11a etapa:          La Seu d'Urgell - Fórnols                   (19,440 km)

 

Diumenge, 18 de juny

Penúltima etapa dels Senders del 1714 amb un recorregut clàssic des de La Seu d'Urgell, capital de la comarca, fins al poblet de Fórnols, al peu de la Serra del Cadí. L'itinerari recorre per la banda sud-oest tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró seguint, pràcticament en tot l'itinerari, les traces del GR 7 (Els Ports-Andorra) i el GR 150 (Volta al Cadí-Moixeró), que van junts tota l'estona. En una ascensió pràcticament continuada, però fàcil, i amb una combinació de pistes, camins, corriols i senders, la ruta travessa les serres de Cantacorbs, de Marigues i la serra de la Bastida fins assolir el Coll de Creus, punt més alt de l'etapa, i on podrem gaudir de magnífics paisatges amb esplèndides 

La Seu d'Urgell i la serra del Cadí

panoràmiques de la Plana de la Seu i els Pirineus a la banda de Tramuntana, de la Serra del Cadí a la banda de llevant, i de les valls de Lavansa i del Verd i el Port del Comte cap a mitjorn. L'últim tram del camí des del Coll de Bancs, mig empedrat, ens durà finalment al nostre destí: el petit i acollidor llogarret de Fórnols.

Comencem l'excursió a l'aparcament que hi ha a l'avinguda del Camí Ral de Cerdanya (681 m) de la Seu d'Urgell, i sortim pel carrer del Portal de Cerdanya fins a la plaça dels Oms on trobem la Catedral de Santa Maria d'Urgell, l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya (s. XII). Girem pel carrer de Santa Maria i baixem pel carrer porticat dels Canonges, el carrer més antic de la ciutat i format per arcs de mig punt. Seguim per la placeta de Sant Miquel, carrers de la Font i de Sant Agustí, fins a sortir al Camí de la Palanca que seguim, tot davallant, fins assolir el Pont de la Palanca sobre el Segre (678 m). El creuem i girem a la dreta seguint les marques del GR 7; és el Camí d'Estaó, que va paral·lel al riu, i el seguim fins a Cal Torredà, punt on trenquem a mà esquerra, passant per les bordes de Nabiners, Gelabert i Fideuaire. Creuem el pont del riu Casanoves i girem de seguida a l'esquerra per un caminoi en franca pujada. Entrem a la vall de Casanoves avançant pel costat del torrent; comencem a pujar, en fort ascens, per la Serra de Cantacorbs fins assolir el Turó de Cantacorbs (1.008 m). Podem albirar una mica més avall, pel cantó de llevant, l'església preromànica de Santa Coloma, i cap al nord unes magnífiques vistes de la ciutat de la Seu i el Pirineu andorrà.

Seguim ascendint suaument per la serra de Marigues i assolim el Turó de Porredon (1.127 m). Avancem per la carena, amb suaus pujades i baixades per la serra de la Bastida, tot flanquejant per l'esquerra el Pui de la Bastida (1.314 m). Deixem a l'esquerra un camí que davalla al mas de Ca l'Antònia i seguim avançant recte pel Camí Vell de Sagàs.

Fórnols

Travessem diferents collets i comencem a ascendir més fort en direcció al Turó de les Forques, que deixem a la nostra esquerra. Ascendint en ziga-zagues, amb trams pedregosos de terra rogenca, el sender assoleix el Coll de Creus (1.437 m). Des del coll la vista és fantàstica, veiem a l’est el final de la Serra del Cadí, en direcció sud-est el poble d’Adraén, i cap el nord el Pirineu amb els pics de l'Orri i de Salòria. Descendim un xic i ascendim de nou per una pista que ens mena a la Casa de Coll de Creus (1.441 m), punt més alt de l'excursió. Seguim per un sender una mica pedregós en lleu baixada fins arribar al fons de la vall, en una zona molt més verda i humida on pastura el bestiar, i on trobem el riu Bona (1.191 m) que travessem. Passat el riu, el sender puja de nou i desemboca al Camí de Riu de Bona, que seguim a la dreta en franca pujada fent ziga-zagues, fins assolir el Coll de Bancs (1.384 m), cruïlla de carreteres; hi ha una àrea recreativa amb taules i una font.

Seguim la carretera C-462 a l'esquerra i a uns 150 metres, just al costat d’una barraca de pedra, s’inicia un camí en direcció est, és l’antic camí de ferradura que mena a Fórnols. Seguim aquest camí i creuem les Planes de Coll de Bancs. Una mica més endavant tornem a sortir a la carretera que seguirem a l'esquerra uns 200 metres fins que ja distingim el poble a la nostra dreta. Deixem la carretera i descendim a buscar una pista que travessa el serrat dels Artigons. Creuem el torrent de la Carrera i finalment arribem al pintoresc poblet de Fórnols (1.287 m), agrupat en torn a l'església parroquial de Sant Climent, sota la imponent serra del Cadí. Entrant al poble trobem un abeurador i una font que, se segons diuen, l'aigua que raja és molt bona. Final de l'onzena etapa dels Senders del 1714 (2ª part).

 

 

INFORMACIÓ DESTACADA

         

Dificultat:  **  (19,440 kms)  (+/- 6 hores)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.158 m) (- 553 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

DESCÀRREGUES

La Seu d'Urgell - Fórnols  

Full de ruta de l'11ª etapa, La Seu d'Urgell - Fórnols  

Track GPS 11ª etapa, La Seu d'Urgell - Fórnols

Àlbum de fotos 11ª etapa, La Seu d'Urgell - Fórnols       



Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

SENDERS. 18.6.2017.. De la Seu d'Urgell a Fórnols. El sol estaborneix els senderistes.. La temperatura és alta però l'astre rei és el protagonista d'avui. Ni un núvol, deuen jeure tots damunt la sorra, arran de mar, amb el vermut a la mà. Els arbres ens regalen l'ombra amb comptagotes i fem ruta per camins de pedres i pujades àrides. Som al desert llunànit català. Hi creixen uns cactus de floretes blanques, brillants i atapeïdes. De sobte, encetant un revolt, apareix un mar d'onades vermelloses i sorrenques amb tot de rocs blancs fent d'escuma: una meravella estranya, el coll de Creus -tots i cadascun de nosaltres n'arrossega una! Un cop dalt, a l'altra banda ens espera el verd, el bosc i el riu Bona i com ho sap, que n'és! Bona no, boníssima!!! Una parada per beure i menjar un xic. Avall per uns senders xafogosos i sense aire ens conviden a trescar en silenci fins a arribar al regal aquàtic, en el qual gairebé ens hi submergim. Amb els peus frescos i el cap clar, les botes trepitgen sense pes una drecera ascendent i en diagonal. Una font estratègicament col.locada per als caminants assedegats, ens espera a tocar del camp, sota d'uns pins, on dinem i algun, fins i tot, hi fa una migdiada. Amb la panxa plena i les cames descansades seguim un caminoi -emmarcat per dos murs baixets de pedra seca- cap al poblet d'arribada, entapissat de pinyes petites, que fan crec-crec, i fulles i tronquets. L'herba creix fresca on li sembla, sense ordre ni concert, salvatge. Fórnols, al fons damunt d'un turó, ens espera. Una senderiada molt i molt bonica! Gràcies senderaires!

 
    PROPERA ETAPA