Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Foto de grup a la creu de terme de Pinós (Solsonès)

7 de gener del 2010

SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2011 - 2012

  TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA




Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)


1a etapa.   Refugi del Mont Caro - Paüls  (21,160 km).
Un passeig pel Parc Natural dels Ports.


Diumenge, dia 18 de setembre

Iniciem el nostre viatge pel sud de Catalunya al refugi del Mont-Caro, també anomenat "Pepito Anguera" (1.090 m), en ple Parc Natural dels Ports, punt de confluència amb el GR 7. Deixem la pista del refugi i iniciem a l'esquerra un tram de la carretera del Mascar. Seguim després per una pista quitranada enmig de xalets, fins arribar a la Font dels Bassiets (960 m), que trobem a la dreta del camí. Una forta baixada ens conduirà al Barranc de la Figuera, que creuarem. Un cop creuat, el sender comença a remuntar en direcció a Lo Portell, som a la Vall de la Figuera. Passat Lo Portell (800 m), el GR inicia una forta i sostinguda davallada en direcció nord-oest, travessant un teixit de camins i xalets a banda i banda fins arribar a Santa Magdalena del Toscar (500 m), on trobarem l'ermita i les fonts del Toscar. L'ermita de Santa Magdalena és situada aigua amunt del castell, a la dreta del barranc; és d'època moderna, amb portal rectangular i té dos xiprers al davant. Aigua amunt de Santa Magdalena hi ha la Cova Pintada, amb restes de pintures rupestres i de gravats.

Alfara de Carles des del coll d'Alfara
Al cap de poc, travessem un barranc per un pont i arribem a una pista quitranada; a l'esquerra surt el camí cap a les Clotes, pel costat de la caseta del transformador. De seguida, arribem a un encreuament de pistes i es passa per sota de l'hostal El Toscà. Tot deixant l'ermita de Sant Julià i les fonts del Bosc Negre a l'esquerra del camí, el GR gira a la dreta i es passa sota el Castell de Carles, del que resten encara diversos murs. Passem uns plans cap el peu del castell i arribem a un nou barranc que es travessa. Seguim pel camí de l'ermita de Santa Llúcia i passem per davant de la piscifactoria d'Alfara de Carles. Després de fer un curt tram de la pista cimentada del Toscar, arribem a la carretera TV-3422, que seguirem durants uns minuts i que ens menerà al poble d'Alfara de Carles (335 m), que queda a la dreta del GR 171. Els contraforts de muntanyam dels ports de Tortosa-Beseit donen un relleu accidentat a aquest municipi de la comarca del Baix Ebre. El poble d'Alfara està situat dalt d'un turó, a l'esquerra del barranc del Llop. El lloc de Carles és documentat des de l'any 1148. En el segle XV, per raó d'una epidèmia, es despoblà i els supervivents se'n van anar a Alfara.
Paüls
Sortim d'Alfara de Carles i passem pel costat del cementiri, que ens queda a l'esquerra de la pista. Més endavant, deixem una granja a la dreta i el mas de Maria. El sender comença a remuntar i al cap d'uns vint minuts arribem al Coll d'Alfara-Paüls (780 m), on trobem un pal indicador. Des d'aquest punt hi ha una bonica panoràmica del Delta de l'Ebre i del massís dels Ports. El sender davalla des del coll pel camí vell de Paüls fins a trobar una pista que el creua (pal indicador) per on discorre el PR C-185 que es dirigeix a Arnes. El GR 171 continua en marcada direcció nord cap a Paüls. Passem una barraca, que queda a la dreta del sender, i creuem el barranc de les Valls. Al cap de poc, trobem un pal indicador, confluència de nou amb el gran GR 7. Tots dos GR aniran junts una estona per l'anomenat camí de Sant Roc fins a una nova cruïlla, on el GR 7 seguirà a la dreta cap Andorra, mentre que el GR 171 segueix recte pel quitranat camí de Sant Roc fins a entrar al poble de Paüls (350 m), situat en un turó coronat per les restes de l'antic castell, el qual va sofrir les guerres de l'edat moderna i contemporània. L'any 1836, el poble va ser incendiat i saquejat pels liberals. L'esglaonament de la vila dóna als carrers un aspecte força curiós i interessant. Final de la primera etapa del GR 171.


Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 735 m) (- 1.490 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.











Paüls, terres del Baix Ebre


El poble de Paüls es troba a l'extrem nord occidental del Baix Ebre, entre les estribacions dels Ports de Tortosa / Beseit, a la capçalera del barranc de les Fonts, afluent de l'Ebre. S'esglaona al vessant del turó del castell, situat entre aquest barranc i el de la Fonteta, amb el punt més alt a 405 metres d'alçada, al centre d'un amfiteatre de muntanyes que superen, en alguns casos, els 1000 metres. La seva latitud és de 40º 56' N i la seva longitud de 0º 24' E.


Les cases del poble són construïdes sobre un pendent molt fort, cosa que fa que sovint comuniquin amb carrers situats al nivell de dos pisos diferents, constituint un conjunt harmònic i fortíssimament inclinat. Al cim del turó hi ha les restes malmeses del castell, fins a les què arriben les cases. Aparentment, del castell tan sols en queda part de la muralla perimetral i un edifici, l'església dedicada a la Nativitat de Santa Maria. La situació del castell de Paüls és molt estratègica, atès que domina àmpliament el poble i el seu terme, i és a prop de l'estretament de la vall de l'Ebre que es produeix a Xerta. Els deu quilòmetres que el separen d'aquesta població són suficients per deixar-lo al marge d'exèrcits que seguissin el riu, sense deixar de controlar-ne els moviments. D'altra banda, la seva posició li permet també el control dels camins cap a la Terra Alta.

El terme té una extensió de 43,83 km2 i se'n cultiva poc més d'un 20%, mentre que la resta és garriga (1956 ha), pasturatges (866 ha) i bosc (306 ha). A la garriga hi domina la coscolla, amb espígol, timó i botja, mentre que el bosc és de pins, aurons, roures, teixos, aladerns i arboçar. A les parts altes del terme es troben clapes de pi negre i de boix, i al fons dels barrancs hi ha xops, freixes, esbarzers i jonqueres. Els boscos són importants per la quantitat de bolets i herbes medicinals que s'hi troben, així com per l'explotació de l'auró, la fusta del qual arribà a ser exportada a Venècia. Al segle passat era abundant la cacera i la pesca. Actualment hi ha 1142 ha conreades, de les quals 708 es dediquen des de temps immemorials a l'olivera, i la resta es reparteixen entre ametllers, vinya, garrofers, cereals i regadiu d'hortalisses.
La ramaderia de cabres i ovelles ha minvat molt i el 1988 tan sols en quedaven vuit ramats, mentre que s'havien construït diverses granges de pollastres, i una de porcs. Hi ha pedreres de calç i de guix, i una mina de plom que fou abandonada després del 1843. La indústria casolana tradicional era la de confecció de cabassos, que ha estat substituïda per la de jerseis.

La població del municipi, el 1981, era de 731 habitants, dos-cents menys que al 1960 i gairebé la meitat que al 1900. Actualment compta amb un cens de 632 habitants.

La història de Paüls encara està per fer. Els orígens d'aquest poble són incerts. Els filòlegs Montoliu i Alcover Moll afirmen que el topònim prové de la paraula llatina paludes (estanys, llacunes), per la qual cosa és possible afirmar un origen anterior a la conquesta àrab. Emili Morera esmenta una troballa de monedes visigòtiques i atribueix a aquest període la fundació del poble.

Els documents conservats sobre Paüls i el seu castell són nombrosos, tant a l'Arxiu Municipal de Tortosa com a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Malauradament, no s'han pogut consultar directament. En canvi, manca documentació sobre l'església i la parròquia, fins al punt que la carpeta corresponent de l'Arxiu diocesà és buida. Tan sols hom es pot referir a la petita monografia sobre la parròquia escrita per mossèn Antoni Bordàs.

Des del 1920 el poble viu un greu declivi econòmic i demogràfic. A la darrera guerra civil el poble quedà a la línia de front durant la batalla de l'Ebre, i foren cremats els altars de l'església parroquial, que encara era la del castell.

Destacar les cireres que és un producte de gran qualitat gràcies al clima del poble i gaudeix de fama arreu dels mercats dels voltants; l’últim cap de setmana de maig hi ha una cita amb la Festa de la Cirera on es pot gaudir de l’ambient del poble i com no, degustar la millor fruita i els productes derivats d’aquesta com la coca de cireres, licors de cirera..., així com altres dolços típics d'aquest poble com són les “casquetes”, denominades així a altres pobles de la Terra Alta i “pastissets” a les poblacions del Baix Ebre.

*
*
*
*