Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Cim de la Roca Falconera (Parc Natural de la Serra de Montsant, El Priorat)

21 de juny del 2017

 
INTRODUCCIÓ
A partir del mes de setembre la vocalia de Senders engega una nova aventura senderista: el sender de Gran Recorregut GR 1, traçat que es coneix com a sender Històric o sender Transversal. Aquest sender creua tota la península Ibèrica pel vessant sud dels Pirineus i la Serralada Cantàbrica; arrenca a les ruïnes d'Empúries, a Girona, i posa rumb cap a l'oceà Atlàntic. Discorre primer paral·lel a la ruta pirinenca GR-11, durant uns 600 kms., i competeix posteriorment pel nord amb el Camí de Sant Jaume, el GR 65, amb el qual es creua a Los Arcos (Navarra), fins arribar a l'altre extrem de la
Pont romànic de Besalú
península, a Finisterre (la Corunya). Des de la seva cultura, els seus pobles i els seus entorns naturals, el GR 1 està cridat a ser un dels Grans Recorreguts més importants de la península, i
segurament d'Europa. La denominació de Sender Històric ve donada per la relació que guarda amb el terreny pel qual transcorre. Pràcticament en la seva totalitat, el sender passa per llocs amb una important història, fonamentalment medieval i sobretot recorre part del millor Romànic de la península. Però no cal oblidar tampoc la riquesa natural, paisatgística i cultural.
A la part catalana, el GR 1 travessa Catalunya de llevant a ponent, des de la Costa Brava fins a terres aragoneses. Es tracta d’una ruta de 355 kms. a través de deu comarques gironines, barcelonines i lleidatanes. Recórrer Catalunya de llevant a ponent, del litoral de la Mediterrània a les terres d'Aragó, a través del GR 1 és portar a terme un bell itinerari pel país prepirinenc, on la muntanya s'acompanya del constant record de la presència humana i els cims s'adornen amb santuaris i castells; les valls i fondals, amb  pobles i masies, i els rius amb la pintoresca diadema dels vells ponts.
Afrontarem aquest gran recorregut en dues temporades, degut a la seva llargària, igual que s’ha fet amb la ruta històrica dels Senders del 1714. La primera temporada (2017-2018) anirem des de l’Escala fins a Sant Llorenç de Morunys; i a la segona (2018-2019) assolirem El Pont de Montanyana, entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, poble limítrof amb l'Aragó, tot creuant el famós Congost de Mont-rebei, mitjançant un camí obert en els altíssims i verticals rocams que el riu pacientment ha anat foradant.
 
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Ran de la mar, a les evocadores ruïnes gregues i romanes d'Empúries, el GR 1 inicia el seu camí cap a ponent. Ens adonarem que el perfil de costa agrest i els penya-segats que es perden en l’horitzó no són més que els Pirineus que se submergeixen en la mar. Es tracta del primer contacte amb la serralada que, seguint els passos del sender Històric, travessarà al llarg de les properes etapes. El recorregut creua plàcidament la verdejant i conreada plana empordanesa. En el seu paisatge, fortament modificat per la mà de l’home,
Ruïnes d'Empúries
els boscos característics de suredes i alzines han anat cedint el seu lloc a les pinedes de pi blanc i pinyer i a plantacions de vinyes. Cada cop més lluny del tràfec de les localitats costaneres, la ruta s’apropa a Banyoles i al seu estany, el més gran de Catalunya i posseïdor d’una riquesa ambiental i paisatgística única. L’estany s’erigeix en un entorn sorprenent en què es poden practicar esports com el rem o el piragüisme i alhora gaudir de la visió dels recs i hortes, zones boscoses i parcs i jardins que l’envolten. Més enllà, girant una mica cap al nord, l'itinerari creua la vall del Ser i salva el curs del Fluvià a les portes de la propera joia que ens reserva el camí: la vila comtal de Besalú, de gran atractiu pel conjunt monumental medieval que conserva. 
Ens adonarem a aquesta alçada del camí dels canvis en el paisatge, conformat per boscos frondosos i humits per la influència ja de la serralada pirinenca. Aquest perfil muntanyenc es reforça amb l’entrada del sender a la vall de Bianya, envoltada de turons de roures, alzines i pi roig. De Besalú cap a Tortellà, l'itinerari s'atansa a les terres de l'Alta Garrotxa, i per l'alt pont gòtic sobre el Llierca es dirigeix al poblet d'Oix, al peu del Bestrecà. Ara, el trajecte a ponent obre aviat la porta del
Pantà d'Oliana
Ripollès a Sant Pau de Segúries i ens trobem, tot seguit, amb dos dels bressols de la Catalunya medieval, els monestirs romànics de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, dues fites monumentals i històriques de gran interès arquitectònic. Després, Ripollès enllà, entre pinedes, rouredes i fagedes d'una gran finor, el camí sap trobar el poble d'Alpens, voltat de fonts i indrets delitosos. Haurem assolit llavors el Puig Cornador, un dels cent-cims de la FEEC. Ja en terres berguedanes, des d'Alpens farem cap els pobles de Borredà i Vilada, apartant-nos un xic de la traça original del GR 1, per poder assolir el segon cent-cims, la Salga Aguda, punt més alt de la serra de Picancel. Ara, sempre a ponent, l'itinerari es dirigeix cap a la ciutat de Berga, salvant el curs del Llobregat, tot fent camí per Sant Quirze de Pedret i el Pont gòtic de Pedret.
Sortint de Berga, el sender s'eleva cap a la serra de Queralt i el Pla de Campllong, per assolir, tot seguit, els nuclis de Castellar del Riu i Llinars de l'Aigua d'Ora. Per terres de la comarca del Solsonès i del municipi de Guixers, el GR 1 avança i arriba a Sant Llorenç de Morunys, on es creua amb el GR 7. Ara, el nostre itinerari es dirigeix cap a les poblacions de Canalda i Cambrils, des d'on davallarem cap a Oliana, a la riba esquerra del Segre, i poc després a Peramola, que s'alça a la riba oposada del riu. Som al peu dels conglomerats de la serra del Corb, on tindrem l'oportunitat de fer-hi alguna fantàstica excursió. És hora d’apreciar una de les panoràmiques més destacades de l’itinerari, les que ofereix la vall de Rialb. Els grisos de les roques de les gorges formades per l’erosió del riu contrasten amb el verd de les pinedes, interrompudes en nombroses clarianes sovint ocupades per restes d’ermites romàniques. Un país esquerp i
Cim de Salga Aguda (serra de Picancel)
solitari és el llarg marc d'un camí que va pujant fins a l'ampla collada de Comiols, porta oberta a la Conca de Tremp
Hem arribat així a l’Alt Urgell. El pas pel coll Roig precedeix l’ascens a la serralada calcària del Montsec, des d'on podrem fruir, tot carenejant pel Montsec de Rúbies, d'espectaculars visions sobre la Catalunya Central, sobre les terres de Balaguer i de Lleida; i per la Portella Blanca tornarem a baixar fins al pas del Noguera Pallaresa, on trobem l'embassament de Camarasa, i la població d'Àger, des d'on tindrem l'oportunitat d'ascendir el Montsec d'Ares. Al riu paral·lel del Noguera Ribagorçana, s’hi arriba vorejant les elevacions meridionals de la serra del Montsec. És hora de remuntar el riu i gaudir de la visió dels riscos tallats del Congost de Mont-rebei, mitjançant un camí obert en els altíssims i verticals rocams que el riu pacientment ha anat foradant. A la sortida nord del congost ens espera el nostre destí final: hem arribat al Pont de Montanyana, on el GR 1 continua per terres aragoneses.
 
 
ALGUNS LLOCS D’INTERÈS DEL GR 1
Les ruïnes d’Empúries
Empúries ha donat el nom a l'Empordà. El seu jaciment arqueològic és l'únic d'Espanya i Portugal on conviuen les restes d'una ciutat grega amb les restes d'una ciutat romana. Va ser la porta d'entrada d'aquestes dues cultures a Catalunya i lloc a través del qual s'inicia la romanització de la península ibèrica.
Les excavacions es troben entre l'Escala i Sant Martí d'Empúries. Des d'ambdues poblacions pot accedir-se al recinte a través d'un passeig peatonal que voreja les platges de Sant Martí i des d'on pot observar-se un moll hel·lenístic en excel·lent estat de conservació. Abans d'entrar en la zona romana, a mig camí, es pot visitar el Museu monogràfic que conté els objectes descoberts durant les excavacions, així com la sala monogràfica de l'Esculapi. La peça més important del museu és evidentment l'estàtua d'Asclepi, una escultura grega del segle II a. C.

El conjunt arqueològic d'Empúries (del grec emporion, 'mercat') comprèn quatre unitats diferenciades. La ciutat vella, o Paleópolis, està a l'antic illot on actualment es troba el poblet de Sant Martí. A prop de la platja hi ha la Neàpolis, la impressionant ciutat grega actualment excavada en la seva totalitat: aquesta nova ciutat va sorgir de l'impuls de comerciants i mariners cap el 575 a. C., i es va ampliar ràpidament amb una àgora porticada i un port. L'any 218 a. C. van arribar els romans, els quals van instal·lar un campament militar. Amb el temps, aquesta ciutat romana es va unir a la grega. Amb això es constitueix el tercer element del conjunt. Per acabar, a cobert de la nova ciutat es va instal·lar el poblat dels indigets, les ruïnes encara no s'han pogut localitzar; malgrat tot, sembla que portava el nom de Indiké. Cap al segle II d. C. el conjunt va ser abandonat progressivament. El Museu d'Arqueologia de Catalunya compta amb una branca a Empúries i organitza en ella diverses activitats, cursos i exposicions temporals.


Besalú
Població de la comarca de la Garrotxa que, com el seu nom primitiu indica, Bisuldunum, era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. L’origen de la ciutat fou el castell de Besalú, que està documentat en el segle X, bastit dalt del turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l’alta edat mitjana. Besalú compta amb un conjunt històric-artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu valor com a conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars de la Catalunya medieval.
El pont de Besalú al llarg del temps ha estat un referent en l’imaginari col·lectiu i s’ha convertit en una icona que transmet al visitant la idea de l’origen de la història de Catalunya. Un cop has passat el pont, l’estructura antiga i estreta dóna un aire especial a l’itinerari i fa reviure molt més fàcilment als visitants una època ja llunyana però transcendental per entendre el significat de Catalunya.
Formen part d'aquest conjunt l'antiga església del monestir de Sant Pere del segle XII, de la qual destaca l'originalitat del seu deambulatori; l'església de Sant Vicenç del segle XII, on es conserva una capella gòtica lateral dedicada a la Vera Creu; la façana de l'antiga església hospital de Sant Julià del segle XII; la casa de Cornellà, monument romànic del segle XII i la sala gòtica de la Cúria Reial. Destaca tota la jueria, i en especial el Miqvé. El Miqvé o casa de banys rituals de Besalú és, juntament amb el de Girona, l'únic recinte de banys jueus descobert fins ara a la Península Ibèrica. No només pels monuments s'ha de valorar Besalú, sinó també per l'aire medieval que ofereixen els seus carrers plens de records.


Via romana de Capsacosta
La Via romana que passa per la Vall de Bianya i el Capsacosta és una antiga via romana que creuava la Vall de Bianya, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Era un brancal de la Via Augusta, el gran eix de comunicació que unia Roma amb Cadis tot creuant els Pirineus. La Via romana de Capsacosta és una autèntica obra d’enginyeria d’importància monumental i un testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència per al nostre país.
Creada en època de l’Imperi Romà, la Via romana de Capsacosta és ben fàcil de resseguir. En diversos trams presenta un excel·lent bon estat de conservació. Aquesta calçada era denominada Via Annia i era un ramal de la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la plana de Bianya s'enfilava pel Capsacosta i seguia cap al coll d'Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb l'esmetada via principal. Els murs, guarda-rodes i tota la resta d’altres elements de la Via romana de Capsacosta posen de manifest l'extraordinari treball de construcció realitzat uns dos mil anys enrere. L’únic tram de tota la Via del Capsacosta que s’ha conservat en molt bon estat transcorre entre Sant Pau Vell, al terme municipal de Sant Pau de Segúries (Ripollès), i el pas dels Traginers, a la Vall de Bianya (Garrotxa), amb una longitud total de 8 quilòmetres. Al llarg del seu recorregut es poden contemplar els trams empedrats de la via amb els elements relacionats directament amb la construcció del camí, com els desguassos d’aigua, la pedrera d’extracció per a la construcció de la via, ponts, reservoris d’aigua, hostals...


Sant Honorat i la Roca del Corb
A l’Alt Urgell, prop d’Oliana, al marge dret del Segre i a migdia de la serra de l’Aubenç, hi ha uns afloraments de roca conglomerada com altres que sovintegen al llarg del Prepirineu (Odèn, Canalda, Busa, Picancel,…) anomenades Moles o Roques del Corb i de Sant Honorat. Les Moles del Corb i Sant Honorat són un espectacular massís rocós de conglomerat situat sobre Peramola, prop de Siurana.  Amb una altitud moderada però ple de cingleres, canals, agulles, ponts de roca i camins equipats, presenta uns panorames de primer ordre i on es gaudeix una gran
tranquil.litat i aïllament. Malgrat l’abruptesa del paratge, des de temps ben reculats han estat habitades: ermites, cases embalmades i camins que travessen les canals i guanyen les cingleres. Es tracta de blocs de conglomerats on és necessari fer algunes grimpades i on hi ha algun pas equipat amb cadenes, però fàcil. Es tracta només de la pujada final a la Roca del Corb i baixar pel mateix lloc. La resta es bàsicament caminar i no tenir vertigen.
Durant l'ascensió es passa pel forat del Corb, un avenc a prop del camí. Es pot baixar al sot on hi ha l’estret forat de l’entrada a donar un cop d’ull. Aviat s'arriba al peu de l’agulla del Corb i, tot seguit, a la casa del Corb, curiosa bauma habitada fins principis del segle XX on podem veure encara les estances i fins i tot un forn de pa. Voltant les parets de la roca del Corb, s'arriba al trencall que mena al coll de Mu, i a la banda dreta amb unes senzilles grimpades es puja dalt de les dues roques; primer fins a la petita ermita romànica de Sant Salvador, la més xica del romànic català, i després al cim de la Roca del Corb. Les vistes sobre les Moles de Sant Honorat que hi ha al davant són realment impressionants. Podrem aprofitar aquesta excursió a la Roca del Corb en una de les properes etapes del GR 1 entre Peramola i Pallerols.


Cova Negra de Mata-Solana

Un altre punt atractiu de la ruta del GR 1 és poder visitar la Cova Negra de Mata-Solana. La Cova Negra del Montsec (o Mata-solana) es troba situada a la cara nord del Montsec de Rúbies, la vessant septentrional de la serralada, damunt de la Pinera de Perot, en el límit est del terme de Llimiana a la Vall de
Barcedana. Per arribar-nos-hi seguirem una part del camí que forma part del GR 1, la variant GR 1-4, que correspon al tram que va de l'Hostal Roig a Mont-rebei. La Cova Negra de Mata-Solana és una cavitat amb una única sala principal molt gran. La roca és calcària amb filtracions d’aigua, com correspon a totes les cavitats de la litologia del Montsec.
S’accedeix a la cova per un camí fàcil que surt d’un punt de la pista de Barcedana, està indicat per un senyal informatiu i una petita explanada on es poden deixar aparcats els vehicles. Un recorregut d’uns 15 minuts en pujada forta accedeix a la cova. Recentment ha estat aprovisionada d’esglaons i baranes de fusta en els trams més costeruts. A més, hi ha instal·lats dos bancs de fusta per descansar. La cova està inclinada en desnivell des de la boca d’entrada. El fons del seu interior es troba a un nivell inferior de 23 metres respecte l’entrada. La forma gairebé circular fa uns 70 per 60 metres. Per tant, si no fos per la llargària, hi cabria un camp reglamentari de futbol. La boca d'entrada fa 28 metres per 4 metres en forma de mitja lluna. El sostre queda molt alt, amb forma corbada còncava, té infiltracions d'aigua amb roques de diferents tonalitats, amb caiguda de formacions d'estalactites. El màxim del sostre pot arribar als 12 metres.


El Congost de Mont-rebei

El congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret.
Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres. Des de l'any 2005 el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.
Hi ha diferents itineraris en el congost. El camí clàssic és el que travessa tot el congost seguint els senyals del GR 1. La Mancomunitat de Catalunya va construir un camí de bast excavat a la roca de la paret oriental, denominada "Catalunya", per facilitar les comunicacions entre els pobles de la zona. Però l'any 1977 el camí quedà inundat per la crescuda de les aigües que provocà el tancament de la presa del pantà de Canyelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera en les que l'antic camí reneix, i en resposta a les reivindicacions de l'excursionisme català, la Unió Excursionista de Catalunya inicià la construcció d'un nou camí, 30 metres per sobre de l'antic i també excavat a la roca, inaugurat l' any 1982. El camí discorre per un pendent molt suau d'uns 7 kms. de llargada, i s'endinsa en el congost; un cop travessat, es pot allargar per ascensió continuada de pendent mitjà fins a Mas Carlets. Per creuar el barranc Fondo, que és l'accés al camí des del nord, es va construir un pont penjant. Tant l'accés nord com el sud són a més de 500 metres d'alçada, ja que el camí discorre més o menys a un mateix nivell. El GR 1 el recorre íntegrament.



EL POLO TÈCNIC DEL GR 1

La vocalia de Senders engega una nova aventura a partir del setembre: el sender de Gran Recorregut GR 1, El Sender Transversal de Catalunya (Empúries - El Pont de Montanyana), tot travessant Catalunya de llevant a ponent en dues temporades -igual que hem fet amb la Ruta dels Senders del 1714-, la primera
temporada (2017-2018) anirem des de l'Escala fins a Sant Llorenç de Morunys; i a la segona (2018-2019) assolirem El Pont de Montanyana, entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, poble limítrof amb l'Aragó.
Per celebrar aquesta nova aventura del GR 1, hem decidit fer uns polos tècnics amb un disseny de qualitat, amb la referència del recorregut, el logotip del GR 1 i l’escut del Centre Excursionista. En podeu veure una mostra a la imatge.

Si esteu interessats en adquirir un polo del GR 1 com aquest, podeu passar per secretaria i demanar-lo durant aquest mes de juliol. A secretaria hi haurà les mostres amb les 5 talles on us el podreu emprovar. Si vols un polo com el de la imatge, no deixis passar aquesta oportunitat. Passa per secretaria i fes la inscripció, fent constar nom, telèfon de contacte, quantitat de polos i les talles. Els polos s'entregaran a la secretaria del Centre a partir del mes de setembre. Tots els companys que facin la inscripció de la primera etapa del GR 1 se'ls entregarà en aquell moment (la inscripció quedarà oberta a partir del 4 setembre).



GR 1. D’EMPÚRIES AL PONT DE MONTANYANA. PROGRAMES

Aquest gran itinerari del GR 1 l'hem hagut de dividir en dos grans blocs, dues temporades, degut a la seva llargària i per la importància de fer-lo tot sencer fins als confins de Catalunya. La primera temporada (2017-2018), recorre la part oriental del GR 1 i consta d'onze etapes, des del poble de l'Escala, a la comarca de l'Alt Empordà, fins a Sant Llorenç de Morunys al Solsonès, província de Lleida, tot passant pels nuclis d'Orriols, Banyoles, Besalú, Oix, Sant Pau de Segúries, Ripoll, Alpens, Vilada, Berga i Llinars d'Aigua d'Ora. La segona part del camí (2018-2019) recorre la banda occidental del GR 1; arrenca des de Sant Llorenç de Morunys i finalitza al Pont de Montanyana, a l'Alta Ribagorça, després de deu etapes més. L'itinerari passa per nuclis com Cambrils, Peramola, Pallerols, Benavent de la Conca, l'Ametlla del Montsec, Àger i Corçà, amb incursions importants a diferents massissos per assolir alguns cims, com el cim de Sant Honorat, sobre Peramola; la Roca de Benavent i la Roca Roja sobre Benavent de la Conca; el Tossal de Mirapallars al Montsec de Rúbies; o la Penya de Sant Alís al Montsec d'Ares.
 


Temporada 2017-2018. L’Escala – Sant Llorenç de Morunys

Aquesta primera part consta d'onze etapes amb un recorregut total de 242 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell acumulat positiu de 8.300 metres i un desnivell acumulat negatiu de 7.700 metres aproximadament. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes per aquesta primera temporada: 



 
 
 


Temporada 2018-2019. S. Llorenç de Morunys – El Pont de Montanyana
 
Aquesta segona part consta també d'onze etapes amb un recorregut total de 200 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell acumulat positiu de 9.000 metres i un desnivell acumulat negatiu de 9.400 metres aproximadament. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes per aquesta segona temporada:



 
  
NORMES DE L’ORGANITZACIÓ 
 
1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es podran fer a la Secretaria del Centre de 6 a 9 del vespre, o bé a través del web del Centre mitjançant tarjeta de crèdit, i es tancaran el dijous abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.
2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.
3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.
4.- Per participar en qualsevol sortida o activitat és necessari estar en possessió de la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, s'haurà de contractar l'assegurança temporal a la secretaria del CET.
5.- En el cas que algun inscrit s'absenti el dia i hora de la sortida, sense haver-ho comunicat en dies anteriors, no se li podrà retornar l'abonament de l'autocar. La data límit serà el dissabte a les 13:00 hores.
6.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia. Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar.
7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.
8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.
9.- Les sortides que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.
10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.