CENTENARI DEL CENTRE
EXCURSIONISTA
DE TERRASSA
El Centenari de la nostra Entitat
Normalment, quan fem anys, tenim tendència a mirar enrere i fer balanç. I a reviure les emocions que els records ens porten. És natural. Els aniversaris són horitzons artificials i arribar a un d’aquests horitzons és com arribar a un coll. El cim queda més amunt i cal seguir la caminada, però qui s’està de mirar cap avall i veure el camí que s’ha recorregut? Qui no ha pensat alguna vegada, a mitja pujada esgotadora, “va, de moment arribem al coll”?
Fer cent anys és assolir una fita important. Una carena molt alta a la que pocs han arribat. I el desig de mirar el camí recorregut i sentir-se’n orgullós és tan legítim com necessari. Des d’aquestes alçades podem observar el terreny i recordar els indrets bonics pels que hem passat, les parades que hem fet, els passos difícils que hem hagut de superar i les marrades que hem hagut de fer per arribar fins aquí.
Però no podem encantar-nos gaire estona mirant avall. El futur ens espera i s’acosta tan ràpidament com s’allunya el passat. Aquest mirador privilegiat és un bon lloc per aturar-s’hi i fer-hi un mos, però no hem de perdre de vista que el camí continua i que, a diferència de l’ascensió a una muntanya, la vida del Centre no té un cim per coronar. No hi ha una cota màxima on puguem considerar que s’ha assolit l’èxit. Després del Centenari el Centre trobarà nous reptes que seran tan estimulants com els que fins ara s’han aconseguit... O més.
Ara és hora de fer parada i recuperar forces. En aquest butlletí especial hi trobareu el programa d’actes amb els que celebrarem aquest aniversari tan especial. Com podreu veure, aquesta celebració s’allargarà tot un any i hi ha previstes activitats prou diverses com per reflectir la dimensió polièdrica de la nostra entitat.
I passarà l’any i el Centre continuarà fent camí. I, així com ens mirem el mapa i estudiem el terreny quan, en una ascensió, ens aturem a esmorzar, el Centenari també és un bon moment per pensar quin Centre volem per als propers cent anys. I el que ara somiem és un Centre actiu, que ofereix serveis als seus socis i sòcies, però també a la resta de ciutadans. Un Centre acollidor, amb caliu: un bon punt de trobada. Un Centre compromès amb el país, amb la Natura, amb la justícia... Un Centre treballador, que busca i aporta solucions als problemes de la ciutat i dels seus entorns. Un Centre integrador que serveixi de porta d’entrada al coneixement del nostre país, la nostra cultura, la nostra manera de fer. Un Centre crític, en el qual les persones associades no dubten a fer saber les seves opinions i les seves sensibilitats als qui el dirigim. Un Centre, en definitiva, del que ens puguem sentir orgullosos.
Per fer aquest cim, per arribar a aquest ideal, ens caldrà imaginació, encert i una mica de sort. Però caldran, sobretot, els milers de grans de sorra que entre tots hi podem aportar. Perquè el Centre sempre serà justament això: la suma de totes les persones que en formem part.
S’acaba la festa?
Sembla mentida, però ha passat tot un any des que entre uns quants presidents del Centre, vam apagar les espelmes del pastís del Centenari. Ha passat un any i hem trescat els 222 km del camí dels Nyerros, escoltat les sàvies paraules del professor Wagensberg o del Jaume Aulet. Hem pogut admirar les fotografies que van fer els que van crear el nostre Centre Excursionista i hem portat la Flama de la Llengua Catalana des de Prada de Conflent fins a Montserrat. Hem tingut l’oportunitat de seguir les exploracions espeleològiques dels pioners d’aquesta ciència-esport, hem esquiat de nit il·luminats amb torxes i hem pogut gaudir dels dibuixos de l’Eugeni Sierra i de les obres d’alguns dels artistes de l’entitat. Hem volat amb globus a la plaça Vella, brindat amb el cava del Centenari, portat el Penó de la ciutat i rebut força reconeixements, entre ells la Creu de Sant Jordi. Són només alguns exemples –la llista completa va omplir tot el butlletí d’ara fa un any– de les activitats extraordinàries que entre tots i totes hem tirat endavant amb la il·lusió de celebrar el nostre Centenari i amb el desig de projectar el Centre cap a la nostra ciutat. Moltíssimes gràcies per haver-ho fet possible.
S’acaba l’any del Centenari i s’acaben les celebracions. Abans ens queda, però, el fi de festa, la traca final. Per acabar de manera digna aquesta efemèride tan important per a nosaltres proposem dues activitats que defineixen l’esperit del Centre: una d’esportiva, l’ascensió simultània a cent cims de la línia fronterera que separa els estats de França i d’Espanya però que manté unit el poble català, i una de cultural-social-festiva en la que podrem gaudir de la nostra cultura popular, escoltar bona música, saber una mica més de la història de l’excursionisme, destapar alguna sorpresa en el nostre local social i acabar tal com vam començar: amb un sopar popular a la fresca, davant del Centre, sota la porxada que cada dia ens fem una mica més nostra. Mireu el web del CET, escolliu el vostre cim, reserveu-lo i anem-hi l’11 de setembre. I apunteu-vos a l’agenda el 17 per passar la tarda i el vespre en companyia dels que compartim les mateixes passions: el nostre país, la nostra cultura, la natura i la muntanya.
Quan alguna cosa s’acaba se’ns desperta la nostàlgia d’allò que queda enrere. És un sentiment de pèrdua per allò que no tornarà. Però en aquest cas podem estar tranquils. Alguns dels projectes que s’han iniciat aquest any no s’han pogut acabar i, per tant, en els propers mesos anirem revivint l’esperit del Centenari. Editarem un Arxiu especial que recollirà els actes de celebració d’aquest darrer any, es renovarà la taula d’orientació del Montcau –que porta força feina ja que cal corregir la situació d’alguns dels punts que indica– i es publicarà el llibre amb la Història del Centre que, a causa del rigor amb què s’està redactant, necessita més dedicació de la que vam preveure quan vam iniciar aquesta tasca. No patiu, ens queden encara uns quants tastets del Centenari. La festa continua!
La Junta del Centre Excursionista de Terrassa
*
*
Butlletí especial del Centenari
Clica a la imatge per descarregar-te el Butlletí Especial del Centenari del CET.
El GR del Centenari: Camí dels Nyerros
Amb la idea que el centenari no s'acabés el 10 de setembre de 2011, amb la idea d'obrir camins que ens ajudin a conèixer la nostra terra i la nostra història, hem volgut crear un nou GR. Però no ens servia un camí qualsevol. Volíem un camí carregat d'història. Un camí que ens vinculés encara més al país. Un camí que ens fes descobrir alguns dels infinits racons preciosos de Catalunya i que ens parlés d'alguns dels fets que ens fan ser com som. Per aquests motius hem triat seguir el Camí dels Nyerros. Camins secrets que seguien els bandolers d'aquest bàndol per refugiar-se a la baronia de Nyer, en territori ocupat per França, quan els temps aquí, al Principat, eren massa difícils. No voldríem acabar sense agrair la feina feta per la Vocalia de Senders i per tantes persones que voluntàriament ens han regalat el seu temps per fer possible que el Camí dels Nyerros, el GR del Centenari, sigui una realitat que travessi les fronteres de la nostra celebració i guiï tothom que ho desitgi per aquest sector del nostre país.
Informació sobre el GR del Centenari, Camí dels Nyerros
Projecte CENT ANYS - CENT CIMS
Una de les propostes plantejades com activitat del Centenari ha estat l’ascensió a Cent Cims del Territori Català. De la dita de la Vocalia de Senders ("Les muntanyes uneixen, els homes divideixen") va sorgir la idea d’ascendir els cims que conformen la línia fronterera entre les administracions de França i Espanya i, d'aquesta manera, simbolitzar les muntanyes com el nexe d’unió entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud, de les dones i homes, terres, cims, rius i valls, sota una llengua comuna que és el tret definitori d’un país a ambdues vessants pirinenques.
En un mateix dia es durà a terme la pujada a cent muntanyes diferents dels Pirineus del nostre país, des del QuerRoig, a la mediterrània, fins al Cap Dera Picada, confluència entre Aragó, França i Catalunya. Així, se celebraran els 100 anys del Centre d'una manera especial. En un mateix moment, tots els cent pics escollits seran testimonis dels cent anys d'història. Hi podran participar tots els excursionistes que ho vulguin de les diferents contrades del nostre país.
Projecte Cent Anys - Cent Cims
Ahir, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, al Centre Excursionista de Terrassa vam voler celebrar els Cent un anys i un dia amb una de les activitats més vistoses dels actes vinculats amb la celebració del Centenari de l'entitat: l'ascensió simultània de Cent Cims situats a la frontera que separa els estats espanyol i francès. El lema de l'activitat era "Les Muntanyes uneixen, els Homes divideixen" i volíem simbolitzar d'aquesta manera la unió cultural i emocional que hi ha a ambdós vessants d'aquesta serralada. Des de la junta del Centre volem agrair l'esforç, l'entusiasme, la dedicació i la il·lusió de totes les persones que hi van participar. Vam ser més de 700 els qui ens vam enfilar a algun dels 100 cims escollits, vestint la samarreta color festuc que es va dissenyar especialment per a l'ocasió. Des de l'organització d'aquesta activitat volem compartir amb tots vosaltres les emocions que vam viure durant tot el matí.
Malauradament, no tot pot sortir rodó i la meteorologia ens va jugar una petita mala passada. El fort vent que feia, especialment a l'Empordà, va endarrerir el vol de l'avioneta que havia de filmar-nos mentre érem al cim. El vol va anar més d'una hora més tard del que estava previst i el fet que no tothom tingués cobertura dalt dels cims va fer impossible avisar tothom d'aquest endarreriment. A més, el vent també va obligar al Philippe, que va posar al nostre servei les seves habilitats com a pilot de muntanya, volar molt més alt del previst i al Gil Ventura, que va filmar tot l'esdeveniment, utilitzar focals més curtes del que desitjava i fer plans més oberts. De dins estant, l'avió semblava més una batedora que no pas un aparell volador. Gràcies a tots dos per l'esforç, el patiment i la il·lusió que hi vau posar.
Volem dedicar aquesta activitat a l'Àngel Casanovas que havia de ser al cim del Puigneulós amb la seva família i els seus amics de la secció de Fotografia. No hi va poder ser. Però va estar present al cim de tots CENT CIMS perquè tots el vam tenir present.
La Junta del Centre Excursionista de Terrassa
*
*
*
*
*
S’acaba l’any del Centenari i s’acaben les celebracions. Abans ens queda, però, el fi de festa, la traca final. Per acabar de manera digna aquesta efemèride tan important per a nosaltres proposem dues activitats que defineixen l’esperit del Centre: una d’esportiva, l’ascensió simultània a cent cims de la línia fronterera que separa els estats de França i d’Espanya però que manté unit el poble català, i una de cultural-social-festiva en la que podrem gaudir de la nostra cultura popular, escoltar bona música, saber una mica més de la història de l’excursionisme, destapar alguna sorpresa en el nostre local social i acabar tal com vam començar: amb un sopar popular a la fresca, davant del Centre, sota la porxada que cada dia ens fem una mica més nostra. Mireu el web del CET, escolliu el vostre cim, reserveu-lo i anem-hi l’11 de setembre. I apunteu-vos a l’agenda el 17 per passar la tarda i el vespre en companyia dels que compartim les mateixes passions: el nostre país, la nostra cultura, la natura i la muntanya.
Quan alguna cosa s’acaba se’ns desperta la nostàlgia d’allò que queda enrere. És un sentiment de pèrdua per allò que no tornarà. Però en aquest cas podem estar tranquils. Alguns dels projectes que s’han iniciat aquest any no s’han pogut acabar i, per tant, en els propers mesos anirem revivint l’esperit del Centenari. Editarem un Arxiu especial que recollirà els actes de celebració d’aquest darrer any, es renovarà la taula d’orientació del Montcau –que porta força feina ja que cal corregir la situació d’alguns dels punts que indica– i es publicarà el llibre amb la Història del Centre que, a causa del rigor amb què s’està redactant, necessita més dedicació de la que vam preveure quan vam iniciar aquesta tasca. No patiu, ens queden encara uns quants tastets del Centenari. La festa continua!
La Junta del Centre Excursionista de Terrassa
*
*
Butlletí especial del Centenari
Clica a la imatge per descarregar-te el Butlletí Especial del Centenari del CET.
El GR del Centenari: Camí dels Nyerros
Amb la idea que el centenari no s'acabés el 10 de setembre de 2011, amb la idea d'obrir camins que ens ajudin a conèixer la nostra terra i la nostra història, hem volgut crear un nou GR. Però no ens servia un camí qualsevol. Volíem un camí carregat d'història. Un camí que ens vinculés encara més al país. Un camí que ens fes descobrir alguns dels infinits racons preciosos de Catalunya i que ens parlés d'alguns dels fets que ens fan ser com som. Per aquests motius hem triat seguir el Camí dels Nyerros. Camins secrets que seguien els bandolers d'aquest bàndol per refugiar-se a la baronia de Nyer, en territori ocupat per França, quan els temps aquí, al Principat, eren massa difícils. No voldríem acabar sense agrair la feina feta per la Vocalia de Senders i per tantes persones que voluntàriament ens han regalat el seu temps per fer possible que el Camí dels Nyerros, el GR del Centenari, sigui una realitat que travessi les fronteres de la nostra celebració i guiï tothom que ho desitgi per aquest sector del nostre país.
Informació sobre el GR del Centenari, Camí dels Nyerros
Una de les propostes plantejades com activitat del Centenari ha estat l’ascensió a Cent Cims del Territori Català. De la dita de la Vocalia de Senders ("Les muntanyes uneixen, els homes divideixen") va sorgir la idea d’ascendir els cims que conformen la línia fronterera entre les administracions de França i Espanya i, d'aquesta manera, simbolitzar les muntanyes com el nexe d’unió entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud, de les dones i homes, terres, cims, rius i valls, sota una llengua comuna que és el tret definitori d’un país a ambdues vessants pirinenques.
En un mateix dia es durà a terme la pujada a cent muntanyes diferents dels Pirineus del nostre país, des del QuerRoig, a la mediterrània, fins al Cap Dera Picada, confluència entre Aragó, França i Catalunya. Així, se celebraran els 100 anys del Centre d'una manera especial. En un mateix moment, tots els cent pics escollits seran testimonis dels cent anys d'història. Hi podran participar tots els excursionistes que ho vulguin de les diferents contrades del nostre país.
Projecte Cent Anys - Cent Cims
Ahir, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, al Centre Excursionista de Terrassa vam voler celebrar els Cent un anys i un dia amb una de les activitats més vistoses dels actes vinculats amb la celebració del Centenari de l'entitat: l'ascensió simultània de Cent Cims situats a la frontera que separa els estats espanyol i francès. El lema de l'activitat era "Les Muntanyes uneixen, els Homes divideixen" i volíem simbolitzar d'aquesta manera la unió cultural i emocional que hi ha a ambdós vessants d'aquesta serralada. Des de la junta del Centre volem agrair l'esforç, l'entusiasme, la dedicació i la il·lusió de totes les persones que hi van participar. Vam ser més de 700 els qui ens vam enfilar a algun dels 100 cims escollits, vestint la samarreta color festuc que es va dissenyar especialment per a l'ocasió. Des de l'organització d'aquesta activitat volem compartir amb tots vosaltres les emocions que vam viure durant tot el matí.
Malauradament, no tot pot sortir rodó i la meteorologia ens va jugar una petita mala passada. El fort vent que feia, especialment a l'Empordà, va endarrerir el vol de l'avioneta que havia de filmar-nos mentre érem al cim. El vol va anar més d'una hora més tard del que estava previst i el fet que no tothom tingués cobertura dalt dels cims va fer impossible avisar tothom d'aquest endarreriment. A més, el vent també va obligar al Philippe, que va posar al nostre servei les seves habilitats com a pilot de muntanya, volar molt més alt del previst i al Gil Ventura, que va filmar tot l'esdeveniment, utilitzar focals més curtes del que desitjava i fer plans més oberts. De dins estant, l'avió semblava més una batedora que no pas un aparell volador. Gràcies a tots dos per l'esforç, el patiment i la il·lusió que hi vau posar.
Volem dedicar aquesta activitat a l'Àngel Casanovas que havia de ser al cim del Puigneulós amb la seva família i els seus amics de la secció de Fotografia. No hi va poder ser. Però va estar present al cim de tots CENT CIMS perquè tots el vam tenir present.
La Junta del Centre Excursionista de Terrassa
*
*
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada