Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Camí de la Sois en direcció a Campelles (Ripollès)

10 de setembre del 2016

2a etapa:   Els Prats de Rei - Vallmanya de Pinós       (26,340 km)
 
Diumenge, 23 d'octubre

Segona etapa de la temporada que ens portarà fins al llogaret de Vallmanya, dins del municipi de Pinós a la comarca del Solsonès. De fet, aquesta etapa transcorre per tres comarques: l'Anoia, el Bages i el Baix Solsonès. L'Anoia és terra de tradicions, de vida rural, de paisatge de petits turons, dels càlids colors del cereal, de terra llaurada i de petits poblets de pedra. En aquest marc, ens mourem des del poble de Prats de Rei fins a la serra de Castelltallat fent una petita incursió a la comarca del Bages.
Castell de Boixadors
Recorrerem poblets pintorescos com Seguers, amb la seva església romànica dedicada a Sant Pere i Sant Feliu, i Sant Pere Sallavinera, situat en un pla assolellat i envoltat de pins. Més cap al nord assolirem el Castell de Boixadors, esmentat al segle XI i encimbellat dalt d'un turó (un dels Cent Cims de la FEEC) en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d'accés a l'altiplà de Calaf.  Al costat, s'alça l'església avui anomenada de Sant Pere de Boixadors. El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols. Travessant la serra de Castelltallat, en direcció nord, entrarem a la comarca del Solsonès, província de Lleida, passant pel poble de Prades de la Molsosa, una petita vila closa situada dalt d'un turonet a 800 metres d'altura, amb la seva ermita romànica dedicada a Sant Ponç. Una suau davallada en el tram final de l'itinerari ens menerà cap a la riera de Vallmanya i el pintoresc llogaret de Vallmanya de Pinós.
Iniciem l'etapa al centre de la població dels Prats de Rei (604 m), al santuari de la Mare de Déu del Portal, del carrer del Mur. Seguim pel carrer de la Font, plaça del Dr. Pons i agafem el passeig Batlle Guixé que es converteix en un camí de terra en direcció a llevant: és el Camí de la Pujada del Pou que ens menerà al Prat del Grau (664 m), cruïlla de pistes. Seguim direcció nord-est en suau ascens cap a la Carena de Calbet. Passem pel mas Puigfarner i sortim a una altra pista que seguirem a l'esquerra. Ens tornem a desviar a la dreta en direcció a la serra de les Marietes. Deixem el mas de Cal Pepa a la nostra dreta (694 m) i tornem a girar direcció nord a buscar el poble de Seguers. Ara, en suau descens, travessem la Solana del Bosc i el torrent de Seguers per entrar tot seguit al petit nucli de Seguers (615 m), amb la seva església romànica (s. XII) dedicada a Sant Pere i Sant Feliu. Seguim direcció nord pel camí d'Aguilar de Segarra; travessem el Bosc del Miquel i en pocs minuts assolim el veïnat de la Querosa (601 m), que pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, i que aglutina
Prades de la Molsosa
un munt de masies, com Can Torretà, cal Pagès, Cal Soler... Girem a la dreta per anar a Cal Curtaire, i seguim un caminet que, després de travessar la riera de Sant Pere, ens mena a la vila de Sant Pere Sallavinera (583 m), al límit amb el Solsonès i el Bages; visita a l'església romànica de Sant Pere (s. XI).
Seguim avançant direcció nord; passem arran del cementiri de la vila i travessem la carretera N-141b. Tot seguit passem per sota de l'Eix Transversal (C-25) i de les vies del tren. Passem per Cal Piqué (596 m) i seguim el Camí de les Feixes per sobre del túnel dels Seguers. Passat un dipòsit, que deixem a mà esquerra, travessem la Solana de les Feixes i arribem a Cal Gironella (658 m), ja al veïnat de Boixadors. Seguirem ara el Camí de l'Estació de Seguers en clar ascens fins al Coll del Castell (807 m), on trobem la Casa Nova del Castell, en runes malgrat el seu nom. Sense pèrdua assolim el Castell de Boixadors (848 m), un dels cent cims de la FEEC, al costat del qual hi ha l'església de Sant Pere de Boixadors. Situat en un punt estratègic, és una talaia privilegiada dels paisatges de l’Anoia, el Bages i el Solsonès. Si parlessin, les pedres del castell ens explicarien un munt d’històries de cavallers medievals, comtes, barons, batalles de tota mena i llegendes misterioses. Davallem del castell i passem per la Bassa dels Moros. Deixem Vallcebre a mà dreta i continuem davallant fins al Pla de la Casa Nova (752 m). Tornem a remuntar la pista, tot passant per la font de Rentaculs, fins assolir el Coll de la Trilla (831 m), a la banda de ponent de la serra de Castelltallat.
Travessem la serra del Pal en suau ascens i arribem al nucli de Prades de la Molsosa (798 m), una petita vila closa situada dalt d'un turonet. Passem per davant de la seva ermita romànica de Sant Ponç. Seguim el Camí de l'Obaguer i en suau davallada assolim el turó de Picampolla. Seguim baixant per la pista deixant Ca l'Obaguer a mà esquerra fins que travessem la riera de Vallmanya i sortim a la carretera B-300 que seguirem en direcció nord-est fins a Cal Prat. Per darrera del mas seguim un camí que en pocs minuts ens mena al nostre destí: el llogaret de Vallmanya de Pinós (579 m). Destaca l'església romànica de Sant Pere de Vallmanya (s. X). Final de la segona etapa dels Senders del 1714 (2ª part).
 
 
INFORMACIÓ DESTACADA
         
Dificultat:  **  (26,340 kms)
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 691 m) (- 761 m).
Organitza: Vocalia de Senders.




DESCÀRREGUES

 




Publicat per la Vocalia de Senders a les 8:52 p. m.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)