SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2011 - 2012

  TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA

Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)

Benvolguts companys!

De nou, després del descans estiuenc, tots tindrem l'oportunitat de tornar a gaudir amb les llargues caminades de Senders. Ja tornem a ser en una nova edició del cicle Senders de Gran Recorregut. Som a punt d'iniciar una nova singladura, disposats, com sempre, a descobrir nous horitzons. Aquesta temporada passada, que tot just acabem, l'hem dedicada al Centenari de la nostra Entitat, trepitjant camins històrics, camins de llegendes, camins d'exili: el Camí dels Nyerros. En aquesta nova temporada que comencem, 2011-2012, volem canviar d'aires, trescant aquesta vegada pel sud de Catalunya. La Vocalia de Senders us ofereix un espectacular recorregut de prop de tres-cents quilòmetres per terres poc conegudes, però molt interessant des del punt de vista muntanyenc: el GR 171, des del Refugi de Caro, al massís dels Ports, fins al Santuari de Pinós, a la comarca de la Segarra, centre geogràfic de Catalunya. Una caminada per paratges de gran interès, tot travessant serralades, antics camins i rutes històriques; juntament amb el GR 11, el GR 171 és el més muntanyós de tots els senders de gran recorregut de Catalunya.

El GR 171 va néixer com a variant del GR 7 i des del 1995 té entitat pròpia. El seu recorregut discorre paral·lel al del GR 7, uns quilòmetres més al nord i a l’oest. Així, doncs, enllaça el Santuari de Pinós amb el Refugi de Caro, i recorre quasi 300 quilòmetres de les demarcacions de Lleida i Tarragona. Al llarg de l’itinerari, travessa indrets naturals de primer ordre de les comarques de ponent i sud de Catalunya, com les Muntanyes de Prades, la serra del Montsant o el massís dels Ports. També destaquen alguns dels principals conjunts monumentals del país, com el monestir de Poblet, la vila de Montblanc o la Cartoixa d’Escaladei.

Aquest GR va ser creat per fer-lo de nord a sud, no obstant, nosaltres el recorrerem de sud a nord. El Sender, dividit en 12 etapes, partirà del refugi del Mont-Caro, al Parc Natural dels Ports, en direcció al petit poble de Paüls, construït pels serraïns; la panoràmica que s’hi obté del delta de l’Ebre és espectacular. Seguidament, ens trobarem les muntanyes del Montsagre (el pirineu Tarragoní), on la pedra en forma de cingles i espadats i els boscos de pins aferrats a la roca modelen un paisatge molt abrupte i de gran bellesa. Cal destacar també el paratge de la Mare de Déu de la Fontcalda, un indret paradisíac a la riba del riu Canaletes on hi ha una ermita i un balneari. Travessarem la serra de Pàndols, amb continus alts i baixos, lloc on durant la guerra civil es lliuraren fortes batalles; els boscos de pins formen part de l’escassa vegetació que envolta el monument, aixecat en honor dels que van lluitar a la batalla de l’Ebre, en la cota 705 de la serra de Pàndols. En aquest punt, es pot gaudir d’interessants vistes dels pobles que s’estenen al sud, com el Pinell de Brai o Prat de Comte. Actualment, és un espai natural protegit que el GR 171 recorre de cap a cap per la seva carena de dents que apunten al cel. Seguirem per la serra de Cavalls, on els boscos guanyen protagonisme als conreus a mesura que el sender s’acosta a la Punta Redona, punt culminant de la serra.

 Refugi del Mont Caro

Més endavant, trobarem l’Ebre, que en aquest tram és un riu ample i molt cabalós. Cal seguir-lo uns metres riu amunt fins a la vila de Garcia, on es pot travessar gràcies al seu tradicional pas de barca. Tot seguit, ens dirigirem a la fascinant serra del Montsant. Abans, però, passarem pels pobles de La Figuera i Cabacés, d’origen islàmic, on trobem les runes de l’antic monestir anomenat el Castell. El camí entre aquets dos pobles ressegueix l’antic camí recuperat del Grauet de les Aubagues. Arribarem seguidament a la Cartoixa d’Escaladei, monument imprescindible que explica la història i l’essència del Priorat. Escaladei fou la matriu de totes les cartoixes de Catalunya i la Península, fundada l’any 1172. Al peu de la serra, trobem el poble de la Morera de Montsant. Pujarem a la serra pel grau de l’Agnet fins assolir el cim de la Roca Falconera, extraordinari mirador, en dies clars s’hi afiguren les illes Balears. Pel camí de la Serra Major farem cap el Toll de l’Ou i l’ermita de Santa Magdalena, la catedral del Montsant. Cingleres, barrancs i grans paisatges ens acompanyaran en aquest tram. Baixant de la serra entrarem a Ulldemolins, punt estratègic entre les serres de Prades, el Montsant i la serra de la Llena.

                                 Grau de l'Agnet. Serra del Montsant

Seguint un tram del GR 65-5, el camí de Sant Jaume, arribarem a Prades, al peu de la serra de Prades, on retrobem el GR 171. A les Muntanyes de Prades, el GR enceta una de les parts més salvatges del recorregut, en què se succeeixen al llarg del camí diversos Espais d’Interès Natural d’extensió considerable i gran bellesa. Assolirem un dels punts culminants de la serra, la Mola dels Quatre Termes. Allà s’inicia la travessa de la carena, amb excepcionals vistes a banda i banda, fins a la Taula dels Quatre Batlles (Vimbodí, Prades, Mont-Ral i Rojals). Passarem pel refugi de Cogullons, el poble de Rojals i entrarem a la vila emmurallada de Montblanc, capital de la Conca de Barberà; és una de les viles medievals amb més encant de Catalunya. A més, el tram de sender que hi mena ofereix uns paratges magnífics de boscos i conreus.

Des de Montblanc, farem cap els pobles de l’Espluga de Francolí, el monestir de Poblet i Vimbodí, que és on la influència dels monjos de Poblet ha estat més gran al llarg de la història. De fet, el monestir mateix es troba situat en aquest terme municipal. El GR 171 s’hi dirigeix per camins allunyats de la principal carretera d’accés, tot passant pel castell de Milmanda i oferint unes panoràmiques excel·lents de les vinyes que han donat prestigi vinícola a aquesta contrada. Des d’aquest punt, ens dirigirem cap el coll i poble de Senan, de d’on iniciarem la remuntada a la Serra del Tallat. El sender ressegueix la carena cap a l’est, fins a trobar-se pròpiament dalt de la serra. Cal carenar tota la serra, passant a prop del santuari del Tallat i gaudint de les vistes que se n’obtenen. Al final de la serra, es deixa la carena per davallar al Coll de Forès. Els següents escenaris seran el poble de Segura, les restes de l’antic castell de Saladern, i el Balneari de Vallfogona de Riucorb, d’aigües minero-medicinals d’acreditada fama.

 Santuari de Pinós

Sortim de la Conca de Barberà pel poble de l’Albió i el Tossal de Suró. Els següents trams de sender presenten una orografia trencada pels turons que limiten amb la plana de Lleida, camí de Cervera. L’ambient rural de pobles que semblen aturats en la història segles enrere es respira a tort i a dret, en nuclis com els de Talavera de la Segarra, Rubinat, Santa Fe de Segarra o Montfalcó Murallat. Els sembrats ocupen grans extensions i dominen paisatge i panoràmiques. Arribem a Castellfollit de Riubregós, situat entre el riu Magra i el Llobregós, amb les restes del castell de Sant Esteve. Emprenem, per fi, el tram final del GR 171 que ens conduirà a la Serra de Pinós. El Santuari de Pinós, punt final del GR 171, es troba situat dalt la carena de la serra del mateix nom, a més de nou-cents metres d’alçada, extraordinari mirador de les comarques de la Segarra, Solsonès, Bages, Anoia i el Pirineu al nord. És considerat el centre geogràfic de Catalunya i proporciona unes vistes magnífiques. Per allà, també hi passa el GR 7, amb el qual torna a confluir a l’inici del recorregut. Seguint la carena, el camí arriba al cim de Pinós, on la panoràmica és encara millor i hi ha instal·lada una rosa dels vents que assenyala les principals referències geogràfiques. En un dia clar es poden veure els Pirineus, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat…

PROGRAMA DE LA TEMPORADA


El GR 171 l’hem estructurat en 12 etapes, amb un recorregut total aproximat de 282,120 quilòmetres. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previst per aquesta nova temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu-ne bona nota i reserveu-vos aquestes dates:

Seguint aquesta caminada pel sender GR 171, es poden veure boscos d’alzines, pi roig i pinasses del Montsagre i les Muntanyes de Prades, i recorrerem nombroses comarques, com el Baix Ebre, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, la Conca de Barberà i la Segarra. En algunes d’aquestes comarques el clima és molt extremat, calorós a l’estiu i molt fred a l’hivern a causa del fort vent de Mestral o Serè.

 Tossal de la Baltassana

Durant la caminada Refugi de Caro – Santuari de Pinós, assolirem els dos punts més alts del recorregut: la Roca Falconera, de 1.120 mts. (serra del Montsant) i el Tossal de la Baltassana, de 1.203 mts. (serra de Prades). La caminada no presenta dificultats particulars, per la qual cosa pot ésser a l’abast d’un àmbit nombrós de públic i tota persona entrenada a caminar, amb ganes de conèixer els diferents camins i indrets de Catalunya, tot aprenent a estimar i respectar el nostre país.

De cara a aquesta nova temporada, se’ns han incorporat, i ben il·lusionats, nous col·laboradors amb força ganes de treballar i entre tots assolir unes sortides ben profitoses. Voldríem que enguany el nostre caminar fos sense presses. Pensem que no estem sotmesos a uns horaris estrictes i així poder tenir el temps suficient per contemplar aquell racó, aquella vall, els cims, les muntanyes o el riu remorós i, no cal dir, els monuments d’interès al pas de cada poble o vila. Com a excursionistes, també ens plau captar amb la càmera els bells indrets visitats. La raó de les nostres sortides no ha de ser la de devorar quilòmetres, sinó tot el contrari, caminar amb bons amics on imperi el més pur companyerisme. Així doncs, el ritme de la marxa haurà de ser assequible per a tot el grup. D’aquesta manera, volem que tothom pugui venir amb nosaltres i ningú no se senti exclòs.

Us hi esperem a tots a viure aquesta nova aventura!, ja que tocant de peus a terra pels senders demostreu que caminant s’arriba a tot arreu. Recordeu sempre el nostre lema: “Un jorn de sender, una setmana de salut”.

NORMES DE L’ORGANITZACIÓ

1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es faran obligatòriament a la Secretaria del Centre, i es tancaran el dimecres abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.

2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.

3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.

4.- A partir de l'horari de tancament de secretaria el divendres anterior a la sortida, no es podrà retornar l'abonament del tiquet de l'autocar en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar.

5.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia.

6.- Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar. També es recomana estar en possessió de la llicència de la FEEC.

7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.

8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.

9.- Les sortides de GR que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.

10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.