SENDERS DE GRAN RECORREGUT
...................................................................... ....."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"
8ª Etapa. Collada de Bracons - Sant Joan de les Abadesses
(23,910 km)
Diumenge, dia 17 d'abril
Sortim des de la coneguda collada de Bracons (1.132 m), darrerament popularitzada per la polèmica suscitada pel túnel que uneix les comarques d’Osona i la Garrotxa i que no hi ha dubte que malmet en part aquesta zona encara força verge del nostre territori. Aquí, trobem l’estreta carretera comarcal que puja de Sant Pere de Torelló per la nostra esquerra i davalla cap a Joanetes i la vall d’en Bas a la dreta. Creuem la carretera i superem un marge rocallós, damunt el qual trobem uns rètols indicadors del Consell Comarcal, punt on arrenca un fressat camí que va ascendint agradablement pel bell mig d’unes boniques fagedes amb tot el seu traçat cobert per la fullar
aca; és una de les rutes més emprades per ascendir al Puigsacalm. Aviat arribem a la Collada de Sant Bartomeu (1.249 m), des d'on prenem el camí que marxa a la nostra dreta en direcció a la Font Tornadissa. Sempre sota les magnífiques fagedes que conformen els boscos de tot aquest sector, arribem a la Font Tornadissa, que resta situada en un indret de gran bellesa, on l’aigua fresca hi brolla tot l’any.
Continuem en sentit descendent per la pista de Sant Bartomeu de Covildases, i aviat podem veure sota nostre l’ermita de Sant Bartomeu, suspesa sobre una catifa verda i el mas de Sant Bartomeu de Covildases a la dreta d’aquesta (1.105 m). A partir d'aquest punt, l'itinerari comença a remuntar en sentit nord, mentre anem flanquejant prats per tal d’anar a cercar les cingleres del Puig Cubell. Seguim la pista principal que enceta una suau ascensió tot passant per damunt els masos de Can Mic i La Canal que podrem albirar sota nostre a l’esquerra, i arribem al Coll de Rabassosa (1.286 m). Un xic més avall, ja podem albirar les quatre cases que formen el nucli de Ciuret. Passem per una petita fageda i creuem els anomenats Rasos del Bofí. En aquest punt, seguim remuntant a la dreta un fressat camí, marcat amb pintura verda i blanca, que ens mena al Coll de Ciuret (1.297 m), cruïlla de camins. Deixem la pista principal i encetem un camí a l'esquerra, seguint les marques de pintura verda i blanca, que de forma atrevida remunta fortament pel bosc en sentit nord fins arribar al Coll dels Cans (1.391 m), des d'on podem gaudir d'unes espectaculars panoràmiques del Pirineu, amb el Comanegra i el Bassegoda en primer terme. Des d'aquest coll, encetem una davallada per uns extensos prats fins arribar a la pista de Ciuret, just a la Collada de Collfred (1.324 m).
Ara, descendim per la pista asfaltada que baixa cap al petit veïnat de Collfred, i seguirem durant un breu tram la pista forestal que puja cap el collet de Santa Magdalena, indicada amb els característics pals senyalitzadors de la ruta del Meridià Verd. A mesura que anem guanyant alçada, vers llevant disposem d’una bona panoràmica sobre les terres de la Garrotxa, al fons de la profunda vall que forma el torrent de Santa Magdalena. De segu
ida, deixem la pista principal que segueix vers el proper collet de Santa Magdalena i seguim una pista secundària per sota una fageda, fins assolir la carena de Santa Magdalena (1.495 m). En aquest punt, trobem senyalitzacions i rètols del PRC-59. Seguim la carena que ens portarà a la modesta ermita de Santa Magdalena de Cambrils, enclavada en un bell paratge. Vers ponent, els senyals de pintura groga i blanca marxen cap el castell de Milany. Així doncs, seguim la carena vers llevant on anem trobant les senyalitzacions del PRC-59 i tot recorrent els encisadors boscos que vesteixen la carena, assolim el cim d’aquesta, engalanat amb l’antiga ermita de Santa Magdalena (1.547 m), que hom creu fou construïda al segle XIII. Al seu interior, el recipient de l’aigua beneïda és datat del 1.790 i a l’altar hi trobarem un llibre de registre. Des d'aquest punt, gaudirem de l’excepcional vista que ens ofereix aquest cim. Vers el nord, tota la serralada oriental pirinenca s’estén davant nostre, de llevant a ponent, destacant poderosament a l’extrem llevantí el massís del Canigó, mentre que al sud, el Puigsacalm, el Collsacabra i el Montseny s’alcen per damunt la plana de Vic. Tot el nostre recorregut s’estén a una vessant i l’altra d’aquest excel·lent mirador. Bé, després de donar una ullada a l’ermita, marxem en direcció nord-oest seguint els senyals del PRC-59-2 que baixa cap a Vallfogona del Ripollès, ben visible des d’aquí. El camí descendeix sobtadament amb fortíssim pendent, perfectament senyalitzat i sense pèrdua possible, tot passant per l’interior d’una bellíssima fageda que ens ofereix encisadores raconades.
Després d'una forta davallada, arribem als Rasos de la Baga (1.280 m) i a Can Puigvassall (1.250 m), tot gaudint d’una bona visió de la Tossa d’Alp i la Serra del Cadí que destaquen al fons. El camí enceta un acusat descens tot seguint una carena que baixa a trobar el fons de la vall per trams esglaonats de roca coberta per la pinassa. Ja gairebé al capdavall del torrent, trobem un cercat metàl·lic on a l’altre costat d’aquest, podem veure les zones numerades d’acampada del mas-càmping de la Bauma. Seguim baixant i arribem finalment a Vallfogona del Ripollès (956 m). Travessem el
poble, passant per davant l'Ajuntament, fins arribar a la carretera de Ripoll, on trobem las marques del GR 3. Seguim aquest camí perfectament senyalitzat que va marxant vers ponent. El camí, aviat comença a remuntar mentre anem gaudint d’una bona visió de tota la vall de Vallfogona amb la Serra d’Ensija ben visible al fons. El pendent s’accentua i el camí ascendeix fent ziga-zagues tot guanyant força desnivell fins assolir el Coll de les Fonts de N’Orri (1.110 m). Des d'aquest coll ja podem albirar a l’altre vessant i al fons de la vall, la població de Sant Joan de les Abadesses. Ara, marxarem vers el nord seguint el traçat del GR-3, en un perllongat descens, acompanyats en tot moment per l’esplèndida visió de que anem gaudint sobre la Serra Cavallera, la Serra de Sant Amand i el cim del Taga que sobresurt per darrera d’aquestes, dominant les valls del Ter i del Freser. Després de passar per Can Jombi i el mas de les Llances, arribem per fi a Sant Joan de les Abadesses. Passem per la plaça de l’Abadessa Emma i prenem el carrer de Sant Miquel fins gairebé al seu capdavall, a tocar amb la plaça Major de la vila. Girem a la dreta i seguim el carrer de l’Abad Iselguer, fins sortir al passeig del Comte Guifré. Baixem a l’esquerra i anem a trobar la carretera de Ripoll que passa pel bell mig de la població. Final de la vuitena etapa del Camí dels Nyerros.*
*
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 990 m) (- 1.365 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Sortim des de la coneguda collada de Bracons (1.132 m), darrerament popularitzada per la polèmica suscitada pel túnel que uneix les comarques d’Osona i la Garrotxa i que no hi ha dubte que malmet en part aquesta zona encara força verge del nostre territori. Aquí, trobem l’estreta carretera comarcal que puja de Sant Pere de Torelló per la nostra esquerra i davalla cap a Joanetes i la vall d’en Bas a la dreta. Creuem la carretera i superem un marge rocallós, damunt el qual trobem uns rètols indicadors del Consell Comarcal, punt on arrenca un fressat camí que va ascendint agradablement pel bell mig d’unes boniques fagedes amb tot el seu traçat cobert per la fullar
aca; és una de les rutes més emprades per ascendir al Puigsacalm. Aviat arribem a la Collada de Sant Bartomeu (1.249 m), des d'on prenem el camí que marxa a la nostra dreta en direcció a la Font Tornadissa. Sempre sota les magnífiques fagedes que conformen els boscos de tot aquest sector, arribem a la Font Tornadissa, que resta situada en un indret de gran bellesa, on l’aigua fresca hi brolla tot l’any.Continuem en sentit descendent per la pista de Sant Bartomeu de Covildases, i aviat podem veure sota nostre l’ermita de Sant Bartomeu, suspesa sobre una catifa verda i el mas de Sant Bartomeu de Covildases a la dreta d’aquesta (1.105 m). A partir d'aquest punt, l'itinerari comença a remuntar en sentit nord, mentre anem flanquejant prats per tal d’anar a cercar les cingleres del Puig Cubell. Seguim la pista principal que enceta una suau ascensió tot passant per damunt els masos de Can Mic i La Canal que podrem albirar sota nostre a l’esquerra, i arribem al Coll de Rabassosa (1.286 m). Un xic més avall, ja podem albirar les quatre cases que formen el nucli de Ciuret. Passem per una petita fageda i creuem els anomenats Rasos del Bofí. En aquest punt, seguim remuntant a la dreta un fressat camí, marcat amb pintura verda i blanca, que ens mena al Coll de Ciuret (1.297 m), cruïlla de camins. Deixem la pista principal i encetem un camí a l'esquerra, seguint les marques de pintura verda i blanca, que de forma atrevida remunta fortament pel bosc en sentit nord fins arribar al Coll dels Cans (1.391 m), des d'on podem gaudir d'unes espectaculars panoràmiques del Pirineu, amb el Comanegra i el Bassegoda en primer terme. Des d'aquest coll, encetem una davallada per uns extensos prats fins arribar a la pista de Ciuret, just a la Collada de Collfred (1.324 m).
Ara, descendim per la pista asfaltada que baixa cap al petit veïnat de Collfred, i seguirem durant un breu tram la pista forestal que puja cap el collet de Santa Magdalena, indicada amb els característics pals senyalitzadors de la ruta del Meridià Verd. A mesura que anem guanyant alçada, vers llevant disposem d’una bona panoràmica sobre les terres de la Garrotxa, al fons de la profunda vall que forma el torrent de Santa Magdalena. De segu
ida, deixem la pista principal que segueix vers el proper collet de Santa Magdalena i seguim una pista secundària per sota una fageda, fins assolir la carena de Santa Magdalena (1.495 m). En aquest punt, trobem senyalitzacions i rètols del PRC-59. Seguim la carena que ens portarà a la modesta ermita de Santa Magdalena de Cambrils, enclavada en un bell paratge. Vers ponent, els senyals de pintura groga i blanca marxen cap el castell de Milany. Així doncs, seguim la carena vers llevant on anem trobant les senyalitzacions del PRC-59 i tot recorrent els encisadors boscos que vesteixen la carena, assolim el cim d’aquesta, engalanat amb l’antiga ermita de Santa Magdalena (1.547 m), que hom creu fou construïda al segle XIII. Al seu interior, el recipient de l’aigua beneïda és datat del 1.790 i a l’altar hi trobarem un llibre de registre. Des d'aquest punt, gaudirem de l’excepcional vista que ens ofereix aquest cim. Vers el nord, tota la serralada oriental pirinenca s’estén davant nostre, de llevant a ponent, destacant poderosament a l’extrem llevantí el massís del Canigó, mentre que al sud, el Puigsacalm, el Collsacabra i el Montseny s’alcen per damunt la plana de Vic. Tot el nostre recorregut s’estén a una vessant i l’altra d’aquest excel·lent mirador. Bé, després de donar una ullada a l’ermita, marxem en direcció nord-oest seguint els senyals del PRC-59-2 que baixa cap a Vallfogona del Ripollès, ben visible des d’aquí. El camí descendeix sobtadament amb fortíssim pendent, perfectament senyalitzat i sense pèrdua possible, tot passant per l’interior d’una bellíssima fageda que ens ofereix encisadores raconades. Després d'una forta davallada, arribem als Rasos de la Baga (1.280 m) i a Can Puigvassall (1.250 m), tot gaudint d’una bona visió de la Tossa d’Alp i la Serra del Cadí que destaquen al fons. El camí enceta un acusat descens tot seguint una carena que baixa a trobar el fons de la vall per trams esglaonats de roca coberta per la pinassa. Ja gairebé al capdavall del torrent, trobem un cercat metàl·lic on a l’altre costat d’aquest, podem veure les zones numerades d’acampada del mas-càmping de la Bauma. Seguim baixant i arribem finalment a Vallfogona del Ripollès (956 m). Travessem el
poble, passant per davant l'Ajuntament, fins arribar a la carretera de Ripoll, on trobem las marques del GR 3. Seguim aquest camí perfectament senyalitzat que va marxant vers ponent. El camí, aviat comença a remuntar mentre anem gaudint d’una bona visió de tota la vall de Vallfogona amb la Serra d’Ensija ben visible al fons. El pendent s’accentua i el camí ascendeix fent ziga-zagues tot guanyant força desnivell fins assolir el Coll de les Fonts de N’Orri (1.110 m). Des d'aquest coll ja podem albirar a l’altre vessant i al fons de la vall, la població de Sant Joan de les Abadesses. Ara, marxarem vers el nord seguint el traçat del GR-3, en un perllongat descens, acompanyats en tot moment per l’esplèndida visió de que anem gaudint sobre la Serra Cavallera, la Serra de Sant Amand i el cim del Taga que sobresurt per darrera d’aquestes, dominant les valls del Ter i del Freser. Després de passar per Can Jombi i el mas de les Llances, arribem per fi a Sant Joan de les Abadesses. Passem per la plaça de l’Abadessa Emma i prenem el carrer de Sant Miquel fins gairebé al seu capdavall, a tocar amb la plaça Major de la vila. Girem a la dreta i seguim el carrer de l’Abad Iselguer, fins sortir al passeig del Comte Guifré. Baixem a l’esquerra i anem a trobar la carretera de Ripoll que passa pel bell mig de la població. Final de la vuitena etapa del Camí dels Nyerros.**
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 990 m) (- 1.365 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
**
Full de ruta de la 8ª Etapa del Camí dels Nyerros
Àlbum de fotografies d'aquesta excursió
Àlbum de fotografies d'aquesta excursió
Santa Magdalena de Cambrils
L’ermita de Santa Magdalena de Cambrils corona la serra del mateix nom, a 1547 m. d'altitud. Aquest cim que disposa de la petita i humil ermita, es troba situat a la serralada Transversal catalana, dins del conjunt de les serres d’espai d’interès natural de Santa Magdalena, Milany, Puigsacalm i Bellmunt i dins del terme de Vallfogona de Ripollès, al llindar amb el de Vidrà.
Les seves aigües al nord van a parar a la riera de Vallfogona, afluent del Ter, mentre que al sud ho fan al torrent de Santa Magdalena que és tributari de la riera del Gurn i aquesta del Fluvià. La serra està formada per roques pudingues de calcàries dures (semblants als conglomerats) i margues intercalades, principalment a les parts baixes. L'excursió fins a l'ermita és molt còmoda i senzilla, potser un pèl obligada en orientació al començament, degut a que les marques de pintura que ens acompanyen fins el cim estan desdibuixades, però és molt agradable i ens permetrà visitar unes boniques fagedes, uns transparents rierols i l’ermita de Santa Magdalena, romànica, amb un atri descobert i de la que se’n tenen dades des del 1326. Aquesta ermita, força malmesa, amb el campanar d’espadanya mig enderrocat, encara conté una imatge gòtica d’alabastre.
És un petit edifici rectangular, amb campanaret d’espadanya, probablement del segle XVI, precedit per un atri, un o dos segles posterior. Té volta de canó i una aparença més arcaica que no és en realitat. Les primeres notícies històriques són del principi del segle XIV. Als arxius parroquials hi ha referències al seu culte als segles XVI i XVII. Com a mínim durant tot el segle XX s'hi ha celebrat anualment un aplec, que actualment es fa el primer diumenge d'agost.
Tot i que s'ha dit que era romànica, sembla que ni el seu aparell ni les seves característques es corresponen gaire a un edifici d'aquest estil. S'ha reforçat la teulada en els darrers temps. Constava també d'un atri a la part davantera de l'ermita que a l'any 2001 va caure. L'ermita, que pertany al municipi de Vallfogona de Ripollès, es troba envoltada de grans faigs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada