres riu amunt fins a la vila de Garcia, on es pot travessar gràcies al seu tradicional pas de barca. Tot seguit, ens dirigirem a la fascinant serra del Montsant. Abans, però, passarem pels pobles de La Figuera i Cabacés, d’origen islàmic, on trobem les runes de l’antic monestir anomenat el Castell. El camí entre aquets dos pobles ressegueix l’antic camí recuperat del Grauet de les Aubagues. Arribarem seguidament a la Cartoixa d’Escaladei, monument imprescindible que explica la història i l’essència del Priorat. Escaladei fou la matriu de totes les cartoixes de Catalunya i la Península, fundada l’any 1172. Al peu de la serra, trobem el poble de la Morera de Montsant. Pujarem a la serra pel grau de l’Agnet fins assolir el cim de la Roca Falconera, extraordinari mirador, en dies clars s’hi afiguren les illes Balears. Pel camí de la Serra Major farem cap el Toll de l’Ou i l’ermita de Santa Magdalena, la catedral del Montsant. Cingleres, barrancs i grans paisatges ens acompanyaran en aquest tram. Baixant de la serra entrarem a Ulldemolins, punt estratègic entre les serres de Prades, el Montsant i la serra de la Llena.

                                 Grau de l'Agnet. Serra del Montsant

Seguint un tram del GR 65-5, el camí de Sant Jaume, arribarem a Prades, al peu de la serra de Prades, on retrobem el GR 171. A les Muntanyes de Prades, el GR enceta una de les parts més salvatges del recorregut, en què se succeeixen al llarg del camí diversos Espais d’Interès Natural d’extensió considerable i gran bellesa. Assolirem un dels punts culminants de la serra, la Mola dels Quatre Termes. Allà s’inicia la travessa de la carena, amb excepcionals vistes a banda i banda, fins a la Taula dels Quatre Batlles (Vimbodí, Prades, Mont-Ral i Rojals). Passarem pel refugi de Cogullons, el poble de Rojals i entrarem a la vila emmurallada de Montblanc, capital de la Conca de Barberà; és una de les viles medievals amb més encant de Catalunya. A més, el tram de sender que hi mena ofereix uns paratges magnífics de boscos i conreus.

Des de Montblanc, farem cap els pobles de l’Espluga de Francolí, el monestir de Poblet i Vimbodí, que és on la influència dels monjos de Poblet ha estat més gran al llarg de la història. De fet, el monestir mateix es troba situat en aquest terme municipal. El GR 171 s’hi dirigeix per camins allunyats de la principal carretera d’accés, tot passant pel castell de Milmanda i oferint unes panoràmiques excel·lents de les vinyes que han donat prestigi vinícola a aquesta contrada. Des d’aquest punt, ens dirigirem cap el coll i poble de Senan, de d’on iniciarem la remuntada a la Serra del Tallat. El sender ressegueix la carena cap a l’est, fins a trobar-se pròpiament dalt de la serra. Cal carenar tota la serra, passant a prop del santuari del Tallat i gaudint de les vistes que se n’obtenen. Al final de la serra, es deixa la carena per davallar al Coll de Forès. Els següents escenaris seran el poble de Segura, les restes de l’antic castell de Saladern, i el Balneari de Vallfogona de Riucorb, d’aigües minero-medicinals d’acreditada fama.

 Santuari de Pinós

Sortim de la Conca de Barberà pel poble de l’Albió i el Tossal de Suró. Els següents trams de sender presenten una orografia trencada pels turons que limiten amb la plana de Lleida, camí de Cervera. L’ambient rural de pobles que semblen aturats en la història segles enrere es respira a tort i a dret, en nuclis com els de Talavera de la Segarra, Rubinat, Santa Fe de Segarra o Montfalcó Murallat. Els sembrats ocupen grans extensions i dominen paisatge i panoràmiques. Arribem a Castellfollit de Riubregós, situat entre el riu Magra i el Llobregós, amb les restes del castell de Sant Esteve. Emprenem, per fi, el tram final del GR 171 que ens conduirà a la Serra de Pinós. El Santuari de Pinós, punt final del GR 171, es troba situat dalt la carena de la serra del mateix nom, a més de nou-cents metres d’alçada, extraordinari mirador de les comarques de la Segarra, Solsonès, Bages, Anoia i el Pirineu al nord. És considerat el centre geogràfic de Catalunya i proporciona unes vistes magnífiques. Per allà, també hi passa el GR 7, amb el qual torna a confluir a l’inici del recorregut. Seguint la carena, el camí arriba al cim de Pinós, on la panoràmica és encara millor i hi ha instal·lada una rosa dels vents que assenyala les principals referències geogràfiques. En un dia clar es poden veure els Pirineus, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat…

PROGRAMA DE LA TEMPORADA


El GR 171 l’hem estructurat en 12 etapes, amb un recorregut total aproximat de 282,120 quilòmetres. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previst per aquesta nova temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu-ne bona nota i reserveu-vos aquestes dates:


 

Seguint aquesta caminada pel sender GR 171, es poden veure boscos d’alzines, pi roig i pinasses del Montsagre i les Muntanyes de Prades, i recorrerem nombroses comarques, com el Baix Ebre, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, la Conca de Barberà i la Segarra. En algunes d’aquestes comarques el clima és molt extremat, calorós a l’estiu i molt fred a l’hivern a causa del fort vent de Mestral o Serè.

 Tossal de la Baltassana

Durant la caminada Refugi de Caro – Santuari de Pinós, assolirem els dos punts més alts del recorregut: la Roca Falconera, de 1.120 mts. (serra del Montsant) i el Tossal de la Baltassana, de 1.203 mts. (serra de Prades). La caminada no presenta dificultats particulars, per la qual cosa pot ésser a l’abast d’un àmbit nombrós de públic i tota persona entrenada a caminar, amb ganes de conèixer els diferents camins i indrets de Catalunya, tot aprenent a estimar i respectar el nostre país.

De cara a aquesta nova temporada, se’ns han incorporat, i ben il·lusionats, nous col·laboradors amb força ganes de treballar i entre tots assolir unes sortides ben profitoses. Voldríem que enguany el nostre caminar fos sense presses. Pensem que no estem sotmesos a uns horaris estrictes i així poder tenir el temps suficient per contemplar aquell racó, aquella vall, els cims, les muntanyes o el riu remorós i, no cal dir, els monuments d’interès al pas de cada poble o vila. Com a excursionistes, també ens plau captar amb la càmera els bells indrets visitats. La raó de les nostres sortides no ha de ser la de devorar quilòmetres, sinó tot el contrari, caminar amb bons amics on imperi el més pur companyerisme. Així doncs, el ritme de la marxa haurà de ser assequible per a tot el grup. D’aquesta manera, volem que tothom pugui venir amb nosaltres i ningú no se senti exclòs.

Us hi esperem a tots a viure aquesta nova aventura!, ja que tocant de peus a terra pels senders demostreu que caminant s’arriba a tot arreu. Recordeu sempre el nostre lema: “Un jorn de sender, una setmana de salut”.

NORMES DE L’ORGANITZACIÓ

1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es faran obligatòriament a la Secretaria del Centre, i es tancaran el dimecres abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.

2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.

3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.

4.- A partir de l'horari de tancament de secretaria el divendres anterior a la sortida, no es podrà retornar l'abonament del tiquet de l'autocar en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar.

5.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia.

6.- Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar. També es recomana estar en possessió de la llicència de la FEEC.

7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.

8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.

9.- Les sortides de GR que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.

10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.  

CENTENARI DEL CENTRE 

EXCURSIONISTA

DE TERRASSA

El Centenari de la nostra Entitat

Normalment, quan fem anys, tenim tendència a mirar enrere i fer balanç. I a reviure les emocions que els records ens porten. És natural. Els aniversaris són horitzons artificials i arribar a un d’aquests horitzons és com arribar a un coll. El cim queda més amunt i cal seguir la caminada, però qui s’està de mirar cap avall i veure el camí que s’ha recorregut? Qui no ha pensat alguna vegada, a mitja pujada esgotadora, “va, de moment arribem al coll”?

Fer cent anys és assolir una fita important. Una carena molt alta a la que pocs han arribat. I el desig de mirar el camí recorregut i sentir-se’n orgullós és tan legítim com necessari. Des d’aquestes alçades podem observar el terreny i recordar els indrets bonics pels que hem passat, les parades que hem fet, els passos difícils que hem hagut de superar i les marrades que hem hagut de fer per arribar fins aquí.

Però no podem encantar-nos gaire estona mirant avall. El futur ens espera i s’acosta tan ràpidament com s’allunya el passat. Aquest mirador privilegiat és un bon lloc per aturar-s’hi i fer-hi un mos, però no hem de perdre de vista que el camí continua i que, a diferència de l’ascensió a una muntanya, la vida del Centre no té un cim per coronar. No hi ha una cota màxima on puguem considerar que s’ha assolit l’èxit. Després del Centenari el Centre trobarà nous reptes que seran tan estimulants com els que fins ara s’han aconseguit... O més.

Ara és hora de fer parada i recuperar forces. En aquest butlletí especial hi trobareu el programa d’actes amb els que celebrarem aquest aniversari tan especial. Com podreu veure, aquesta celebració s’allargarà tot un any i hi ha previstes activitats prou diverses com per reflectir la dimensió polièdrica de la nostra entitat.

I passarà l’any i el Centre continuarà fent camí. I, així com ens mirem el mapa i estudiem el terreny quan, en una ascensió, ens aturem a esmorzar, el Centenari també és un bon moment per pensar quin Centre volem per als propers cent anys. I el que ara somiem és un Centre actiu, que ofereix serveis als seus socis i sòcies, però també a la resta de ciutadans. Un Centre acollidor, amb caliu: un bon punt de trobada. Un Centre compromès amb el país, amb la Natura, amb la justícia... Un Centre treballador, que busca i aporta solucions als problemes de la ciutat i dels seus entorns. Un Centre integrador que serveixi de porta d’entrada al coneixement del nostre país, la nostra cultura, la nostra manera de fer. Un Centre crític, en el qual les persones associades no dubten a fer saber les seves opinions i les seves sensibilitats als qui el dirigim. Un Centre, en definitiva, del que ens puguem sentir orgullosos.

Per fer aquest cim, per arribar a aquest ideal, ens caldrà imaginació, encert i una mica de sort. Però caldran, sobretot, els milers de grans de sorra que entre tots hi podem aportar. Perquè el Centre sempre serà justament això: la suma de totes les persones que en formem part.

S’acaba la festa?

Sembla mentida, però ha passat tot un any des que entre uns quants presidents del Centre, vam apagar les espelmes del pastís del Centenari. Ha passat un any i hem trescat els 222 km del camí dels Nyerros, escoltat les sàvies paraules del professor Wagensberg o del Jaume Aulet. Hem pogut admirar les fotografies que van fer els que van crear el nostre Centre Excursionista i hem portat la Flama de la Llengua Catalana des de Prada de Conflent fins a Montserrat. Hem tingut l’oportunitat de seguir les exploracions espeleològiques dels pioners d’aquesta ciència-esport, hem esquiat de nit il·luminats amb torxes i hem pogut gaudir dels dibuixos de l’Eugeni Sierra i de les obres d’alguns dels artistes de l’entitat. Hem volat amb globus a la plaça Vella, brindat amb el cava del Centenari, portat el Penó de la ciutat i rebut força reconeixements, entre ells la Creu de Sant Jordi. Són només alguns exemples –la llista completa va omplir tot el butlletí d’ara fa un any– de les activitats extraordinàries que entre tots i totes hem tirat endavant amb la il·lusió de celebrar el nostre Centenari i amb el desig de projectar el Centre cap a la nostra ciutat. Moltíssimes gràcies per haver-ho fet possible.

S’acaba l’any del Centenari i s’acaben les celebracions. Abans ens queda, però, el fi de festa, la traca final. Per acabar de manera digna aquesta efemèride tan important per a nosaltres proposem dues activitats que defineixen l’esperit del Centre: una d’esportiva, l’ascensió simultània a cent cims de la línia fronterera que separa els estats de França i d’Espanya però que manté unit el poble català, i una de cultural-social-festiva en la que podrem gaudir de la nostra cultura popular, escoltar bona música, saber una mica més de la història de l’excursionisme, destapar alguna sorpresa en el nostre local social i acabar tal com vam començar: amb un sopar popular a la fresca, davant del Centre, sota la porxada que cada dia ens fem una mica més nostra. Mireu el web del CET, escolliu el vostre cim, reserveu-lo i anem-hi l’11 de setembre. I apunteu-vos a l’agenda el 17 per passar la tarda i el vespre en companyia dels que compartim les mateixes passions: el nostre país, la nostra cultura, la natura i la muntanya.

Quan alguna cosa s’acaba se’ns desperta la nostàlgia d’allò que queda enrere. És un sentiment de pèrdua per allò que no tornarà. Però en aquest cas podem estar tranquils. Alguns dels projectes que s’han iniciat aquest any no s’han pogut acabar i, per tant, en els propers mesos anirem revivint l’esperit del Centenari. Editarem un Arxiu especial que recollirà els actes de celebració d’aquest darrer any, es renovarà la taula d’orientació del Montcau –que porta força feina ja que cal corregir la situació d’alguns dels punts que indica– i es publicarà el llibre amb la Història del Centre que, a causa del rigor amb què s’està redactant, necessita més dedicació de la que vam preveure quan vam iniciar aquesta tasca. No patiu, ens queden encara uns quants tastets del Centenari. La festa continua!


La Junta del Centre Excursionista de Terrassa
*
*


Butlletí especial del Centenari

Clica a la imatge per descarregar-te el Butlletí Especial del Centenari del CET.









El GR del Centenari: Camí dels Nyerros


Amb la idea que el centenari no s'acabés el 10 de setembre de 2011, amb la idea d'obrir camins que ens ajudin a conèixer la nostra terra i la nostra història, hem volgut crear un nou GR. Però no ens servia un camí qualsevol. Volíem un camí carregat d'història. Un camí que ens vinculés encara més al país. Un camí que ens fes descobrir alguns dels infinits racons preciosos de Catalunya i que ens parlés d'alguns dels fets que ens fan ser com som. Per aquests motius hem triat seguir el Camí dels Nyerros. Camins secrets que seguien els bandolers d'aquest bàndol per refugiar-se a la baronia de Nyer, en territori ocupat per França, quan els temps aquí, al Principat, eren massa difícils. No voldríem acabar sense agrair la feina feta per la Vocalia de Senders i per tantes persones que voluntàriament ens han regalat el seu temps per fer possible que el Camí dels Nyerros, el GR del Centenari, sigui una realitat que travessi les fronteres de la nostra celebració i guiï tothom que ho desitgi per aquest sector del nostre país.

Informació sobre el GR del Centenari, Camí dels Nyerros

Projecte CENT ANYS - CENT CIMS

Una de les propostes plantejades com activitat del Centenari ha estat l’ascensió a Cent Cims del Territori Català. De la dita de la Vocalia de Senders ("Les muntanyes uneixen, els homes divideixen") va sorgir la idea d’ascendir els cims que conformen la línia fronterera entre les administracions de França i Espanya i, d'aquesta manera, simbolitzar les muntanyes com el nexe d’unió entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud, de les dones i homes, terres, cims, rius i valls, sota una llengua comuna que és el tret definitori d’un país a ambdues vessants pirinenques.

En un mateix dia es durà a terme la pujada a cent muntanyes diferents dels Pirineus del nostre país, des del QuerRoig, a la mediterrània, fins al Cap Dera Picada, confluència entre Aragó, França i Catalunya. Així, se celebraran els 100 anys del Centre d'una manera especial. En un mateix moment, tots els cent pics escollits seran testimonis dels cent anys d'història. Hi podran participar tots els excursionistes que ho vulguin de les diferents contrades del nostre país.

Projecte Cent Anys - Cent Cims


Ahir, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, al Centre Excursionista de Terrassa vam voler celebrar els Cent un anys i un dia amb una de les activitats més vistoses dels actes vinculats amb la celebració del Centenari de l'entitat: l'ascensió simultània de Cent Cims situats a la frontera que separa els estats espanyol i francès. El lema de l'activitat era "Les Muntanyes uneixen, els Homes divideixen" i volíem simbolitzar d'aquesta manera la unió cultural i emocional que hi ha a ambdós vessants d'aquesta serralada. Des de la junta del Centre volem agrair l'esforç, l'entusiasme, la dedicació i la il·lusió de totes les persones que hi van participar. Vam ser més de 700 els qui ens vam enfilar a algun dels 100 cims escollits, vestint la samarreta color festuc que es va dissenyar especialment per a l'ocasió. Des de l'organització d'aquesta activitat volem compartir amb tots vosaltres les emocions que vam viure durant tot el matí.

Malauradament, no tot pot sortir rodó i la meteorologia ens va jugar una petita mala passada. El fort vent que feia, especialment a l'Empordà, va endarrerir el vol de l'avioneta que havia de filmar-nos mentre érem al cim. El vol va anar més d'una hora més tard del que estava previst i el fet que no tothom tingués cobertura dalt dels cims va fer impossible avisar tothom d'aquest endarreriment. A més, el vent també va obligar al Philippe, que va posar al nostre servei les seves habilitats com a pilot de muntanya, volar molt més alt del previst i al Gil Ventura, que va filmar tot l'esdeveniment, utilitzar focals més curtes del que desitjava i fer plans més oberts. De dins estant, l'avió semblava més una batedora que no pas un aparell volador. Gràcies a tots dos per l'esforç, el patiment i la il·lusió que hi vau posar.

Volem dedicar aquesta activitat a l'Àngel Casanovas que havia de ser al cim del Puigneulós amb la seva família i els seus amics de la secció de Fotografia. No hi va poder ser. Però va estar present al cim de tots CENT CIMS perquè tots el vam tenir present.


La Junta del Centre Excursionista de Terrassa

*
*
*
*
*