SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2011 - 2012
TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA
Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)
4a etapa. Sant Jeroni (Móra d'Ebre) - La Figuera (26,660 kms).
De la Ribera d'Ebre al Priorat, per les terres del vi.
Diumenge, dia 13 de novembre
L'autocar ens deixarà a la carretera que prové de Móra d'Ebre, i a tan sols 1 quilòmetre del Santuari de Sant Jeroni, lloc on vem acabar l'etapa anterior (256 m). En aquest punt trobem el GR 171 i el seguim en lleugera baixada cap a la vall de Roians. Deixem a l'esquerra el camí de la vall de Chies, el GR va per la pista principal i deixa masets i pistes secundàries als dos costats. Travessem el barranc de Perles, on trobem una nova cruïlla de pistes. Més endavant, passem entre dos espectaculars tallats de roca i el barranc de l'Esperancet. Ja podem veure, davant mateix, el riu Ebre, senyorial i cabalós, prop del poble de Garcia, lloc on ens dirigim.
 |
| L'Ebre al seu pas per Garcia |
Ara, el GR baixa pel barranc de Roians i passa sota la via del tren. A l'esquerra, hi ha la derivació del pas de barca de Garcia. Arribem finalment al riu Ebre (70 m). Hi ha la possibilitat de travessar l'Ebre pel famós pas de barca, és una variant del GR 171. No obstant, les marques principals del GR travessen l'Ebre pel passadís per a vianants que hi ha al pont de la via del FFCC. Un cop travessat l'Ebre, salvem el riu Siurana, afluent d'aquest últim, pel pont de la carretera C-230. Per l'avinguda de la Ribera entrem a la població de Garcia (70 m). El topònim, ben curiós per cert, d'aquesta vila, bastida sobre un poblat ibèric, sembla remuntar-se a l'aràbic "Carçeia" que surt esmentat l'any 1153. Al capdamunt de la vila s'alcen les restes de l'antiga església parroquial de la Nativitat de Déu, destruïda durant la guerra civil. Seguim el GR pel carrer del Centre, carrer Major, Plaça Catalunya, i sortim pel carrer de la Gatera. Passem per davant del cementiri de Garcia, que ens queda a l'esquerra del camí, i seguim la pista que mena cap el barranc del Rec de Bas.
 |
El GR 171 prop de La Figuera |
Trobem diverses bifurcacions del camí, portant sempre direcció nord-est, fins arribar al llit del barranc, que travessem en uns 250 metres. Sortim a la carretera de Garcia que ens portarà al poble d'El Molar. Deixem a l'esquerra del camí el mas de Pinyol i el mas del Severino i entrem a la població d'El Molar (250 m), situat a la vall del riu Siurana, comarca del Priorat. L'església parroquial, dedicada a Sant Roc, és d'estil neoclàssic. En el municipi es descobrí, l'any 1930, el primer jaciment hallstàttic de Catalunya amb el poblat i la necròpolis. Sortim d'El Molar per l'anomenat camí de les mines, on hi ha les instal·lacions d'unes mines abandonades. Travessem la carretera T-730 d'El Molar a El Lloar i passem a frec de les runes de l'antic mas Joaneta, a l'esquerra del barranc dels Tortells. Anem pujant pel camí, guanyant alçada progressivament; passem sota una línia d'alta tensió i deixem a l'esquerra l'accés a uns repetidors. El GR continua pujant fins arribar al Mirador del Priorat de la Serra de la Figuera, des d'on podem albirar una extensa panoràmica: els pobles de la Morera de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Torroja, i les serres del Montsant i de Prades.
Finalment, arribem a la vila de La Figuera (575 m). Passem per davant del cementiri i entrem a la població pel carrer del Fossar Vell i la Plaça de la Vila. Població que pertany a la comarca del Priorat, La Figuera és un poble enlairat i amb molt bona vista. Fou emmurallat i fortificat i encara es conserva algun llenç de la muralla. L'església parroquial de Sant Martí data del segle XVIII, és de grans dimensions i es construí en la zona més enlairada damunt de l'antiga estructura defensiva, dita el Castell. A 1 quilòmetre al nord-oest del poble es troba l'ermita de Sant Pau, a 635 metres sobre el nivell del mar. Final de la 4ª etapa del GR 171.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 760 m) (- 420 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Garcia és un municipi de la Ribera d'Ebre, estès a banda i banda del riu, a la seva confluència amb el riu de Siurana, al sector N de la cubeta de Móra. Garcia limita a tramuntana amb Vinebre (aigua amunt del pas de l'Ase) i la Torre de l'Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova (pel caminal de les Planes) i Móra d'Ebre (pel caminal de la Partició de Garcia), i a ponent amb Ascó. Al N del terme, el territori és accidentat a l'esquerra del riu per la serra del Tormo (523 m al cim homònim), que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l'Ase i que és continuada a la dreta de l'Ebre per l'alineació que culmina a la tossa de l'Àliga (484 m), al límit amb Ascó. Aquestes alineacions muntanyoses són com una prolongació vers el SW de la serra de la Llena i de la serra de Montsant.
El terme és situat a tramuntana de la cubeta de Móra a banda i banda de l'Ebre, a la seva confluència amb el riu de Siurana. El territori és solcat per diversos barrancs que tributen directament a l'Ebre, com el de Comes Llargues, el dels Morers i el del Rec de Valls, a l'esquerra del riu, i el barranc del Foc i el dels Poiassos a la dreta. Algunes partides del terme són les Tallades (on hi ha el Mas de les Tallades), els Arguetans (prop de la ribera de l'Asmà) i els Presseguers (on hi ha el Mas de Tarragó).
El terme comprèn la vila i cap de municipi de Garcia, la caseria del Mas de Senier i el santuari de Santa Magdalena. El terme és travessat per la carretera C-12, que aigua avall del riu entronca, a l'altura de Móra la Nova, amb la carretera N-420 de Tarragona a Gandesa. El tram Garcia-Mora la Nova data del 1917 i el 1926 s'inaugurà el pont sobre el riu de Siurana. De la vila surt una carretera en direcció NE, al Molar, que data del 1926. El ferrocarril de Barcelona a Madrid travessa el terme i té estació (1922) a la dreta de l'Ebre; tanmateix, no és en servei ja que les comunicacions fan més senzill utilitzar la de Móra la Nova. Encara funciona la barca per travessar l'Ebre.
La vila de Garcia és emplaçada als vessants d'un turonet (73 m) a l'esquerra de l'Ebre, entre aquest riu, el barranc del Rec de Valls i el riu de Siurana, anomenat aquí la Riera. Les cases s'esglaonen per carrers desnivellats. Són coronades pels xiprers del Calvari i per l'església parroquial i arriben prop de les aigües de l'Ebre. A la part més alta hi ha el nucli antic de la població. El lloc, segons Madoz, fou reedificat vers mitjan segle XVI. Tot i que no era emmurallada, s'entrava a la vila per tres portes. L'església parroquial antiga, que va ser molt destruïda el 1936, era dedicada a la Nativitat de Déu; en l'actualitat no té culte i resta abandonada, molt malmesa. El més important que contenia i que es perdé era el retaule que havia pertangut a la cartoixa d'Escaladei. Pintat a l'oli sobre taula, segons Ruy Fernández, era de Francesc Ribalta. La nova església parroquial va ser començada el 1949.
La vila restà fortament destruïda durant la Guerra Civil de 1936-39 ja que era propera al front on es lliurà la llarga batalla de l'Ebre. Després de la guerra, les cases mig enderrocades de la part alta s'abandonaren i la vila moderna es formà en la part més baixa del turó. Posteriorment, algunes cases destruïdes van ésser adquirides i restaurades per estiuejants.
Al lloc de Garcia, segons Carmel Biarnès, hi hagué antigament un poblat ibèric mentre que hi ha testimonis d'un hàbitat romà a la partida dels Planassos, a la dreta de l'Ebre. Els sarraïns reocuparen l'indret de l'antic poblat ibèric. El lloc aleshores depenia del valí de Siurana, però Garcia aconseguí d'independitzar-se i, fins i tot, d'adquirir a l'esmentat valí els termes de Falset i de Pradell. Garcia fou conquerida en temps de Ramon Berenguer IV per Arbert de Castellvell. El 1156 Ramon Berenguer IV, Guillem de Castellvell, Arnau de Sarrià i altres nobles donaren al monestir de Poblet llur hort i el Mas de Bas del terme de Carcheia (aquest Mas de Bas, també dit del Severino, és prop del poble del Molar, antic agregat de Garcia, que a la primeria del segle XIX esdevingué municipi independent de la comarca del Priorat).
El castell de Garcia, juntament amb els de Tivissa, Móra i Marçà, tots els quals havien tingut els sarraïns, fou donat en feu a Guillem de Castellvell pel rei Alfons el Cast, el 1174. Abans del 1309 el lloc de Garcia era de la senyoria de Galceran d'Artesa. Posteriorment, Garcia passà a formar part de la baronia d'Entença, de la qual esdevingué una fortificació important, i del comtat de Prades. Diu Biarnès que les 37 cases de moriscs que hi havia el 1610 no sofriren l'expulsió gràcies a la protecció del bisbe de Tortosa, Pedro Manrique, com consta en document expedit pel notari de Tortosa Melcior Jaume Montfort el 24 d'agost d'aquest any. El lloc formà part del corregiment de Tarragona.
*
**
*
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada