Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Seguint el Camí Vell de Garraf (GR 92)

12 de gener de 2010

SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2011 - 2012

  TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA



Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)


3a etapa.   Gandesa - Sant Jeroni (Móra d'Ebre) (22,950 kms).
La serra de Cavalls de punta a punta.  

Diumenge, dia 23 d'octubre

                                                               Punta Redona i Roca del Pebre
Iniciem aquesta tercera etapa a la localitat vitícola de Gandesa, capital de la Terra Alta, famosa pel seu Celler modernista. Trobem les marques de GR 171-3, variant del 171, prop de la carretera C-235, de Gandesa a Tortosa, les quals seguirem un tram del recorregut inicial fins trobar el GR 171 al barranc de la Fonteta. Arribem a la Fonteta, zona d'esbarjo al peu de la majestuosa serra de Pàndols, prop de la carretera C-235 de Gandesa a Tortosa. Seguim durant uns minuts la variant GR 171-3 en direcció sud-est fins a trobar el punt de confluència amb el GR 171, just on el vem dixar l'etapa anterior; el seguim en direcció nord cap a la serra de Cavalls. El GR puja per un camí perdedor, cal cercar els millors passos. A l'esquerra, trobem el camí a Sant Marc i la Mola d'Irto, a la dreta la serra de Cavalls. Es creua el tàlveg del fons de la vall per la vora d'unes vinyes i es remunta per l'altra vessant a buscar el punt més alt de la serra, la Punta Redona (659 m), vèrtex geodèsic. És el portell de la serra on encara es poden veure refugis i trinxeres de la guerra del 36; la panoràmica des d'aquest punt sobre la comarca de la Terra Alta és extraordinària. La serra de Cavalls és la continuació nord-oriental de la serra de Pàndols, separa els termes del Pinell de Brai (Terra Alta) dels de Gandesa i Benissanet (Ribera d’Ebre) i va ésser escenari de violents combats durant l’ofensiva de l’Ebre de la guerra del 1936-39.

El GR  comença a  davallar. Després  de passar un coll, tornem a trobar la variant GR 171-3, que per una pista a l'esquerra va recte cap a Gandesa. Agafem una pista a la dreta i entrem a la Vall de la Torre, davant mateix podem albirar la Roca del Pebre (450 m), punt més alt de la serra. A l'esquerra del camí tenim el mas Cervelló situat al peu d'una gran torre del temps de la Reconquesta, que dóna nom a aquesta vall. El GR davalla fortament cap el barranc del Vall de la Torre. Passem el mas de l'Albarès, i de seguit arribem al riu Sec, que seguim avall a la dreta. Passem per un antic molí a l'esquerra del camí, i deixem el riu Sec per pujar cap a la carretera N-420 (260 m), de Móra la Nova a Gandesa. Seguim la N-420 cap a la dreta durant uns 700 metres aproximadament i la deixem per agafar un camí a l'esquerra que, tot pujant, ens menerà a un coll. Deixem a l'esquerra de la pista la font de Grunes i més endavant, el mas del Pantoniet. Finalment, arribem al coll (340 m) on hi ha una bifurcació de pistes.
Ermita de Sant Jeroni
Després de passar per un altre collet, el GR davalla al santuari i àrea d'esbarjo de Sant Jeroni (260 m). Situat en una esplanada als peus de la Picossa (499 m), Sant Jeroni acull l'ermita de Sant Jeroni i l'església de Santa Madrona. Ambdues són esglesioles reformades en època barroca, amb contraforts laterals i amb les parets pintades enterament de blanc, color que les fa ressaltar sensiblement del seu entorn. En aquest lloc es celebren cada any dues trobades populars dels veïns de Móra d'Ebre. Entorn de Sant Jeroni es troba un jaciment geològic, ric en fòssils, que és un referent per als geòlegs. Seguim per la pista davallant en direcció a la població de Móra d'Ebre, obtenint des d'aquí molt bones vistes de la Cubeta de Móra i de les serres de Montsant, de Llaberia, de Montalt, de Pàndols i de Tivissa. Al cap d'un quilòmetre arribem a una cruïlla de pistes, punt final de l'excursió i on ens recullirà l'autocar, final de la 3ª etapa del GR 171.

Dificultat:  **
Desnivells acumulats aproximats:  (+ 725 m) (- 850  m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.






Gandesa, terra de sang
Bella i rica en història, la comarca fronterera entre Terol i Tarragona
 

Penyals, barrancs i abruptes serres se succeeixen a la comarca de la Terra Alta i els seus voltants. Som al sud de Tarragona, i l'Ebre, prop ja del final del seu recorregut, és el gran protagonista a tota la zona.
Les vinyes, oliveres i fruiters envolten les llomes i ordenen la visió de les extenses planes de luvió que es dibuixen en l'horitzó. Penyals, barrancs i abruptes serres se succeeixen a la comarca de la Terra Alta i els seus voltants. Som al sud de Tarragona, i l'Ebre, prop ja del final del seu recorregut, és el gran protagonista a tota la zona. Des de les altures de les serres de Pàndols i de Cavalls es dominen amplis panorames cap a l'est que fan possible seguir les últimes etapes del seu curs, els meandres que traça i les hortes que va deixant al seu pas.
Celler de la Cooperativa Agrícola de Gandesa

Al sud, els Ports de Beseit ofereixen el fort contrast de les seves intricades muntanyes. Hi ha molt de conèixer: ruïnes ibèriques, castells templers, palaus renaixentistes, esglésies romàniques i gòtiques i edificis industrials de bella traça modernista. Els seus pobles tenen una llarga història i una intensa activitat centrada en l'agricultura i la comercialització dels productes del camp, especialment el vi. En molts d'ells està present l'empremta deixada per la batalla de l'Ebre, un dels episodis més dramàtics de la Guerra Civil.
Gandesa és el nucli urbà més important de la zona. Al centre-en l'entorn de la plaça i el carrer Major-, on està concentrat el seu patrimoni monumental, es poden contemplar la bella església de l'Assumpció, amb portada romànica, decoració morisca, finestrals gòtics i una destacada torre barroca, l'antiga presó , l'edifici de traça gòtica que va ser Casa de la Vila i diversos palaus, entre els quals destaca el dels barons de Purroi.
A la sortida de la població, hi ha un edifici que no passa inadvertit. Es tracta del Celler de la Cooperativa Agrícola, on s'elaboren els vins i olis, una construcció en la qual l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, va bolcar imaginació i estètica: les seves torretes exteriors, els adorns en rajola i ceràmica i la utilització del maó en portes, finestrals i voltes interiors fan d'ell una obra mestra de l'arquitectura industrial modernista. Davant del Celler es troba el Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre. Engegat i mantingut per voluntaris locals, l'institut reuneix testimonis gràfics i sonors d'aquest episodi de la Guerra Civil que es va desenvolupar en l'entorn de Gandesa i que va obligar la població a evacuar les seves cases al començament d'agost de 1938. A les aules del que va ser l'escola es poden veure fotografies, llibres, revistes, cartells, uniformes, material de guerra i un audiovisual sobre la cruenta lluita que va tenir lloc entre el 25 de juliol i el 16 de novembre pel domini de les ribes d'aquest tram baix de l'Ebre i que va acabar amb la victòria de les tropes franquistes.
Conegudes cançons del moment, com la que té per lletra «encara que tirin el pont i també la passarel.la, em veuran passar l'Ebre en una barqueta de vela» , ressonen entre les parets del petit edifici del centre. Tot el terme municipal de Gandesa apareix sembrat de records de la batalla-alguns situats en paratges impressionants-que afegeixen un interès especial al recorregut. A uns cinc quilòmetres de la població, en direcció a Alcanyís, al costat de les ruïnes d'una necròpolis ibèrica, s'aixeca al Coll del Moro un monòlit que recorda la presència en el lloc del general Franco, a mitjans d'agost de 1938, per inspeccionar el curs de les operacions, uns metres més endavant apareix una torre circular que forma part del poblat ibèric, datat entre els anys 800 i 500 abans de Crist, a qui corresponia la necròpolis. La visita mereix també la pena per les magnífiques vistes que es tenen des del lloc. Però els escenaris més esglaiadors es troben a la serra de Pàndols, prenent la desviació a la Fontcalda a la carretera que va de Gandesa a Tortosa. El bell santuari neoclàssic d'aquest nom està situat al fons d'un congost, al costat d'un balneari d'aigües termals. Va ser aquí on les tropes franquistes van iniciar l'avanç cap als alts de la serra en els que resistien les forces republicanes, compostes en bona part per l'anomenada 'quinta del biberó', joves de menys de 18 anys.
Punta Redona a la serra de Cavalls
Per arribar a la Punta Alta, coneguda com la cota 705, cal retrocedir i prendre una pista forestal que passa per l'ermita de Santa Magdalena i puja fins al lloc on un monument recorda als morts en la guerra. Es tracta d'un cub de ciment amb un colom de la pau en relleu i una llegenda: 'A tots els que van combatre en la batalla de l'Ebre'. Precisament, en aquest enclavament van perdre la vida un gran nombre d'homes d'ambdós exèrcits, una tragèdia que ni tan sols l'impressionant paisatge aconsegueix minimitzar. Cap a l'est, es contempla el curs de l'Ebre i els pobles de la plana fins a la desembocadura, al sud-est, el mar de pics rocosos dels Ports de Beseit que apunten entre pins, i, al nord, l'abrupta serra de Cavalls.
En altres poblacions de la comarca, els records de la batalla estan també presents. El més patent és al 'poble vell' de Corbera d'Ebre, un conjunt de ruïnes descarnades on un grup d'artistes catalans han deixat en l'Abecedari de la Llibertat poemes i obres de denúncia de les guerres, germen d'un futur museu sobre la pau. Entre les destrosses produïdes pels bombardejos i combats, destaca fantasmal la torre barroca de l'església de Sant Pere. Però l'entorn del riu, la Terra Alta i els seus voltants donen també oportunitats a un turisme més festiu. Hi ha poblacions de traçat medieval com Batea, que conserva les portes de la muralla, carrers amb arcades, una bella església barroca i neoclàssica dedicada a Sant Miquel i diversos edificis civils de pedra de cadirat. També Vilalba dels Arcs, molt propera, compta amb una plaça porticada, restes de les antigues muralles i les portes d'accés, l'església de la Mare de Déu de Gràcia-d'època templera-i, sobretot, la interessant església de Sant Llorenç , iniciada el gòtic i amb elements renaixentistes i barrocs.
Miravet
En la Fatarella, l'arquitectura popular del seu intricat casc antic es complementa amb la presència de dues bones esglésies renaixentistes: la parròquia de Sant Andreu i la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia . Cal no oblidar els paisatges de la zona, especialment el tram que va des de Flix a Mora d'Ebre, on la llera fluvial discorre encaixat entre vessants mig cobertes d'una frondosa vegetació de cultius en terrasses i arbres de ribera. Els beneficis de l'aigua s'evidencien per tot arreu. Encara queden, a la zona sud d'aquesta ruta, dues poblacions de gran interès. A El Pinell de Brai es pot veure un grup de cases penjades a la roca a la vora d'un precipici que competeixen en presència amb la torre de l'església parroquial de Sant Llorenç, destacant sobre el retorçat traçat del seu nucli medieval. Però l'edifici més interessant és, sens dubte, el Celler, com el de Gandesa, una obra de Cèsar Martinell amb espectaculars arcs líptics i un magnífic fris de ceràmica que representa escenes sobre la verema i la recollida i elaboració de l'oli.
El millor fermall final ho posa Miravet. L'estampa del poble antic encastat contra una vessant de roca vermella, a la vora de l'Ebre i coronat pel seu castell, és una de les més belles imatges del recorregut. Tant la fortalesa com l'església renaixentista deuen la seva estructura actual als templers que van ser senyors d'aquest territori. En el recorregut pels carrers estrets i costeruts de Miravet es descobreixen una drassana del segle XI, arcades mudèjars, un antic molí d'oli, tallers de terrissa i un esplèndid panorama del riu, amb els seus meandres rivetats de boscos. Encara queda una última atracció en aquest poble: el pas d'una riba a una altra de l'Ebre en una barca impulsada per la pròpia corrent.

*
*

*
*