SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2011 - 2012
TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA
Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)
12a etapa. Castellfollit de Riubregós - Santuari de Pinós
(14,390 kms). La Serra de Pinós, centre geogràfic de Catalunya
DINAR DE GERMANOR A L’HOSTAL DE PINÓS
Diumenge, dia 17 de juny
Emprenem, per fi, el tram final del GR 171 que ens conduirà a la Serra de Pinós. El Santuari de Pinós, punt final del GR 171, es troba situat dalt la carena de la serra del mateix nom, a més de nou-cents metres d’alçada, extraordinari mirador de les comarques de la Segarra, Solsonès, Bages, Anoia i el Pirineu al nord. És considerat el centre geogràfic de Catalunya i proporciona unes vistes magnífiques. Per allà, també hi passa el GR 7, amb el qual torna a confluir a l’inici del recorregut. Seguint la carena, el camí arriba al cim de Pinós, on la panoràmica és encara millor i hi ha instal·lada una rosa dels vents que assenyala les principals referències geogràfiques. En un dia clar es poden veure els Pirineus, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat…
L'autocar ens deixarà a Castellfollit de Riubregós (482 m), comarca de l'Anoia; aprofitarem per fer les últimes fotos del poble, amb les restes del castell de Sant Esteve (s. XI). Castellfollit de Riubregós és un poble d'origen medieval nascut en terres de frontera, a redós d'un castell que encara avui s'alça majestuós i emblemàtic entre les seves pròpies ruïnes. Quatre torres més formaven el conjunt fortificat. Dues d'elles, la Torre del Raval i la Torre del Ballester, encara en peu i aquesta última restaurada recentment. Sortim del poble per una pista paral·lela al riu Llobregós, que travessem de seguit per un pontet, i creuem la carretera C-1412a (Calaf - Ponts). Al cap de poc, girem a l'esquerra i anem pujant per un camí en direcció a la Solana de Matons. Sota nostre podem veure el Camí de Castellfollit a Cal Tonic, i un xic més amunt, les restes del castell de Taus (612 m).
Seguim ascendint pel camí de la carena de la serra de Cellers, i travessem el Torrent de Cal Tonic, o Rasa de la Teuleria (547 m), i arribem tot seguit al mas de Cal Tonic (593 m), que ens queda a mà esquerra. Des del mas, girem a la dreta i continuem ascendint suaument per la serra de Cellers fins a l'Hostal del Vent (655 m); a l'esquerra i sota nostre podem albirar el poble de Cellers (542 m), amb el seu castell. Seguim ascendint el camí carener cap a la Solana de Cal Tanyot (705 m); trobem algunes masies abandonades, i algun bonic lloc de repòs amb esplanades. El camí ramader és en algun punt un xic perdut pel mig del bosc, molt dens de pinasses. A la nostra esquerra, a uns 500 metres avall, podem veure la comunitat de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, esmentada per primer cop el 1038.
Davant de nosaltres, ja tenim la serra de Pinós; seguim pujant per la Solana del Maçana i davallem al mas de Grumau (726 m), des d'on girem a l'esquerra pel Camí vell de Calaf a Ardèvol. Arribem al Corral del Cap de la Serra (804 m), on girem sobtadament a la dreta en direcció al Santuari de Pinós. Passem a frec de la Torre de Castellanes (877 m) i arribem al vèrtex geodèsic de la serra de Pinós, al mateix camí carener (928 m), punt culminant de la serra. Seguim el camí recte, i al cap d'un quilòmetre arribem per fi al Santuari de la Mare de Déu de Pinós (905 m), amb la Creu de Pedra en primer terme, punt final de l'etapa i de la nostra llarga caminada pel sender GR 171.
El Santuari de Pinós està situat a 905 mts. d'altura sobre el nivell del mar i és el centre geogràfic de Catalunya. La seva capella data del segle Xlll, fou construïda pels templers i d'aquí el seu gran valor arqueològic i cultural. Molt a prop del santuari hi ha una Rosa de Quatre Vents que indica els quatre punts cardinals i des d'on podem albirar els Pirineus, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat, etc, les vistes són espectaculars. Al costat del santuari es troba l'Ajuntament de Pinós i l'Hostal de Pinós (preciós restaurant de pedra i fusta medieval) en el qual podem menjar bo i barat.
Dinar de cloenda. Per acabar la jornada en un ambient de germanor, com ja és tradicional, farem el dinar de cloenda de temporada a l’Hostal de Pinós, al costat del Santuari de Pinós. El preu del dinar, amb cafè inclòs, serà de 16 €, encara que, com sabeu, els qui heu vingut periòdicament a les etapes d'aquest GR 171 us sortirà molt més barat, segons el nombre d’etapes que hàgiu fet.
MOLT IMPORTANT: el període d'inscripció per aquesta etapa comença el dia 28 de MAIG i finalitza el divendres dia 8 de JUNY, teniu dues setmanes per fer les inscripcions. El divendres, 8 de JUNY serà l'últim dia d'inscripció i serà necessari confirmar l'assistència al dinar de germanor. A més, en el moment de fer la inscripció a la secretaria del Centre, s'haurà d'escollir un primer i un segon plats dels que us presentem al menú. Això és important, doncs s'ha de donar al restaurant el nombre de comensals i el menú triat amb alguns dies d'antelació. Si algú vol fer la inscripció de l'etapa a través de la web del Centre, ho podrà fer, però haurà de confirmar igualment l'assistència al dinar de germanor i triar el menú a la Secretaria del CET. Com sempre, en el moment de fer la inscripció només s’haurà d’abonar el tiquet d’autocar.
Dificultat: *
Desnivells acumulats aproximats: (+ 535 m) (- 170 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Santuari de Pinós, centre geogràfic de Catalunya
La serra de Pinós (que culmina a 931 m) forma l'eix en direcció NE-SW. Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers plegaments pirinencs, que constitueix un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat (rieres de Matamargó i de Vallmanya que unides formen la riera de Salo, ja al Bages, afluent del Cardener) i del Segre (afluents de capçalera de la riera de Llanera com els barrancs de Gangolell, de la Rovira, dels Molins, la rasa d'Ardèvol i altres torrents que aboquen les aigües directament al Llobregós, dins el terme de la Molsosa). El terme comprèn el poble de Pinós, cap de municipi, i les caseries d'Ardèvol, Matamargó, Vallmanya i Sant Just d'Ardèvol. Les comunicacions són molt escasses, només hi ha la carretera local de Torà a Ardèvol, que continua vers Pinós, des d'on enllaça amb la carretera de Calaf pels Quadrells i Castellfollit de Riubregós per Enfesta.
El municipi de Pinós limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages, al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l'Anoia, i a ponent amb Torà, de la Segarra. Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner (N), la Molsosa (S) i Llobera (NW). A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament (i antiga quadra) del terme de Pinós, en gran part estès a l'esquerra del riu, anomenat de Malagarriga.
El poble de Pinós (44 h el 2005), als vessants meridionals de la serra de Pinós, és centrat per l'església parroquial de Sant Vicenç de Pinós; les cases estan disseminades i encara que moltes són deshabitades, no s'han abandonat les terres de conreu. La casa del comú es troba a la vora del santuari de Santa Maria de Pinós, centre de devoció comarcal que s'alça als vessants septentrionals de la mateixa serra, a 904 m d'altitud, dominant una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny. L'església, sòlida construcció bastida en diverses etapes (la llinda de la portalada és del 1642), conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc. Prop seu hi ha una gran construcció senyorial i l'hostal. Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers (1808), el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers. Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada. Depèn de la parròquia de Pinós el petit barri de Cuiner, que formava part d'una antiga quadra dita de Matadeporros; hi ha una església que havia estat dedicada a sant Pere i sant Feliu i després a santa Llúcia.
El santuari de Pinós està situat a 940 mts d'altura sobre el nivell del mar i és el centre geogràfic de Catalunya. La seva capella data del segle Xlll, fou construïda pels templers i d'aquí el seu gran valor arqueològic i cultural. Quan arribeu a aquest punt us veieu enmig d'una rosa de quatre vents que indiquen els quatre punts cardinals i des del mateix podeu albirar molt lluny tant Montserrat com els Pirineus, les vistes són espectaculars. Al costat del santuari es troba l'ajuntament de Pinós i l'Hostal de Pinós (preciós restaurant de pedra i fusta medieval) en el qual podeu menjar bo i barat cada dia menys els dimarts.
Podeu accedir a Pinós tant si veniu des de Manresa com si aneu per Calaf (passats uns 6 kms) o des d'Ardèvol (entre Su i Torà). Si veniu des de Calaf, i un cop pres el desviament, la carretera és de tipus rural, sense limitació de carril i amb els esperats escampalls de fems o palla provinents de les masies, però té el gran encant de les vistes naturals i dels nombrosos revolts que enllacen fins dalt del santuari. Després d'arribar-hi i baixar fins a la cruïlla, podeu prendre direcció Manresa i seran moltíssims quilòmetres de revolts entre poblets abandonats i natura que s'està engolint el passat d'aquests mateixos pobles. És espectacular entrar dins d'un d'aquests pobles i veure com ets l'únic assistent a la plaça d'un poble on no viu ningú però que té la seva església, la seva cantina i les seves cases abandonades .... tot fantasmal, màgic. Especial atenció als molins vells del camí doncs les seves estructures i les seves pedres de molinatge estan en la seva gran majoria intactes, malgrat que abandonades. No hi ha cap trànsit (es pot veure algun cotxe de tant en tant, tant a diari com en cap de setmana) de manera que la conducció és relaxada i us permet fins i tot parar al mig de la calçada per fotografiar el que cregueu convenient, és tal la naturalesa que hi ha senyals de precaució de cérvols.
*
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada