SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2012 – 2013

Camins de Tramuntana
"dels nyerros als maquis"

Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca

Primera part:    Cap de Creus – Sant Llorenç de Cerdans*****

5a etapa.   Cantallops - La Jonquera   (24,970 kms)

L'extrem occidental de la serra de l'Albera, entre l'Alt Empordà i el Vallespir, lloc de pas de la Via Augusta

 

 

 

Diumenge, dia 10 de febrer

Després dels focs que l'estiu passat han assolat els termes municipals de l'Alt Empordà, el paisatge dels boscos cremats d'aquesta etapa dels Camins de Tramuntana ha agafat un dramatisme i una força espectaculars, amb inusuals panoràmiques. Com va deixar escrit Ernesto Sábato: "hi ha una certa bellesa en l’horror". Encara es pot sentir l'olor de suro cremat, però enmig d'uns boscos amb troncs negres i sòls emmascarats pels incendis, el verd comença a deixar-se veure a les suredes i, a poc a poc, ha anat guanyant perspectiva fins a apropiar-se del paisatge. Si el clima hi acompanya, aquest trist panorama quedarà superat en poc temps. No deixem que el paisatge desolador ens deixi desolats a nosaltres, no deixem que les cendres tenyeixin de cendra els nostres cors, i fruïm al màxim d'aquest tram espectacular pel l'extrem més occidental de l'Albera, entre dolmens, jaciments arqueològics i passos històrics.



Cantallops

Iniciem la caminada al proble de Cantallops (198 m), final de l'etapa anterior. Deixem el cementiri a la nostra esquerra i, enmig de l'aterrador paisatge que va deixar el gran incendi de l'Empordà el passat estiu, anem seguint el Camí de Santa Llúcia, tot travessant la serra de la Sureda. El corriol s’enfila pel vessant de ponent del serrat de la Sureda, oferint-nos precioses vistes sobre el castell de Bellaguarda, el coll de Panissars i Sant Julià dels Torts. Surant sobre la negra terra, arribarem a l'ermita de Santa Llúcia (432 m), on trobem la font de La Saula i la font Vella. Bon indret per esmorzar. Per aquest punt, travessa el GR 11, el qual seguirem ara en direcció nord, remuntant cap el Puig Forcadell (706 m), tot resseguint la base de la serra del Calze, fins arribar al Coll dels Fangassos (695 m), al peu del Puig Forcadell. Des del coll, descendirem cap a Sant Pere del Pla de l'Arca (575 m), on trobem les ruïnes d'una capella preromànica del segle X. Tot seguint part de la Carena de Can Conxa, i travessant el riu Llobregat d'Empordà, anirem descendint cap el poble fronterer del Pertús (Le Perthus) (271 m), bon indret per aturar-s'hi, i fer-hi un "anisette". El Pertús, municipi del Vallespir, és situat al límit amb l'Alt Empordà, damunt la serra de l'Albera. El poble, centre comercial i fronterer, s'estén a banda i banda de la carretera, al peu del fort de Bellaguarda.

Amb "l'anissete" al cos enfilarem cap el coll del Pertús (345 m), coll que connecta les comarques catalanes de l’Alt Empordà i el Vallespir. És el pas més baix i accessible de tota la serra de l'Albera i, des de l'antiguitat, el més concorregut —hi passava la via Augusta— i, modernament, l'únic obert al tràfic internacional entre la carretera de la costa i la del coll d'Ares. Seguim ascendint pel Camí del Pertús i passem pel Fort de Bellaguarda (408 m), a la nostra esquerra, fortalesa que dominava l'enclau fronterer del Pertús. Col·locat en el centre de la vasta depressió formada pels colls del Pertús i de Panissars, Bellaguarda ha jugat un gran paper estratègic en el transcurs dels segles. Seguim avançant en direcció sud i anem a buscar la serra de Panissars. Arribem al famós Coll de Panissars i al Jaciment arqueològic de Santa Maria de Panissars, on trobem les ruïnes d’un monestir-hospital benedictí medieval, el priorat de Santa Maria de Panissars, construït sobre una gran edificació romana, recentment descoberta i identificada amb la Mansio Summum Pyrenaeum (situada en el punt de trobada entre la Via Domitia i la Via Augusta). També hi ha l’antiga torre dels burots i un cementiri militar francès d’època moderna.



Castell de Bellaguarda

Seguim vers al nord per la carena de la serra de Panissars, fins arribar al Puig del Priorat (492 m). Descendim al coll del Priorat (458 m), i remuntem novament en direcció al Puig de la Parreguera (607 m), que deixarem a la nostra dreta. Tot seguit, passem a frec del mas de Fontcairada, situat en el coll dels Pomers (595 m), on també hi ha la font Fresca. Una nova i suau remuntada ens menerà prop del Coll del Teixó, des d'on descendim, tot creuant la coma del Còrrec de Sant Julià, a Sant Julià dels Torts (451 m) i el mas Pous (377 m), on l'enigma és saber si després de l'incendi resta quelcom dempeus. A partir d'aquí, seguim davallant pel Camí de la Viola i el Camí del Mas Llong fins a Can Pere Tonet (342 m), a mà dreta. Pels Planers de la Serafina, davallarem en direcció al poble de La Jonquera, que ja podem veure davant nostre. Travessem el Torrent de Querols per un pontet i entrem a la zona d'aparcaments de La Jonquera (116 m). Final de la cinquena etapa dels Camins de Tramuntana (1ª part).

 

 

INFORMACIÓ DESTACADA

Dificultat:  ***

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.230 m) (- 1.305 m).

 

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals:  Ramon Salvador i Quim Prunés

Full de ruta 5ª etapa, Cantallops - La Jonquera

Track GPS 5ª Etapa Cantallops - La Jonquera 

Àlbum de fotos 5ª Etapa, Cantallops - La Jonquera

Panissars, l'antiga frontera

Panissars, la més antiga frontera del Pirineu i el més assequible dels passos naturals que ofereix en el seu declivi cap al mar, és avui de difícil accés. Cal creuar el Portús -a l'estiu no és gens fàcil- fins a un desviament a l'esquerra que condueix al castell i al mític enclavament dels Trofeus de Pompeu, per les victòries de l'emperador a Hispània, l'any 71 abans de Crist. Després de passar la Jonquera, des de l'alt viaducte de l'autopista, pot contemplar-se la fortificació, ampliada i reformada per França al segle XVII, però és des de la N-II on millor s'aprecia la seva posició estratègica.  

Panissars ja va ser frontera en temps dels romans. Aquí acabava la Via Domitia, procedent de Roma, i començava la Via Augusta, en direcció a Cadis. Dos rètols grocs marquen el punt de trobada de les dues grans calçades imperials, entre restes barrejats amb els d'un priorat del segle XI. Un cartell en quatre idiomes il·llustra el visitant amb les distàncies totals d'ambdues vies i entre algunes estacions intermèdies: 4 milles romanes fins Deciana (la Jonquera), 12 fins Juncaria (Figueres), 27 fins Gerunda, 126 fins Tarraco, 158 fins Saguntum i 549 fins a Gades. Una milla romana equival a 1.481,5 metres.

La major llegenda del lloc és el pas d'Aníbal, amb els seus homes i elefants, en la guerra de Cartago contra Roma, cantada per l'historiador Josep Pella i Forgas en la seva antiga Història de l'Empordà. El cabdill africà va creuar el Pirineu més a l'interior, traçant un gran arc per evitar les guarnicions romanes d'Empúries i la costa, però entre les botigues de la vorera espanyola del Portús un carreró recorda el seu nom.

Prop del Coll de Panissars, que separa el Vallespir de l’Alt Empordà i per on passava el camí de Barcelona a Perpinyà, s’alçava l’antic priorat de Santa Maria de Panissars on hi tingué lloc la famosa batalla. La batalla, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d’Aragó. Els soldats del rei Pere III, en L'església del mar, evoquen la més cèlebre de les batalles medievals en Panissars, que Ramon Muntaner descriu amb vivesa en la seva Crònica. El 1285, els almogàvers van perpetrar una tremenda carnisseria sobre les tropes franceses, després de respectar el pas de la comitiva fúnebre del rei Felip l'Atrevit, mort al costat de Peralada en la seva croada contra Pere II el Gran. Com en altres ocasions, el rei de Mallorca havia donat suport a França, en lloc de al seu parent. Després de quatre segles com a frontera interna de la Corona d'Aragó, el fort de Bellaguarda va passar sota control francès el 1659, pel Tractat dels Pirineus. Espanya li va donar la rèplica amb el castell de Sant Ferran de Figueres, tan gran com inútil.

Passejant entre els fonaments mil·lenaris del recinte, la mirada se'ns va cap a la gran rasa oberta per les obres de l'AVE, fins a la boca del túnel al peu de la muntanya, que flanquegen a diferents nivells tres vies de comunicació: el Coll de Panissars , avui només creuat de través pels caminants de grans senders, la carretera general, que serpenteja els seus primers quilòmetres francesos per una escarpada gola fluvial i l'autopista, que, com les vies romanes, ha buscat una alçada propícia per als desplaçaments massius. L'extensa zona d'obres per la via fèrria d'alta velocitat ofereix l'aspecte d'una gran pedrera, que se suma a l'impacte visual dels polígons i àrees de serveis per a camions que s'estenen com una taca d'oli. A la dreta, la massa boscosa de la muntanya empordanesa fa oblidar per un moment els focs de fa uns anys, entre Capmany i Pont de Molins, fregant el bordell de l'antic balneari. A l'esquerra, les muntanyes de l'Albera comencen el seu descens des dels 1.000 metres cap als caps de Cerbère i de Creus.

A l'ombra del castell, hi ha un antic cementiri militar francès, en perfecte estat de revista. El rectangle de maçoneria, adornat per dos grans xiprers, conté 40 creus blanques, juntament amb altres tants túmuls de terra, lluint una escarapel·la tricolor i la inscripció "Souvenir Français", en record dels soldats enterrats des del segle XVII. Hi ha algunes làpides del segle XIX i la sepultura d'una nena de tres anys, adornada amb unes flors de roba. Al centre, el pal per la bandera. Des de La Vajol a Cotlliure, els exilis i morts de la Guerra Civil esperen l'homenatge adequat.  

El somni històric de Panissars alimenta la il·lusió de l'ambiciosa proposta a la Unesco de reconeixement de les dues vessants de l'Albera com a patrimoni de la humanitat. L'espai natural i històric que inclou Empúries i l'Alt Empordà és petjada viva del pas de civilitzacions i cultures.